“Ens posem a la pell dels alumnes i sortim de la zona de confort”

La formació d’estiu intensiva d’Escola Nova 21 per a equips directius i impulsors dels centres de la mostra representativa convida a resoldre reptes i viure “en primera persona l’aprenentatge competencial”

Fotos: Mónica Bergós

300 persones han participat a la formació d’estiu intensiva d’Escola Nova 21 dirigida als equips directius i impulsors dels 30 centres de la mostra representativa de centres d’arreu de Catalunya, que s’ha dut a terme a l’Escola Proa del barri barceloní de Sants.

La formació ha tingut entre els seus objectius que els docents participants tinguin experiències diferents i que com a mestres visquin el que viu un alumne quan la seva forma d’aprendre segueix els principis de l’aprenentatge. És a dir, “se submergeixen en una experiència d’aprenentatge globalitzat, a partir d’una interacció entre iguals que parteix del que ells saben, que els convida a resoldre reptes, i que vehicula aprenentatges i resultats que són rellevants per ells mateixos” –explica Boris Mir, director adjunt d’Escola Nova 21.

A més, a la formació es fomenta “que els participants es coneguin”, ja que “les emocions són la base de l’aprenentatge” –afegeix Marta Pujadó, coordinadora de formació d’Escola Nova 21. Així mateix, es persegueix que es comparteixin experiències de bones pràctiques entre els centres impulsors i els centres de la mostra.

Convertides en laboratoris de transformació educativa, les aules de l’Escola Proa han estat rebatejades amb els noms de grans pedagogs del segle XX. Des de Maria Montessori a Ovide Decroly, John Dewey, Célestin Freinet, Jean Piaget, Lev Vygotsky,  Paulo Freire, Francesc Ferrer i Guàrdia o Marta Mata, ja que s’ha volgut identificar els espais de treball amb persones que són referents de la pedagogia de les idees dels quals Escola Nova 21 beu.

“No plantegem un retorn al passat sinó una actualització de les arrels. Ens fixem no només en les metodologies, sinó també en una visió humanística de l’infant i la societat. Una visió optimista que creu que totes les persones poden aprendre, i que s’oposa a l’escola selectiva i punitiva” –incideix Mir.

Els assistents han estat convidats a treballar en petits grups i resoldre un repte a través del disseny d’un producte mínim viable (PMV). És a dir, una proposta concreta de treball que podran aplicar a les seves escola el curs vinent. Els productes s’emmarquen en sis eixos: “Aprendre junts, aprenentatge sòcio-emocional, personalització, avaluació, globalització i gestió del canvi”.

Un hotel d’insectes
El grup de l’espai anomenat Paulo Freire treballa en la creació d’un producte que globalitza els aprenentatges i, en particular, busca “trencar la compartimentació que hi ha a la Secundària entre les diferents matèries”.

La proposta “parteix d’una problemàtica: el nombre d’insectes pol·linitzadors ha baixat molt a nivell mundial. És un problema per a l’agricultura i el medi ambient. Nosaltres volem donar-hi una solució: la creació  d’un hotel d’insectes, on els insectes pol·linitzadors tindran una llar per poder viure, que es construirà a l’hort de les nostres escoles” –explica Fèlix Gilgado, professor de Secundària del Col·legi Mare de Déu del Carme de Tarragona.

El projecte permetrà treballar de manera globalitzada les matèries de Biologia, Tecnologia i Llengua Catalana. “Han d’estudiar què són els insectes, què es la pol·linització, com es reprodueixen les plantes, i quins són els insectes que viuen al nostre voltant. Són continguts que són al currículum de Biologia”. A més, també es treballarà Llengua Catalana perquè els alumnes hauran de redactar un diari on es recollirà el procés de construcció de l’hotel i l’observació posterior, i també treballaran Tecnologia: hauran de fer un croquis i un plànol a escala de l’hotel i buscar els materials adients per a cada insecte.

Els docents treballen de manera col·laborativa, seguint la metodologia de l’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP), una metodologia amb enfocament globalitzat com les que es voldrà que emprin amb els seus alumes. Els mestres participants consideren aquesta experiència “molt enriquidora”: “Ens posem a la pell dels alumnes; compartim un espai; sortim de la zona de confort que suposa el grup classe, que ens dóna molta seguretat, però que no ens permet avançar en la línia que voldríem. És l’ensenyament globalitzat cap a on volem anar” –reflexiona Ignasi Branchadell, docent de l’Institut-Escola Costa i Llobera de Barcelona.

Observació entre docents
Paral·lelament, un altre grup treballa a l’aula que du per nom Lev Vigotsky, al voltant de l’eix de la gestió del canvi. És a dir, qüestions referents a com implicar els diferents agents de la comunitat educativa: claustre, professorat, alumnat, famílies, en els canvis que es proposa fer el centre.

En concret, un dels equips ha dissenyat un projecte d’observació entre docents per millorar la seva pràctica. Han fet una graella d’observació perquè qui tingui el rol d’observador pugui recollir la màxima informació per després compartir-ho amb la classe observada i la resta del claustre. “Hem pensat que una bona forma d’aprendre és fer-ho de qui fa la mateixa feina que nosaltres. La idea és que aquesta proposta funcioni com un tractor: a partir d’una cosa petita, tota l’escola pot adoptar després el que ha anat bé” –comenta Mercè Castellà, directora de l’Escola Antoni Botey, de Badalona.

Al mateix grup, Eulàlia Rial, mestra de l’Escola Vedruna Àngels, del Raval de Barcelona, indica que aquest projecte promourà “el diàleg i la col·laboració entre docents. El fet d’entrar a l’aula i aprendre de tots, que tots puguem aprendre junts, que no ens quedem tancats a les nostres aules”.

En aquest sentit, Castellà afegeix que s’està notant un “canvi de cultura”. “Abans el docent es quedava tancat a la seva aula, amb els seus materials i no els ensenyava, perquè així sentia que ho feia millor que els altres. Ara ens estem acostumant a compartir-ho tot. Això és molt millor”.

Una altra part de la formació ha estat vinculada a la presentació d’experiències per part de centres impulsors com les escoles La Maquinista, La Sínia, i El Roure Gros, l’Institut Mont Perdut, l’Institut-Escola Les Vinyes, l’Escola Virolai, el Col·legi Montserrat, i Jesuïtes Educació. Per a Rial, aquestes sessions han estat “molt positives” perquè “nosaltres som escoles que comencem a innovar i d’aquesta manera veiem que allò que comencem ja es porta a la pràctica i és viable. Et reconforta a l’hora de dur-ho tu a la pràctica”. De les experiències que s’han donat a conèixer, destaca una presentació feta per l’Escola la Maquinista. “Ens han parlat d’unes propostes de treball a Cicle Mitjà i Superior que m’han agradat molt. Estaven molt pautades per la mestra, i els alumnes tenien molta autonomia de moviment. Una pràctica que veig que és viable per poder portar a la meva escola”.

Aquest artícle va aparèixer originalment al blog d’Escola Nova 21 al Diari de l’Educació.

L’onada de canvi educatiu també arriba a la universitat

juliol 26, 2017

El nou Programa Margalida Comas per a la Millora de la Docència i l’Aprenentatge busca la generalització de l’aprenentatge competencial a la universitat   El procés de canvi cap a […]

L’onada de canvi educatiu també arriba a la universitat

“Els nens com aprenen a anar en bici? Ningú els ho explica. Simplement hi pugen.”

juliol 25, 2017

La proposta formativa ‘Repensant l’Educació avui’ anima els docents a traslladar metodologies vivencials a les seves aules i a emprar les espirals d’indagació Fotos: Mónica Bergós La sessió ha començat […]

“Els nens com aprenen a anar en bici? Ningú els ho explica. Simplement hi pugen.”

El treball conjunt per la transformació educativa

juliol 20, 2017

Article escrit conjuntament per la gerent del Consorci d’Educació de Barcelona, Mercè Massa; el diputat d’Educació de la Diputació de Barcelona, Rafa Homet; el director d’Escola Nova 21, Eduard Vallory; […]

El treball conjunt per la transformació educativa