Preguntes Freqüents

Preguntes Freqüents

Programa Escola Nova 21

Escola Nova 21 proposa una transformació del sistema educatiu per tal que s’actualitzi, adoptant plenament un propòsit dirigit a desenvolupar competències per a la vida en el nostre context històric i unes pràctiques d’aprenentatge fonamentades en el coneixement existent de com les persones aprenem. L’objectiu final és que tot infant, independentment del seu context i condicions, pugui gaudir en qualsevol centre del Servei Educatiu de Catalunya d’experiències d’aprenentatge empoderadores i rellevants que li permetin desenvolupar el seu projecte de vida amb dignitat, sentit i benestar. Aquesta horitzó comú d’actualització es concreta en el que s’ha anomenat “marc d’escola avançada”, una referència que possibilita molts models i projectes diferents però que tenen en comú quatre eixos interconnectats i interdependents:

  • Propòsit educatiu dirigit a desenvolupar competències per a la vida.
  • Pràctiques d’aprenentatge basades en el coneixement existent de com les persones aprenen.
  • Avaluació competencial i global, que contribueix a l’aprenentatge.
  • Organització autònoma i oberta, capaç de l’autoreflexió i d’actualitzar-se i de formar-se.

És una aliança d’entitats i centres educatius per promoure un sistema educatiu avançat, seguint la crida de la UNESCO el 2015 per promoure un canvi educatiu a les societats a través d’aliances de diversos sectors. El programa té dos grans objectius: generar una presa de consciència sobre la necessitat de la transformació educativa i de com es concreta, i articular coneixements existents i crear-ne de nous per fer aquesta transformació possible. Això es vol fer des d’un procés de treball conjunt i col·laboratiu entre centres educatius, comunitat educativa, associacions de mestres, administracions públiques, entitats, universitats i grups de recerca i institucions internacionals.

Amb tots els centres educatius que hi participen, Escola Nova 21 pretén fer possible la transformació del sistema amb eines, procediments, coneixements i experiències de canvi cap a un horitzó comú: el marc d’escola avançada.

Escola Nova 21 vol catalitzar la voluntat de canvi educatiu en una acció de tres anys, que generi una mobilització sense marxa enrere per a l’actualització del conjunt del sistema educatiu català, i ho fa a través de quatre grans accions: Consolidació de l’actualització existent a centres i al sistema; treball col·laboratiu pel canvi educatiu; aliances amb les administracions educatives i locals per a la corresponsabilització del canvi; i generació i experimentació de protocols de canvi sistemàtic.

Primerament, Escola Nova 21 vol destacar i celebrar que ja existeixen molts centres educatius que estan enfocats a desenvolupar competències per a la vida, i que adopten pràctiques fonamentades en com les persones aprenem. Els 25 centres impulsors del programa en són un magnífic exemple. La nostra societat ha de garantir que aquests centres es consoliden, estenen el seu exemple i contribueixen a què el conjunt del sistema educatiu avanci cap a una actualització similar, així com que les normatives i decisions de les administracions també ho facin possible, des de la visió compartida d’escola autònoma, competencial, inclusiva i amb aprenentatge globalitzat.

Segonament, Escola Nova 21 vol facilitar una gran acció col·laborativa per a l’actualització del sistema a través de centres que voluntàriament se sumin a la iniciativa, i amb el treball conjunt amb els ens locals. Així, a través d’una convocatòria oberta 481 centres van acordar incorporar-se a Escola Nova 21 i, gràcies a un acord amb la Diputació de Barcelona, s’han desenvolupat una seixantena de xarxes territorials on grups d’entre vuit i deu centres cooperen en el procés per a l’actualització i el canvi, a través d’una metodologia anomenada “espirals d’indagació”. La interacció dels milers de docents implicats en aquests centres és la manera més horitzontal i sostenible de contribuir a l’actualització educativa cooperativament.

En tercer lloc, Escola Nova 21 vol contribuir a què aquest canvi progressivament es pugui generalitzar, pel que el treball conjunt amb l’administració educativa és fonamental. En aquest sentit, s’ha acordat amb el Consorci d’Educació de Barcelona (composat per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona) la integració de les xarxes d’Escola Nova 21 en un programa liderat pel propi Consorci anomenat “Xarxes per al Canvi”, on també hi ha Escola Nova 21, l’Associació de Mestres Rosa Sensat i l’ICE de la UAB, i que pren el compromís de generalitzar progressivament aquest procés de canvi al conjunt de centres de la ciutat de Barcelona.

I finalment, Escola Nova 21 vol sumar esforços i coneixements per a generar procediments que permetin una actualització sistemàtica dels centres educatius, i ho fa gràcies al compromís i a la generositat de 30 centres que voluntàriament han acceptat formar part d’una mostra representativa en base als percentatges existents al sistema educatiu de distribució geogràfica, perfil socioeconòmic i grau de complexitat, primària/secundària i tipologies de centres (escola rural/centres grans i titularitat). L’objectiu és que els procediments que es generin a través d’aquesta interacció de tres anys puguin ser emprats per a generalitzar accions de transformació de centres per part de les institucions corresponents, un cop el programa finalitzi.

Escola Nova 21 és un programa per l’actualització del sistema educatiu i de cadascun dels centres. No és, doncs, un programa per explorar o experimentar noves iniciatives educatives, sinó per generalitzar allò que ja sabem que és adequat i funciona gràcies a les evidències i al coneixement, partint de la base d’aportar a infants i joves un aprenentatge rellevant i amb sentit.

La innovació educativa hauria de ser una pràctica normal en els centres d’un sistema educatiu avançat per tal de trobar noves respostes a les necessitats canviants. Escola Nova 21 és per tant un programa per a l’actualització educativa que, a més, proposa que la cultura de la innovació, als centres i a tot el sistema, estigui plenament integrada en tota organització educativa, de manera que no es conformi mai amb el que fa, i es pregunti constantment per a què educa i com ho ha de fer.

El programa Escola Nova 21 té una durada de 3 anys (2016-2019), per tal de catalitzar la voluntat de canvi, generar una forta implicació ciutadana i social en el repte d’actualitzar el sistema educatiu, i facilitar que els diversos agents del sistema educatiu, inclosa l’administració educativa, esdevinguin progressivament agents coordinats de treball sistemàtic per a l’actualització. L’impacte del programa, doncs, no és limita als tres cursos, sinó que pretén que en aquests tres cursos es posin les bases d’una transformació integral duradora en el temps.

Escola Nova 21 vol contribuir a què tots els infants i joves sense excepció gaudeixin d’un aprenentatge rellevant i amb sentit, i se centra en l’educació obligatòria i en el servei públic, articulat a través del Servei d’Educació de Catalunya, que inclou els centres públics i els concertats. El programa doncs vol contribuir a l’actualització del conjunt d’aquest Servei, que és el finançat pels pressupostos públics. Creiem que els processos de transformació educativa només es podran fer des de l’aprenentatge col·laboratiu entre docents i entre centres, pel que s’impulsa una cultura de cooperació i d’enriquiment mutu. Tot infant i jove ha de poder gaudir d’una actualització del projecte educatiu del seu centre, i tot centre pot aportar i rebre coneixements que contribueixin a aquest procés.

La visió d’Escola Nova 21 és un sistema educatiu en què tot infant, en tot centre educatiu, pugui gaudir d’experiències d’aprenentatge empoderadores, rellevants i amb sentit. Per això, equitat i qualitat han d’anar sempre de la mà. Primerament, el programa planteja que cal reformular el concepte de “qualitat”, i assumeix la definició acordada el 2015 a la Declaració d’Incheon “Educació 2030” pel Fòrum Mundial d’Educació del sistema de Nacions Unides:

“L’educació de qualitat afavoreix la creativitat i el coneixement i assegura l’adquisició de les competències bàsiques d’alfabetització (literacy) i numèriques (numeracy), així com de competències analítiques, de resolució de problemes, i altres competències cognitives, interpersonals i socials d’alt nivell. També desenvolupa les habilitats, actituds i valors que capaciten els ciutadans per dur vides sanes i plenes, prendre decisions informades, i respondre als reptes locals i globals a través de l’educació per al desenvolupament sostenible i l’educació per la ciutadania global.”

Junt amb això, s’ha de garantir que tot infant independentment del seu context o de les seves condicions, pugui accedir a aquesta educació de qualitat, en una escola inclusiva: això és l’equitat. Per això, tota estratègia de canvi educatiu ha de contribuir a aquest creixement conjunt de qualitat i equitat, d’una educació empoderadora, rellevant i amb sentit per a tothom. I per això també, cal sistematitzar i estendre les accions de canvi educatiu per tal que l’actualització del sistema arribi al conjunt dels centres.

La necessitat d’actualitzar l’escola no és nova, però els canvis en l’educació han estat molt més lents que els canvis a la societat. Fa un segle a Catalunya i arreu ja van haver-hi accions importants per transformar el sistema educatiu i centrar-lo en la persona, i també com a agent fonamental de conformació d’una ciutadania capaç de contribuir a la millora del conjunt. Al nostre país, administracions com l’Ajuntament de Barcelona, la Mancomunitat de Catalunya o, més endavant, la Generalitat, i també iniciatives socials, van promoure escoles que treballaven en aquesta direcció, en un moviment que es va anomenar Escola Nova, que la dictadura va truncar i que molts docents van intentar mantenir des del seu compromís.

Avui, però, la urgència prové de les grans transformacions del nostre entorn. Primerament, els reptes globals d’alta complexitat, com són el desenvolupament sostenible, els grans moviments de població, la pobresa i la desigualtat, la discriminació sistemàtica contra dones, i la intolerància i la violència amb les seves conseqüències; en segon lloc, per la transformació tecnològica exponencial, que canvia cada dia el nostre context; i finalment, a això s’hi sumen els nous coneixement que disciplines com la neurociència aporten a com les persones aprenem.

Per tot això, en el seu darrer informe Repensar l’educació (2015), la UNESCO diu:

“L’educació ha de trobar maneres de respondre a aquests reptes [globals] tenint en compte les múltiples visions del món i sistemes de coneixement alternatius, a més de les noves fronteres en ciència i tecnologia, com els avenços en neurociències i el desenvolupament en tecnologia digital. No havia estat mai tan urgent replantejar el propòsit de l’educació i l’organització de l’aprenentatge.

Qualsevol persona nascuda abans de la irrupció d’internet té plena consciència del canvi radical i accelerat que s’està donant a les nostres societats, i també del que està generant en molts àmbits: el personal, el professional, el ciutadà. Quan es percep que hi ha escoles que encara aborden l’aprenentatge tal com majoritàriament es feia en el postfranquisme, des d’un model fonamentalment transmissor de coneixements definitius, tant docents com mares i pares constaten la necessitat d’actualització. Així doncs, centres i famílies hi estan interessats perquè hi ha un desajust creixent de les necessitats de les persones i de la societat respecte de la formació i les oportunitats que ofereix l’escola tradicional.

Les formes que en cada moment es prenguin per donar resposta a aquesta necessitat d’actualització poden ser diferents, i des de l’actualització, la innovació educativa ha de permetre practicar noves aproximacions d’aprenentatge i organitzatives que possibilitin assolir millor el propòsit educatiu. Per això Escola Nova 21 posa l’èmfasi en la necessitat d’actualitzar primer el propòsit de l’acció educativa: el per què educar i el què s’ha d’aprendre, en el context actual, per a la formació integral de la persona, així com actualitzar quines pràctiques d’aprenentatge ben fonamentades permeten assolir aquest propòsit, de tal manera que condicioni tota la resta, i eviti una innovació buida que es basi en comprar iPads per seguir fent els quadernets dels anys 60.

Escola Nova 21 impulsa un canvi cap a l’horitzó comú d’actualització sintetitzat en el marc d’escola avançada, i demana a cada centre el compromís de fer les passes per a fer-ho possible. Però el punt de partida i les condicions de cada centre són diferents, pel que cadascun ha de trobar quina és la seva estratègia de transformació. Els 30 centres de la mostra representativa sí que tindran una metodologia més sistemàtica per tal d’experimentar un protocol de canvi amb suport extern que ho faci possible més enllà de les circumstàncies de cada centre.

El canvi de concepció del propòsit de l’escola i de les pràctiques d’aprenentatge requereix, però, d’un compromís del conjunt de la comunitat educativa. Significa comprendre l’infant i el seu aprenentatge com un tot, i la tasca dels docents per fer aquest aprenentatge possible com una tasca cooperativa, no aïllada. Per això, tot i que és un procés de transformació que s’iniciarà en alguns nivells educatius concrets, a mig termini afectarà a tota l’escola i a tots els cursos.

No. El desenvolupament de competències genera un aprenentatge més profund dels coneixements, que inclouen habilitats, actituds i valors que permeten exercitar també una de les habilitats de menys valor afegit: la memorització a curt termini de fets i conceptes. Molts dels centres que avui ja treballen en el desenvolupament de competències per a la vida, com ara els impulsors d’Escola Nova 21, tenen mostres suficients del bon nivell dels seus alumnes al passar de primària a secundària, o al entrar en el batxillerat o passar la selectivitat.

Alhora, cal tenir en compte que aquests indicadors estan canviant. Els decrets de desplegament de la Llei d’Educació de Catalunya en matèria d’avaluació són cada vegada més enfocats a mesurar totes les competències clau i fer-ho des d’una visió global (l’alumne com un tot, i no com la suma de l’alumne de matemàtiques i de l’alumne d’història) i formativa (és a dir, que doni a l’alumne informació sobre el seu procés d’aprenentatge per a facilitar la seva autoregulació i autonomia). Pel que fa a la selectivitat, ja hi ha àmbits en què l’avaluació és fonamentalment competencial i la intenció expressada pel Govern és que tota la prova d’accés a la universitat sigui competencial.

L’horitzó comú de la transformació educativa

Hi ha uns grans elements de consens, que han anat creixent en els tres informes d’educació de la UNESCO (Faure, 1972; Délors, 1996; Rethinking Education, 2015), i que conflueixen amb les evidències científiques generades les darreres dues dècades sobre com es produeix l’aprenentatge. Per fer possible la transformació educativa, cal incidir en totes les parts interconnectades del sistema, i per això Escola Nova 21 articula aquests elements de consens en el que ha anomenat “marc d’escola avançada”, que sintetitza quatre elements integrats que descriuen l’horitzó comú de transformació per a tot centre educatiu:

  • En primer lloc, un Propòsit educatiu dirigit a desenvolupar competències per a la vida. Això comporta la formació integral de la persona i l’aprenentatge competencial que va més enllà de l’estrictament acadèmic, com de fet estableixen tant els informes de la UNESCO com les finalitats educatives vigents.
  • Segonament, unes Pràctiques d’aprenentatge basades en el coneixement existent de com les persones aprenen i que, per tant, descarten allò que s’ha demostrat que no genera aprenentatge competencial sinó simple retenció a curt termini.
  • Com a instrument pont, Avaluació competencial i global que mostri que les pràctiques d’aprenentatge assoleixen el conjunt del propòsit, amb mecanismes formatius que contribueixin a l’aprenentatge
  • I finalment, una Organització plenament al servei de l’aprenentatge per a tothom, autònoma i oberta, capaç de l’autoreflexió i d’actualitzar-se i innovar a mesura que passa el temps.

Escola Nova 21 coincideix amb molts agents de canvi educatiu en indicar que el propòsit educatiu de tot centre ha d’estar enfocat a desenvolupar competències per a la vida i a la formació integral de la persona. Aquesta visió recull la dels tres informes existents de la UNESCO sobre educació, el darrer dels quals Repensar l’educació (2015) i els plantejaments dels moviments de renovació pedagògica a Catalunya dels darrers cent anys, així com les finalitats educatives i les competències claus del currículum desplegat pel Departament d’Ensenyament.

El propòsit (o finalitats educatives) ha de ser l’element central de tot el projecte educatiu de centre. Les finalitats que el sistema educatiu i l’escola proclamen han de determinar la concreció del currículum, de les metodologies d’aprenentatge i la seva avaluació, i han de tenir impacte en el perfil professional dels docents, en l’estructura organitzativa dels centres, i en els seus espais i els seus equipaments. Si la finalitat és la formació integral de la persona, la visió acadèmica d’un coneixement acumulatiu enciclopèdic i separat per assignatures, per exemple, queda superada en favor d’un desenvolupament de competències per a la vida. Com deia Edgar Faure a la presentació del primer informe de la UNESCO (1972), “Ja no es tracta d’adquirir, aïlladament, coneixements definitius, sinó de preparar-se per a elaborar, al llarg de tota la vida, un coneixement en constant evolució i aprendre a ser”.

Tant els centres impulsors com els centres compromesos amb la transformació educativa que participen a Escola Nova 21 adopten les finalitats educatives (posant al capdavant la formació integral de la persona) i les competències claus establertes als currículums de la Generalitat.

Per exemple, el currículum de Secundària del Departament d’Ensenyament estableix que “El treball competencial i totes les matèries que el despleguen contribueixen a l’assoliment de competències transversals en l’àmbit personal i social que permeten aprendre a conduir el propi aprenentatge i ser-ne conscient, adquirint les habilitats, les estratègies i els procediments necessaris. Suposa l’adquisició d’un grau suficient de consciència de les pròpies capacitats intel·lectuals, emocionals i físiques, el desplegament d’actituds i valors personals com la responsabilitat, la perseverança, l’autoconeixement i la construcció de l’autoestima. Tot plegat, per ser capaç de continuar aprenent de forma cada vegada més eficaç i autònoma”

De la mateixa manera, es té molt en compte que, per exemple, el decret 187/2015 del Departament d’Ensenyament estableix (art. 2) com a primera de les finalitats de l’educació secundària obligatòria “l’assoliment de les competències clau que permeti a tots els alumnes assegurar un desenvolupament personal i social sòlid amb relació a l’autonomia personal, la interdependència amb altres persones i la gestió de l’afectivitat”.

Les competències són la capacitat d’emprar els coneixements (informació, conceptes, habilitats actituds i valors) en situacions reals i específiques, tal com les defineix la UNESCO (2015). Per això, no existeix el desenvolupament de competències sense l’adquisició de coneixements. Ara bé, cal superar la confusió de creure que els coneixements equivalen a les informacions memoritzables un cop transmeses a l’escola. D’acord amb la UNESCO, “El coneixement és la manera com apliquem el significat a l’experiència”, i “es pot entendre com la informació, la comprensió, les habilitats, les actituds i els valors adquirits mitjançant l’aprenentatge”.

D’aquests cinc components, només els fets i els enunciats dels conceptes es poden retenir memoritzant, el que no garanteix que els processem. Tota la resta, necessita processos diferents: els conceptes requereixen anar de la comprensió dels fenòmens a l’enunciat; les habilitats necessiten de pràctiques; i per a adquirir actituds i valors calen vivències. Per això, el model transmissor (un mestre que explica, uns infants que apunten) no permet adquirir la gran majoria de coneixements; i encara menys, desenvolupar competències.

I aquesta és la segona confusió: als coneixements i a les competències no s’hi arriba per separat. No es tracta d’adquirir coneixements per després desenvolupar competències: el desenvolupament de competències és, alhora, objectiu de l’educació i mitjà per a l’adquisició dels coneixements: perquè és a través de diferents estratègies d’aprenentatge que els diversos tipus de coneixements s’articulen de manera significativa i rellevant, i s’adquireixen de manera robusta. Aquesta és la funció de les metodologies de treball globalitzat: integrar competencialment el conjunt dels aprenentatges.

Les diverses disciplines científiques que estudien com aprenem els humans, a les que els darrers quinze anys s'hi han sumat els grans avenços en neurociència, han aportat un coneixement important que segueix creixent sobre l’aprenentatge, que estudis com el How People Learn: Brain, Mind, Experience, and School (1999) del National Research Council dels Estats Units ja van apuntar, i que el Centre de Recerca i Innovació Educatives de l’OCDE va sintetitzar a l’estudi The Nature of Learning (2010) en set grans principis de l’aprenentatge interrelacionats: (1) L’aprenentatge s’ha de centrar en les persones que aprenen; (2) l’aprenentatge és fonamentalment social; (3) l’aprenentatge ha de tenir en compte les emocions i la motivació dels qui aprenen; (4) l’aprenentatge ha de partir d’acceptar les diferències individuals dels qui aprenen; (5) l’aprenentatge requereix d’esforç, però no sobreesforç, ni avorriment, ni por; (6) l’aprenentatge té en l’avaluació contínua una eina d’empoderament i autoregulació del qui aprèn; i (7) l’aprenentatge és generar connexions horitzontals significatives entre coneixements i entorns.

Els set principis formen un tot, no una suma d’elements que es poden detectar per separat entre les accions del dia a dia. L’element fonamental que tenen en comú és la personalització de l’aprenentatge, que encapçala tota la resta, i que requereix dels set principis per a ser possible. És a dir, la força i rellevància dels set principis es dóna quan tots ells es tenen en compte de manera combinada i flexible al plantejar qualsevol acció d’aprenentatge.

Els centres, des de la seva autonomia i el seu projecte educatiu, han d’adoptar les metodologies d’aprenentatge que creguin millors en base al seu propòsit educatiu. El que cal és que aquestes metodologies, que poden ser molt diferents, es fonamentin sempre en el coneixement que tenim sobre com les persones aprenem. Per això, el desplegament del currículum, les metodologies i els sistemes d'avaluació han de ser coherents amb aquest coneixement i els principis de l’aprenentatge que els despleguen. Igualment, l'estructura organitzativa del centre i els espais i equipaments de l’escola han de posar-se al seu servei.

Assumir de forma consistent i generalitzada l'aprenentatge competencial i globalitzat en tots els àmbits del centre és molt més que un canvi de metodologia, d'organització o de lideratge. Es tracta fonamentalment d’un canvi de cultura. Tot i que la preocupació inicial del centre que es vol transformar gira al voltant de les preguntes sobre el "com", el més determinant i crític és abordar el "per a què” (finalitat) es vol educar i conseqüentment el "què" (continguts competencials) cal aprendre. Així doncs, la veritable transformació passa per reformular el propòsit i revisar la visió que es té de l'escola. No es tracta per tant d'un canvi tècnic o metodològic, sinó d'un canvi cultural. Aquesta és la raó per la qual el canvi no és una cosa dels mestres o de l’equip directiu, sinó que és una transformació radical que ha d’assumir tota la comunitat educativa del centre i, per extensió, el seu entorn. Per això les xarxes de canvi col·laboratiu vinculades a l’entorn local poden ser un instrument molt útil.

Escola Nova 21, Aliança per un sistema educatiu avançat

Escola Nova 21 és una aliança de centres educatius i entitats per un sistema educatiu avançat, que respon a la crida de la UNESCO per la participació de tots els sectors en un procés inclusiu de millora de l’educació. Es va crear el gener de 2016 per conveni entre el Centre UNESCO de Catalunya, la Fundació Jaume Bofill i la Universitat Oberta de Catalunya, al que s’hi van sumar l’Obra Social “la Caixa” i la Diputació de Barcelona. El programa va néixer amb el suport de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, la Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya (FAPaC), i la Fundació FemCAT, i compta també amb el suport de la Fundació PuntCAT pel desenvolupament de l’estratègia digital.

El programa té signat des dels seus inicis un conveni de col·laboració amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat, amb qui treballa conjuntament en la planificació de les accions de transformació educativa per tal que sumin esforços amb el treball que fan els professionals del Departament.

A la ciutat de Barcelona, Escola Nova 21 s’articula a través del projecte Xarxes per al Canvi, una iniciativa liderada pel Consorci d’Educació de Barcelona (Ajuntament de Barcelona i Generalitat) i que suma les accions de canvi educatiu del Consorci i d’Escola Nova 21 i les reforça en aliança també amb l’Associació de Mestres Rosa Sensat i amb l’ICE de la UAB, que completen els quatre promotors de Xarxes per al Canvi.

Les cinc entitats promotores d’Escola Nova 21 (Centre UNESCO de Catalunya, Fundació Jaume Bofill, Universitat Oberta de Catalunya, Obra Social “la Caixa” i Diputació de Barcelona) tenen subscrit un conveni marc que estableix els objectius del programa i l’estratègia i principals accions d’implementació. Aquestes entitats han nomenat un Director per liderar i representar el programa i crear i dirigir l’equip de persones que desenvolupen les accions d’Escola Nova 21.

Un comitè de seguiment del programa, format per un representant de cadascuna de les entitats promotores, es reuneix un mínim de dues vegades l’any per avaluar el funcionament del programa en relació als objectius i estratègia previstos, el compliment dels compromisos adquirits per les parts i prendre decisions sobre la seva evolució.

Escola Nova 21 no és una entitat, sinó un programa de col·laboració público-privada impulsat per 25 centres educatius i per cinc institucions que en són legalment les promotores: una associació (el Centre UNESCO de Catalunya), dues fundacions (la Fundació Jaume Bofill i l’Obra Social “la Caixa”), una universitat (la UOC) i una administració pública (la Diputació de Barcelona). El programa no té, per tant, personalitat jurídica pròpia, sinó que s’articula a través de les institucions promotores, amb un horitzó de tres anys, fins el desembre de 2019.

Xarxes per al Canvi és un projecte conjunt nascut el 2017 de sumar les accions de canvi educatiu d’Escola Nova 21 i del Consorci d’Educació de Barcelona, liderat pel propi Consorci junt amb Escola Nova 21, l’Associació de Mestres Rosa Sensat i l’ICE de la UAB. Les quatre parts han subscrit un conveni de col·laboració per al període 2017-2019 per al desenvolupament de xarxes d’aprenentatge col·laboratiu entre centres educatius de la ciutat de Barcelona. Els centres que participen a aquestes xarxes són els que formen part d’Escola Nova 21 més els que provenen del programa Eines per al Canvi impulsat pel Consorci. El compromís del Consorci és que progressivament s’hi incorporin la resta de centres educatius públics de la ciutat.

La iniciativa Xarxes per al Canvi és de gran valor, no només perquè implica que diferents institucions de l’àmbit educatiu es posen d’acord en impulsar un programa per a la transformació educativa dels centres, sinó també perquè qui ho lidera és l’administració que és alhora educativa i local: el Consorci d’Educació de Barcelona. Es tracta, per tant, d’un model que pot servir de referència per a la resta de Catalunya.

El Departament d’Ensenyament va subscriure la primavera de 2016 un conveni de suport institucional a Escola Nova 21, on s’explicita el seu suport al programa i s’articulen formes de col·laboració per al canvi educatiu. En el marc d’aquest conveni s’ha constituït una comissió de seguiment bilateral que garanteix la coordinació de les accions del programa amb l’activitat del Departament en àmbits com els canvis en les pràctiques d’aprenentatge, la formació dels docents, les xarxes col·laboratives de centres educatius o l’avaluació del procés de canvi. El treball conjunt entre Departament i Escola Nova 21 va creixent a mesura que el programa avança, fent confluir les accions d’actualització del currículum, l’avaluació i l’organització promogudes pel Departament amb l’horitzó de canvi cap al que treballen el mig miler de centres del programa, amb la clara voluntat de sumar esforços per la transformació educativa.

"La UNESCO creu que el repte d’una educació per a tothom només podrà ser assolit si està arrelat en un moviment social ampli i es nodreix de l’aliança entre governs i societat civil”, declarava el Director General Matsuura. Si bé doncs, com indica la dita africana, “Per educar un infant cal tota la tribu”, i per això la societat civil s’ha d’implicar en el canvi educatiu, alhora són les administracions públiques les qui tenen l’obligació legal, social i moral de fer possible que tot infant pugui gaudir a la seva escola d’experiències d’aprenentatge rellevants, empoderadores i amb sentit. Aquesta és la raó per la qual Escola Nova 21 i les entitats i centres que conformen aquesta aliança per un sistema educatiu avançat treballen juntament amb l’administració educativa i l’administració local per estendre la transformació i fer que arribi al conjunt del Servei d’Educació de Catalunya.

Així doncs, totes les estratègies d’actuació d’Escola Nova 21 estan dissenyades de manera que les administracions públiques s’hi puguin involucrar des del primer moment, tal i com ja està passant en diversos àmbits, amb la voluntat explicitada que, progressivament i en especial a partir de la desaparició del programa, se les puguin fer seves i les puguin emprar com a eines rellevants per a la transformació educativa de tots els centres i del conjunt del sistema.

La infradotació pressupostària és un problema greu i cal demanar el compliment del percentatge de pressupost que estableix la pròpia Llei d’Educació de Catalunya i que ha de fer possible la qualitat del sistema educatiu. Alhora, és tan important incrementar els recursos com dedicar-los a fer possible el repte comú de qualitat i equitat, entenent per qualitat educativa la definida a la Declaració d’Incheon, el que comporta avançar cap el marc d’escola avançada, i entenent per equitat que tot infant sense excepció pugui accedir a través del Servei d’Educació de Catalunya a aquesta educació de qualitat. Una major dotació que no s’enfoqués a aquest repte comú de qualitat i equitat no respondria a l’actualització que els infants, el sistema educatiu i la societat necessiten.

L’EduCatalyst