Ara farà un any, des del programa Escola Nova 21, i en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, el Departament d’Ensenyament i les administracions municipals, es formaven 60 xarxes locals d’aprenentatge col·laboratiu integrades per centres educatius de tot el territori català, una vintena de les quals a Barcelona ciutat – liderades pel Consorci d’Educació de Barcelona, amb aliança amb Escola Nova 21, Rosa Sensat i l’ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona- les anomenades Xarxes per al Canvi.

Cada una d’aquestes xarxes (#xarxeslocalsEN21) està formada per entre 6 i 14 centres educatius diversos que comparteixen àrea territorial i que, voluntàriament, s’han sumat al projecte per a la transformació educativa. Un total de 480 centres que volen ser partícips de la construcció d’un sistema  educatiu avançat.

Després de 6 trobades de les xarxes -espais d’aprenentatge col·laboratiu entre els diferents centres d’una xarxa-, els centres han reflexionat sobre la necessitat i l’oportunitat que suposa el canvi educatiu, han debatut sobre el propòsit de l’educació (què ha d’aportar l’escola a la vida d’una persona?), s’han plantejat quina és la seva Visió de centre i, per últim, han testat eines i metodologies de canvi – en especial l’Espiral d’Indagació- per començar fer el camí que els ha de portar a pilotar autònomament aquest procés de transformació. Avui, podem constatar que molts centres han deixat enrere el pensament inicial de “hem de preguntar com avançar” per “ens hem de preguntar com hem d’avançar“.

L’equip de xarxes considera que en un any el programa ha guanyat enfocament. A partir de compartir el sentit d’urgència i sensibilitzar al voltant de la necessitat del canvi, s’ha avançat  en el replantejament del propòsit educatiu dels centres per entendre l’educació en termes de qualitat i formació integral de la persona. Així mateix, s’ha treballat intensament en els mètodes per generar la necessitat de canvi i implementar-lo. Aquest procés ha permès obrir el debat no només als centres sinó també al conjunt de la comunitat educativa (docents, famílies i alumnes) i també buscar la implicació de diversos agents, com el Departament d’Ensenyament, la Diputació de Barcelona i les administracions locals.

La tranferència als claustres és, segurament, un dels grans reptes que ara s’ha de superar: cal aconseguir que el treball que es genera a les xarxes i les sinergies compartides entre centres i altres actors arribin a la totalitat dels docents. En aquest sentit, la feina dels equips impulsors – l’equip de docents que lidera el procés de canvi a cada centre- és clau transferir el coneixement que es genera a les xarxes a la resta de mestres de les escoles i instituts i així possibilitar l’objectiu de la transformació educativa: un aprenentatge significatiu i amb sentit per a tothom.

 

Les 30 escoles de la Mostra es troben per compartir i celebrar 1 any del programa Escola Nova 21

 

El passat dissabte, 17 de març, les 30 escoles de la Mostra representativa del projecte Escola Nova 21 es van trobar a l’institut Escola Costa Llobera per celebrar i fer balanç del 1r any del projecte. La jornada va comptar amb la presència i intervenció d’Eduard Vallory, director d’Escola Nova 21, i de Rosa Artigal, directora general d’Educació Secundària i Batxillerat de la Generalitat, que van agrair la implicació i interès que els centres han tingut durant aquest primer any de treball.

L’Eduard Vallory va destacar que les conviccions de l’educació que volem per als infants i joves, concretades en la visió de centre, han de superar la inèrcia que condiciona tant el treball als centres. Va citar la directora de l’IBE de la UNESCO, dient que “una societat ha de decidir com vol ser en una o dues dècades, i fer que el conjunt dels aprenentatges dels infants i joves donin resposta a aquesta visió”. Al seu torn, Rosa Artigal va agrair als centres el seu compromís i treball pel canvi educatiu: “Hem començat a caminar i ja no ens quedarem quiets”. Va fer notar que sense el compromís d’escoles i instituts el canvi no existiria.

En una jornada festiva on no va faltar el pastís d’aniversari, també es va seguir endavant amb les jornades de formació, els assistents van poder interactuar amb equips directius i impulsors d’altres centres educatius en petits grups de treball per tractar temes com “els canvis que ja s’han iniciat en els centres” o “la implicació de les famílies”, tot compartint les experiències, mancances i reptes que suposa el programa Escola Nova 21 per als centres i els claustres.

El punt final el van posar Boris Mir i Marta Pujadó amb una reflexió emotiva per explicar com ha anat aquest primer any de projecte. En petites targetes, els assistents van anotar els missatges que, a escala personal, volien enviar a tots aquells que han participat i aportat el seu granet de sorra en aquest projecte. Finalment, els equips impulsors i directius es van acomiadar de la jornada reforçant els llaços de complicitat entre centres i amb energia reforçada.

Podeu veure les imatges de la jornada aquí

 

“Del currículum competencial a la transformació educativa” és el títol de la Jornada que té lloc a l’autidori del CosmoCaixa, per analitzar el canvi en l’aprenentatge i l’avaluació dels currículums competencials, així com el paper i la formació dels docents dels sistemes educatius implicats.

A la presentació, Eduard Vallory, president del Centre UNESCO de Catalunya, assegura que el gran repte és garantir que a les escoles els infants troben oportunitats reals pel seu desenvolupament, amb un formació integral de la persona que es basa en els pilars d’aprendre a ser, conèixer, fer i conviure. Es tracta d’un aprenentatge significatiu i rellevant al que s’arriba amb un enfocament competencial del currículum, que genera el gaudi d’aprendre en alumnes i docents, canviant la mirada sobre l’infant i l’aprenentatge, i redibuixant les pràctiques cada dia. La complexitat del canvi requereix formació i recursos. Vallory argumenta que les raons per les que s’ha de prendre seriosament el canvi de mirada cap a un currículum competencial són el moment històric que vivim amb reptes globals sense precedents, que requereix persones capacitades amb esperit crític i capacitat per esdevenir agents de canvi; la disrupció tecnològica exponencial que transforma el context de l’escola, i la lluita contra la desconnexió que molts adolescents fan de l’educació. La transformació educativa requereix una horitzontalitat participativa que  suposa el treball en xarxa de mestre i centres, amb unes xarxes que es basen en compartir l’horitzó educatiu i corresponsabilitzar-se per avançar des de la voluntat de formar-se, aprendre dels altres i construir sobre el coneixement que es genera cooperativament.

El futur del currículum

En el marc de la Jornada la Dra. Mmantsetsa Marope, directora de l’International Bureau of Education (IBE) de la UNESCO ha presentat la iniciativa mundial per un aprenentatge competencial: “El futur del currículum: transformant l’ensenyament, l’aprenentatge i l’avaluació”. A un moment històric on els cicles de canvi i innovació són cada vegada més ràpids i complexes, l’objectiu de l’IBE és ajudar als estats membres a respondre les exigències que suposa pel sistemes educatius adaptar-se al canvi, garantint que tothom té accés a un sistema educatiu de qualitat, rellevant i equitatiu, i els resultats es basen en una gran eficàcia dels recursos.

El currículum és una de les eines més potents per donar efectivitat a les polítiques, assolir rellevància i sostenir-la en un context de canvi accelerat com l’actual. Segons la Dra. Marope hem d’estar preparats pel futur encara que sigui desconegut, per això cal una reconceptualitació del currículum pel S. XXI que formi part de les estratègies nacionals: “Es necessita un canvi de paradigma mundial a nivell curricular. En aquest nou paradigma el currículum ha de ser dinàmic perquè el context canvia, és una articulació de les expectatives col·lectives per tenir un propòsit de qualitat i rellevant perquè hi hagi un aprenentatge holístic, inclusiu, just, pacífic i sostenible” diu Marope. Afirma que un dels grans reptes no es dissenyar un currículum sinó fer que s’executi i tingui un impacte, per això hem de trobar un ensenyament, aprenentatge i avaluació rellevants. El currículum basat en les competències ha d’estar arrelat en el seu context immediat perquè els alumnes puguin actuar a nivell local fins a ser ciutadans globals empoderats. També ha de ser un currículum temporal, perquè el que ara és rellevant pot no ser-ho en cinc anys, d’aquí que s’hagi de basar en la formació continuada. Cal trobar un equilibri entre la capacitat de resposta als canvis -modificant el currículum- i l’estabilitat que es necessita per consolidar el que es fa i tingui un impacte.

Adoptar un currículum basat en competències et permet implicar-te eficaçment i actuar en diferents contextos per assolir el bé individual, col·lectiu i global. L’adquisició de coneixement és important però és insuficient, el que han de saber és què poden fer amb el que han après. Per l’IBE parlar de competència suposa tenir la capacitat de desenvolupar de forma interactiva i ètica informació, dades, tecnologia, coneixements, capacitats, valors, predisposicions i actituds. Les competències absolutament necessàries al S. XXI són: saber com aprendre; l’autoagència; la interacció amb altres; interactuar amb els recursos, utilitzar-los de forma ètica i responsable interactuant dins i amb el món; la transdisciplinarietat; l’alfabetització amb altres disciplines, i l’alfabetització amb la salut. Per sota d’aquestes competències clau que tothom necessita hi ha microcompetències que han de dissenyar els dissenyadors de currículum en el context particular. Pel que fa a l’avaluació del procés hem de transformar el sistema d’avaluació per avaluar la progressió del desenvolupament. És una eina de diagnòstic molt important que també ajuda a millorar el disseny del currículum.

Humanitzar la indústria

“Humans x Machines” és el títol de la conversa entre la Dra. Mmantsetsa Marope i  l’Alfons Cornella, fundador de l’Institute of Next, on reflexionen sobre un nou humanisme entès com l’oportunitat d’aprofitar al màxim les capacitats dels humans.  Destaquen la importància de l’educació com una eina per motivar el canvi, capaç d’educar a les persones que puguin liderar el canvi. Ara que la tecnologia és cada cop més intensa i completa, hem de reconsiderar què significa ser humans i quines competències i aptituds hem de tenir. Els currículums s’han de fixar en quines són les competències necessàries perquè algú estigui llest per les noves tecnologies, no s’han de canviar les competències estables sinó les microcompetències, per trobar l’equilibri entre el canvi i l’estabilitat necessària. Hem d’humanitzar la indústria 4.0 i no eliminar la humanitat dels humans en la cerca de l’avantguarda i el coneixement tecnològic, uilitzant el coneixement de forma ètica i moral.

Àmbit institucional, docent i familiar

A la taula rodona sobre “Els reptes per possibilitar un aprenentatge rellevant i amb sentit per a tothom”, Coral Regí, directora de l’Escola Virolai; Xavier Chavarría, inspector en cap de Barcelona; Cèsar Coll, catedràtic de Psicologia de l’Educació de la UB, i Marina Subirats, sociòloga i exregidora d’Educació, identifiquen quins poden ser els obstacles a l’hora d’assolir els reptes. Partint de la idea que el repte més important és aconseguir que el canvi sigui generalitzat, consideren que els àmbits institucional, docent i familiar són els que poden generar més dificultats. Per això cal dissenyar polítiques d’educació que facilitin la transformació educativa, afavorint l’experimentació, sostenible i transferible a tot el sistema, que trenquin amb la rigidesa del model de cv que tenim, creïn condicions i posin en marxa programes de formació del professorat que siguin adients amb aquesta nova situació. A l’àmbit del professorat s’han de dedicar recursos a formació útil que impliqui una transformació a l’aula, que faci que el professorat s’empoderi i faci seu el procés de canvi. A més de dedicar esforços i recursos perquè sigui evident per tots, famílies incloses, que la transformació educativa és inevitable. Conscients que el canvi educatiu necessita temps, s’ha de garantir que es treballa adequadament i s’avança amb rigurositat, posant en marxa una sèrie d’actuacions sectorials, que responen a una mateixa visió de conjunt, que es mantenen en el temps, garantint continuïtat i coherència per aconseguir que l’excel·lència sigui escalable.

El treball en xarxa per la transformació educativa

Set xarxes –Xarxa de Competències Bàsiques, Escola Nova 21, Xarxes per al Canvi, Xarxa Model Competencial Orientador, Educació 360, Xarxa d’Escoles Públiques Inquietes del Garraf, Xarxa d’Acords de Coresponsabilitat del Vallès– que treballen en la transformació educativa per l’adaptació del sistema cap a uns postulats més moderns són les protagonistes de l’última taula rodona, on presenten els eixos de la seva actuació.

La Jornada organitzada conjuntament pel Centre UNESCO de Catalunya, el Departament d’Ensenyament, la Fundació Jaume Bofill, Rosa Sensat, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, el Consorci d’Educació de Barcelona i la Diputació de Barcelona, acaba amb les paraules del Sr. Lluís Baulenas, secretari general d’Ensenyament de la Generalitat. La cloenda és a càrrec del M.H. Sr. Roger Torrent, president del Parlament de Catalunya, que agraeix la fermesa amb què s’ha defensat sempre el sistema educatiu del país, un sistema que és un model d’èxit, cohesió social, convivència i d’integració. Destaca que la revolució tecnològica que estem vivint canviarà la manera d’entendre el món, sent necessari que repensem i adaptem els fonaments de la societat per adaptar-nos a aquesta nova realitat, especialment pel que fa al sistema educatiu.