“Els nens com aprenen a anar en bici? Ningú els ho explica. Simplement hi pugen.”

La proposta formativa ‘Repensant l’Educació avui’ anima els docents a traslladar metodologies vivencials a les seves aules i a emprar les espirals d’indagació

Fotos: Mónica Bergós

La sessió ha començat amb un ball. Els participants han fet una rotllana, que han mogut i remogut. Aquí i allà. Mans enlaire, peus que salten. I tornar a començar. Dins i fora. Dalt i baix. I rialles i més rialles. Passats deus minuts, els assistents ja estan preparats per afrontar la formació. “El ball sempre va bé per començar amb més frescura. Això ho podeu col·locar on sigui, a l’aula. Quan veieu que els alumnes estan tensos: vinga, una mica de ball, i així descarreguen tensions” –diu la formadora, Maria Navarrete, que és educadora social i especialista en intel·ligència emocional.

Entre els continguts de la sessió, hi ha algunes qüestions relatives a la neurociència. En concret, Navarrete exposa una imatge on es veuen diferenciades les tres parts del cervell en què, segons la hipòtesi que va fer Paul MacLean, s’estructura el cervell. “Hi hauria el cervell reptilià, que és el més primari i que està més vinculat a la supervivència i a les funcions vitals, com tenir gana o set; el sistema límbic, lligat a la part més emocional; i el neocòrtex: relacionat amb tot allò cognitiu, allà on planifico, penso, elaboro, preveig”. Actualment, es considera que es pot parlar d’aquests tres cervells en sentit metafòric, no estructural, perquè estan absolutament interelacionats i les distincions són subtils. Però en qualsevol cas, l’ideal és que raó i emoció estiguin en equilibri tot i que no sempre ho aconseguim.

Per tal que s’emportin a casa una experiència vinculada a aquest contingut, Navarrete torna a demanar als assistents que s’aixequin de les cadires. En aquesta ocasió, faran una representació teatral. Un joc de rols, on davant de situacions concretes, com ara fer cua al forn de pa o ser objecte d’una multa per una infracció viària, els participants reaccionen de diferents maneres, en funció del tipus de cervell que predomini en cada moment. Les rialles tornen a aparèixer a dojo.

Formació per contribuir a transformar els centres
Les sessions formen part de la proposta formativa ‘Repensant l’educació avui’. Ha estat creada conjuntament per Escola Nova 21, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, la iniciativa Xarxes per al Canvi liderada pel Consorci d’Educació de Barcelona, i amb el suport de la Diputació de Barcelona. Dirigida a docents dels centres que estan immersos en procés de transformació i que treballen en xarxa amb altres centres, la formació promou l’intercanvi entre mestres d’escoles i realitats diferents, i afavoreix tant la reflexió teòrica com el coneixement d’experiències. Dins el conjunt de 1.800 docents a tot Catalunya, a la ciutat de Barcelona 720 docents han fet aquesta formació en el marc de l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat als instituts Joan d’Àustria i Infanta Isabel d’Aragó, al barri de Sant Martí, a Barcelona.

La formadora explica el perquè d’introduir teatre a la sessió: “Si fas una classe magistral sobre això, la gent diu molt bé, però potser l’endemà ja no se’n recordarà. Jugant com hem jugat, l’emmagatzematge és un altre”. La gràcia és que els docents traslladin aquests tipus de pràctiques a les seves aules, que prenguin consciència de la importància de fer a l’alumne protagonista del propi procés d’aprenentatge. “Si haguessis d’ensenyar els nens i nenes a anar en bicicleta com ho faries? Els explicaries com es va en bici? No, agafaries una bici i els hi faries pujar. Doncs a l’aula és el mateix. Per treballar, per exemple, l’expressió oral, has de prioritzar el parlar”.

Els participants consideren que la metodologia vivencial de la proposta formativa és tot un encert. “Aquí som aprenents. Estem vivint tot allò com ho haurien de viure els alumnes a les nostres classes. Després de fer l’actuació i d’haver experimentat totes aquestes emocions, els continguts que ens han presentat se’ns quedaran molt més gravats”, diu Rosa Ponsí mestra de l’Escola Pins del Vallès, de Sant Cugat, qui assegura que està prenent nota de les dinàmiques que estan apareixent. “Sóc a l’equip impulsor del meu centre, responsable de pilotar el procés de transformació, i tota la estona estic pensant com puc traspassar aquestes eines a la meva escola i als meus companys. Després ens tocarà fer una mica el paper de la formadora als nostres claustres”.

Espirals d’indagació
A la formació s’ha introduït els participants en la metodologia de canvi anomenada espirals d’indagació (Spirals of Inquiry), que és la que es proposa com a eina principal de transformació per als centres que formen part de les xarxes. Es tracta d’una metodologia per plantejar progressivament canvis destinats a millorar l’aprenentatge dels alumnes, en el marc dels quatre elements de l’horitzó comú de canvi: aprenentatge competencial, pràctiques d’aprenentatge fonamentades, i avaluació i organització que ho possibilitin. Segons explica Begonya Folch, dinamitzadora de Xarxes per al Canvi al Consorci d’Educació de Barcelona, aquesta metodologia “és molt semblant al mètode científic. Passem per diferents fases. Ens fem unes preguntes, recollim dades, ens enfoquem en una part d’aquestes dades,  partim d’una intuïció, veiem si hem de fer les coses diferents, les apliquem, i comprovem els resultats”.

A la sessió, els participants han treballat al voltant de l’espiral d’indagació i, en petits grups –segons les etapes educatives–, han plantejat diferents situacions a millorar a la seva escola, i s’han donat idees que poden contribuir a canviar les coses. Han sortit qüestions com ara: què fer per millorar l’ambient de la classe quan els alumnes arriben a l’aula d’un especialista després d’haver-se produït un conflicte entre ells al pati, o com treballar la transició d’Infantil a Primària, tenint en compte que els canvis metodològics a Infantil poden generar que els alumnes arribin a Primària amb nivells desiguals respecte la lectoescriptura, perquè ara es respecta més l’evolució de cada nen i abans es pressuposava que tots arribaven a Primària amb un nivell equivalent.

Mireia Gómez, mestra de Cicle Inicial a l’Escola Montseny, de Barcelona, considera que l’espiral d’indagació “és una bona eina, que et fa veure que en l’aprenentatge està tot lligat. Vas endavant, vas enrere, rectifiques, proves”. Al seu centre, ja han començat a fer alguns canvis metodològics que estan donant els seus fruits: “Si segueixes l’enfocament tradicional del que feia l’escola no personalitzadora, a Inicial fas que els nens llegeixin i escriguin molt. En canvi, hem començat a deixar-los més autonomia, que ells triïn més, que facin joc simbòlic. I hem vist que al final de curs han fet contes de manera espontània. Ells han acabat escrivint perquè ells volen escriure. No els ho hem demanat”.

Marta Sala, mestra de l’Escola Orlandai, de Barcelona, explica que al seu centre també es plantegen introduir canvis el proper curs, “després de molta reflexió”. “Hem vingut tres quartes parts del claustre a la formació. Tot el claustre estem d’acord que volem anar cap aquí i això és una sort. Aquestes sessions ens han donat confiança, seguretat. Hem fet dinàmiques boníssimes, que inclouen ballar i cantar, però que també generen replantejaments profunds de l’aprenentatge. Coses que visualitzes per poder fer a la teva classe i inclús al claustre, i que ens ajudaran molt”.

Acte de finalització d’Escola Nova 21 [Vídeo sencer]

Desembre 9, 2019

Vídeo de la retransmissió de l’acte de finalització d’Escola Nova 21, que va tenir lloc el 4 de desembre de 2019 al Cosmocaixa.

Acte de finalització d’Escola Nova 21 [Vídeo sencer]

Primers resultats de l’avaluació del programa Escola Nova 21

Desembre 7, 2019

Primers resultats de l’avaluació externa del programa d’Escola Nova 21. Intervenció a càrrec de Neus Martí, avaluadora externa, durant l’acte de finalització d’Escola Nova 21, que va tenir lloc el […]

Primers resultats de l’avaluació del programa Escola Nova 21

Valoració i assoliments d’Escola Nova 21

Desembre 7, 2019

Desenvolupament, valoració i assoliments al llarg dels tres anys de programa d’Escola Nova 21. Intervenció a càrrec de Marina Gay i Jara Costa, membres de l’equip EN21, durant l’acte de […]

Valoració i assoliments d’Escola Nova 21