Marc d’escola avançada
El marc comú d

Les característiques que tota escola hauria de tenir

En el context actual de transformació exponencial, l'escola hauria de ser capaç de replantejar-se el propòsit de l'educació i replantejar la seva pràctica educativa quotidiana per respondre als desafiaments de la societat del coneixement en un món globalitzat.

L'horitzó comú per aquest canvi és un marc definit per quatre vectors interdependents de transformació:

L'educació ha de proporcionar la capacitat d’adaptació indispensable per poder participar activament en la societat del coneixement i actuar amb responsabilitat en un món globalitzat. Aquesta concepció sobre la finalitat de l’educació escolar pren com a referent la contribució actual d’UNESCO al debat mundial sobre la necessitat de tornar a imaginar l’educació davant els nous graus de complexitat d’un món tan canviant com el nostre, interconnectat, interdependent i atent als nous horitzons del coneixement. Es tracta d’una visió humanista de l’educació, compromesa amb el desenvolupament social sostenible, amb els principis de respecte a la vida i la dignitat humanes, la igualtat de drets i la justícia social, el respecte a la diversitat cultural, la solidaritat internacional i la responsabilitat compartida. (Repensar l’educació, UNESCO, 2015, 16)

Amb aquesta concepció holística i humanista de l’educació, el coneixement, entès com el significat que les persones donen a l’experiència, es nodreix d’informació, però sobretot consisteix a saber aprofundir en la comprensió i a desenvolupar habilitats, adquirint, a la vegada, valors i actituds. Allò que cal aprendre, en definitiva, és la capacitat de combinar aquest coneixement i saber-lo utilitzar per respondre a demandes concretes, en contextos específics de complexitat i incertesa. L’educació, d’aquesta manera, esdevé un procés orientat al desenvolupament d'aquestes competències i, de manera indissociable, a l'adquisició del coneixement necessari per a poder-les aplicar a situacions rellevants.

A l’hora d’establir quines són les competències que hauria de proporcionar l’escola amb aquest enfocament integrat de l’educació, creiem que “els quatre pilars de l’aprenentatge”, un dels conceptes més influents de l’informe Delors (L’educació: hi ha un tresor amagat dins, UNESCO, 1996), continuen oferint una referència significativa per al desenvolupament del currículum, tal i com també han establert, successivament, les administracions educatives.

Per complir amb la seva missió, des d’aquesta perspectiva, l’educació s’ha d’organitzar integrant els quatre àmbits d’aprenentatge que seran els pilars del coneixement al llarg de la vida de cada persona:

  • Aprendre a conèixer, és a dir, adquirir els instruments per al domini del coneixement i la comprensió, més que no pas cap a l’adquisició de sabers classificats. Es tracta de proporcionar un coneixement general ampli, amb l’oportunitat de treballar en profunditat un petit nombre de temes, i fer-ho alhora que s’aprèn a aprendre autònomament, posant les bases que han de permetre continuar aprenent al llarg de la vida.
  • Aprendre a fer, això és, desenvolupar les habilitats necessàries per poder actuar sobre l’entorn. Es tracta d’adquirir capacitats que possibilitin la plena participació en la societat del coneixement i en un entorn laboral acceleradament canviant, la qual cosa també suposa saber afrontar situacions diverses i treballar en equip.
  • Aprendre a viure junts i, per a això, adquirir els valors dels drets humans, dels principis democràtics, de l’entesa intercultural, del desenvolupament sostenible i del respecte i la pau en tots els nivells de la societat, per aprendre a participar i cooperar amb els altres en totes les activitats humanes. L’educació ha de seguir dues vies complementàries: la descoberta de l’altre i el compromís en projectes comuns al llarg de la vida.
  • Aprendre a ser, com a progressió essencial que participa dels tres aprenentatges anteriors i que ha de permetre desenvolupar la personalitat pròpia i ser capaç d’actuar cada dia amb més autonomia, més criteri i més responsabilitat personal. L’educació ha de permetre el desenvolupament del pensament autònom i crític i el criteri propi.

Tot i que l’educació s’ha d’entendre com un tot, “per regla general, l’educació formal s’orienta, principalment o exclusivament, a aprendre a conèixer i, en menor grau, a aprendre a fer. Els altres dos tipus de coneixement depenen més aviat de circumstàncies aleatòries i sovint se les considera una prolongació natural dels dos primers”; però, en una educació avançada, cada un dels quatre pilars de l’aprenentatge ha de merèixer la mateixa consideració, per tal que l’educació sigui per a la persona una experiència global i continuada al llarg de la vida.

La recerca sobre “La naturalesa de l’aprenentatge” (OCDE, 2010) ha sintetitzat els principis que, en aquest sentit, haurien de fonamentar els entorns d’aprenentatge del segle 21:

  • 1. L’alumnat ha de ser el centre de l’aprenentatge. En aquest sentit, els entorns d’aprenentatge han d’atorgar als alumnes el protagonisme que els correspon, estimulant el seu compromís i una participació activa i autoregulada en la construcció del propi coneixement. La pràctica pedagògica disposa de metodologies diverses orientades a aquesta finalitat.
  • 2. L’aprenentatge és un procés de naturalesa social. L’organització dels entorns d’aprenentatge no ho pot passar per alt i ha de treure partit de la potencialitat de l’aprenentatge cooperatiu. Aquesta metodologia, quan s’utilitza adequadament, permet posar en joc capacitats de naturalesa diversa i obtenir resultats en l’àmbit conductual i afectiu. D’altra banda, l’aprenentatge autònom i la recerca personal també han de disposar del seu espai en l’activitat quotidiana de l’alumne i han d’anar guanyant pes en la seva trajectòria.
  • 3. Les emocions són part integral de l’aprenentatge. L’aprenentatge és un procés que resulta de la combinació inextricable entre motivació, cognició i emoció. L’assoliment de resultats exigeix que les experiències educatives siguin capaces de connectar amb els interessos i motivacions dels alumnes.
  • 4. L’aprenentatge ha de tenir en compte les diferències individuals. L’organització dels entorns d’aprenentatge ha de contemplar necessàriament les diferències en coneixements previs, estils, estratègies, creences, interessos i motivacions.
  • 5. L’esforç és clau per a l’aprenentatge. Els entorns d’aprenentatge han d’estimular els alumnes a posar en joc les seves capacitats per superar-se, evitant la ineficàcia de la pressió excessiva per a la qualitat dels resultats.
  • 6. L’avaluació continuada afavoreix l’aprenentatge. Les experiències educatives han de permetre que els alumnes puguin identificar amb claredat quines són les expectatives en relació a l’activitat de cadascun d’ells. L’avaluació formativa és indispensable per retroalimentar el procés d’aprenentatge i el disseny de la pròpia acció educativa.
  • 7. Aprendre consisteix a construir connexions horitzontals entre àrees de coneixement i matèries que promoguin la translació de les estructures de coneixement a situacions noves. Aquesta connectivitat horitzontal també s’ha poder desenvolupar per a la connexió entre l’entorn d’aprenentatge formal, la comunitat en el seu sentit més extens i la societat en general. Les situacions d’aprenentatge autèntic que promouen aquest tipus de connexions permeten obtenir nivells de comprensió més profunds.

La força i rellevància d’aquests principis no s’obté de considerar-los aïlladament. La seva potencialitat prové d’allò que sumen quan s’apliquen tots ells de manera combinada i flexible, d’acord amb les circumstàncies. En aquest sentit, l’eficàcia d’un entorn d’aprenentatge es produeix en la mesura que compleix els set principis, la qual cosa planteja una fita exigent per a l’organització de l’activitat quotidiana de les escoles.

L'escola avançada disposa de mecanismes per a una avaluació personalitzada que contempla totes les competències que es posen en joc en experiències d’aprenentatge rellevants. L’avaluació, en aquestes experiències, facilita l’autoregulació i permet mesurar l’adquisició de les habilitats, els valors, les actituds i els coneixements amb què els ciutadans han de poder gaudir d’una vida saludable i plena, prenent decisions informades i actuant responsablement i amb esperit crític davant els desafiaments d’un desenvolupament global i local sostenible.

Les experiències d’aprenentatge rellevants són precisament aquelles que, més enllà del coneixement de fets i conceptes en què s’ha centrat l’escola tradicional, incorporen altres components de tipus “no cognitiu” que acaben sent fonamentals per a una educació de qualitat. La discussió sobre la pertinència del terme “no cognitiu” a l’hora de definir la naturalesa d’aquestes competències no impedeix un acord substancial en l’enorme limitació que suposa passar per alt aquests altres aspectes, referits a destreses de l’esfera interpersonal, emocions, actituds i valors que són consubstancials a l’aprenentatge. Amb aquesta convicció, l'escola avançada incorpora aquest vessant i eixampla la seva concepció de l’avaluació. L'escola avançada dissenya processos d’avaluació formativa per a la millora dels processos d’ensenyament i aprenentatge amb aquesta visió expansiva de la competència i el benestar personal. D’altra banda, tot i la constatació de la dificultat que encara suposa, en la situació actual, la mesura d’aquest tipus de competències, disposa de mecanismes que els permeten obtenir evidències sobre el progrés i indicadors sobre els resultats que s’obtenen en aquest àmbit.

La complexitat d’aquesta organització, capaç de promoure el desenvolupament però també la sostenibilitat d’entorns d’aprenentatge avançats, ha de contemplar tres principis (Innovative Learning Environments, OCDE, 2013):

  • 1. Una organització al servei de la naturalesa de l’aprenentatge i no pas a l’inrevés: les fórmules d’organització escolar, en aquest sentit, han d’estar subordinades a les necessitats que planteja el disseny, desenvolupament i sostenibilitat del tipus d’experiències d’aprenentatge a què ens estem referint. Es tracta de posar l’atenció en els elements nuclears de la pràctica pedagògica per optimitzar-la, incorporant models avançats per a una avaluació formativa, fórmules versàtils d’organització del professorat i dels alumnes i estructures flexibles pel que fa a l’ús del temps i l’espai.
  • 2. Un lideratge per a l’aprenentatge: l'escola ha “d’esdevenir una organització formativa amb un fort lideratge per a l’aprenentatge, amb visió, estratègies i disseny sustentats per l’evidència sobre l’aprenentatge i l’autoavaluació”.
  • 3. Una organització oberta: la tercera de les dimensions fa èmfasi en la necessitat d’una organització permeable, capaç de generar les sinergies necessàries “per al desenvolupament del seu capital professional, social i cultural, a través de la col·laboració amb famílies, universitats, institucions culturals, empreses i especialment altres escoles i entorns d’aprenentatge”.
  • Twitter
L’EduCatalyst