La proposta formativa ‘Repensant l’Educació avui’ anima els docents a traslladar metodologies vivencials a les seves aules i a emprar les espirals d’indagació

Fotos: Mónica Bergós

La sessió ha començat amb un ball. Els participants han fet una rotllana, que han mogut i remogut. Aquí i allà. Mans enlaire, peus que salten. I tornar a començar. Dins i fora. Dalt i baix. I rialles i més rialles. Passats deus minuts, els assistents ja estan preparats per afrontar la formació. “El ball sempre va bé per començar amb més frescura. Això ho podeu col·locar on sigui, a l’aula. Quan veieu que els alumnes estan tensos: vinga, una mica de ball, i així descarreguen tensions” –diu la formadora, Maria Navarrete, que és educadora social i especialista en intel·ligència emocional.

Entre els continguts de la sessió, hi ha algunes qüestions relatives a la neurociència. En concret, Navarrete exposa una imatge on es veuen diferenciades les tres parts del cervell en què, segons la hipòtesi que va fer Paul MacLean, s’estructura el cervell. “Hi hauria el cervell reptilià, que és el més primari i que està més vinculat a la supervivència i a les funcions vitals, com tenir gana o set; el sistema límbic, lligat a la part més emocional; i el neocòrtex: relacionat amb tot allò cognitiu, allà on planifico, penso, elaboro, preveig”. Actualment, es considera que es pot parlar d’aquests tres cervells en sentit metafòric, no estructural, perquè estan absolutament interelacionats i les distincions són subtils. Però en qualsevol cas, l’ideal és que raó i emoció estiguin en equilibri tot i que no sempre ho aconseguim.

Per tal que s’emportin a casa una experiència vinculada a aquest contingut, Navarrete torna a demanar als assistents que s’aixequin de les cadires. En aquesta ocasió, faran una representació teatral. Un joc de rols, on davant de situacions concretes, com ara fer cua al forn de pa o ser objecte d’una multa per una infracció viària, els participants reaccionen de diferents maneres, en funció del tipus de cervell que predomini en cada moment. Les rialles tornen a aparèixer a dojo.

Formació per contribuir a transformar els centres
Les sessions formen part de la proposta formativa ‘Repensant l’educació avui’. Ha estat creada conjuntament per Escola Nova 21, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, la iniciativa Xarxes per al Canvi liderada pel Consorci d’Educació de Barcelona, i amb el suport de la Diputació de Barcelona. Dirigida a docents dels centres que estan immersos en procés de transformació i que treballen en xarxa amb altres centres, la formació promou l’intercanvi entre mestres d’escoles i realitats diferents, i afavoreix tant la reflexió teòrica com el coneixement d’experiències. Dins el conjunt de 1.800 docents a tot Catalunya, a la ciutat de Barcelona 720 docents han fet aquesta formació en el marc de l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat als instituts Joan d’Àustria i Infanta Isabel d’Aragó, al barri de Sant Martí, a Barcelona.

La formadora explica el perquè d’introduir teatre a la sessió: “Si fas una classe magistral sobre això, la gent diu molt bé, però potser l’endemà ja no se’n recordarà. Jugant com hem jugat, l’emmagatzematge és un altre”. La gràcia és que els docents traslladin aquests tipus de pràctiques a les seves aules, que prenguin consciència de la importància de fer a l’alumne protagonista del propi procés d’aprenentatge. “Si haguessis d’ensenyar els nens i nenes a anar en bicicleta com ho faries? Els explicaries com es va en bici? No, agafaries una bici i els hi faries pujar. Doncs a l’aula és el mateix. Per treballar, per exemple, l’expressió oral, has de prioritzar el parlar”.

Els participants consideren que la metodologia vivencial de la proposta formativa és tot un encert. “Aquí som aprenents. Estem vivint tot allò com ho haurien de viure els alumnes a les nostres classes. Després de fer l’actuació i d’haver experimentat totes aquestes emocions, els continguts que ens han presentat se’ns quedaran molt més gravats”, diu Rosa Ponsí mestra de l’Escola Pins del Vallès, de Sant Cugat, qui assegura que està prenent nota de les dinàmiques que estan apareixent. “Sóc a l’equip impulsor del meu centre, responsable de pilotar el procés de transformació, i tota la estona estic pensant com puc traspassar aquestes eines a la meva escola i als meus companys. Després ens tocarà fer una mica el paper de la formadora als nostres claustres”.

Espirals d’indagació
A la formació s’ha introduït els participants en la metodologia de canvi anomenada espirals d’indagació (Spirals of Inquiry), que és la que es proposa com a eina principal de transformació per als centres que formen part de les xarxes. Es tracta d’una metodologia per plantejar progressivament canvis destinats a millorar l’aprenentatge dels alumnes, en el marc dels quatre elements de l’horitzó comú de canvi: aprenentatge competencial, pràctiques d’aprenentatge fonamentades, i avaluació i organització que ho possibilitin. Segons explica Begonya Folch, dinamitzadora de Xarxes per al Canvi al Consorci d’Educació de Barcelona, aquesta metodologia “és molt semblant al mètode científic. Passem per diferents fases. Ens fem unes preguntes, recollim dades, ens enfoquem en una part d’aquestes dades,  partim d’una intuïció, veiem si hem de fer les coses diferents, les apliquem, i comprovem els resultats”.

A la sessió, els participants han treballat al voltant de l’espiral d’indagació i, en petits grups –segons les etapes educatives–, han plantejat diferents situacions a millorar a la seva escola, i s’han donat idees que poden contribuir a canviar les coses. Han sortit qüestions com ara: què fer per millorar l’ambient de la classe quan els alumnes arriben a l’aula d’un especialista després d’haver-se produït un conflicte entre ells al pati, o com treballar la transició d’Infantil a Primària, tenint en compte que els canvis metodològics a Infantil poden generar que els alumnes arribin a Primària amb nivells desiguals respecte la lectoescriptura, perquè ara es respecta més l’evolució de cada nen i abans es pressuposava que tots arribaven a Primària amb un nivell equivalent.

Mireia Gómez, mestra de Cicle Inicial a l’Escola Montseny, de Barcelona, considera que l’espiral d’indagació “és una bona eina, que et fa veure que en l’aprenentatge està tot lligat. Vas endavant, vas enrere, rectifiques, proves”. Al seu centre, ja han començat a fer alguns canvis metodològics que estan donant els seus fruits: “Si segueixes l’enfocament tradicional del que feia l’escola no personalitzadora, a Inicial fas que els nens llegeixin i escriguin molt. En canvi, hem començat a deixar-los més autonomia, que ells triïn més, que facin joc simbòlic. I hem vist que al final de curs han fet contes de manera espontània. Ells han acabat escrivint perquè ells volen escriure. No els ho hem demanat”.

Marta Sala, mestra de l’Escola Orlandai, de Barcelona, explica que al seu centre també es plantegen introduir canvis el proper curs, “després de molta reflexió”. “Hem vingut tres quartes parts del claustre a la formació. Tot el claustre estem d’acord que volem anar cap aquí i això és una sort. Aquestes sessions ens han donat confiança, seguretat. Hem fet dinàmiques boníssimes, que inclouen ballar i cantar, però que també generen replantejaments profunds de l’aprenentatge. Coses que visualitzes per poder fer a la teva classe i inclús al claustre, i que ens ajudaran molt”.

Article escrit conjuntament per la gerent del Consorci d’Educació de Barcelona, Mercè Massa; el diputat d’Educació de la Diputació de Barcelona, Rafa Homet; el director d’Escola Nova 21, Eduard Vallory; i la presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, Francina Martí.

Aquesta primera setmana de juliol hem viscut una eclosió de la formació vinculada al canvi educatiu. Milers de docents s’han sumat a les diverses iniciatives per reforçar el treball de transformació dels centres educatius. Entre aquests, s’hi troben els més de 1.800 docents que han participat d’una acció formativa conjunta que ha nascut de la suma d’esforços d’entitats, institucions i programes que compartim un horitzó comú de canvi: Escola Nova 21, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, el Consorci d’Educació de Barcelona i la Diputació de Barcelona , i beu de la molta feina feta per tants docents que durant anys han estat treballant per transformar l’escola.

Es tracta d’una formació eminentment vivencial, que ha volgut contribuir a revisar amb profunditat el propòsit de l’acció educativa i els elements que fonamenten l’aprenentatge, en un format que permetrà als mestres i professors estendre-la als seus centres a través de la seva formació interna.

Que agents tan diferents com administracions públiques, associacions de mestres i entitats socials sumem esforços cap a un mateix horitzó de canvi és una mostra de la força del procés de transformació educativa que està vivint la nostra societat. Un horitzó que actualitza la idea de qualitat educativa i la vincula a escoles que desenvolupin competències per a la vida, i que ho facin amb pràctiques d’aprenentatge fonamentades en el coneixement.

Un horitzó que busca el desenvolupament de projectes educatius de centre, des de la seva autonomia, que alhora tinguin equivalència en qualitat i, conseqüentment, siguin garants de l’equitat imprescindible perquè tot infant trobi en la seva escola un instrument d’empoderament que li permeti desenvolupar totes les seves potencialitats a través d’un aprenentatge rellevant i amb sentit, com a individu, com a ciutadà i com a futur professional.

L’experiència de treball conjunt d’aquesta proposta formativa ve precedida de les accions de sensibilització i trobades de xarxes de centres compromesos amb la transformació educativa que ja s’han vingut fent des d’inicis d’any: la iniciativa Xarxes per al Canvi a la ciutat de Barcelona, liderada pel Consorci d’Educació de Barcelona junt amb Escola Nova 21, l’Associació de Mestres Rosa Sensat i l’ICE de la UAB, que aplega 19 xarxes; i les 42 xarxes locals d’Escola Nova 21, desplegades arreu del territori amb el suport de la Diputació de Barcelona i del Departament d’Ensenyament.

El repte d’actualitzar el sistema educatiu és tan gran, que tan sols a través de la suma d’esforços de tots els agents implicats serà possible. Aquesta acció formativa conjunta, se suma a les moltes altres formacions que es duen a terme aquest juliol i durant la resta de l’any: les organitzades pel Consorci d’Educació de Barcelona, l’Associació de Mestres Rosa Sensat i els diferents moviments de renovació pedagògica, el treball dels claustres dels centres d’Escola Nova 21, les capacitacions que ofereix la Diputació de Barcelona als tècnics municipals del ajuntaments que dinamitzen les xarxes locals d’Escola Nova 21 a la demarcació, el treball de la Xarxa de Competències Bàsiques, i tantes altres accions que comparteixen la finalitat de construir un millor sistema educatiu capaç de donar resposta als potencials i a les necessitats de tots els infants i joves.

Reprenent la força del canvi que ja hem viscut altres vegades en la nostra història pedagògica, tant a principis del segle XX, com a meitats dels anys seixanta, són milers els i les mestres que enguany participen en les diverses formacions i escoles d’estiu organitzades arreu del territori per trencar l’aïllament i el treball en solitari, i per crear una nova educació per la qual treballem de manera col·lectiva.

Mercè Massa
Gerent del Consorci d’Educació de Barcelona

Rafa Homet
Diputat d’Educació de la Diputació de Barcelona

Eduard Vallory
Director d’Escola Nova 21

Francina Martí
Presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat

Aquest artícle va aparèixer originalment al Diari de l’Educació.

La Setmana de Formació d’Escola Nova 21 ofereix als equips impulsors dels centres de les xarxes locals eines per impulsar la transformació educativa arreu del territori

Fotos: Mónica Bergós

“Per què avança més la recerca als Estats Units que a Europa? Segons el científic Joan Massagué, director del prestigiós Sloan Kettering Institute de Nova York, la diferència és que als Estats Units, quan tens una idea et diuen: ‘prova-ho!’; en canvi, a la nostra cultura, et diuen: ‘això, no’. Pensem sobre aquesta qüestió: quantes vegades hem ensorrat idees als alumnes?”.

Fanny Majó, dinamitzadora de les xarxes d’Escola Nova 21 de la demarcació de Lleida i formadora de la sessió, comparteix aquestes reflexions amb els assistents de la Setmana de Formació d’Escola Nova 21 a la capital del Segrià. El participants inicien un diàleg entorn la pregunta plantejada. Alguns diuen que “segurament, moltes vegades”; altres indiquen que ho han intentat corregir darrerament: “abans ho feia més, però des de fa uns anys els deixo fluir molt. Ells mateixos saben prou cap a on han d’anar, què poden fer i què no” –comenta Eva Cistero de l’Escola Renaixença, d’Hostalets de Pierola, mentre la Marina Magrí, mestra del mateix centre, indica: “jo també. Fa uns dies una nena va fer agafadors per a tots els dibuixos dels altres nens de la classe, i vaig deixar que prengués aquesta iniciativa”.

La pregunta de Majó ha sorgit arrel d’una de la dinàmica plantejada a la sessió de formació que porta per nom: ‘Sí, però…’. Està pensada perquè els equips impulsors que encapçalen els canvis dels centres reforcin el treball de la resiliència i l’argumentació de cara al claustre. En petits grups, els participants simulen que es troben a un claustre. La persona més atrevida fa una proposta, com per exemple comprar 10 iPads per al centre o que els estudiants de 4rt d’ESO vagin una setmana a estudiar anglès a Londres, i la resta de companys han de contra-argumentar començant les seves frases amb les paraules: “Sí, però…”.

“Ja s’ha provat”. “Això no s’ha fet mai”. “Fins avui hem anat fent sense això”. “No s’ha previst al pressupost”. “No tenim el personal necessari”. “Qui ho pagarà?” “Els riscos intangibles són massa grans”. “En teoria està molt bé, però la meva experiència…” “Sóc gat vell, no se’m pot ensenyar res de nou…”. Aquestes són algunes de les frases que apareixen al document “30 maneres d’ensorrar una idea” –que es va exposar als participants de la formació–, i que en molts casos coincideixen amb els arguments que han sorgit a la dinàmica. “Tot això ho hem sentit moltes vegades, a molts claustres” –diuen els participants entre rialles.

Una altra dinàmica destinada a fonamentar les decisions cap al canvi és la que porta per nom ‘Amics crítics’. En ella, els participants poden adoptar dos rols diferents. L’un ha d’argumentar el manteniment de pràctiques d’aprenentatge transmissores, que identifiquen el currículum amb el contingut del llibre de text. L’altre ha d’argumentar el propòsit competencial, la personalització de l’aprenentatge i les pràctiques centrades en els set principis. Davant de les propostes de transformació dels docents del segon rol, els del primer rol han d’aportar arguments contraris. Així, es produeix un diàleg que possibilita que els processos de canvi es fonamentin en argumentacions i raons que es plantegen per totes les parts, i no en la simple alineació amb una idea o una altra.

Arreu del territori
La Setmana de Formació d’Escola Nova 21 s’ha dut a terme arreu del territori i ha estat adreçada al professorat que ha iniciat processos de canvi als seus centres educatius i que treballen en xarxa amb altres centres a les xarxes locals d’Escola Nova 21. Aquesta acció formativa, de 15 hores, ha estat dissenyada en col·laboració entre Escola Nova 21, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, el Consorci d’Educació de Barcelona –que lidera el projecte conjunt Xarxes per al Canvi– i la Diputació de Barcelona. Hi han participat al voltant de 1.500 docents, tant a la ciutat de Barcelona en el marc de l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat, com en accions descentralitzades a Granollers, Lleida, Manresa, Manlleu, Salt, Sitges, Tarragona, Tona, Tortosa i Vilanova i la Geltrú.

A la ciutat de Lleida, les sessions s’han celebrat a l’Institut Guindàvols, i s’han organitzat conjuntament amb el Moviment d’Innovació Educativa de Lleida. Entre els objectius d’aquesta acció formativa, dissenyada per en David Atzet, professor i director del SINS Cardener de Sant Joan de Vilatorrada, hi ha el d’oferir “eines als equips impulsors dels centres que s’estan creant en aquesta fase del programa, per després traspassar-les al claustre”.

La formació és molt experiencial, pensada tenint en compte els factors emocionals. A través de dinàmiques eminentment participatives i vivencials, els docents replantegen la finalitat de l’escola i generen una nova mirada sobre les pràctiques d’aprenentatge. A més, es facilita que a través de mètodes com l’espiral d’indagació puguin definir al centre aquells canvis que poden millorar l’aprenentatge competencial dels seus alumnes “tenint en compte les circumstàncies i el tipus d’alumnat de cada centre” –apunta Fanny Majó.

Participació activa
A una pausa de la sessió, els participants valoren l’experiència formativa. “M’ha agradat molt perquè ens exigeix una participació molt activa, amb propostes que també podrem dur a terme a l’aula” –diu Montse Bonet, mestra d’Educació Infantil de l’Escola Mestre Ignasi Peraire, de Mollerussa. Així mateix, Valentí Bernal, professor de Secundària de l’Institut Joan Oró, de Lleida, valora: “hem vist que el rol de la formadora en aquestes sessions és fer de guia. Això és el que hauríem d’intentar fer nosaltres, deixar que els alumnes se situïn al centre de l’aprenentatge”.

En Valentí també destaca la importància que s’ha donat a les emocions amb dinàmiques que han buscat que els participants es coneguin i interactuïn. “Les emocions influeixen molt en el procés d’aprenentatge. S’han de tenir més en compte perquè són clau”, diu. A més, assenyala que s’enduu de la formació “una eina molt útil perquè nosaltres investiguem i resolguem problemes: l’espiral d’indagació”. Aquest mètode possibilita que els docents plantegin canvis als seus centres resolent reptes concrets a partir de l’observació, l’anàlisi i el disseny de les accions necessàries. Convida a “passar per diferents fases, en les quals es focalitza en els aspectes i elements essencials d’aquestes dificultats que es busquen millorar”.

La Montse considera que aquestes sessions formatives seran molt útils en el procés de creació de l’equip impulsor al seu centre. “Hem vingut diferents membres del claustre. D’aquí pot sorgir un grup impulsor. Hem tingut un petit tast de com es treballa amb metodologies actives. A més ara ens trobem més recolzats per una part teòrica, que ens ajuda a posar accions en pràctica davant dels nostres companys al claustre”.

Els assistents coincideixen en què després d’una primera fase de reflexió del programa, ara es troben més capacitats per passar a l’acció. “Abans ens podia semblar una quimera, i ens preguntàvem: necessitem el canvi? Ara en veiem la necessitat i la possibilitat. Hem fet un salt endavant”, conclou l’Eva Cistero.

La Setmana de Formació complementa les accions de sensibilització i trobades de xarxes de centres compromesos amb la transformació educativa que ja s’han vingut fent des d’inicis d’any, tant a través de Xarxes per al Canvi a la ciutat de Barcelona, com a través de les altres xarxes locals d’Escola Nova 21 al conjunt del territori, i que seguiran fins a finals del 2019.

Aquest artícle va aparèixer originalment al blog d’Escola Nova 21 al Diari de l’Educació.

La formació d’estiu intensiva d’Escola Nova 21 per a equips directius i impulsors dels centres de la mostra representativa convida a resoldre reptes i viure “en primera persona l’aprenentatge competencial”

Fotos: Mónica Bergós

300 persones han participat a la formació d’estiu intensiva d’Escola Nova 21 dirigida als equips directius i impulsors dels 30 centres de la mostra representativa de centres d’arreu de Catalunya, que s’ha dut a terme a l’Escola Proa del barri barceloní de Sants.

La formació ha tingut entre els seus objectius que els docents participants tinguin experiències diferents i que com a mestres visquin el que viu un alumne quan la seva forma d’aprendre segueix els principis de l’aprenentatge. És a dir, “se submergeixen en una experiència d’aprenentatge globalitzat, a partir d’una interacció entre iguals que parteix del que ells saben, que els convida a resoldre reptes, i que vehicula aprenentatges i resultats que són rellevants per ells mateixos” –explica Boris Mir, director adjunt d’Escola Nova 21.

A més, a la formació es fomenta “que els participants es coneguin”, ja que “les emocions són la base de l’aprenentatge” –afegeix Marta Pujadó, coordinadora de formació d’Escola Nova 21. Així mateix, es persegueix que es comparteixin experiències de bones pràctiques entre els centres impulsors i els centres de la mostra.

Convertides en laboratoris de transformació educativa, les aules de l’Escola Proa han estat rebatejades amb els noms de grans pedagogs del segle XX. Des de Maria Montessori a Ovide Decroly, John Dewey, Célestin Freinet, Jean Piaget, Lev Vygotsky,  Paulo Freire, Francesc Ferrer i Guàrdia o Marta Mata, ja que s’ha volgut identificar els espais de treball amb persones que són referents de la pedagogia de les idees dels quals Escola Nova 21 beu.

“No plantegem un retorn al passat sinó una actualització de les arrels. Ens fixem no només en les metodologies, sinó també en una visió humanística de l’infant i la societat. Una visió optimista que creu que totes les persones poden aprendre, i que s’oposa a l’escola selectiva i punitiva” –incideix Mir.

Els assistents han estat convidats a treballar en petits grups i resoldre un repte a través del disseny d’un producte mínim viable (PMV). És a dir, una proposta concreta de treball que podran aplicar a les seves escola el curs vinent. Els productes s’emmarquen en sis eixos: “Aprendre junts, aprenentatge sòcio-emocional, personalització, avaluació, globalització i gestió del canvi”.

Un hotel d’insectes
El grup de l’espai anomenat Paulo Freire treballa en la creació d’un producte que globalitza els aprenentatges i, en particular, busca “trencar la compartimentació que hi ha a la Secundària entre les diferents matèries”.

La proposta “parteix d’una problemàtica: el nombre d’insectes pol·linitzadors ha baixat molt a nivell mundial. És un problema per a l’agricultura i el medi ambient. Nosaltres volem donar-hi una solució: la creació  d’un hotel d’insectes, on els insectes pol·linitzadors tindran una llar per poder viure, que es construirà a l’hort de les nostres escoles” –explica Fèlix Gilgado, professor de Secundària del Col·legi Mare de Déu del Carme de Tarragona.

El projecte permetrà treballar de manera globalitzada les matèries de Biologia, Tecnologia i Llengua Catalana. “Han d’estudiar què són els insectes, què es la pol·linització, com es reprodueixen les plantes, i quins són els insectes que viuen al nostre voltant. Són continguts que són al currículum de Biologia”. A més, també es treballarà Llengua Catalana perquè els alumnes hauran de redactar un diari on es recollirà el procés de construcció de l’hotel i l’observació posterior, i també treballaran Tecnologia: hauran de fer un croquis i un plànol a escala de l’hotel i buscar els materials adients per a cada insecte.

Els docents treballen de manera col·laborativa, seguint la metodologia de l’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP), una metodologia amb enfocament globalitzat com les que es voldrà que emprin amb els seus alumes. Els mestres participants consideren aquesta experiència “molt enriquidora”: “Ens posem a la pell dels alumnes; compartim un espai; sortim de la zona de confort que suposa el grup classe, que ens dóna molta seguretat, però que no ens permet avançar en la línia que voldríem. És l’ensenyament globalitzat cap a on volem anar” –reflexiona Ignasi Branchadell, docent de l’Institut-Escola Costa i Llobera de Barcelona.

Observació entre docents
Paral·lelament, un altre grup treballa a l’aula que du per nom Lev Vigotsky, al voltant de l’eix de la gestió del canvi. És a dir, qüestions referents a com implicar els diferents agents de la comunitat educativa: claustre, professorat, alumnat, famílies, en els canvis que es proposa fer el centre.

En concret, un dels equips ha dissenyat un projecte d’observació entre docents per millorar la seva pràctica. Han fet una graella d’observació perquè qui tingui el rol d’observador pugui recollir la màxima informació per després compartir-ho amb la classe observada i la resta del claustre. “Hem pensat que una bona forma d’aprendre és fer-ho de qui fa la mateixa feina que nosaltres. La idea és que aquesta proposta funcioni com un tractor: a partir d’una cosa petita, tota l’escola pot adoptar després el que ha anat bé” –comenta Mercè Castellà, directora de l’Escola Antoni Botey, de Badalona.

Al mateix grup, Eulàlia Rial, mestra de l’Escola Vedruna Àngels, del Raval de Barcelona, indica que aquest projecte promourà “el diàleg i la col·laboració entre docents. El fet d’entrar a l’aula i aprendre de tots, que tots puguem aprendre junts, que no ens quedem tancats a les nostres aules”.

En aquest sentit, Castellà afegeix que s’està notant un “canvi de cultura”. “Abans el docent es quedava tancat a la seva aula, amb els seus materials i no els ensenyava, perquè així sentia que ho feia millor que els altres. Ara ens estem acostumant a compartir-ho tot. Això és molt millor”.

Una altra part de la formació ha estat vinculada a la presentació d’experiències per part de centres impulsors com les escoles La Maquinista, La Sínia, i El Roure Gros, l’Institut Mont Perdut, l’Institut-Escola Les Vinyes, l’Escola Virolai, el Col·legi Montserrat, i Jesuïtes Educació. Per a Rial, aquestes sessions han estat “molt positives” perquè “nosaltres som escoles que comencem a innovar i d’aquesta manera veiem que allò que comencem ja es porta a la pràctica i és viable. Et reconforta a l’hora de dur-ho tu a la pràctica”. De les experiències que s’han donat a conèixer, destaca una presentació feta per l’Escola la Maquinista. “Ens han parlat d’unes propostes de treball a Cicle Mitjà i Superior que m’han agradat molt. Estaven molt pautades per la mestra, i els alumnes tenien molta autonomia de moviment. Una pràctica que veig que és viable per poder portar a la meva escola”.

Aquest artícle va aparèixer originalment al blog d’Escola Nova 21 al Diari de l’Educació.

Sant Boi de Llobregat. 9 del matí. Les llargues cues i l’alta concentració de gent esperant que obrin les portes de l’auditori del Casal Municipal Can Massallera sorprenen els vianants. Han vingut a veure cinema de bon matí. Per les cues i el fort entusiasme que mostren les 300 persones allà congregades, algú que passés pel carrer podria pensar que es tracta de l’estrena d’una gran producció de Hollywood, però no, han vingut a veure un documental independent. I què té d’especial aquesta peça audiovisual perquè desperti tant d’interès?

Fotos: Mónica Bergós

Dirigit i produït pels nord-americans Greg Whiteley i Ted Dintersmith, el documental ‘Most Likely To Succeed’ ofereix un apassionant viatge a una escola de secundària que forma part de la xarxa de centres educatius ‘High Tech High’ de San Diego. Un centre amb pràctiques educatives avançades on els alumnes treballen per projectes i de manera col·laborativa, on s’ha deixat enrere el model transmissor d’ensenyament, i es dedica especial atenció al desenvolupament integral de la persona i la influència de les seves emocions al seu procés d’aprenentatge.

La seixantena de xarxes locals d’Escola Nova 21 han organitzat, al llarg de les darreres setmanes, visionats del documental arreu del territori, ja que és una molt bona eina per al debat i la reflexió al voltant del canvi educatiu. En aquest cas, els assistents a la projecció són docents i famílies dels 10 centres de la xarxa local de Sant Boi de Llobregat i Santa Coloma de Cervelló, i altres escoles de la localitat que han estat convidades per l’Ajuntament de Sant Boi, que dinamitza la xarxa.

Diferents punts de vista
El passi és presentat per l’alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, i compta amb la presència del director d’Escola Nova 21, Eduard Vallory, que en acabat comparteix algunes reflexions amb els assistents. Convida els professors a generar un debat sobre el documental als claustres del seus centres, i a mirar-lo “no com a professionals de la docència, sinó com a individus”, seguint l’experiència que el documental genera: posar-se en el lloc dels diferents actors de la comunitat educativa: pares, professors i alumnes.

“És important que tota la societat pensi sobre el propòsit de l’educació. Què justifica que es dediqui cada any una part important del pressupost públic a l’educació? Quin és l’objectiu d’establir el deure que els infants vagin durant una dècada a l’escola?” –apunta Vallory, i subratlla que aquestes preguntes van fonamentar els canvis promoguts un segle enrere per pedagogs com Maria Montessori, John Dewey, Rosa Sensat o Eladi Homs.

Si bé mai van poder-se generalitzar, afegeix el director d’Escola Nova 21, la diferència avui és que “el propòsit educatiu canvia perquè el món on vivim com a individus, com a ciutadans i com a professionals ha canviat molt”, i de la mateixa manera, gràcies als avenços científics, tenim un millor coneixement de com les persones aprenem. “Les pràctiques d’aprenentatge s’han de basar en aquest coneixement. El canvi no vindrà només de modificacions legals: caldrà formació i capacitació”.

Impressions sobre el documental
Entre els assistents, hi ha David Parrón, director l’Escola Vicente Ferrer de Sant Boi, qui troba que el documental és “força interessant” per ensenyar a les famílies del centre, ja que a mostra les pors i dubtes d’alguns pares i mares davant de la transformació cap a un model d’aprenentatge competencial. Aquests dubtes s’esvaeixen al final de curs, perquè els seus fills es mostren molt més competents i capaços d’engegar projectes de gran envergadura,  i amb més confiança en ells mateixos.

“Hi ha gent que creu que aquesta manera de treballar només es pot implantar a països on hi ha tres mestres per aula i 10 alumnes. M’agrada que es vegi que a Estats Units, on hi ha ràtios molt altes, també es pot fer” –valora Parrón. Així mateix, indica que hi ha aspectes del documental que a la seva escola  ja s’han començat a aplicar, com ara l’ús de metodologies d’enfocament globalitzat com és el treball per projectes. Però ha pres nota d’iniciatives interessants com fer les presentacions dels projectes davant de les famílies, o emprar un mètode d’avaluació on un parell de mestres comentin les valoracions sobre l’evolució del seu aprenentatge a l’alumne, i aquest digui la seva. “La nostra escola no és de Secundària i potser els nostres alumnes són encara massa petits per fer-ho exactament igual, però podríem estudiar un sistema semblant”.

També assisteix a la projecció Maite Fillat, directora de l’Escola Antoni Gaudí, qui destaca que la pel·lícula mostra “com els alumnes aprenen junts a partir del treball col·laboratiu, el que genera una gran riquesa, i permet veure que el procés és més important que el resultat”.

A més, el documental porta a reflexionar sobre el paper del mestre en el marc de l’escola avançada. “Veiem que els docents acompanyen però deixen fer, no són intervencionistes. Això contrasta amb la manera tradicional de treballar, més dirigida. Un alumne comet un error perquè no es planifica bé la feina, i els mestres no intervenen. Amb altres docents de la meva escola hem comentat això. Què haguéssim fet nosaltres? Hauríem intervingut més?”.

Exemple de canvi
Segons Elena Sánchez, dinamitzadora de les xarxes de Sant Boi, ‘Most Likely to Succeed’ és un “exemple molt clar que el canvi és possible”. Permet veure com “fent petits canvis dins de l’aula dins un projecte de centre es poden aconseguir grans avenços”, i ensenya com és de rellevant tenir en compte la individualitat de cada persona i les potencialitats de cadascú. Aquesta tècnica d’Educació de l’Ajuntament de Sant Boi considera, així mateix, que és important que els mestres no es quedin només amb la proposta de transformació metodològica. “S’ha d’anar més enllà de les accions i els mètodes, i aprofundir-hi”.

Al passi de la pel·lícula van participar els 10 centres de la xarxa de Sant Boi de Llobregat i Santa Coloma de Cervelló d’Escola Nova 21: Escola Barrufet, Ciutat Cooperativa, Marianao, Benviure, Vicente Ferrer, Fundació Llor, Casablanca, Antoni Gaudí, Colònia Güell, Pla de les Vinyes. I també altres centres d’aquestes poblacions com: Antoni Tàpies, Rafael Casanova, Can Massallera, Escola Montbaig i el Col·legi Molí Nou.

Aquest artícle va aparèixer originalment al blog d’Escola Nova 21 al Diari de l’Educació.

Les segones trobades de xarxes locals d’Escola Nova 21 generen debat i reflexions al voltant del canvi educatiu amb la participació de docents i directius de prop de 400 centres d’arreu del territori

Fotos: Mónica Bergós

Imagina tres escenaris: una colònia tèxtil del segle XIX, una illa deserta i la Ruta de la Seda. Imagina que en aquells entorns tinguessis l’oportunitat de construir una escola des de zero, tenint en compte les competències, habilitats, coneixements i capacitats necessàries per a la vida en aquells escenaris concrets. Com serien aquestes escoles? Quins aspectes tindrien més valor? Les escoles imaginades, completament lliures de normatives i restriccions curriculars, serien molt diferents de les escoles reals?

Aquestes preguntes s’han plantejat als participants de les segones trobades de xarxes locals d’Escola Nova 21 celebrades a totes les demarcacions catalanes i que han implicat al voltant de 400 centres distribuïts en 42 xarxes locals, que se sumen a les que ja han fet les 19 Xarxes per al Canvi de la ciutat de Barcelona. Les sessions han buscat la reflexió sobre el propòsit de l’educació, ja que aquesta primera fase del programa pretén, sobretot, que la comunitat educativa tingui clar els motius de fons pels quals és necessària la transformació abans de començar a implementar els canvis al seus centres.

Els participants de la xarxa de Girona, reunits una calorosa tarda de juny a una aula plena de llum i de colorits dibuixos enganxats a les parets de l’escola La Farga, de Salt, han dissenyat en petits grups, i fent servir cartolina i retoladors de diferents colors, escoles on es dóna prioritat al desenvolupament de competències per davant de l’ensenyament transmissor, com ara la comunicació oral, les habilitats matemàtiques, el treball en grup, l’autonomia i l’autoconeixement. Després, ajudats de post-its que han enganxat a la paret, han relacionat aquestes competències amb els quatre pilars de l’informe UNESCO dirigit per Jacques Delors: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a ser i aprendre a conviure.

“Fixeu-vos que l’aprendre a ser i l’aprendre a viure junts han sortit aquí, però no són tan presents a l’escola actual”-incideix Carles López, coordinador de xarxes d’Escola Nova 21, qui facilita la sessió juntament amb Gemma Boix, dinamitzadora de les xarxes de Girona. A la pregunta de si aquestes competències que han assenyalat estan destinades a que els individus s’adaptin als escenaris descrits o també els permeten transformar-los, la resposta és “depèn”.

“L’illa deserta ja és un escenari fantàstic. No cal transformar res. Només sobreviure-hi”- valora el Joel Aranda, cap d’Estudis de l’Escola Àgora. En canvi, a la colònia tèxtil “sí que és necessari transformar l’entorn perquè els seus ciutadans estan explotats amb condicions de feina molt dures”, afegeix.

Els participants reflexionen sobre com l’entorn i el context determinen les competències necessàries per a la vida que, al seu torn, determinen el model de centre. Per tant, el model de centre queda determinat pel context i l’entorn. Comproven com les competències i els centres educatius dissenyats per a cada un dels tres escenaris plantejats són diferents. Això passa perquè l’entorn i el context definit també són diferents.

 

Cada escola, un món

A una pausa de la sessió, els assistents relacionen la dinàmica que han desenvolupat amb el funcionament de les seves pròpies escoles i expliquen com viuen la seva participació al programa Escola Nova 21. “Entenc que aquesta primera fase sigui de reflexió. No ens poden donar receptes per aplicar als nostres centres, perquè cada escola és un món. El que funciona a un col·legi pot no funcionar a un altre”- raona Mercè Hortoneda, directora de l’Escola Doctor Masmitjà.

No tenien pressa que el seu centre estigués entre els primers integrants de la mostra representativa de trenta escoles que tindran un assessorament més intensiu. “Millor fer el canvi poc a poc i tranquil·lament, ser part de la mostra portaria molta més pressió”- diu Gemma Martínez, coordinadora d’Educació Infantil de l’Escola Annexa – Joan Puigbert, mentre que el Joel indica que el realment important és ser part de la xarxa de centres d’Escola Nova 21. “Ens empodera. Ens dóna més seguretat davant de les famílies per fer canvis com ara trencar grups. Si altres escoles de l’entorn ja ho han fet, fa que estiguis més tranquil, per tu mateix i pel teu entorn, ja que són iniciatives d’un cert risc”.

Per als professors, són molts els avantatges de construir una cultura col·laborativa entre centres i docents. “Tenir aquest acompanyament i no sentir-se sol és important. M’agrada molt el concepte de marc d’escola avançada. Un marc on moltes escoles diferents hi tenen cabuda, més enllà de la seva titularitat”, expressa la Mercè, i assenyala: “que jo treballi a un centre concertat i vosaltres a un de públic és completament casual. Aquí l’important és que volem el mateix: una millora del sistema educatiu per a un millor aprenentatge dels infants. Tots treballem junts cap a un objectiu comú”.

Entre les dificultats detectades als processos de canvi dirigits a possibilitar experiències d’aprenentatge rellevants i amb sentit, es troben les moltes pors expressades als claustres davant d’una manera de treballar desconeguda per a molts. “Hi ha mestres que no saben com fer-ho. I no saber-ho fer provoca por. Pensen: si deixo el llibre, a què m’agafo?, com sabré si els alumnes estan aprenent?” –comenta la Gemma, i en la mateixa línia, la Mercè manifesta: “com a alumnes, quins models hem tingut? Et trobes un mestre que ha estat format de manera tradicional i que ha treballat tota la seva vida així, i ara de cop i volta ha de deixar el llibre, ha de ser creatiu, i aplicar aquestes noves metodologies. No tothom té capacitat ni ganes. Costa molt”.

I la gran pregunta és: com animar aquella part del claustre més reticent? “Hem d’intentar convèncer que el canvi és urgent. No vol dir que és d’avui per demà però és necessari. Per què? Perquè els temps han canviat, ara els alumnes han de tenir unes competències que abans no calien tant. Com a equips directius també hem de fer una formació, als mestres els hem d’il·lusionar, crear espais de reflexió i també proporcionar formació, perquè si no hi ha formació, només amb la bona actitud no n’hi ha prou”, argumenta la Mercè.

 

Equips impulsors del canvi

La tasca cabdal de fer de guia del procés de canvi al centre i animar tant la resta del claustre com tota la comunitat educativa en la transformació recaurà principalment sobre l’equip impulsor de cada escola. Els centres integrants de les diverses xarxes en aquesta fase del programa estan començant a formar els grups, que estaran integrats per docents del claustre i alguns directius.

A la segona trobada de xarxes hi ha una dinàmica destinada a tractar diferents aspectes relacionats amb l’equip impulsor. Es demana que els participants reflexionin sobre quins valors compartits haurà de tenir el grup, l’acord de funcionament per garantir que es mantinguin els valors establerts –com ara el sistema de presa de decisions i les regles de gestió de conflictes–, els objectius i rol de l’equip impulsor al claustre, i la seva organització i gestió.

Entre les idees sorgides a la discussió en grup a la xarxa de l’Hospitalet de Llobregat, celebrada a l’Escola Santiago Ramón y Cajal i dinamitzada per la Montse López Amat, els assistents incideixen en què  l’equip impulsor haurà de tenir “molta transparència en el seu lideratge, il·lusió, esperit de col·laboració, respecte, que no es jutgi ningú per no pensar igual, i els peus a terra. Ha d’anar a poc a poc”. A més, ha d’actuar amb “coherència, amb objectius realistes i assumibles, ha de calendaritzar, posar en valor el que ja s’està fent bé, i repartir tasques organitzatives”. També s’assenyala que “tot el claustre haurà de fer propostes de cara a la transformació, no només l’equip impulsor, tot i que sigui l’encarregat de donar-li forma”.

Lourdes Ruiz, directora del col·legi Pare Enric Ossó, intervé al debat per expressar que un dels seus principals dubtes és com arribar a les famílies perquè siguin part del projecte. “Com ha de ser? A partir de l’equip impulsor ? Podria ser alguna família part de l’equip impulsor?”, es pregunta. Així mateix, la Montse González, directora de l’Escola Charlie Rivel, explica que la seva inquietud té a veure amb les particularitats de la seva escola, amb un alt percentatge d’alumnes d’entorns socioeconòmicament desafavorits i un espai que “ens limita”. “Tenim un edifici que s’ha quedat obsolet. No hi ha patis. No tenim recursos. Hem de buscar la manera organitzativa i metodològica per tractar de compensar això. Tots els alumnes han de formar-hi part, s’han de trobar inclosos, han de ser plens protagonistes del seu aprenentatge”.

Al col·loqui també sorgeixen preocupacions vinculades als reptes particulars de la Secundària. “El professor de Secundària és un especialista. Li manca la visió pedagògica. El desafiament és més gran”, manifesta Dario Castro, director de l’Institut Europa. Al seu torn, Joaquim Molina, director del Centre d’Estudis Joan XXIII assenyala que al seu centre s’està posant especial atenció a la transició entre la Primària i la Secundària, “una etapa en què l’alumne experimenta molts canvis, i on es comença a gestar el perill de desconnexió del sistema”.

La sessió clou amb una invitació a que els participants expressin amb una paraula què se’n porten de la trobada i com s’hi han sentit. “Agraïda”, “motivat”, “acompanyat”, “reforçada”, són algunes de les paraules que hi apareixen, fins que una de les participants tanca amb una frase en la qual molts s’hi reconeixen: “tinc tranquil·litat perquè ens hem constituït en un grup, i tots plegats tirarem endavant”.

Aquest artícle va aparèixer originalment al blog d’Escola Nova 21 al Diari de l’Educació.

Docents i representants dels equips directius de la mostra representativa visiten l’Escola dels Encants en el marc del treball col·laboratiu entre centres engegat a Escola Nova 21

Fotos: Mónica Bergós

Els alumnes de la comunitat dels grans de l’Escola dels Encants, de Barcelona, han confeccionat una caixa de recerca que porta per nom “La caixa dels oficis perduts” — un projecte d’investigació que ha estat elaborat de manera curosa amb fotos antigues en blanc i negre i amb bell material de fusta. L’Elisabeth Travesset, la Maria Colell i la Roser Fonts, directora, secretària i coordinadora de Cicle Superior de l’Escola Setelsis, de Solsona, l’examinen amb atenció. Agafen els recursos que conté, llegeixen els seus textos, i prenen nota.

Aquesta manera de treballar, que busca estimular l’esperit investigador dels nens i nenes, és una de les idees que podran incorporar al projecte de canvi que enceta aquesta escola pública de cinquanta anys d’història. Després de dècades mantenint un model que cada cop convencia menys, ha arribat el moment d’aturar-se, reflexionar, beure de noves fonts, superar l’ensenyament transmissor i enfocar la direcció del vaixell cap a una manera de treballar centrada en el desenvolupament de competències per a la vida. Ha arribat el moment de “renovar-se o morir”- resumeix la Roser.

La seva escola es va sumar al programa Escola Nova 21 i ara forma part de la mostra representativa de trenta centres de tota Catalunya que ja han començat el procés experimental de canvi sistemàtic cap al marc d’escola avançada. Han visitat l’Escola dels Encants (i també visitaran altres centres) per veure de primera mà com està treballant un dels centres impulsors del programa, que des del seu inici ja porta vuit anys funcionant a una freqüència en la qual l’alumne se situa al centre de l’aprenentatge i on es prioritza el màxim respecte a la creativitat, la curiositat, les ganes d’aprendre i les emocions dels infants, i es busca que esdevinguin persones autònomes capaces de bastir una vida plena.

A la visita han participat un trentena de docents i membres d’equips directius d’escoles de la mostra que han estat rebuts per l’Agnès Barba, la directora d’Encants. Després d’una primera part d’explicació del projecte educatiu, han visitat les instal·lacions del centre, un edifici estrenat fa un parell d’anys que té tots els seus espais adaptats a les necessitats del projecte. Han comprovat com els espais d’aquest centre públic, espaiosos i diàfans, acullen els ambients, que poden ser científics, d’història, art, disseny, natura o joc simbòlic, depenent de cada comunitat, i com els nens i nenes circulen lliurament pels ambients i els passadissos on es percep l’olor a fusta i la bellesa dels materials naturals amb què treballen.

Impressions i reptes

Després de la visita, els docents comenten les seves impressions: “M’ha encantat el clima que es respira. Cada infant s’autorregula. Va d’un espai a un altre. No se senten sorolls. Hi ha molt de gust per la decoració. És un desordre ordenat. Es transmet molta sensació de calma” -comenta Mònica Galván, mestra d’Educació Infantil a l’Escola Antoni Botey de Badalona, un centre classificat com de màxima complexitat.

“A mi m’ha agradat molt veure l’autonomia de la qual disposen els alumnes a l’hora de fer activitats. Fins ara ens hem centrat en un tipus d’educació molt limitada de cara als nens i nenes, ens hem oblidat dels recursos i capacitats que tenen. Quan se’ls deixa una mica d’espai, poden arribar molt lluny quant a motivació, respecte als altres i construcció del seu propi aprenentatge. Al claustre plantejaré que siguem més conscients d’això” -afegeix Jordi Fàbregas, secretari de l’Escola Àngela Bransuela de Mataró.

Els docents valoren la visita com a “molt enriquidora”. Es troben “satisfets”, “contents”, “orgullosos” de formar part d’Escola Nova 21 i aprecien de manera especial l’assessorament i acompanyament per engegar als seus respectius centres els processos de transformació encaminats a possibilitar experiències d’aprenentatge rellevants i amb sentit. “Ens dóna molta seguretat. Sentim que no estem sols, estem acompanyats per fer el canvi”- assenyala la María Giménez, coordinadora d’Infantil de l’Àngela Bransuela.

Compartir, posar en comú experiències, treballar de manera col·laborativa resulta “fonamental” davant d’un repte que perceben com a “molt important” i que no està exempt de neguits, inseguretats, dificultats i incerteses. “A vegades em pregunto… ho sabré fer?” -confessa la Mònica, mentre que l’Elisabeth admet que al seu claustre no tots els docents estan preparats perquè la transformació agafi una velocitat accelerada. “Hi ha gent que està molt al final de la seva etapa professional, pot haver-hi reticències quan planteges canvis profunds”.

“Sí, ens trobem persones que són reticents i altres que voldrien canviar-ho tot ja. Jo el que crec és que hem de fer una reflexió tot el claustre. Esta molt bé tenir ganes de canvis, però hem de tenir temps per reflexionar i analitzar, i hem de saber adaptar bé el que veiem. Potser després de la reflexió els canvis aniran molt ràpid, però primer hem de fer la reflexió. Hem de tenir paciència i tranquil·litat per fer les coses ben fetes” -apunta el Jordi.

“Cert. Quan veiem coses que ens agraden, com ara el que hem vist a Encants, volem incorporar-ho tot ràpidament, però hem d’anar amb calma si volem que el canvi funcioni. Cadascú coneix el seu context i du la seva motxilla” -valora la Mònica.

Visita a l'Escola dels Encants

Més enllà de les diferents velocitats de canvi que pugui portar el procés de transformació a cada centre, els docents coincideixen en què la renovació és necessària per la senzilla raó que el món ja no és el mateix que el que teníem al segle XX. “La societat és diferent, tot evoluciona i els infants també. Has de poder donar resposta a les necessitats de la societat” -reflexiona la Maria.

“No sabem com serà el món d’aquí a 30 anys, el que sí sabem és que no ens interessa primar l’adquisició passiva de coneixements definitius perquè no servirà per res. Sí que sabem que necessitarem persones que sàpiguen treballar en equip, analitzar i relacionar conceptes, que siguin imaginatives i creatives i amb una ment flexible per adaptar-se als canvis, perquè hauran de ser capaces de desenvolupar-se en una realitat que no sabem del cert com serà” -conclou l’Agnès.

Aquest artícle va aparèixer originalment al blog d’Escola Nova 21 al Diari de l’Educació.

En les últimes setmanes els 25 centres educatius impulsors del programa i els 30 centres que conformen la mostra representativa han iniciat un primer cicle de visites formatives entre ells

Fotogràfia: Mónica Bergós

Membres de l’equip impulsor (l’equip que serveix com a “motor de canvi” a cada centre participant, composat per docents i membres de l’equip directiu) dels centres de la mostra duen a terme aquestes visites amb l’objectiu d’inspirar el procés de creació d’una nova visió del seu centre, aprenent de les experiències i pràctiques de les altres escoles.

Els centres de la mostra han seleccionat quina escola o institut volien visitar en funció del seu projecte educatiu, etapa educativa i proximitat, com també a partir de les fortaleses i pràctiques destacades del centre.

Durant les visites, els equips impulsors observen l’activitat del centre, fan preguntes a docents, infants i joves, i recullen impressions, idees i aprenentatges per compartir amb els seus claustres.

Aquesta oportunitat d’aprendre de i amb centres que ja treballen dins del marc d’escola avançada, és un dels diversos moments d’intercanvi previstos al llarg dels 3 anys que perdura el programa Escola Nova 21. A principis de juliol els centres de la mostra duran a terme una setmana intensiva de formació, en què, entre altres accions, participaran en tallers conduïts per docents dels centres impulsors.

Ja s’està plantejant un nou model de prova que avaluarà per competències i connectarà els coneixements amb situacions reals que es poden presentar a la vida

“Ningú et va per la vida demanant definicions. La pregunta tradicional ‘Mitocondris, estructura i funció’, i a partir d’aquí enrotlla’t, no té cap sentit. És com a anar a un supermercat i que et demanin la taula de multiplicar per fer la teva compra. Oi que ningú ho fa? El que fem nosaltres és recuperar notícies reals aparegudes a la televisió, la ràdio, la premsa o a articles científics perquè els alumnes sàpiguen interpretar i explicar aquelles informacions”.

El neurocientífic i professor de la Universitat de Barcelona David Bueno es troba darrera de la prova pilot que els darrers cursos ha avaluat de manera més competencial i menys memorística els alumnes de la Selectivitat en la matèria de Biologia. Els resultats han estat tan bons que la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat ja treballa per estendre aquest nou model a la resta d’àrees de coneixement. El procés serà gradual i podria estar enllestit d’aquí a quatre anys.

Un exemple de pregunta competencial seria agafar la notícia real apareguda a un diari: “S’han trobat uns cucs que viuen sense mitocondris” i demanar que l’alumne expliqui d’on treuen energia aquests cucs. “D’aquesta manera fem que l’alumne parli dels mitocondris i així mateix d’altres vies metabòliques que també generen energia. No exposa sense processar tot allò que ha memoritzat sinó que ho aplica a un aspecte concret i real”.

Les troballes a l’àmbit de la Neurociència els darrers anys expliquen algunes de les raons pel canvi de model. El nostre cervell instintivament vol aprendre coses noves del seu entorn. Si percep que allò que se li explica no forma part del seu entorn, no ho integra. Ho pot memoritzar i escriure-ho en un examen, però a l’endemà ja ho haurà oblidat. Si forma part de l’entorn, el cervell hi trobarà una utilitat pràctica i no ho oblidarà tan fàcilment.

“Només quan l’alumne troba que un aprenentatge té repercussió per a la seva vida és quan queda emmagatzemat a la memòria de llarg termini. Som una mica egoistes com a espècie. Només retenim allò que ens afecta directament a nosaltres, el que incorporem per sobreviure”-amplia Bueno, i assegura que per tots aquests motius “la Selectivitat memorística no genera un aprenentatge significatiu”.

La transició cap a un nou model més competencial buscarà la participació del professorat dels instituts en el disseny de les proves, perquè l’objectiu també és que canviïn els processos d’ensenyament i aprenentatge a tota la Secundària i el Batxillerat. “Volem que es produeixi un canvi en la manera de concebre l’ensenyament. Que s’entengui que no és un catàleg de coses, sinó un procés d’adquisició d’una sèrie de competències per a la vida adulta. La qüestió no és ensenyar coses, sinó què se n’ha de fer d’aquestes coses”.

Les veus més reticents al canvi, que encara argumenten que l’onada innovadora no ha d’arribar a la Secundària i molt menys al Batxillerat perquè allà es prepara per a la Selectivitat, es trobaran, doncs, amb un nou plantejament, que exigirà també una transformació en la manera de treballar al dia a dia de les aules. I tot tenint en compte que, atenció, l’exercitació de  la memòria no s’ha de deixar de banda. “Hi ha crítics que diuen que a partir d’ara la gent ja no recordarà res. No és veritat. La memòria és una competència també. Encara és important. Però no per ella mateixa, sinó per recordar els aspectes clau que ens permeten recordar tota la resta”.

El Departament d’Ensenyament treballa també en aquesta direcció i té gairebé enllestit un decret que regularà l’avaluació per competències a l’Educació Secundària Obligatòria (ESO). En aquest primer canvi, es demanarà que els docents avaluïn els progressos dels alumnes i no els resultats obtinguts en una determinada prova. Al butlletí de notes figurarà si s’ha aconseguit un assoliment excel·lent, notable o satisfactori, o si no s’ha arribat als objectius marcats. Aquest canvi en l’avaluació haurà de ser conseqüència d’haver fet el canvi a generar aprenentatge competencial.

El propòsit final de la transformació és que l’educació canviï per adaptar-se a un món que canvia cada vegada més ràpid. “Ningú sabem com serà el futur dels alumnes que tenen ara 16 anys.  Necessitem formar persones que s’adaptin més fàcilment a qualsevol canvi professional, social i cultural que es pugui produir. No ens podem quedar anquilosats en un moment històric”.