Aquest estiu tornen les formacions d’estiu per a docents impulsades per Escola Nova 21, Xarxes per al canvi i una llarga llista d’entitats col·laboradores. L’oferta formativa d’enguany s’amplia recollint l’èxit del 2017 i s’estén al territori gràcies a la iniciativa de les escoles d’estiu de les comarques catalanes, a les quals agraïm el seu interès i implicació. Les formacions d’aquest juliol es plantegen com un complement a totes les activitats que s’han anat realitzant durant el curs i ofereixen diferents propostes formatives relacionades amb el procés de canvi educatiu. Estan destinades als docents, per tal que puguin transmetre aquesta formació als seus centres i tot plegat ajudi a fer possible la Transformació Educativa.

Enguany s’ha construït una nova formació amb bona part dels formadors i formadores que la van dur a terme l’estiu passat, a qui agraïm l’empenta, dedicació i talent, i es coordina des de l’equip format per les entitats impulsores de la iniciativa, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, juntament amb Escola Nova 21, el Consorci d’Educació de Barcelona, i l’ICE de la UAB.

La nova formació 2018 té per lema “Seguim de viatge! Compartim l’horitzó, transformem l’educació” i s’hi recomana la inscripció de més d’una persona del mateix centre educatiu perquè convidarem a la reflexió sobre el propi centre. A més, algunes escoles d’estiu repetiran la formació 2017 “Repensant l’educació avui. Compartim i construïm el canvi educatiu”

Per últim, s’ofereix també una formació intensiva per als equips directius i impulsors dels centres de la Mostra representativa amb l’objectiu de reforçar la metodologia que han seguit durant aquest curs i preparar el següent.

Us convidem a participar, no us quedeu sense plaça!

——

A continuació trobareu la llista d’opcions formatives, amb els seus horaris i els enllaços per realitzar la vostra inscripció:

 

Formació: Seguim de viatge! Compartim l’horitzó, transformem l’escola.

 

53a Escola d’estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

Horari matins: de 10h a 13:30h, del 3 al 6 de juliol.

Horari tardes: de 15h a 18:30h, del 3 al 6 de juliol.

Horari intensiu: de 9:30h a 13:30h i de 15h a 17:30h, el 9 i 10 de juliol.

 

Activitats d’estiu de l’ICE de la UAB

Horari tardes: de 16h a 19:45h, del 2 al 5 de juliol.

 

Escola d’estiu del Bages

Horari matins: de 9:30h a 13:00h, del 2 al 6 de juliol.

 

49a Escola d’estiu “Jaume Miret” del MIE de Lleida

Horaris aquí

 

Formacions d’estiu de l’ICE Josep Pallach de la UdG

Horari intensiu: de 10h a 13.30h i de 15h a 19h, el 3 i 4 de juliol.

Horari tardes: de 15:30h a 18:45h, del 2 al 5 de juliol.

 

Activitats d’estiu de l’ICE de la URV a Tarragona: Formació de segon any.

Horari matins: de 10h a 13:30h, del 2 al 5 de juliol.

 

Activitats d’estiu de l’ICE de la URV a Terres de l’Ebre: Formació de segon any.

Horari matins: de 10h a 13:30h, del 2 al 5 de juliol.

 

Escola d’estiu de l’Anoia

Horari matins: de 9:30h a 13:45h, del 3 al 6 de juliol.

 

Formació: Repensant l’educació avui. Compartim i construïm el canvi educatiu.

 

Activitats d’estiu de l’ICE de la UAB: Repensant l’educació avui.

Horari tardes: de 16h a 19:45h, del 2 al 5 de juliol.

 

Escola d’estiu del Bages: Compartim i construïm el canvi educatiu.

Horari matins: de 9:30h a 13h, del 2 al 6 de juliol.

 

49a Escola d’estiu “Jaume Miret” del MIE de Lleida: Compartim i contruïm el canvi educatiu.

Horaris aquí

 

Activitats d’estiu de l’ICE Josep Pallach de la UdG: Compartim i contruïm el canvi educatiu.

Horari matins: de 10h a 13:45h, del 2 al 5 de juliol.

 

Activitats d’estiu de l’ICE de la URV a Tarragona: Formació de primer any.

Horari matins: de 10h a 13.30h, del 2 al 5 de juliol.

 

Activitats d’estiu de l’ICE de la URV a Terres de l’Ebre: Formació de primer any.

Horari matins: de 10h a 13.30h, del 2 al 5 de juliol.

 

Impulsa:

Col·labora:

 

 

Des del seu llançament, ara fa dos anys, Escola Nova 21 es proposa actualitzar què entén la nostra societat per “educació de qualitat”, alhora que pretén crear una presa de consciència social i un consens ampli sobre la necessitat, la urgència i la direcció de la transformació educativa, amb l’objectiu que esdevingui política pública.

En aquest sentit, el programa posa en marxa accions de transformació educativa en un ampli nombre d’escoles i instituts, acompanyades per centres educatius que fa anys que hi estan treballant. Alhora, posa en valor aquest treball als centres i suma esforços i coneixements per generar cooperativament procediments i eines que facin possible la transformació de totes les escoles i instituts.

Escola Nova també desenvolupa una tasca important possibilitant acords amb administracions públiques i amb altres actors educatius per a generalitzar el procés de canvi: les xarxes vinculades a municipis amb la Diputació de Barcelona; pel rograma “Xarxes per al canvi” amb el Consorci d’Educació de Barcelona i el treball amb el Departament d’Ensenyament per promoure les altres xarxes i generar la Rúbrica de canvi, en són els exemples més clars.

D’aquesta manera, després de dos anys de programa els plantejaments inicials d’Escola Nova 21 s’han aconseguit: el canvi educatiu ja no es percep com una “moda” o un caprici, sinó com una necessitat per a un aprenentatge que doni resposta al món d’avui; molts municipis han fet seu l’objectiu del canvi educatiu vinculant qualitat i equitat i s’han corresponsabilitzat amb l’articulació de xarxes locals que tenen aquest propòsit; a Barcelona el canvi educatiu ja és política pública (“Xarxes pel Canvi”); s’ha establert conjuntament amb el Departament d’Ensenyament criteris que determinen el perfil de qualitat que hauria de tenir tot centre educatiu, a través de la Rúbrica de canvi; i finalment s’ha assolit una amplísssima mobilització de docents, famílies i centres treballant cooperativament per a la transformació educativa.

Ara, a un any i mig de la finalització d’Escola Nova 21, el programa es proposa nous reptes: En el darrer any els centres han debatut si la finalitat de la seva tasca educativa s’enfoca a la formació integral de cadascun dels infants, per tal de poder formular, amb la comunitat educativa, una visió de quin centre s’imaginen i cap a la qual avançar. Ara cal que aquest debat sobre la visió, les metodologies aportades pel programa, la Rúbrica de canvi, i el treball cooperatiu en xarxa generin un grau creixent de capacitació i d’autonomia per tal que els centres i la seva comunitat educativa puguin pilotar el seu procés de canvi.

En aquest procés és important que la nova cultura de treball cooperatiu vinculada i implicada amb l’entorn, que les xarxes han aportat, s’arreli a la normalitat del treball de docents, centres, municipis i administració educativa. Per això també caldrà posar a disposició de la societat tot el coneixement metodològic que es creï sobre com canviar de manera sistemàtica un centre educatiu.

La transformació dels centres amb l’objectiu que una educació de qualitat arribi a tots i cadascun dels infants, ha d’esdevenir una política pública, que vinculi administració educativa, administracions locals, centres educatius, comunitat educativa i societat civil. A més, un cop assentats els criteris de qualitat educativa per al conjunt dels centres (Rúbrica de canvi), caldrà establir les característiques de què és un centre de referència educativa, identificar els existents i generar-ne de nous, i poder-los emprar tant per a la formació de docents com perquè ajudin a fer possible el canvi del conjunt del sistema.

 

Aquí trobareu el dossier de premsa, les dades explicatives i infografies, presentades aquesta setmana per resumir aquests dos anys i apuntar els nous propòsits

Com ha de ser l’avaluació? Com ha d’evolucionar per adaptar-se a un nou model d’escola? Quin paper tenen els alumnes en la seva pròpia avaluació, i les mestres? Són questions que es plantegen els docents implicats en processos de #TransformacióEducativa.

Docents de diversos centres educatius de referència a Catalunya es reuneixen a l’Escola Virolai (Barcelona) per debatre i compartir reflexions al voltant de l’avaluació a les escoles i instituts, un dels majors reptes que afronta la Transformació Educativa.

Compartir experiències, celebrar els èxits conjuntament ens ajuda a seguir millorant cada dia. Per això els centres educatius de la Mostra representativa van celebrar el seu primer any dins el programa amb una festassa plena de reflexions i sensacions. #TransformacióEducativa

La #MostraEN21 reuneix 30 centres educatius catalans i ha estat creada en base als percentatges existents al sistema educatiu de: distribució geogràfica, perfil socioeconòmic i grau de complexitat, així com proporcionalment respecte a les etapes de primària/secundària i tipologies diverses de centres (escola rural, centres grans, titularitat, etc.). L’objectiu és que el procediment que acabem conformant a través d’aquesta interacció de tres anys pugui ser emprat per a generalitzar accions de transformació de centres per part de les institucions corresponents, un cop el programa finalitzi.

L’equip de formació valora aquest 1r any de la mostra representativa de centres

Ara farà un any, des del programa Escola Nova 21 s’iniciaven les trobades amb la Mostra representativa, 30 centres que voluntàriament van acceptar formar part d’una mostra del teixit educatiu català segons distribució geogràfica, perfil socioeconòmic i grau de complexitat, primària/secundària i tipologies de centres (escoles rurals, dimensió dels centres i titularitat pública o concertada).

Marta Pujadó, coordinadora de formació dels centres de la mostra representativa, destaca la bona rebuda que va tenir el projecte en els seus inicis, exposa que la crida oberta va tenir una resposta molt bona, s’hi van apuntar molts centres i això va superar les expectatives del propi programa.

Durant aquest primer any s’han creat 30 equips impulsors, que són docents voluntaris que lideren el canvi en el propi centre. També s’ha conscienciat sobre la necessitat d’un canvi educatiu de forma contínua i de llarga durada, és a dir, la necessitat que el sistema educatiu s’auto-avaluï i posi en pràctica millores de forma regular involucrant tota la comunitat. És per això que des del programa Escola Nova 21 es fomenten les “residències”, estades de docents a altres centres durant una setmana que serveixen per a compartir experiències i aprendre nous models d’escoles innovadores .

Una de les problemàtiques en els centres públics és la transformació constant dels claustres, això fa que sigui més difícil consolidar un equip estable. També la “falta de temps” que sovint manifesten els docents. Des dels centres es necessita temps per a la reflexió pedagògica i el treball conjunt per impulsar, implementar i avaluar els canvis al centre. Però “el temps són prioritats” insisteix el Boris Mir i remarca que cal ser conscients que aquest procés de transformació requereix establir unes prioritats clares que sens dubte impliquen deixar de fer alguna cosa.

En termes generals, queda molt per fer. El procés de transformació el lideren els centres. El programa aporta unes eines, una estructura per al protocol de canvi i un acompanyament però el que realment passa als centres, el ritme i la profunditat del canvi que estan iniciant depèn d’ells mateixos. I aquí és on el lideratge de l’equip impulsor té un paper clau. Els centres són els qui realment han de pivotar el canvi que des del programa i els docents s’està incentivant.
Continuem amb la feina i fem-ho possible!