Aquest estiu tornen les formacions d’estiu per a docents impulsades per Escola Nova 21, Xarxes per al canvi i una llarga llista d’entitats col·laboradores. L’oferta formativa d’enguany s’amplia recollint l’èxit del 2017 i s’exten al territori gracies a l’iniciativa de les escoles d’estiu de les comarques catalanes, a les quals agraïm el seu interès i implicació. Les formacions d’aquest juliol es plantegen com un complement a totes les activitats que s’han anat realitzant durant el curs i ofereixen diferents propostes formatives relacionades amb el procés de canvi educatiu. Estan destinades als docents, per tal que puguin transmetre aquesta formació als seus centres i tot plegat ajudi a fer possible la Transformació Educativa.

Enguany s’ha construït una nova formació amb bona part dels formadors i formadores que la van dur a terme l’estiu passat, a qui agraïm l’empenta, dedicació i talent, i a es coordina des de l’equip format per les entitats impulsores de la iniciativa, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, juntament amb Escola Nova 21, el Consorci d’Educació de Barcelona, i l’ICE de la UAB.

La nova formació 2018 té per lema “Seguim de viatge! Compartim l’horitzó, transformem l’educació” i s’hi recomana la inscripció de més d’una persona del mateix centre educatiu perquè convidarem a la reflexió sobre el propi centre. A més, algunes escoles d’estiu repetiran la formació 2017 “Repensant l’educació avui. Compartim i construïm el canvi educatiu”

Per últim, s’ofereix també una formació intensiva per als equips directius i impulsors dels centres de la Mostra representativa amb l’objectiu de reforçar la metodologia que han seguit durant aquest curs i preparar el següent.

Us convidem a participar, no us quedeu sense plaça!

——

A continuació trobareu la llista d’opcions formatives, amb els seus horaris i els enllaços per realitzar la vostra inscripció:

 

Formació: Seguim de viatge! Compartim l’horitzó, transformem l’escola.

 

53a Escola d’estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

Horari matins: de 10h a 13:30h, del 3 al 6 de juliol.

Horari tardes: de 15h a 18:30h, del 3 al 6 de juliol.

Horari intensiu: de 9:30h a 13:30h i de 15h a 17:30h, el 9 i 10 de juliol.

 

Activitats d’estiu de l’ICE de la UAB

Horari tardes: de 16h a 19:45h, del 2 al 5 de juliol.

 

Escola d’estiu del Bages

Horari matins: de 9:30h a 13:00h, del 2 al 6 de juliol.

 

49a Escola d’estiu “Jaume Miret” del MIE de Lleida

Horaris aquí

 

Formacions d’estiu de l’ICE Josep Pallach de la UdG

Horari intensiu: de 10h a 13.30h i de 15h a 19h, el 3 i 4 de juliol.

Horari tardes: de 15:30h a 18:45h, del 2 al 5 de juliol.

 

Activitats d’estiu de l’ICE de la URV a Tarragona: Formació de segon any.

Horari matins: de 10h a 13:30h, del 2 al 5 de juliol.

 

Activitats d’estiu de l’ICE de la URV a Terres de l’Ebre: Formació de segon any.

Horari matins: de 10h a 13:30h, del 2 al 5 de juliol.

 

Escola d’estiu de l’Anoia

Horari matins: de 9:30h a 13:45h, del 3 al 6 de juliol.

 

Formació: Repensant l’educació avui. Compartim i construïm el canvi educatiu.

 

Activitats d’estiu de l’ICE de la UAB: Repensant l’educació avui.

Horari tardes: de 16h a 19:45h, del 2 al 5 de juliol.

 

Escola d’estiu del Bages: Compartim i construïm el canvi educatiu.

Horari matins: de 9:30h a 13h, del 2 al 6 de juliol.

 

49a Escola d’estiu “Jaume Miret” del MIE de Lleida: Compartim i contruïm el canvi educatiu.

Horaris aquí

 

Activitats d’estiu de l’ICE Josep Pallach de la UdG: Compartim i contruïm el canvi educatiu.

Horari matins: de 10h a 13:45h, del 2 al 5 de juliol.

 

Activitats d’estiu de l’ICE de la URV a Tarragona: Formació de primer any.

Horari matins: de 10h a 13.30h, del 2 al 5 de juliol.

 

Activitats d’estiu de l’ICE de la URV a Terres de l’Ebre: Formació de primer any.

Horari matins: de 10h a 13.30h, del 2 al 5 de juliol.

 

Impulsa:

Col·labora:

 

 

Des del seu llançament, ara fa dos anys, Escola Nova 21 es proposa actualitzar què entén la nostra societat per “educació de qualitat”, alhora que pretén crear una presa de consciència social i un consens ampli sobre la necessitat, la urgència i la direcció de la transformació educativa, amb l’objectiu que esdevingui política pública.

En aquest sentit, el programa posa en marxa accions de transformació educativa en un ampli nombre d’escoles i instituts, acompanyades per centres educatius que fa anys que hi estan treballant. Alhora, posa en valor aquest treball als centres i suma esforços i coneixements per generar cooperativament procediments i eines que facin possible la transformació de totes les escoles i instituts.

Escola Nova també desenvolupa una tasca important possibilitant acords amb administracions públiques i amb altres actors educatius per a generalitzar el procés de canvi: les xarxes vinculades a municipis amb la Diputació de Barcelona; pel rograma “Xarxes per al canvi” amb el Consorci d’Educació de Barcelona i el treball amb el Departament d’Ensenyament per promoure les altres xarxes i generar la Rúbrica de canvi, en són els exemples més clars.

D’aquesta manera, després de dos anys de programa els plantejaments inicials d’Escola Nova 21 s’han aconseguit: el canvi educatiu ja no es percep com una “moda” o un caprici, sinó com una necessitat per a un aprenentatge que doni resposta al món d’avui; molts municipis han fet seu l’objectiu del canvi educatiu vinculant qualitat i equitat i s’han corresponsabilitzat amb l’articulació de xarxes locals que tenen aquest propòsit; a Barcelona el canvi educatiu ja és política pública (“Xarxes pel Canvi”); s’ha establert conjuntament amb el Departament d’Ensenyament criteris que determinen el perfil de qualitat que hauria de tenir tot centre educatiu, a través de la Rúbrica de canvi; i finalment s’ha assolit una amplísssima mobilització de docents, famílies i centres treballant cooperativament per a la transformació educativa.

Ara, a un any i mig de la finalització d’Escola Nova 21, el programa es proposa nous reptes: En el darrer any els centres han debatut si la finalitat de la seva tasca educativa s’enfoca a la formació integral de cadascun dels infants, per tal de poder formular, amb la comunitat educativa, una visió de quin centre s’imaginen i cap a la qual avançar. Ara cal que aquest debat sobre la visió, les metodologies aportades pel programa, la Rúbrica de canvi, i el treball cooperatiu en xarxa generin un grau creixent de capacitació i d’autonomia per tal que els centres i la seva comunitat educativa puguin pilotar el seu procés de canvi.

En aquest procés és important que la nova cultura de treball cooperatiu vinculada i implicada amb l’entorn, que les xarxes han aportat, s’arreli a la normalitat del treball de docents, centres, municipis i administració educativa. Per això també caldrà posar a disposició de la societat tot el coneixement metodològic que es creï sobre com canviar de manera sistemàtica un centre educatiu.

La transformació dels centres amb l’objectiu que una educació de qualitat arribi a tots i cadascun dels infants, ha d’esdevenir una política pública, que vinculi administració educativa, administracions locals, centres educatius, comunitat educativa i societat civil. A més, un cop assentats els criteris de qualitat educativa per al conjunt dels centres (Rúbrica de canvi), caldrà establir les característiques de què és un centre de referència educativa, identificar els existents i generar-ne de nous, i poder-los emprar tant per a la formació de docents com perquè ajudin a fer possible el canvi del conjunt del sistema.

 

Aquí trobareu el dossier de premsa, les dades explicatives i infografies, presentades aquesta setmana per resumir aquests dos anys i apuntar els nous propòsits

Les 30 escoles de la Mostra es troben per compartir i celebrar 1 any del programa Escola Nova 21

 

El passat dissabte, 17 de març, les 30 escoles de la Mostra representativa del projecte Escola Nova 21 es van trobar a l’institut Escola Costa Llobera per celebrar i fer balanç del 1r any del projecte. La jornada va comptar amb la presència i intervenció d’Eduard Vallory, director d’Escola Nova 21, i de Rosa Artigal, directora general d’Educació Secundària i Batxillerat de la Generalitat, que van agrair la implicació i interès que els centres han tingut durant aquest primer any de treball.

L’Eduard Vallory va destacar que les conviccions de l’educació que volem per als infants i joves, concretades en la visió de centre, han de superar la inèrcia que condiciona tant el treball als centres. Va citar la directora de l’IBE de la UNESCO, dient que “una societat ha de decidir com vol ser en una o dues dècades, i fer que el conjunt dels aprenentatges dels infants i joves donin resposta a aquesta visió”. Al seu torn, Rosa Artigal va agrair als centres el seu compromís i treball pel canvi educatiu: “Hem començat a caminar i ja no ens quedarem quiets”. Va fer notar que sense el compromís d’escoles i instituts el canvi no existiria.

En una jornada festiva on no va faltar el pastís d’aniversari, també es va seguir endavant amb les jornades de formació, els assistents van poder interactuar amb equips directius i impulsors d’altres centres educatius en petits grups de treball per tractar temes com “els canvis que ja s’han iniciat en els centres” o “la implicació de les famílies”, tot compartint les experiències, mancances i reptes que suposa el programa Escola Nova 21 per als centres i els claustres.

El punt final el van posar Boris Mir i Marta Pujadó amb una reflexió emotiva per explicar com ha anat aquest primer any de projecte. En petites targetes, els assistents van anotar els missatges que, a escala personal, volien enviar a tots aquells que han participat i aportat el seu granet de sorra en aquest projecte. Finalment, els equips impulsors i directius es van acomiadar de la jornada reforçant els llaços de complicitat entre centres i amb energia reforçada.

Podeu veure les imatges de la jornada aquí

 

“Del currículum competencial a la transformació educativa” és el títol de la Jornada que té lloc a l’autidori del CosmoCaixa, per analitzar el canvi en l’aprenentatge i l’avaluació dels currículums competencials, així com el paper i la formació dels docents dels sistemes educatius implicats.

A la presentació, Eduard Vallory, president del Centre UNESCO de Catalunya, assegura que el gran repte és garantir que a les escoles els infants troben oportunitats reals pel seu desenvolupament, amb un formació integral de la persona que es basa en els pilars d’aprendre a ser, conèixer, fer i conviure. Es tracta d’un aprenentatge significatiu i rellevant al que s’arriba amb un enfocament competencial del currículum, que genera el gaudi d’aprendre en alumnes i docents, canviant la mirada sobre l’infant i l’aprenentatge, i redibuixant les pràctiques cada dia. La complexitat del canvi requereix formació i recursos. Vallory argumenta que les raons per les que s’ha de prendre seriosament el canvi de mirada cap a un currículum competencial són el moment històric que vivim amb reptes globals sense precedents, que requereix persones capacitades amb esperit crític i capacitat per esdevenir agents de canvi; la disrupció tecnològica exponencial que transforma el context de l’escola, i la lluita contra la desconnexió que molts adolescents fan de l’educació. La transformació educativa requereix una horitzontalitat participativa que  suposa el treball en xarxa de mestre i centres, amb unes xarxes que es basen en compartir l’horitzó educatiu i corresponsabilitzar-se per avançar des de la voluntat de formar-se, aprendre dels altres i construir sobre el coneixement que es genera cooperativament.

El futur del currículum

En el marc de la Jornada la Dra. Mmantsetsa Marope, directora de l’International Bureau of Education (IBE) de la UNESCO ha presentat la iniciativa mundial per un aprenentatge competencial: “El futur del currículum: transformant l’ensenyament, l’aprenentatge i l’avaluació”. A un moment històric on els cicles de canvi i innovació són cada vegada més ràpids i complexes, l’objectiu de l’IBE és ajudar als estats membres a respondre les exigències que suposa pel sistemes educatius adaptar-se al canvi, garantint que tothom té accés a un sistema educatiu de qualitat, rellevant i equitatiu, i els resultats es basen en una gran eficàcia dels recursos.

El currículum és una de les eines més potents per donar efectivitat a les polítiques, assolir rellevància i sostenir-la en un context de canvi accelerat com l’actual. Segons la Dra. Marope hem d’estar preparats pel futur encara que sigui desconegut, per això cal una reconceptualitació del currículum pel S. XXI que formi part de les estratègies nacionals: “Es necessita un canvi de paradigma mundial a nivell curricular. En aquest nou paradigma el currículum ha de ser dinàmic perquè el context canvia, és una articulació de les expectatives col·lectives per tenir un propòsit de qualitat i rellevant perquè hi hagi un aprenentatge holístic, inclusiu, just, pacífic i sostenible” diu Marope. Afirma que un dels grans reptes no es dissenyar un currículum sinó fer que s’executi i tingui un impacte, per això hem de trobar un ensenyament, aprenentatge i avaluació rellevants. El currículum basat en les competències ha d’estar arrelat en el seu context immediat perquè els alumnes puguin actuar a nivell local fins a ser ciutadans globals empoderats. També ha de ser un currículum temporal, perquè el que ara és rellevant pot no ser-ho en cinc anys, d’aquí que s’hagi de basar en la formació continuada. Cal trobar un equilibri entre la capacitat de resposta als canvis -modificant el currículum- i l’estabilitat que es necessita per consolidar el que es fa i tingui un impacte.

Adoptar un currículum basat en competències et permet implicar-te eficaçment i actuar en diferents contextos per assolir el bé individual, col·lectiu i global. L’adquisició de coneixement és important però és insuficient, el que han de saber és què poden fer amb el que han après. Per l’IBE parlar de competència suposa tenir la capacitat de desenvolupar de forma interactiva i ètica informació, dades, tecnologia, coneixements, capacitats, valors, predisposicions i actituds. Les competències absolutament necessàries al S. XXI són: saber com aprendre; l’autoagència; la interacció amb altres; interactuar amb els recursos, utilitzar-los de forma ètica i responsable interactuant dins i amb el món; la transdisciplinarietat; l’alfabetització amb altres disciplines, i l’alfabetització amb la salut. Per sota d’aquestes competències clau que tothom necessita hi ha microcompetències que han de dissenyar els dissenyadors de currículum en el context particular. Pel que fa a l’avaluació del procés hem de transformar el sistema d’avaluació per avaluar la progressió del desenvolupament. És una eina de diagnòstic molt important que també ajuda a millorar el disseny del currículum.

Humanitzar la indústria

“Humans x Machines” és el títol de la conversa entre la Dra. Mmantsetsa Marope i  l’Alfons Cornella, fundador de l’Institute of Next, on reflexionen sobre un nou humanisme entès com l’oportunitat d’aprofitar al màxim les capacitats dels humans.  Destaquen la importància de l’educació com una eina per motivar el canvi, capaç d’educar a les persones que puguin liderar el canvi. Ara que la tecnologia és cada cop més intensa i completa, hem de reconsiderar què significa ser humans i quines competències i aptituds hem de tenir. Els currículums s’han de fixar en quines són les competències necessàries perquè algú estigui llest per les noves tecnologies, no s’han de canviar les competències estables sinó les microcompetències, per trobar l’equilibri entre el canvi i l’estabilitat necessària. Hem d’humanitzar la indústria 4.0 i no eliminar la humanitat dels humans en la cerca de l’avantguarda i el coneixement tecnològic, uilitzant el coneixement de forma ètica i moral.

Àmbit institucional, docent i familiar

A la taula rodona sobre “Els reptes per possibilitar un aprenentatge rellevant i amb sentit per a tothom”, Coral Regí, directora de l’Escola Virolai; Xavier Chavarría, inspector en cap de Barcelona; Cèsar Coll, catedràtic de Psicologia de l’Educació de la UB, i Marina Subirats, sociòloga i exregidora d’Educació, identifiquen quins poden ser els obstacles a l’hora d’assolir els reptes. Partint de la idea que el repte més important és aconseguir que el canvi sigui generalitzat, consideren que els àmbits institucional, docent i familiar són els que poden generar més dificultats. Per això cal dissenyar polítiques d’educació que facilitin la transformació educativa, afavorint l’experimentació, sostenible i transferible a tot el sistema, que trenquin amb la rigidesa del model de cv que tenim, creïn condicions i posin en marxa programes de formació del professorat que siguin adients amb aquesta nova situació. A l’àmbit del professorat s’han de dedicar recursos a formació útil que impliqui una transformació a l’aula, que faci que el professorat s’empoderi i faci seu el procés de canvi. A més de dedicar esforços i recursos perquè sigui evident per tots, famílies incloses, que la transformació educativa és inevitable. Conscients que el canvi educatiu necessita temps, s’ha de garantir que es treballa adequadament i s’avança amb rigurositat, posant en marxa una sèrie d’actuacions sectorials, que responen a una mateixa visió de conjunt, que es mantenen en el temps, garantint continuïtat i coherència per aconseguir que l’excel·lència sigui escalable.

El treball en xarxa per la transformació educativa

Set xarxes –Xarxa de Competències Bàsiques, Escola Nova 21, Xarxes per al Canvi, Xarxa Model Competencial Orientador, Educació 360, Xarxa d’Escoles Públiques Inquietes del Garraf, Xarxa d’Acords de Coresponsabilitat del Vallès– que treballen en la transformació educativa per l’adaptació del sistema cap a uns postulats més moderns són les protagonistes de l’última taula rodona, on presenten els eixos de la seva actuació.

La Jornada organitzada conjuntament pel Centre UNESCO de Catalunya, el Departament d’Ensenyament, la Fundació Jaume Bofill, Rosa Sensat, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, el Consorci d’Educació de Barcelona i la Diputació de Barcelona, acaba amb les paraules del Sr. Lluís Baulenas, secretari general d’Ensenyament de la Generalitat. La cloenda és a càrrec del M.H. Sr. Roger Torrent, president del Parlament de Catalunya, que agraeix la fermesa amb què s’ha defensat sempre el sistema educatiu del país, un sistema que és un model d’èxit, cohesió social, convivència i d’integració. Destaca que la revolució tecnològica que estem vivint canviarà la manera d’entendre el món, sent necessari que repensem i adaptem els fonaments de la societat per adaptar-nos a aquesta nova realitat, especialment pel que fa al sistema educatiu.

 

La implicació de les famílies: una peça clau en els processos de transformació de les escoles

Fotos: Mónica Bergós

He notat que les meves filles van més contentes a l’escola. Quan els preguntem què hi han fet sempre diuen que tot és súper guai i súper xulo”. Alícia, mare de dues filles de 2n i 5è de Primària a l’escola Rocabruna de Picamoixons, explica d’aquesta manera com els canvis metodològics que enceta l’escola influeixen en l’estat d’ànim i el dia a dia dels alumnes.

El centre, que forma part de la ZER El Francolí, a l’Alt Camp, participa a Escola Nova 21 en el marc de la xarxa Alt Camp-Conca de Barberà. Al local del poble de Picamoixons s’ha organitzat una trobada adreçada a les famílies dels alumnes de la zona rural, amb l’objectiu “que els pares i mares s’involucrin en el procés de transformació educativa”, explica Marta Pujadó, coordinadora de Formació del programa, i dinamitzadora de la sessió. “Perquè existeixi aquesta implicació, és important que coneguin què estem impulsant: com volem replantejar el propòsit de l’aprenentatge, i quines pràctiques i principis creiem que han de ser coherents en com es dóna l’aprenentatge a les escoles”-detalla.

La dinàmica s’inicia amb una petita broma: la dinamitzadora demana als assistents que llegeixin en veu alta i per torns un text que conté informació sobre els 7 principis de l’aprenentatge. Passats uns minuts, Pujadó fa un anunci que genera perplexitat: “Ara fareu un examen on m’explicareu el que heu entès d’aquesta lliçó. Jo corregiré i posaré nota. I si us plau, treballeu en silenci”. Davant la cara d’incredulitat que s’instal·la entre alguns dels participants, que deixen caure alguna rialla nerviosa, la dinamitzadora tot seguit explica que l’exercici només pretenia fer una “caricatura” del que és una classe tradicional. Els pares i mares respiren tranquils i celebren l’enginy de la proposta.

“I ara sí que treballarem de debò sobre els set principis de l’aprenentatge però d’una manera més coherent amb els mateixos. És a dir, de manera participativa i vivencial a partir de grups de treball de quatre”, prossegueix, i convida a que els pares i mares expressin les seves opinions i debatin sobre qüestions vinculades a cadascun dels principis.

Al grup del Toni comenten el primer enunciat de la llista: “L’alumnat ha de ser el centre de l’aprenentatge”. Aquest pare interpreta que el punt fa referència al fet que “abans el centre era el professor: ell explicava la lliçó i els nens l’agafaven o no. Ara això comença a canviar. Feia temps que demanàvem aquest canvi”.

Per al Jordi, s’hauria de tenir en compte que aquesta metodologia “podria no servir a tots els nens. Hi ha alumnes que s’estimen més no tenir gaire protagonisme, i potser no els funciona tant”- apunta, mentre que la Sílvia afegeix: “però no oblideu que la intenció del canvi és precisament respectar les diferències i pluralitat de l’alumnat, i a partir d’aquí treure el màxim de capacitats de cadascú”.

Pors i neguits

A una altra activitat, els pares i mares expliquen asseguts en cadires a una gran rotllana quins són els seus dubtes i inquietuds al voltant dels processos de transformació que s’estan iniciant a les seves escoles. De manera recurrent, apareix el neguit sobre com els seus fills faran el pas a la Secundària i presumiblement, a un model més memorístic i tradicional. “Em pregunto: i què passarà després? Serà capaç d’adaptar-se a l’institut, i  fer amb èxit la Selectivitat”- expressa Rut.

Marta Pujadó els tranquil·litza: “tant a la Secundària com a les proves d’accés a la universitat, les coses estan canviant. Hi ha tot un moviment i s’està començant a provar amb algunes matèries, i cada cop serà més general, de canviar aquest model tan tradicional de Selectivitat, i fer-lo amb proves més competencials”.

La coordinadora de Formació d’Escola Nova 21 també recorda que als centres impulsors del programa no es prescindeix dels coneixements teòrics sinó que els alumnes adquireixen altres competències com l’autonomia, la creativitat o el treball en grup,  a més d’aprendre continguts.

La sessió s’acaba i docents i famílies coincideixen en destacar com ha estat de valuosa. “Oferir informació als pares i mares en trobades com aquesta fa que estiguin més tranquils, que hi hagi més calma. També està ajudant molt que als mitjans de comunicació i a la societat en general es parli de la necessitat del canvi educatiu en el món actual”- indica Núria Gavarró, directora de l’escola Rocabruna.

Les famílies són les que més coneixen els nens i nenes. No té sentit canviar tot el model si no es té en compte el seu punt de vista. Per això es fonamental que hi hagi una comunicació fluïda entre famílies i escoles, que hi hagi una confiança mútua de quin és el paper de cadascun i quin paper estan fent els nens i nenes a les escoles. Els nens aprenen dins de l’escola i també fora: per això és tan important anar a la una”- conclou Pujadó.

 

Judy Halbert i Linda Kaser, codirectores de Networks of Inquiry and Innovation i l’Aboriginal Enhancement Schools Network, participen en el fórum Debats d’Educació de la Fundació Jaume Bofill i la Universitat Oberta de Catalunya, amb la col·laboració del MACBA.

Un dels majors reptes per a la transformació educativa d’una escola és acotar la dimensió del canvi per no fer-lo inabastable. Aquesta és la funció de la metodologia de canvi Spiral of Inquiry (Espiral d’Indagació), que prop de mig miler de centres catalans (a través d’Escola Nova 21 i a Barcelona de Xarxes per al Canvi) faran servir els pròxims dos anys. La metodologia la van desenvolupar les canadenques Linda Kaser i Judy Halbert, que explicaran en el proper Debats d’Educació el perquè de la seva utilitat i l’experiència de dur-la a la pràctica a Austràlia, Nova Zelanda i British Columbia (Canadà), el proper dia 6 de novembre a les 18:30h.

Per més informació i per inscriure’t al presencial o el streaming, visita la pàgina dels Debats d’Educació (places limitades).

Us hi esperem!

 

La proposta formativa ‘Repensant l’Educació avui’ anima els docents a traslladar metodologies vivencials a les seves aules i a emprar les espirals d’indagació

Fotos: Mónica Bergós

La sessió ha començat amb un ball. Els participants han fet una rotllana, que han mogut i remogut. Aquí i allà. Mans enlaire, peus que salten. I tornar a començar. Dins i fora. Dalt i baix. I rialles i més rialles. Passats deus minuts, els assistents ja estan preparats per afrontar la formació. “El ball sempre va bé per començar amb més frescura. Això ho podeu col·locar on sigui, a l’aula. Quan veieu que els alumnes estan tensos: vinga, una mica de ball, i així descarreguen tensions” –diu la formadora, Maria Navarrete, que és educadora social i especialista en intel·ligència emocional.

Entre els continguts de la sessió, hi ha algunes qüestions relatives a la neurociència. En concret, Navarrete exposa una imatge on es veuen diferenciades les tres parts del cervell en què, segons la hipòtesi que va fer Paul MacLean, s’estructura el cervell. “Hi hauria el cervell reptilià, que és el més primari i que està més vinculat a la supervivència i a les funcions vitals, com tenir gana o set; el sistema límbic, lligat a la part més emocional; i el neocòrtex: relacionat amb tot allò cognitiu, allà on planifico, penso, elaboro, preveig”. Actualment, es considera que es pot parlar d’aquests tres cervells en sentit metafòric, no estructural, perquè estan absolutament interelacionats i les distincions són subtils. Però en qualsevol cas, l’ideal és que raó i emoció estiguin en equilibri tot i que no sempre ho aconseguim.

Per tal que s’emportin a casa una experiència vinculada a aquest contingut, Navarrete torna a demanar als assistents que s’aixequin de les cadires. En aquesta ocasió, faran una representació teatral. Un joc de rols, on davant de situacions concretes, com ara fer cua al forn de pa o ser objecte d’una multa per una infracció viària, els participants reaccionen de diferents maneres, en funció del tipus de cervell que predomini en cada moment. Les rialles tornen a aparèixer a dojo.

Formació per contribuir a transformar els centres
Les sessions formen part de la proposta formativa ‘Repensant l’educació avui’. Ha estat creada conjuntament per Escola Nova 21, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, la iniciativa Xarxes per al Canvi liderada pel Consorci d’Educació de Barcelona, i amb el suport de la Diputació de Barcelona. Dirigida a docents dels centres que estan immersos en procés de transformació i que treballen en xarxa amb altres centres, la formació promou l’intercanvi entre mestres d’escoles i realitats diferents, i afavoreix tant la reflexió teòrica com el coneixement d’experiències. Dins el conjunt de 1.800 docents a tot Catalunya, a la ciutat de Barcelona 720 docents han fet aquesta formació en el marc de l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat als instituts Joan d’Àustria i Infanta Isabel d’Aragó, al barri de Sant Martí, a Barcelona.

La formadora explica el perquè d’introduir teatre a la sessió: “Si fas una classe magistral sobre això, la gent diu molt bé, però potser l’endemà ja no se’n recordarà. Jugant com hem jugat, l’emmagatzematge és un altre”. La gràcia és que els docents traslladin aquests tipus de pràctiques a les seves aules, que prenguin consciència de la importància de fer a l’alumne protagonista del propi procés d’aprenentatge. “Si haguessis d’ensenyar els nens i nenes a anar en bicicleta com ho faries? Els explicaries com es va en bici? No, agafaries una bici i els hi faries pujar. Doncs a l’aula és el mateix. Per treballar, per exemple, l’expressió oral, has de prioritzar el parlar”.

Els participants consideren que la metodologia vivencial de la proposta formativa és tot un encert. “Aquí som aprenents. Estem vivint tot allò com ho haurien de viure els alumnes a les nostres classes. Després de fer l’actuació i d’haver experimentat totes aquestes emocions, els continguts que ens han presentat se’ns quedaran molt més gravats”, diu Rosa Ponsí mestra de l’Escola Pins del Vallès, de Sant Cugat, qui assegura que està prenent nota de les dinàmiques que estan apareixent. “Sóc a l’equip impulsor del meu centre, responsable de pilotar el procés de transformació, i tota la estona estic pensant com puc traspassar aquestes eines a la meva escola i als meus companys. Després ens tocarà fer una mica el paper de la formadora als nostres claustres”.

Espirals d’indagació
A la formació s’ha introduït els participants en la metodologia de canvi anomenada espirals d’indagació (Spirals of Inquiry), que és la que es proposa com a eina principal de transformació per als centres que formen part de les xarxes. Es tracta d’una metodologia per plantejar progressivament canvis destinats a millorar l’aprenentatge dels alumnes, en el marc dels quatre elements de l’horitzó comú de canvi: aprenentatge competencial, pràctiques d’aprenentatge fonamentades, i avaluació i organització que ho possibilitin. Segons explica Begonya Folch, dinamitzadora de Xarxes per al Canvi al Consorci d’Educació de Barcelona, aquesta metodologia “és molt semblant al mètode científic. Passem per diferents fases. Ens fem unes preguntes, recollim dades, ens enfoquem en una part d’aquestes dades,  partim d’una intuïció, veiem si hem de fer les coses diferents, les apliquem, i comprovem els resultats”.

A la sessió, els participants han treballat al voltant de l’espiral d’indagació i, en petits grups –segons les etapes educatives–, han plantejat diferents situacions a millorar a la seva escola, i s’han donat idees que poden contribuir a canviar les coses. Han sortit qüestions com ara: què fer per millorar l’ambient de la classe quan els alumnes arriben a l’aula d’un especialista després d’haver-se produït un conflicte entre ells al pati, o com treballar la transició d’Infantil a Primària, tenint en compte que els canvis metodològics a Infantil poden generar que els alumnes arribin a Primària amb nivells desiguals respecte la lectoescriptura, perquè ara es respecta més l’evolució de cada nen i abans es pressuposava que tots arribaven a Primària amb un nivell equivalent.

Mireia Gómez, mestra de Cicle Inicial a l’Escola Montseny, de Barcelona, considera que l’espiral d’indagació “és una bona eina, que et fa veure que en l’aprenentatge està tot lligat. Vas endavant, vas enrere, rectifiques, proves”. Al seu centre, ja han començat a fer alguns canvis metodològics que estan donant els seus fruits: “Si segueixes l’enfocament tradicional del que feia l’escola no personalitzadora, a Inicial fas que els nens llegeixin i escriguin molt. En canvi, hem començat a deixar-los més autonomia, que ells triïn més, que facin joc simbòlic. I hem vist que al final de curs han fet contes de manera espontània. Ells han acabat escrivint perquè ells volen escriure. No els ho hem demanat”.

Marta Sala, mestra de l’Escola Orlandai, de Barcelona, explica que al seu centre també es plantegen introduir canvis el proper curs, “després de molta reflexió”. “Hem vingut tres quartes parts del claustre a la formació. Tot el claustre estem d’acord que volem anar cap aquí i això és una sort. Aquestes sessions ens han donat confiança, seguretat. Hem fet dinàmiques boníssimes, que inclouen ballar i cantar, però que també generen replantejaments profunds de l’aprenentatge. Coses que visualitzes per poder fer a la teva classe i inclús al claustre, i que ens ajudaran molt”.

Article escrit conjuntament per la gerent del Consorci d’Educació de Barcelona, Mercè Massa; el diputat d’Educació de la Diputació de Barcelona, Rafa Homet; el director d’Escola Nova 21, Eduard Vallory; i la presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, Francina Martí.

Aquesta primera setmana de juliol hem viscut una eclosió de la formació vinculada al canvi educatiu. Milers de docents s’han sumat a les diverses iniciatives per reforçar el treball de transformació dels centres educatius. Entre aquests, s’hi troben els més de 1.800 docents que han participat d’una acció formativa conjunta que ha nascut de la suma d’esforços d’entitats, institucions i programes que compartim un horitzó comú de canvi: Escola Nova 21, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, el Consorci d’Educació de Barcelona i la Diputació de Barcelona , i beu de la molta feina feta per tants docents que durant anys han estat treballant per transformar l’escola.

Es tracta d’una formació eminentment vivencial, que ha volgut contribuir a revisar amb profunditat el propòsit de l’acció educativa i els elements que fonamenten l’aprenentatge, en un format que permetrà als mestres i professors estendre-la als seus centres a través de la seva formació interna.

Que agents tan diferents com administracions públiques, associacions de mestres i entitats socials sumem esforços cap a un mateix horitzó de canvi és una mostra de la força del procés de transformació educativa que està vivint la nostra societat. Un horitzó que actualitza la idea de qualitat educativa i la vincula a escoles que desenvolupin competències per a la vida, i que ho facin amb pràctiques d’aprenentatge fonamentades en el coneixement.

Un horitzó que busca el desenvolupament de projectes educatius de centre, des de la seva autonomia, que alhora tinguin equivalència en qualitat i, conseqüentment, siguin garants de l’equitat imprescindible perquè tot infant trobi en la seva escola un instrument d’empoderament que li permeti desenvolupar totes les seves potencialitats a través d’un aprenentatge rellevant i amb sentit, com a individu, com a ciutadà i com a futur professional.

L’experiència de treball conjunt d’aquesta proposta formativa ve precedida de les accions de sensibilització i trobades de xarxes de centres compromesos amb la transformació educativa que ja s’han vingut fent des d’inicis d’any: la iniciativa Xarxes per al Canvi a la ciutat de Barcelona, liderada pel Consorci d’Educació de Barcelona junt amb Escola Nova 21, l’Associació de Mestres Rosa Sensat i l’ICE de la UAB, que aplega 19 xarxes; i les 42 xarxes locals d’Escola Nova 21, desplegades arreu del territori amb el suport de la Diputació de Barcelona i del Departament d’Ensenyament.

El repte d’actualitzar el sistema educatiu és tan gran, que tan sols a través de la suma d’esforços de tots els agents implicats serà possible. Aquesta acció formativa conjunta, se suma a les moltes altres formacions que es duen a terme aquest juliol i durant la resta de l’any: les organitzades pel Consorci d’Educació de Barcelona, l’Associació de Mestres Rosa Sensat i els diferents moviments de renovació pedagògica, el treball dels claustres dels centres d’Escola Nova 21, les capacitacions que ofereix la Diputació de Barcelona als tècnics municipals del ajuntaments que dinamitzen les xarxes locals d’Escola Nova 21 a la demarcació, el treball de la Xarxa de Competències Bàsiques, i tantes altres accions que comparteixen la finalitat de construir un millor sistema educatiu capaç de donar resposta als potencials i a les necessitats de tots els infants i joves.

Reprenent la força del canvi que ja hem viscut altres vegades en la nostra història pedagògica, tant a principis del segle XX, com a meitats dels anys seixanta, són milers els i les mestres que enguany participen en les diverses formacions i escoles d’estiu organitzades arreu del territori per trencar l’aïllament i el treball en solitari, i per crear una nova educació per la qual treballem de manera col·lectiva.

Mercè Massa
Gerent del Consorci d’Educació de Barcelona

Rafa Homet
Diputat d’Educació de la Diputació de Barcelona

Eduard Vallory
Director d’Escola Nova 21

Francina Martí
Presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat

Aquest artícle va aparèixer originalment al Diari de l’Educació.

La Setmana de Formació d’Escola Nova 21 ofereix als equips impulsors dels centres de les xarxes locals eines per impulsar la transformació educativa arreu del territori

Fotos: Mónica Bergós

“Per què avança més la recerca als Estats Units que a Europa? Segons el científic Joan Massagué, director del prestigiós Sloan Kettering Institute de Nova York, la diferència és que als Estats Units, quan tens una idea et diuen: ‘prova-ho!’; en canvi, a la nostra cultura, et diuen: ‘això, no’. Pensem sobre aquesta qüestió: quantes vegades hem ensorrat idees als alumnes?”.

Fanny Majó, dinamitzadora de les xarxes d’Escola Nova 21 de la demarcació de Lleida i formadora de la sessió, comparteix aquestes reflexions amb els assistents de la Setmana de Formació d’Escola Nova 21 a la capital del Segrià. El participants inicien un diàleg entorn la pregunta plantejada. Alguns diuen que “segurament, moltes vegades”; altres indiquen que ho han intentat corregir darrerament: “abans ho feia més, però des de fa uns anys els deixo fluir molt. Ells mateixos saben prou cap a on han d’anar, què poden fer i què no” –comenta Eva Cistero de l’Escola Renaixença, d’Hostalets de Pierola, mentre la Marina Magrí, mestra del mateix centre, indica: “jo també. Fa uns dies una nena va fer agafadors per a tots els dibuixos dels altres nens de la classe, i vaig deixar que prengués aquesta iniciativa”.

La pregunta de Majó ha sorgit arrel d’una de la dinàmica plantejada a la sessió de formació que porta per nom: ‘Sí, però…’. Està pensada perquè els equips impulsors que encapçalen els canvis dels centres reforcin el treball de la resiliència i l’argumentació de cara al claustre. En petits grups, els participants simulen que es troben a un claustre. La persona més atrevida fa una proposta, com per exemple comprar 10 iPads per al centre o que els estudiants de 4rt d’ESO vagin una setmana a estudiar anglès a Londres, i la resta de companys han de contra-argumentar començant les seves frases amb les paraules: “Sí, però…”.

“Ja s’ha provat”. “Això no s’ha fet mai”. “Fins avui hem anat fent sense això”. “No s’ha previst al pressupost”. “No tenim el personal necessari”. “Qui ho pagarà?” “Els riscos intangibles són massa grans”. “En teoria està molt bé, però la meva experiència…” “Sóc gat vell, no se’m pot ensenyar res de nou…”. Aquestes són algunes de les frases que apareixen al document “30 maneres d’ensorrar una idea” –que es va exposar als participants de la formació–, i que en molts casos coincideixen amb els arguments que han sorgit a la dinàmica. “Tot això ho hem sentit moltes vegades, a molts claustres” –diuen els participants entre rialles.

Una altra dinàmica destinada a fonamentar les decisions cap al canvi és la que porta per nom ‘Amics crítics’. En ella, els participants poden adoptar dos rols diferents. L’un ha d’argumentar el manteniment de pràctiques d’aprenentatge transmissores, que identifiquen el currículum amb el contingut del llibre de text. L’altre ha d’argumentar el propòsit competencial, la personalització de l’aprenentatge i les pràctiques centrades en els set principis. Davant de les propostes de transformació dels docents del segon rol, els del primer rol han d’aportar arguments contraris. Així, es produeix un diàleg que possibilita que els processos de canvi es fonamentin en argumentacions i raons que es plantegen per totes les parts, i no en la simple alineació amb una idea o una altra.

Arreu del territori
La Setmana de Formació d’Escola Nova 21 s’ha dut a terme arreu del territori i ha estat adreçada al professorat que ha iniciat processos de canvi als seus centres educatius i que treballen en xarxa amb altres centres a les xarxes locals d’Escola Nova 21. Aquesta acció formativa, de 15 hores, ha estat dissenyada en col·laboració entre Escola Nova 21, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, el Consorci d’Educació de Barcelona –que lidera el projecte conjunt Xarxes per al Canvi– i la Diputació de Barcelona. Hi han participat al voltant de 1.500 docents, tant a la ciutat de Barcelona en el marc de l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat, com en accions descentralitzades a Granollers, Lleida, Manresa, Manlleu, Salt, Sitges, Tarragona, Tona, Tortosa i Vilanova i la Geltrú.

A la ciutat de Lleida, les sessions s’han celebrat a l’Institut Guindàvols, i s’han organitzat conjuntament amb el Moviment d’Innovació Educativa de Lleida. Entre els objectius d’aquesta acció formativa, dissenyada per en David Atzet, professor i director del SINS Cardener de Sant Joan de Vilatorrada, hi ha el d’oferir “eines als equips impulsors dels centres que s’estan creant en aquesta fase del programa, per després traspassar-les al claustre”.

La formació és molt experiencial, pensada tenint en compte els factors emocionals. A través de dinàmiques eminentment participatives i vivencials, els docents replantegen la finalitat de l’escola i generen una nova mirada sobre les pràctiques d’aprenentatge. A més, es facilita que a través de mètodes com l’espiral d’indagació puguin definir al centre aquells canvis que poden millorar l’aprenentatge competencial dels seus alumnes “tenint en compte les circumstàncies i el tipus d’alumnat de cada centre” –apunta Fanny Majó.

Participació activa
A una pausa de la sessió, els participants valoren l’experiència formativa. “M’ha agradat molt perquè ens exigeix una participació molt activa, amb propostes que també podrem dur a terme a l’aula” –diu Montse Bonet, mestra d’Educació Infantil de l’Escola Mestre Ignasi Peraire, de Mollerussa. Així mateix, Valentí Bernal, professor de Secundària de l’Institut Joan Oró, de Lleida, valora: “hem vist que el rol de la formadora en aquestes sessions és fer de guia. Això és el que hauríem d’intentar fer nosaltres, deixar que els alumnes se situïn al centre de l’aprenentatge”.

En Valentí també destaca la importància que s’ha donat a les emocions amb dinàmiques que han buscat que els participants es coneguin i interactuïn. “Les emocions influeixen molt en el procés d’aprenentatge. S’han de tenir més en compte perquè són clau”, diu. A més, assenyala que s’enduu de la formació “una eina molt útil perquè nosaltres investiguem i resolguem problemes: l’espiral d’indagació”. Aquest mètode possibilita que els docents plantegin canvis als seus centres resolent reptes concrets a partir de l’observació, l’anàlisi i el disseny de les accions necessàries. Convida a “passar per diferents fases, en les quals es focalitza en els aspectes i elements essencials d’aquestes dificultats que es busquen millorar”.

La Montse considera que aquestes sessions formatives seran molt útils en el procés de creació de l’equip impulsor al seu centre. “Hem vingut diferents membres del claustre. D’aquí pot sorgir un grup impulsor. Hem tingut un petit tast de com es treballa amb metodologies actives. A més ara ens trobem més recolzats per una part teòrica, que ens ajuda a posar accions en pràctica davant dels nostres companys al claustre”.

Els assistents coincideixen en què després d’una primera fase de reflexió del programa, ara es troben més capacitats per passar a l’acció. “Abans ens podia semblar una quimera, i ens preguntàvem: necessitem el canvi? Ara en veiem la necessitat i la possibilitat. Hem fet un salt endavant”, conclou l’Eva Cistero.

La Setmana de Formació complementa les accions de sensibilització i trobades de xarxes de centres compromesos amb la transformació educativa que ja s’han vingut fent des d’inicis d’any, tant a través de Xarxes per al Canvi a la ciutat de Barcelona, com a través de les altres xarxes locals d’Escola Nova 21 al conjunt del territori, i que seguiran fins a finals del 2019.

Aquest artícle va aparèixer originalment al blog d’Escola Nova 21 al Diari de l’Educació.