Categoria: Escola Nova 21

El passat 4 d’abril l’Eduard Vallory, Director d’Escola Nova 21 i l’Agnès Barba, Directora de l’Escola dels Encants, centre impulsor d’Escola Nova 21, van ser convocats al Parlament de Catalunya per fer una compareixença davant la Comissió d’Ensenyament.

En les seves presentacions, tant l’Eduard Vallory com l’Agnès Barba van manifestar que els reptes socials, mediambientals i tecnològics del segle 21 fan que sigui necessari i urgent que superem el model transmissor d’escola propi del segle 20.

Per això, va explicar l’Eduard Vallory, l’objectiu del programa Escola Nova 21, que “és doble: primer, contribuir a una presa de consciència de la necessitat de transformació educativa […], i segon, catalitzar els coneixements i procediments existents per a fer possible aquesta transformació.” Per a realitzar aquests objectius, el programa compte amb la participació de 481 centres educatius, un 15% de l’educació obligatòria del Servei d’Educació de Catalunya, amb uns percentatges que reflecteixen als del sistema: un 68% de titularitat pública, un 40% que són de, o tenen, secundària, i un 15% d’alta complexitat.

Parlant de la llarga història de la renovació educativa a Catalunya, l’Eduard Vallory va recordar que, “al nostre país va treballar, fa un segle, per una educació emancipadora, des de les escoles creades tant pel Patronat Escolar de Barcelona, la Mancomunitat i la Generalitat com per moltes iniciatives socials.” Aquest fil històric també ja es representa en la primera llei educativa post-franquista de 1980 que declara, “el pleno desarrollo de la personalidad mediante una formación humana integral,” com a finalitat del sistema educatiu.

No obstant, 37 anys després, “la paradoxa, doncs, és que les nostres societats s’han posat d’acord en canviar la finalitat de l’educació, però no han canviat tot allò que hauria de fer-ho possible.” Per això, Escola Nova 21 proposa el marc d’escola avançada, que serveix com l’horitzó comú de transformació educativa, i que permet incidir en totes les peces del sistema amb els seus quatre eixos interconnectats i interdependents: Propòsit, Pràctiques d’aprenentatge, Avaluació i Organització.

L’Agnès Barba, en la seva presentació, va parlar de l’experiència dels centres com el seu, que havien plantejat, “la necessitat de crear projectes educatius propis i singulars dirigits a la formació integral de la persona,” i com han intentat “demostrar que l’autonomia pedagògica del centre és compatible amb el funcionament integrat del sistema, i que contribueix a millorar el conjunt.”

Després d’anys, “explicant i justificant que els nostres projectes educatius eren de qualitat,” l’Agnès Barba va dir, “el programa Escola Nova 21 és una oportunitat. Dóna una empenta a l’educació de qualitat, fa entrar aire nou al sistema, motiva els claustres, i promou pràctica reflexiva.” “Tan de bo,” va concloure, “tots els agents educatius del nostre país ens la fem nostra.”

L’Eduard Vallory va tancar la compareixença posant èmfasi en l’educació “com un bé comú, en què una educació inadequada de la filla del veí ens perjudica també a tots i cadascun de nosaltres.” El “sistema resisteix pel compromís i el treball de moltíssims professionals. Això sol no és sostenible”. Per poder avançar el nostre sistema educatiu va dir, doncs, “cal que tots plegats creguem de veritat que una educació actualitzada és el principal instrument per construir la societat inclusiva, equitativa i pròspera que volem.”

El passat dia 28 de març l’Eduard Vallory, director del programa Escola Nova 21 i President del Centre UNESCO de Catalunya va ser convocat al Congrés de Diputats a Madrid per fer una compareixença davant la Comissió d’Educació i Esport.

Eduard Vallory va manifestar la necessitat i urgència del canvi educatiu a la Comissió, explicant, “la UNESCO ens adverteix que no podem seguir debatent sobre l’educació com si visquéssim al mateix món de fa trenta o cinquanta anys. L’acceleració exponencial dels canvis, sense precedent en la història, reclama, com diu el nom de l’últim informe de la UNESCO: Repensar l’Educació.” Al mateix temps, va descriure el marc d’escola avançada que, amb els seus quatre eixos (Propòsit, Pràctiques, Avaluació i Organització), serveix com a horitzó comú pels quasi 500 centres educatius participants al programa Escola Nova 21 i que possibilita la transformació generalitzada i sistèmica proposada. Eduard Vallory va insistir en què la transformació descrita per l’aliança d’Escola Nova 21, i la fonamentació d’aquesta necessitat, no sigui un nou invent sinó l’actualització del sistema basada en la realitat: “ja fa temps que hem reconegut que les finalitats que perseguia el model d’instrucció de l’era industrial per al qual es va dissenyar el nostre sistema educatiu, no responen a les necessitats de la nostra societat.”

A petició de la comissió, Eduard Vallory va presentar 10 propostes d’actuació, a títol personal, però també basades en les pràctiques dels centres impulsors que formen part d’Escola Nova 21 i que ja estan treballant dintre del marc d’escola avançada. Va començar proposant un concepte de l’educació com un ben comú amb caràcter inclusiu, idea que és fonamental per poder crear un sistema equitatiu i de qualitat en què tot infant, en tot centre educatiu, trobi experiències d’aprenentatge rellevants, gratificants i empoderadores.

Per veure més: el vídeo de la compareixença i les respostes i preguntes dels Diputats.

Els centres participants al programa ja poden respondre el qüestionari de l’eina d’autodiagnosi. Quan l’equip docent l’hagi omplert, el centre podrà obtenir l’informe que els ajudarà a conèixer la proximitat amb el marc d’escola avançada.

Els gairebé mig miler de centres del programa disposen de l’eina d’autodiagnosi que vol ajudar a que coneguin la proximitat de les seves pràctiques amb el marc d’escola avançada: el propòsit competencial, les pràctiques d’aprenentatge fonamentades que hi condueixin, els sistemes d’avaluació dels aprenentatges que així ho mostrin, i les característiques organitzatives que ho facin possible.

Es tracta d’una primera versió que pretenem que al llarg del programa millori gràcies al retorn que ens facin els centres participants, per tal que esdevingui una eina cada vegada més útil per al procés de millora i de canvi educatiu.

Quan l’equip docent de cada centre hagi omplert el qüestionari, estarà en disposició de rebre l’informe que analitza els resultats agregats de les respostes del professorat. Coneixeran, en relació als diferents àmbits d’anàlisi de l’eina, el grau d’adequació en relació als quatre eixos del marc. L’ordenació i temporització, les seqüències didàctiques, l’ordenació social de l’aula, el seguiment de l’alumnat o l’organització escolar són alguns dels àmbits d’anàlisi sobre els que es fonamenta l’eina.

A més d’aquest informe, els centres rebran també una rúbrica amb indicadors de canvi, que els ajudarà a orientar el procés cap a una pràctica educativa basada en l’aprenentatge competencial.