Les segones trobades de xarxes locals d’Escola Nova 21 generen debat i reflexions al voltant del canvi educatiu amb la participació de docents i directius de prop de 400 centres d’arreu del territori

Fotos: Mónica Bergós

Imagina tres escenaris: una colònia tèxtil del segle XIX, una illa deserta i la Ruta de la Seda. Imagina que en aquells entorns tinguessis l’oportunitat de construir una escola des de zero, tenint en compte les competències, habilitats, coneixements i capacitats necessàries per a la vida en aquells escenaris concrets. Com serien aquestes escoles? Quins aspectes tindrien més valor? Les escoles imaginades, completament lliures de normatives i restriccions curriculars, serien molt diferents de les escoles reals?

Aquestes preguntes s’han plantejat als participants de les segones trobades de xarxes locals d’Escola Nova 21 celebrades a totes les demarcacions catalanes i que han implicat al voltant de 400 centres distribuïts en 42 xarxes locals, que se sumen a les que ja han fet les 19 Xarxes per al Canvi de la ciutat de Barcelona. Les sessions han buscat la reflexió sobre el propòsit de l’educació, ja que aquesta primera fase del programa pretén, sobretot, que la comunitat educativa tingui clar els motius de fons pels quals és necessària la transformació abans de començar a implementar els canvis al seus centres.

Els participants de la xarxa de Girona, reunits una calorosa tarda de juny a una aula plena de llum i de colorits dibuixos enganxats a les parets de l’escola La Farga, de Salt, han dissenyat en petits grups, i fent servir cartolina i retoladors de diferents colors, escoles on es dóna prioritat al desenvolupament de competències per davant de l’ensenyament transmissor, com ara la comunicació oral, les habilitats matemàtiques, el treball en grup, l’autonomia i l’autoconeixement. Després, ajudats de post-its que han enganxat a la paret, han relacionat aquestes competències amb els quatre pilars de l’informe UNESCO dirigit per Jacques Delors: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a ser i aprendre a conviure.

“Fixeu-vos que l’aprendre a ser i l’aprendre a viure junts han sortit aquí, però no són tan presents a l’escola actual”-incideix Carles López, coordinador de xarxes d’Escola Nova 21, qui facilita la sessió juntament amb Gemma Boix, dinamitzadora de les xarxes de Girona. A la pregunta de si aquestes competències que han assenyalat estan destinades a que els individus s’adaptin als escenaris descrits o també els permeten transformar-los, la resposta és “depèn”.

“L’illa deserta ja és un escenari fantàstic. No cal transformar res. Només sobreviure-hi”- valora el Joel Aranda, cap d’Estudis de l’Escola Àgora. En canvi, a la colònia tèxtil “sí que és necessari transformar l’entorn perquè els seus ciutadans estan explotats amb condicions de feina molt dures”, afegeix.

Els participants reflexionen sobre com l’entorn i el context determinen les competències necessàries per a la vida que, al seu torn, determinen el model de centre. Per tant, el model de centre queda determinat pel context i l’entorn. Comproven com les competències i els centres educatius dissenyats per a cada un dels tres escenaris plantejats són diferents. Això passa perquè l’entorn i el context definit també són diferents.

 

Cada escola, un món

A una pausa de la sessió, els assistents relacionen la dinàmica que han desenvolupat amb el funcionament de les seves pròpies escoles i expliquen com viuen la seva participació al programa Escola Nova 21. “Entenc que aquesta primera fase sigui de reflexió. No ens poden donar receptes per aplicar als nostres centres, perquè cada escola és un món. El que funciona a un col·legi pot no funcionar a un altre”- raona Mercè Hortoneda, directora de l’Escola Doctor Masmitjà.

No tenien pressa que el seu centre estigués entre els primers integrants de la mostra representativa de trenta escoles que tindran un assessorament més intensiu. “Millor fer el canvi poc a poc i tranquil·lament, ser part de la mostra portaria molta més pressió”- diu Gemma Martínez, coordinadora d’Educació Infantil de l’Escola Annexa – Joan Puigbert, mentre que el Joel indica que el realment important és ser part de la xarxa de centres d’Escola Nova 21. “Ens empodera. Ens dóna més seguretat davant de les famílies per fer canvis com ara trencar grups. Si altres escoles de l’entorn ja ho han fet, fa que estiguis més tranquil, per tu mateix i pel teu entorn, ja que són iniciatives d’un cert risc”.

Per als professors, són molts els avantatges de construir una cultura col·laborativa entre centres i docents. “Tenir aquest acompanyament i no sentir-se sol és important. M’agrada molt el concepte de marc d’escola avançada. Un marc on moltes escoles diferents hi tenen cabuda, més enllà de la seva titularitat”, expressa la Mercè, i assenyala: “que jo treballi a un centre concertat i vosaltres a un de públic és completament casual. Aquí l’important és que volem el mateix: una millora del sistema educatiu per a un millor aprenentatge dels infants. Tots treballem junts cap a un objectiu comú”.

Entre les dificultats detectades als processos de canvi dirigits a possibilitar experiències d’aprenentatge rellevants i amb sentit, es troben les moltes pors expressades als claustres davant d’una manera de treballar desconeguda per a molts. “Hi ha mestres que no saben com fer-ho. I no saber-ho fer provoca por. Pensen: si deixo el llibre, a què m’agafo?, com sabré si els alumnes estan aprenent?” –comenta la Gemma, i en la mateixa línia, la Mercè manifesta: “com a alumnes, quins models hem tingut? Et trobes un mestre que ha estat format de manera tradicional i que ha treballat tota la seva vida així, i ara de cop i volta ha de deixar el llibre, ha de ser creatiu, i aplicar aquestes noves metodologies. No tothom té capacitat ni ganes. Costa molt”.

I la gran pregunta és: com animar aquella part del claustre més reticent? “Hem d’intentar convèncer que el canvi és urgent. No vol dir que és d’avui per demà però és necessari. Per què? Perquè els temps han canviat, ara els alumnes han de tenir unes competències que abans no calien tant. Com a equips directius també hem de fer una formació, als mestres els hem d’il·lusionar, crear espais de reflexió i també proporcionar formació, perquè si no hi ha formació, només amb la bona actitud no n’hi ha prou”, argumenta la Mercè.

 

Equips impulsors del canvi

La tasca cabdal de fer de guia del procés de canvi al centre i animar tant la resta del claustre com tota la comunitat educativa en la transformació recaurà principalment sobre l’equip impulsor de cada escola. Els centres integrants de les diverses xarxes en aquesta fase del programa estan començant a formar els grups, que estaran integrats per docents del claustre i alguns directius.

A la segona trobada de xarxes hi ha una dinàmica destinada a tractar diferents aspectes relacionats amb l’equip impulsor. Es demana que els participants reflexionin sobre quins valors compartits haurà de tenir el grup, l’acord de funcionament per garantir que es mantinguin els valors establerts –com ara el sistema de presa de decisions i les regles de gestió de conflictes–, els objectius i rol de l’equip impulsor al claustre, i la seva organització i gestió.

Entre les idees sorgides a la discussió en grup a la xarxa de l’Hospitalet de Llobregat, celebrada a l’Escola Santiago Ramón y Cajal i dinamitzada per la Montse López Amat, els assistents incideixen en què  l’equip impulsor haurà de tenir “molta transparència en el seu lideratge, il·lusió, esperit de col·laboració, respecte, que no es jutgi ningú per no pensar igual, i els peus a terra. Ha d’anar a poc a poc”. A més, ha d’actuar amb “coherència, amb objectius realistes i assumibles, ha de calendaritzar, posar en valor el que ja s’està fent bé, i repartir tasques organitzatives”. També s’assenyala que “tot el claustre haurà de fer propostes de cara a la transformació, no només l’equip impulsor, tot i que sigui l’encarregat de donar-li forma”.

Lourdes Ruiz, directora del col·legi Pare Enric Ossó, intervé al debat per expressar que un dels seus principals dubtes és com arribar a les famílies perquè siguin part del projecte. “Com ha de ser? A partir de l’equip impulsor ? Podria ser alguna família part de l’equip impulsor?”, es pregunta. Així mateix, la Montse González, directora de l’Escola Charlie Rivel, explica que la seva inquietud té a veure amb les particularitats de la seva escola, amb un alt percentatge d’alumnes d’entorns socioeconòmicament desafavorits i un espai que “ens limita”. “Tenim un edifici que s’ha quedat obsolet. No hi ha patis. No tenim recursos. Hem de buscar la manera organitzativa i metodològica per tractar de compensar això. Tots els alumnes han de formar-hi part, s’han de trobar inclosos, han de ser plens protagonistes del seu aprenentatge”.

Al col·loqui també sorgeixen preocupacions vinculades als reptes particulars de la Secundària. “El professor de Secundària és un especialista. Li manca la visió pedagògica. El desafiament és més gran”, manifesta Dario Castro, director de l’Institut Europa. Al seu torn, Joaquim Molina, director del Centre d’Estudis Joan XXIII assenyala que al seu centre s’està posant especial atenció a la transició entre la Primària i la Secundària, “una etapa en què l’alumne experimenta molts canvis, i on es comença a gestar el perill de desconnexió del sistema”.

La sessió clou amb una invitació a que els participants expressin amb una paraula què se’n porten de la trobada i com s’hi han sentit. “Agraïda”, “motivat”, “acompanyat”, “reforçada”, són algunes de les paraules que hi apareixen, fins que una de les participants tanca amb una frase en la qual molts s’hi reconeixen: “tinc tranquil·litat perquè ens hem constituït en un grup, i tots plegats tirarem endavant”.  

Aquest artícle va aparèixer originalment al blog d’Escola Nova 21 al Diari de l’Educació.

Les formacions, que tindran lloc durant la setmana del 3 de juliol, sumen els esforços d’Escola Nova 21, l’Escola d’Estiu de Rosa SensatXarxes per al Canvi liderat pel Consorci d’Educació de Barcelona, i la Diputació de Barcelona, cap a un horitzó compartit de canvi

Dels 1.800 participants, 1.500 faran una formació de 15 hores: 720 docents en el marc de la 52a Escola d’Estiu de Rosa Sensat, i els altres 780 la faran a Granollers, Lleida, Manresa, Manlleu, Salt, Sitges, Tarragona, Tona, Tortosa i Vilanova i la Geltrú. Finalment, 300 docents dels 30 centres de la mostra representativa d’Escola Nova 21 faran una formació intensiva de 40 hores a Barcelona.

La formació està destinada a revisar amb profunditat el propòsit de l’acció educativa i els elements que fonamenten l’aprenentatge, en un format que ha de permetre els docents transferir-la als seus centres per contribuir al treball de canvi que estan posant en marxa. Aquesta setmana de formació complementa les accions de sensibilització i trobades de xarxes de centres compromesos amb la transformació educativa que ja s’han vingut fent des d’inicis d’any, tant a través de Xarxes per al Canvi a la ciutat de Barcelona, com a través de les altres xarxes locals d’Escola Nova 21 al conjunt del país, i que seguiran fins finals del 2019.

Amb aquest important increment de la participació de docents a la formació d’estiu amb un plantejament transformatiu, a la qual s’hi podria sumar les d’altres escoles d’estiu dels moviments de renovació pedagògica o dels ICE universitaris amb enfocaments similars, es demostra també la voluntat de mestres i professorat de contribuir i de ser protagonistes del canvi educatiu.

Trobareu més informació aquí.

Docents i representants dels equips directius de la mostra representativa visiten l’Escola dels Encants en el marc del treball col·laboratiu entre centres engegat a Escola Nova 21

Fotos: Mónica Bergós

Els alumnes de la comunitat dels grans de l’Escola dels Encants, de Barcelona, han confeccionat una caixa de recerca que porta per nom “La caixa dels oficis perduts” — un projecte d’investigació que ha estat elaborat de manera curosa amb fotos antigues en blanc i negre i amb bell material de fusta. L’Elisabeth Travesset, la Maria Colell i la Roser Fonts, directora, secretària i coordinadora de Cicle Superior de l’Escola Setelsis, de Solsona, l’examinen amb atenció. Agafen els recursos que conté, llegeixen els seus textos, i prenen nota.

Aquesta manera de treballar, que busca estimular l’esperit investigador dels nens i nenes, és una de les idees que podran incorporar al projecte de canvi que enceta aquesta escola pública de cinquanta anys d’història. Després de dècades mantenint un model que cada cop convencia menys, ha arribat el moment d’aturar-se, reflexionar, beure de noves fonts, superar l’ensenyament transmissor i enfocar la direcció del vaixell cap a una manera de treballar centrada en el desenvolupament de competències per a la vida. Ha arribat el moment de “renovar-se o morir”- resumeix la Roser.

La seva escola es va sumar al programa Escola Nova 21 i ara forma part de la mostra representativa de trenta centres de tota Catalunya que ja han començat el procés experimental de canvi sistemàtic cap al marc d’escola avançada. Han visitat l’Escola dels Encants (i també visitaran altres centres) per veure de primera mà com està treballant un dels centres impulsors del programa, que des del seu inici ja porta vuit anys funcionant a una freqüència en la qual l’alumne se situa al centre de l’aprenentatge i on es prioritza el màxim respecte a la creativitat, la curiositat, les ganes d’aprendre i les emocions dels infants, i es busca que esdevinguin persones autònomes capaces de bastir una vida plena.

A la visita han participat un trentena de docents i membres d’equips directius d’escoles de la mostra que han estat rebuts per l’Agnès Barba, la directora d’Encants. Després d’una primera part d’explicació del projecte educatiu, han visitat les instal·lacions del centre, un edifici estrenat fa un parell d’anys que té tots els seus espais adaptats a les necessitats del projecte. Han comprovat com els espais d’aquest centre públic, espaiosos i diàfans, acullen els ambients, que poden ser científics, d’història, art, disseny, natura o joc simbòlic, depenent de cada comunitat, i com els nens i nenes circulen lliurament pels ambients i els passadissos on es percep l’olor a fusta i la bellesa dels materials naturals amb què treballen.

Impressions i reptes

Després de la visita, els docents comenten les seves impressions: “M’ha encantat el clima que es respira. Cada infant s’autorregula. Va d’un espai a un altre. No se senten sorolls. Hi ha molt de gust per la decoració. És un desordre ordenat. Es transmet molta sensació de calma” -comenta Mònica Galván, mestra d’Educació Infantil a l’Escola Antoni Botey de Badalona, un centre classificat com de màxima complexitat.

“A mi m’ha agradat molt veure l’autonomia de la qual disposen els alumnes a l’hora de fer activitats. Fins ara ens hem centrat en un tipus d’educació molt limitada de cara als nens i nenes, ens hem oblidat dels recursos i capacitats que tenen. Quan se’ls deixa una mica d’espai, poden arribar molt lluny quant a motivació, respecte als altres i construcció del seu propi aprenentatge. Al claustre plantejaré que siguem més conscients d’això” -afegeix Jordi Fàbregas, secretari de l’Escola Àngela Bransuela de Mataró.

Els docents valoren la visita com a “molt enriquidora”. Es troben “satisfets”, “contents”, “orgullosos” de formar part d’Escola Nova 21 i aprecien de manera especial l’assessorament i acompanyament per engegar als seus respectius centres els processos de transformació encaminats a possibilitar experiències d’aprenentatge rellevants i amb sentit. “Ens dóna molta seguretat. Sentim que no estem sols, estem acompanyats per fer el canvi”- assenyala la María Giménez, coordinadora d’Infantil de l’Àngela Bransuela.

Compartir, posar en comú experiències, treballar de manera col·laborativa resulta “fonamental” davant d’un repte que perceben com a “molt important” i que no està exempt de neguits, inseguretats, dificultats i incerteses. “A vegades em pregunto… ho sabré fer?” -confessa la Mònica, mentre que l’Elisabeth admet que al seu claustre no tots els docents estan preparats perquè la transformació agafi una velocitat accelerada. “Hi ha gent que està molt al final de la seva etapa professional, pot haver-hi reticències quan planteges canvis profunds”.

“Sí, ens trobem persones que són reticents i altres que voldrien canviar-ho tot ja. Jo el que crec és que hem de fer una reflexió tot el claustre. Esta molt bé tenir ganes de canvis, però hem de tenir temps per reflexionar i analitzar, i hem de saber adaptar bé el que veiem. Potser després de la reflexió els canvis aniran molt ràpid, però primer hem de fer la reflexió. Hem de tenir paciència i tranquil·litat per fer les coses ben fetes” -apunta el Jordi.

“Cert. Quan veiem coses que ens agraden, com ara el que hem vist a Encants, volem incorporar-ho tot ràpidament, però hem d’anar amb calma si volem que el canvi funcioni. Cadascú coneix el seu context i du la seva motxilla” -valora la Mònica.

Visita a l'Escola dels Encants

Més enllà de les diferents velocitats de canvi que pugui portar el procés de transformació a cada centre, els docents coincideixen en què la renovació és necessària per la senzilla raó que el món ja no és el mateix que el que teníem al segle XX. “La societat és diferent, tot evoluciona i els infants també. Has de poder donar resposta a les necessitats de la societat” -reflexiona la Maria.

“No sabem com serà el món d’aquí a 30 anys, el que sí sabem és que no ens interessa primar l’adquisició passiva de coneixements definitius perquè no servirà per res. Sí que sabem que necessitarem persones que sàpiguen treballar en equip, analitzar i relacionar conceptes, que siguin imaginatives i creatives i amb una ment flexible per adaptar-se als canvis, perquè hauran de ser capaces de desenvolupar-se en una realitat que no sabem del cert com serà” -conclou l’Agnès.

Aquest artícle va aparèixer originalment al blog d’Escola Nova 21 al Diari de l’Educació.

En les últimes setmanes els 25 centres educatius impulsors del programa i els 30 centres que conformen la mostra representativa han iniciat un primer cicle de visites formatives entre ells

Fotogràfia: Mónica Bergós

Membres de l’equip impulsor (l’equip que serveix com a “motor de canvi” a cada centre participant, composat per docents i membres de l’equip directiu) dels centres de la mostra duen a terme aquestes visites amb l’objectiu d’inspirar el procés de creació d’una nova visió del seu centre, aprenent de les experiències i pràctiques de les altres escoles.

Els centres de la mostra han seleccionat quina escola o institut volien visitar en funció del seu projecte educatiu, etapa educativa i proximitat, com també a partir de les fortaleses i pràctiques destacades del centre.

Durant les visites, els equips impulsors observen l’activitat del centre, fan preguntes a docents, infants i joves, i recullen impressions, idees i aprenentatges per compartir amb els seus claustres.

Aquesta oportunitat d’aprendre de i amb centres que ja treballen dins del marc d’escola avançada, és un dels diversos moments d’intercanvi previstos al llarg dels 3 anys que perdura el programa Escola Nova 21. A principis de juliol els centres de la mostra duran a terme una setmana intensiva de formació, en què, entre altres accions, participaran en tallers conduïts per docents dels centres impulsors.

Ja s’està plantejant un nou model de prova que avaluarà per competències i connectarà els coneixements amb situacions reals que es poden presentar a la vida

“Ningú et va per la vida demanant definicions. La pregunta tradicional ‘Mitocondris, estructura i funció’, i a partir d’aquí enrotlla’t, no té cap sentit. És com a anar a un supermercat i que et demanin la taula de multiplicar per fer la teva compra. Oi que ningú ho fa? El que fem nosaltres és recuperar notícies reals aparegudes a la televisió, la ràdio, la premsa o a articles científics perquè els alumnes sàpiguen interpretar i explicar aquelles informacions”.

El neurocientífic i professor de la Universitat de Barcelona David Bueno es troba darrera de la prova pilot que els darrers cursos ha avaluat de manera més competencial i menys memorística els alumnes de la Selectivitat en la matèria de Biologia. Els resultats han estat tan bons que la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat ja treballa per estendre aquest nou model a la resta d’àrees de coneixement. El procés serà gradual i podria estar enllestit d’aquí a quatre anys.

Un exemple de pregunta competencial seria agafar la notícia real apareguda a un diari: “S’han trobat uns cucs que viuen sense mitocondris” i demanar que l’alumne expliqui d’on treuen energia aquests cucs. “D’aquesta manera fem que l’alumne parli dels mitocondris i així mateix d’altres vies metabòliques que també generen energia. No exposa sense processar tot allò que ha memoritzat sinó que ho aplica a un aspecte concret i real”.

Les troballes a l’àmbit de la Neurociència els darrers anys expliquen algunes de les raons pel canvi de model. El nostre cervell instintivament vol aprendre coses noves del seu entorn. Si percep que allò que se li explica no forma part del seu entorn, no ho integra. Ho pot memoritzar i escriure-ho en un examen, però a l’endemà ja ho haurà oblidat. Si forma part de l’entorn, el cervell hi trobarà una utilitat pràctica i no ho oblidarà tan fàcilment.

“Només quan l’alumne troba que un aprenentatge té repercussió per a la seva vida és quan queda emmagatzemat a la memòria de llarg termini. Som una mica egoistes com a espècie. Només retenim allò que ens afecta directament a nosaltres, el que incorporem per sobreviure”-amplia Bueno, i assegura que per tots aquests motius “la Selectivitat memorística no genera un aprenentatge significatiu”.

La transició cap a un nou model més competencial buscarà la participació del professorat dels instituts en el disseny de les proves, perquè l’objectiu també és que canviïn els processos d’ensenyament i aprenentatge a tota la Secundària i el Batxillerat. “Volem que es produeixi un canvi en la manera de concebre l’ensenyament. Que s’entengui que no és un catàleg de coses, sinó un procés d’adquisició d’una sèrie de competències per a la vida adulta. La qüestió no és ensenyar coses, sinó què se n’ha de fer d’aquestes coses”.

Les veus més reticents al canvi, que encara argumenten que l’onada innovadora no ha d’arribar a la Secundària i molt menys al Batxillerat perquè allà es prepara per a la Selectivitat, es trobaran, doncs, amb un nou plantejament, que exigirà també una transformació en la manera de treballar al dia a dia de les aules. I tot tenint en compte que, atenció, l’exercitació de  la memòria no s’ha de deixar de banda. “Hi ha crítics que diuen que a partir d’ara la gent ja no recordarà res. No és veritat. La memòria és una competència també. Encara és important. Però no per ella mateixa, sinó per recordar els aspectes clau que ens permeten recordar tota la resta”.

El Departament d’Ensenyament treballa també en aquesta direcció i té gairebé enllestit un decret que regularà l’avaluació per competències a l’Educació Secundària Obligatòria (ESO). En aquest primer canvi, es demanarà que els docents avaluïn els progressos dels alumnes i no els resultats obtinguts en una determinada prova. Al butlletí de notes figurarà si s’ha aconseguit un assoliment excel·lent, notable o satisfactori, o si no s’ha arribat als objectius marcats. Aquest canvi en l’avaluació haurà de ser conseqüència d’haver fet el canvi a generar aprenentatge competencial.

El propòsit final de la transformació és que l’educació canviï per adaptar-se a un món que canvia cada vegada més ràpid. “Ningú sabem com serà el futur dels alumnes que tenen ara 16 anys.  Necessitem formar persones que s’adaptin més fàcilment a qualsevol canvi professional, social i cultural que es pugui produir. No ens podem quedar anquilosats en un moment històric”.