“Del currículum competencial a la transformació educativa” és el títol de la Jornada que té lloc a l’autidori del CosmoCaixa, per analitzar el canvi en l’aprenentatge i l’avaluació dels currículums competencials, així com el paper i la formació dels docents dels sistemes educatius implicats.

A la presentació, Eduard Vallory, president del Centre UNESCO de Catalunya, assegura que el gran repte és garantir que a les escoles els infants troben oportunitats reals pel seu desenvolupament, amb un formació integral de la persona que es basa en els pilars d’aprendre a ser, conèixer, fer i conviure. Es tracta d’un aprenentatge significatiu i rellevant al que s’arriba amb un enfocament competencial del currículum, que genera el gaudi d’aprendre en alumnes i docents, canviant la mirada sobre l’infant i l’aprenentatge, i redibuixant les pràctiques cada dia. La complexitat del canvi requereix formació i recursos. Vallory argumenta que les raons per les que s’ha de prendre seriosament el canvi de mirada cap a un currículum competencial són el moment històric que vivim amb reptes globals sense precedents, que requereix persones capacitades amb esperit crític i capacitat per esdevenir agents de canvi; la disrupció tecnològica exponencial que transforma el context de l’escola, i la lluita contra la desconnexió que molts adolescents fan de l’educació. La transformació educativa requereix una horitzontalitat participativa que  suposa el treball en xarxa de mestre i centres, amb unes xarxes que es basen en compartir l’horitzó educatiu i corresponsabilitzar-se per avançar des de la voluntat de formar-se, aprendre dels altres i construir sobre el coneixement que es genera cooperativament.

El futur del currículum

En el marc de la Jornada la Dra. Mmantsetsa Marope, directora de l’International Bureau of Education (IBE) de la UNESCO ha presentat la iniciativa mundial per un aprenentatge competencial: “El futur del currículum: transformant l’ensenyament, l’aprenentatge i l’avaluació”. A un moment històric on els cicles de canvi i innovació són cada vegada més ràpids i complexes, l’objectiu de l’IBE és ajudar als estats membres a respondre les exigències que suposa pel sistemes educatius adaptar-se al canvi, garantint que tothom té accés a un sistema educatiu de qualitat, rellevant i equitatiu, i els resultats es basen en una gran eficàcia dels recursos.

El currículum és una de les eines més potents per donar efectivitat a les polítiques, assolir rellevància i sostenir-la en un context de canvi accelerat com l’actual. Segons la Dra. Marope hem d’estar preparats pel futur encara que sigui desconegut, per això cal una reconceptualitació del currículum pel S. XXI que formi part de les estratègies nacionals: “Es necessita un canvi de paradigma mundial a nivell curricular. En aquest nou paradigma el currículum ha de ser dinàmic perquè el context canvia, és una articulació de les expectatives col·lectives per tenir un propòsit de qualitat i rellevant perquè hi hagi un aprenentatge holístic, inclusiu, just, pacífic i sostenible” diu Marope. Afirma que un dels grans reptes no es dissenyar un currículum sinó fer que s’executi i tingui un impacte, per això hem de trobar un ensenyament, aprenentatge i avaluació rellevants. El currículum basat en les competències ha d’estar arrelat en el seu context immediat perquè els alumnes puguin actuar a nivell local fins a ser ciutadans globals empoderats. També ha de ser un currículum temporal, perquè el que ara és rellevant pot no ser-ho en cinc anys, d’aquí que s’hagi de basar en la formació continuada. Cal trobar un equilibri entre la capacitat de resposta als canvis -modificant el currículum- i l’estabilitat que es necessita per consolidar el que es fa i tingui un impacte.

Adoptar un currículum basat en competències et permet implicar-te eficaçment i actuar en diferents contextos per assolir el bé individual, col·lectiu i global. L’adquisició de coneixement és important però és insuficient, el que han de saber és què poden fer amb el que han après. Per l’IBE parlar de competència suposa tenir la capacitat de desenvolupar de forma interactiva i ètica informació, dades, tecnologia, coneixements, capacitats, valors, predisposicions i actituds. Les competències absolutament necessàries al S. XXI són: saber com aprendre; l’autoagència; la interacció amb altres; interactuar amb els recursos, utilitzar-los de forma ètica i responsable interactuant dins i amb el món; la transdisciplinarietat; l’alfabetització amb altres disciplines, i l’alfabetització amb la salut. Per sota d’aquestes competències clau que tothom necessita hi ha microcompetències que han de dissenyar els dissenyadors de currículum en el context particular. Pel que fa a l’avaluació del procés hem de transformar el sistema d’avaluació per avaluar la progressió del desenvolupament. És una eina de diagnòstic molt important que també ajuda a millorar el disseny del currículum.

Humanitzar la indústria

“Humans x Machines” és el títol de la conversa entre la Dra. Mmantsetsa Marope i  l’Alfons Cornella, fundador de l’Institute of Next, on reflexionen sobre un nou humanisme entès com l’oportunitat d’aprofitar al màxim les capacitats dels humans.  Destaquen la importància de l’educació com una eina per motivar el canvi, capaç d’educar a les persones que puguin liderar el canvi. Ara que la tecnologia és cada cop més intensa i completa, hem de reconsiderar què significa ser humans i quines competències i aptituds hem de tenir. Els currículums s’han de fixar en quines són les competències necessàries perquè algú estigui llest per les noves tecnologies, no s’han de canviar les competències estables sinó les microcompetències, per trobar l’equilibri entre el canvi i l’estabilitat necessària. Hem d’humanitzar la indústria 4.0 i no eliminar la humanitat dels humans en la cerca de l’avantguarda i el coneixement tecnològic, uilitzant el coneixement de forma ètica i moral.

Àmbit institucional, docent i familiar

A la taula rodona sobre “Els reptes per possibilitar un aprenentatge rellevant i amb sentit per a tothom”, Coral Regí, directora de l’Escola Virolai; Xavier Chavarría, inspector en cap de Barcelona; Cèsar Coll, catedràtic de Psicologia de l’Educació de la UB, i Marina Subirats, sociòloga i exregidora d’Educació, identifiquen quins poden ser els obstacles a l’hora d’assolir els reptes. Partint de la idea que el repte més important és aconseguir que el canvi sigui generalitzat, consideren que els àmbits institucional, docent i familiar són els que poden generar més dificultats. Per això cal dissenyar polítiques d’educació que facilitin la transformació educativa, afavorint l’experimentació, sostenible i transferible a tot el sistema, que trenquin amb la rigidesa del model de cv que tenim, creïn condicions i posin en marxa programes de formació del professorat que siguin adients amb aquesta nova situació. A l’àmbit del professorat s’han de dedicar recursos a formació útil que impliqui una transformació a l’aula, que faci que el professorat s’empoderi i faci seu el procés de canvi. A més de dedicar esforços i recursos perquè sigui evident per tots, famílies incloses, que la transformació educativa és inevitable. Conscients que el canvi educatiu necessita temps, s’ha de garantir que es treballa adequadament i s’avança amb rigurositat, posant en marxa una sèrie d’actuacions sectorials, que responen a una mateixa visió de conjunt, que es mantenen en el temps, garantint continuïtat i coherència per aconseguir que l’excel·lència sigui escalable.

El treball en xarxa per la transformació educativa

Set xarxes –Xarxa de Competències Bàsiques, Escola Nova 21, Xarxes per al Canvi, Xarxa Model Competencial Orientador, Educació 360, Xarxa d’Escoles Públiques Inquietes del Garraf, Xarxa d’Acords de Coresponsabilitat del Vallès– que treballen en la transformació educativa per l’adaptació del sistema cap a uns postulats més moderns són les protagonistes de l’última taula rodona, on presenten els eixos de la seva actuació.

La Jornada organitzada conjuntament pel Centre UNESCO de Catalunya, el Departament d’Ensenyament, la Fundació Jaume Bofill, Rosa Sensat, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, el Consorci d’Educació de Barcelona i la Diputació de Barcelona, acaba amb les paraules del Sr. Lluís Baulenas, secretari general d’Ensenyament de la Generalitat. La cloenda és a càrrec del M.H. Sr. Roger Torrent, president del Parlament de Catalunya, que agraeix la fermesa amb què s’ha defensat sempre el sistema educatiu del país, un sistema que és un model d’èxit, cohesió social, convivència i d’integració. Destaca que la revolució tecnològica que estem vivint canviarà la manera d’entendre el món, sent necessari que repensem i adaptem els fonaments de la societat per adaptar-nos a aquesta nova realitat, especialment pel que fa al sistema educatiu.

 

La implicació de les famílies: una peça clau en els processos de transformació de les escoles

Fotos: Mónica Bergós

He notat que les meves filles van més contentes a l’escola. Quan els preguntem què hi han fet sempre diuen que tot és súper guai i súper xulo”. Alícia, mare de dues filles de 2n i 5è de Primària a l’escola Rocabruna de Picamoixons, explica d’aquesta manera com els canvis metodològics que enceta l’escola influeixen en l’estat d’ànim i el dia a dia dels alumnes.

El centre, que forma part de la ZER El Francolí, a l’Alt Camp, participa a Escola Nova 21 en el marc de la xarxa Alt Camp-Conca de Barberà. Al local del poble de Picamoixons s’ha organitzat una trobada adreçada a les famílies dels alumnes de la zona rural, amb l’objectiu “que els pares i mares s’involucrin en el procés de transformació educativa”, explica Marta Pujadó, coordinadora de Formació del programa, i dinamitzadora de la sessió. “Perquè existeixi aquesta implicació, és important que coneguin què estem impulsant: com volem replantejar el propòsit de l’aprenentatge, i quines pràctiques i principis creiem que han de ser coherents en com es dóna l’aprenentatge a les escoles”-detalla.

La dinàmica s’inicia amb una petita broma: la dinamitzadora demana als assistents que llegeixin en veu alta i per torns un text que conté informació sobre els 7 principis de l’aprenentatge. Passats uns minuts, Pujadó fa un anunci que genera perplexitat: “Ara fareu un examen on m’explicareu el que heu entès d’aquesta lliçó. Jo corregiré i posaré nota. I si us plau, treballeu en silenci”. Davant la cara d’incredulitat que s’instal·la entre alguns dels participants, que deixen caure alguna rialla nerviosa, la dinamitzadora tot seguit explica que l’exercici només pretenia fer una “caricatura” del que és una classe tradicional. Els pares i mares respiren tranquils i celebren l’enginy de la proposta.

“I ara sí que treballarem de debò sobre els set principis de l’aprenentatge però d’una manera més coherent amb els mateixos. És a dir, de manera participativa i vivencial a partir de grups de treball de quatre”, prossegueix, i convida a que els pares i mares expressin les seves opinions i debatin sobre qüestions vinculades a cadascun dels principis.

Al grup del Toni comenten el primer enunciat de la llista: “L’alumnat ha de ser el centre de l’aprenentatge”. Aquest pare interpreta que el punt fa referència al fet que “abans el centre era el professor: ell explicava la lliçó i els nens l’agafaven o no. Ara això comença a canviar. Feia temps que demanàvem aquest canvi”.

Per al Jordi, s’hauria de tenir en compte que aquesta metodologia “podria no servir a tots els nens. Hi ha alumnes que s’estimen més no tenir gaire protagonisme, i potser no els funciona tant”- apunta, mentre que la Sílvia afegeix: “però no oblideu que la intenció del canvi és precisament respectar les diferències i pluralitat de l’alumnat, i a partir d’aquí treure el màxim de capacitats de cadascú”.

Pors i neguits

A una altra activitat, els pares i mares expliquen asseguts en cadires a una gran rotllana quins són els seus dubtes i inquietuds al voltant dels processos de transformació que s’estan iniciant a les seves escoles. De manera recurrent, apareix el neguit sobre com els seus fills faran el pas a la Secundària i presumiblement, a un model més memorístic i tradicional. “Em pregunto: i què passarà després? Serà capaç d’adaptar-se a l’institut, i  fer amb èxit la Selectivitat”- expressa Rut.

Marta Pujadó els tranquil·litza: “tant a la Secundària com a les proves d’accés a la universitat, les coses estan canviant. Hi ha tot un moviment i s’està començant a provar amb algunes matèries, i cada cop serà més general, de canviar aquest model tan tradicional de Selectivitat, i fer-lo amb proves més competencials”.

La coordinadora de Formació d’Escola Nova 21 també recorda que als centres impulsors del programa no es prescindeix dels coneixements teòrics sinó que els alumnes adquireixen altres competències com l’autonomia, la creativitat o el treball en grup,  a més d’aprendre continguts.

La sessió s’acaba i docents i famílies coincideixen en destacar com ha estat de valuosa. “Oferir informació als pares i mares en trobades com aquesta fa que estiguin més tranquils, que hi hagi més calma. També està ajudant molt que als mitjans de comunicació i a la societat en general es parli de la necessitat del canvi educatiu en el món actual”- indica Núria Gavarró, directora de l’escola Rocabruna.

Les famílies són les que més coneixen els nens i nenes. No té sentit canviar tot el model si no es té en compte el seu punt de vista. Per això es fonamental que hi hagi una comunicació fluïda entre famílies i escoles, que hi hagi una confiança mútua de quin és el paper de cadascun i quin paper estan fent els nens i nenes a les escoles. Els nens aprenen dins de l’escola i també fora: per això és tan important anar a la una”- conclou Pujadó.

 

Judy Halbert i Linda Kaser, codirectores de Networks of Inquiry and Innovation i l’Aboriginal Enhancement Schools Network, participen en el fórum Debats d’Educació de la Fundació Jaume Bofill i la Universitat Oberta de Catalunya, amb la col·laboració del MACBA.

Un dels majors reptes per a la transformació educativa d’una escola és acotar la dimensió del canvi per no fer-lo inabastable. Aquesta és la funció de la metodologia de canvi Spiral of Inquiry (Espiral d’Indagació), que prop de mig miler de centres catalans (a través d’Escola Nova 21 i a Barcelona de Xarxes per al Canvi) faran servir els pròxims dos anys. La metodologia la van desenvolupar les canadenques Linda Kaser i Judy Halbert, que explicaran en el proper Debats d’Educació el perquè de la seva utilitat i l’experiència de dur-la a la pràctica a Austràlia, Nova Zelanda i British Columbia (Canadà), el proper dia 6 de novembre a les 18:30h.

Per més informació i per inscriure’t al presencial o el streaming, visita la pàgina dels Debats d’Educació (places limitades).

Us hi esperem!

 

El segon curs d’Escola Nova 21 fa una passa més cap a la transformació educativa. Si la primera fase del programa es va centrar en reformular el propòsit de l’educació cap a un aprenentatge competencial per a la vida, en aquesta segona es dibuixaran accions concretes de transformació a cada centre. Es buscarà una plena consciència d’horitzó de canvi i de quines passes fer amb la identificació d’objectius tangibles.

La creació de la visió de centre és el pas que segueix a la reflexió sobre el propòsit. Això vol dir “definir entre tota la comunitat educativa com es vol que sigui l’escola en un futur a mig termini, i fer-ho públic”, explica Boris Mir, director adjunt d’Escola Nova 21. Es tracta d’una concreció de l’ideal de centre al qual s’aspira, “el que volem ser quan siguem grans”, i que faci realitat el Projecte Educatiu de Centre.

Aquestes accions es promouran amb els prop de 500 centres que integren les 61 xarxes locals d’aprenentatge col·laboratiu d’arreu de Catalunya: tant les 19 Xarxes per al Canvi que lidera el Consorci d’Educació de Barcelona, com les altres 42 xarxes locals coordinades de manera conjunta amb els municipis a través de la Diputació de Barcelona i amb el Departament d’Ensenyament.

Les primeres trobades de les xarxes aquest curs ajudaran a definir estratègies per avançar en la definició de la Visió de cada centre, que concreta a cada escola l’horitzó comú de canvi. Un cop determinada, s’aportarà la metodologia de les Espirals d’Indagació i altres eines per a avançar-hi. Marina Gay, directora de Xarxes del programa, diu que aquesta metodologia possibilitarà “resoldre reptes concrets a partir de l’observació, l’anàlisi i el disseny de les accions que permetin progressar en el canvi”.

A més, també es dotarà els centres d’una eina important, la rúbrica de canvi, que ha estat elaborant els darrers mesos una comissió de sis persones (directores i inspectores) i que tindrà la funció d’eina auto-avaluativa per guiar el centre en el seu procés de canvi cap a la Visió. “Serà un full de ruta amb criteris i barems dels quatre eixos del marc d’escola avançada, per a ajudar al centre a saber en quin punt es troba i quin recorregut necessita per arribar a la Visió que ha establert”, explica David Pérez, coordinador d’Escola Nova 21.

Al llarg dels processos de transformació a les escoles, començant per l’establiment de la Visió, es buscarà la participació de tota la comunitat educativa, i en especial de les famílies, tot buscant una plena consciència de cap a on es va i de quines són les primeres passes que es fan, amb la identificació d’objectius tangibles que ja es poden materialitzar.

Pel que fa al grup reduït dels 30 centres de la mostra representativa, que treballen de forma més intensiva per a desenvolupar un protocol de canvi generalitzable, un cop definida la Visió es demanarà que provin a petita escala alguns dels elements que seran identificadors del seu futur model de centre. Es tracta de dissenyar i aplicar uns prototips de canvi que anomenen “productes mínims viables”, que han de permetre aprendre sobre el canvi. L’objectiu del curs és que els centres hagin testat aquestes accions i estiguin capacitats per fer canvis estructurals de cara al curs següent, el 2018-19.

Aquest curs els centres de la mostra també seguiran fent visites a les escoles impulsores del programa, més orientades a cercar pràctiques de referència respecte els elements que interessen a cada escola i que han estat concretats a la visió de centre. A més, cara a la primavera es farà una acció de formació intensiva per a docents en residències de diverses setmanes als centres impulsors, on podran copsar la globalitat del funcionament del projecte educatiu de l’escola.

El nou Programa Margalida Comas per a la Millora de la Docència i l’Aprenentatge busca la generalització de l’aprenentatge competencial a la universitat  

El procés de canvi cap a un aprenentatge competencial que està mobilitzant a milers de centres i docents a Catalunya no s’atura a l’ensenyament secundari: ja està arribant a la universitat. Moltes aules dels campus catalans acullen des de fa anys experiències avançades d’aprenentatge que agafaran una nova embranzida amb la posada en marxa, a partir del curs vinent, del Programa Margalida Comas per a la Millora de la Docència i l’Aprenentatge a la Universitat, que va aprovar el mes passat el Consell Interuniversitari de Catalunya i s’ha presentat aquesta setmana.

El Programa–que reconeix Margalida Comas, mestra i professora de la Universitat de Barcelona que als anys 30 va ser un referent en innovació pedagògica– neix amb la voluntat d’actualitzar els mètodes docents, d’aprenentatge i d’avaluació competencial al conjunt del sistema universitari set anys després de l’inici de les titulacions adaptades a l’Espai Europeu d’Educació Superior. Igualment, contempla accions com la recopilació de les experiències d’èxit que ja s’estan duent a terme a les aules. Un exemple d’elles és la manera de treballar als graus de Biologia Humana i de Medicina de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). El currículum d’aquests estudis inclou, des de l’inici, l’aprenentatge basat en problemes, un espai interdisciplinari de diverses hores setmanals on es treballa en petits grups, de 7 a 10 estudiants d’ambdós graus, als quals se’ls planteja un problema que han de resoldre durant tres setmanes, investigant pel seu compte i amb el suport d’un tutor que fa de facilitador de l’aprenentatge, sense adoptar un rol de transmissor de coneixement.

Els problemes plantejats tenen un fort vincle amb la vida real, ja que normalment parteixen de notícies de premsa, editorials de revistes científiques o fins i tot anuncis de televisió. És el cas d’un dels problemes realitzats, que pren com a punt d’inici un anunci publicitari que explica les bondats d’una crema solar que també combat els signes de l’envelliment. L’ús que fa l’espot de termes científics com l’àcid fòlic i la creatina, ingredients que es presenten com a ideals per estimular la renovació cel·lular, és el punt de partida des del qual els alumnes es proposen investigar sobre aquests termes i si veritablement la informació que es presenta a l’anunci està contrastada científicament.

Pensament crític
“Ens interessa molt estimular el pensament crític del estudiants”, explica Mar Carrió, professora de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la UPF, qui també incideix en què l’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) permet desenvolupar altres habilitats com el treball en equip o la competència comunicativa: “fem que parlin molt entre ells per discutir sobre els problemes, i a més han de fer exposicions orals”. Igualment, empren instruments avaluatius avançats com les rúbriques i els portfolis.

Tot això repercuteix en un aprenentatge més significatiu: “ja ens ho diuen els alumnes, que els coneixements que adquireixen en aquestes sessions mai els obliden”. I a més, capacita per al món real i laboral.  “Un antic estudiant nostre que va trobar feina als laboratoris Novartis va venir a veure’ns. Li vam preguntar com li anava, i ens va dir: ‘la feina que faig és un constant ABP. Sort que en vam fer a la carrera’”.

La facultat va començar a aplicar aquestes metodologia fa 12 anys. Al seus inicis, els docents tenien por que la nova manera de treballar desenvolupant competències aprimés l’adquisició de coneixements, però les pors es van dissipar quan van elaborar un estudi on es preguntava als alumnes de 2n i 5è curs sobre els coneixements adquirits al llarg de la carrera. “Vam fer la prova als alumnes que no havien treballat amb ABP i aquells que sí ho havien fet. A 2n any no es veien diferències, però a 5è curs el rendiment era significativament superior a favor dels alumnes que havien fet ABP. Havien retingut molt millor els coneixements. Vam comprovar que l’aprenentatge a llarg termini és molt millor quan es fan servir aquest tipus de metodologies de treball globalitzat”.

Aquest exemple no és l’únic que es dóna a l’àmbit universitari. Així com els estudis de Medicina de la Universitat de Girona ja es van posar en marxa amb metodologia d’ABP, a l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) fa anys que també s’aposta per les pràctiques competencials i l’aprenentatge cooperatiu a diferents àmbits. Unes metodologies que han tingut un “efecte molt positiu” quant a “la implicació i compromís de l’alumnat, regularitat a l’hora de treballar i al seu rendiment”, segons explica Miguel Valero, catedràtic del Departament d’Arquitectura de Computadors de la UPC. Entre els problemes formulats es troba, per exemple, el disseny d’una aplicació informàtica que gestiona les reserves d’un hotel. En la mateixa direcció, a la Universitat Rovira i Virgili també s’han desenvolupat diverses experiències d’enfocament competencial a través de l’Aprenentatge-Servei (APS) a diferents àmbits de coneixement, des d’Arquitectura fins a Economia i Empresa, Infermeria, Ciències Jurídiques, Química o Turisme.

Indicadors de qualitat docent
Amb el nou Programa Margalida Comas per a la Millora de la Docència i l’Aprenentatge a la Universitat, que posa en marxa la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat, es vol que aquestes pràctiques d’aprenentatge competencial siguin cada cop més presents a la vida universitària. Com explica el director del programa, Josep Eladi Baños, catedràtic i exvicerector de Docència i Ordenació Acadèmica de la UPF, el Programa engegarà projectes de recerca educativa a diferents àrees de coneixement amb el propòsit d’identificar quines són les metodologies que generen un aprenentatge més significatiu. A més, determinarà indicadors de qualitat docent, oferirà formació al professorat i apostarà pel reconeixement de l’activitat docent competencial, “tant per a l’accés a la professió com per a la promoció dins de la universitat” –indica el Prof. Baños.

Els canvis metodològics als campus es complementaran  amb un viratge progressiu del conjunt de les Proves d’Accés a la Universitat, la selectivitat, cap a un enfocament competencial, que ja s’ha posat en pràctica en l’àmbit de les ciències naturals i que es podria implantar al conjunt al llarg dels pròxims tres anys. L’enfocament competencial de la Selectivitat va en la línia del currículum competencial de secundària i permetrà resoldre una contradicció: “quan els meus estudiants de Medicina, que són dels millors del sistema, arriben del Batxillerat, –explica el Prof. Baños– jo els dic que fins ara només han demostrat que sabien passar exàmens; però que això no vol dir ser intel·ligents”.

Amb els canvis que s’aniran estenent als sistemes d’aprenentatge i d’avaluació a la universitat, els estudiants hauran de demostrar que tenen la capacitat de relacionar conceptes, d’analitzar i de crear, i d’articular els coneixements de forma competencial per donar resposta a situacions concretes vinculades a la vida real. Competències que no es podran aprendre fent colzes la nit abans de l’examen, sinó que s’hauran hagut d’adquirir amb noves pràctiques d’aprenentatge que, idealment, també s’hagin donat al llarg dels anys de l’escolarització. “Aquest nou programa universitari reforça el treball de transformació educativa per un sistema on infantil, primària i secundària tinguin una mirada integral i competencial de l’aprenentatge”, apunta Boris Mir, director adjunt d’Escola Nova 21.

Article escrit conjuntament per la gerent del Consorci d’Educació de Barcelona, Mercè Massa; el diputat d’Educació de la Diputació de Barcelona, Rafa Homet; el director d’Escola Nova 21, Eduard Vallory; i la presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, Francina Martí.

Aquesta primera setmana de juliol hem viscut una eclosió de la formació vinculada al canvi educatiu. Milers de docents s’han sumat a les diverses iniciatives per reforçar el treball de transformació dels centres educatius. Entre aquests, s’hi troben els més de 1.800 docents que han participat d’una acció formativa conjunta que ha nascut de la suma d’esforços d’entitats, institucions i programes que compartim un horitzó comú de canvi: Escola Nova 21, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, el Consorci d’Educació de Barcelona i la Diputació de Barcelona , i beu de la molta feina feta per tants docents que durant anys han estat treballant per transformar l’escola.

Es tracta d’una formació eminentment vivencial, que ha volgut contribuir a revisar amb profunditat el propòsit de l’acció educativa i els elements que fonamenten l’aprenentatge, en un format que permetrà als mestres i professors estendre-la als seus centres a través de la seva formació interna.

Que agents tan diferents com administracions públiques, associacions de mestres i entitats socials sumem esforços cap a un mateix horitzó de canvi és una mostra de la força del procés de transformació educativa que està vivint la nostra societat. Un horitzó que actualitza la idea de qualitat educativa i la vincula a escoles que desenvolupin competències per a la vida, i que ho facin amb pràctiques d’aprenentatge fonamentades en el coneixement.

Un horitzó que busca el desenvolupament de projectes educatius de centre, des de la seva autonomia, que alhora tinguin equivalència en qualitat i, conseqüentment, siguin garants de l’equitat imprescindible perquè tot infant trobi en la seva escola un instrument d’empoderament que li permeti desenvolupar totes les seves potencialitats a través d’un aprenentatge rellevant i amb sentit, com a individu, com a ciutadà i com a futur professional.

L’experiència de treball conjunt d’aquesta proposta formativa ve precedida de les accions de sensibilització i trobades de xarxes de centres compromesos amb la transformació educativa que ja s’han vingut fent des d’inicis d’any: la iniciativa Xarxes per al Canvi a la ciutat de Barcelona, liderada pel Consorci d’Educació de Barcelona junt amb Escola Nova 21, l’Associació de Mestres Rosa Sensat i l’ICE de la UAB, que aplega 19 xarxes; i les 42 xarxes locals d’Escola Nova 21, desplegades arreu del territori amb el suport de la Diputació de Barcelona i del Departament d’Ensenyament.

El repte d’actualitzar el sistema educatiu és tan gran, que tan sols a través de la suma d’esforços de tots els agents implicats serà possible. Aquesta acció formativa conjunta, se suma a les moltes altres formacions que es duen a terme aquest juliol i durant la resta de l’any: les organitzades pel Consorci d’Educació de Barcelona, l’Associació de Mestres Rosa Sensat i els diferents moviments de renovació pedagògica, el treball dels claustres dels centres d’Escola Nova 21, les capacitacions que ofereix la Diputació de Barcelona als tècnics municipals del ajuntaments que dinamitzen les xarxes locals d’Escola Nova 21 a la demarcació, el treball de la Xarxa de Competències Bàsiques, i tantes altres accions que comparteixen la finalitat de construir un millor sistema educatiu capaç de donar resposta als potencials i a les necessitats de tots els infants i joves.

Reprenent la força del canvi que ja hem viscut altres vegades en la nostra història pedagògica, tant a principis del segle XX, com a meitats dels anys seixanta, són milers els i les mestres que enguany participen en les diverses formacions i escoles d’estiu organitzades arreu del territori per trencar l’aïllament i el treball en solitari, i per crear una nova educació per la qual treballem de manera col·lectiva.

Mercè Massa
Gerent del Consorci d’Educació de Barcelona

Rafa Homet
Diputat d’Educació de la Diputació de Barcelona

Eduard Vallory
Director d’Escola Nova 21

Francina Martí
Presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat

Aquest artícle va aparèixer originalment al Diari de l’Educació.

La Setmana de Formació d’Escola Nova 21 ofereix als equips impulsors dels centres de les xarxes locals eines per impulsar la transformació educativa arreu del territori

Fotos: Mónica Bergós

“Per què avança més la recerca als Estats Units que a Europa? Segons el científic Joan Massagué, director del prestigiós Sloan Kettering Institute de Nova York, la diferència és que als Estats Units, quan tens una idea et diuen: ‘prova-ho!’; en canvi, a la nostra cultura, et diuen: ‘això, no’. Pensem sobre aquesta qüestió: quantes vegades hem ensorrat idees als alumnes?”.

Fanny Majó, dinamitzadora de les xarxes d’Escola Nova 21 de la demarcació de Lleida i formadora de la sessió, comparteix aquestes reflexions amb els assistents de la Setmana de Formació d’Escola Nova 21 a la capital del Segrià. El participants inicien un diàleg entorn la pregunta plantejada. Alguns diuen que “segurament, moltes vegades”; altres indiquen que ho han intentat corregir darrerament: “abans ho feia més, però des de fa uns anys els deixo fluir molt. Ells mateixos saben prou cap a on han d’anar, què poden fer i què no” –comenta Eva Cistero de l’Escola Renaixença, d’Hostalets de Pierola, mentre la Marina Magrí, mestra del mateix centre, indica: “jo també. Fa uns dies una nena va fer agafadors per a tots els dibuixos dels altres nens de la classe, i vaig deixar que prengués aquesta iniciativa”.

La pregunta de Majó ha sorgit arrel d’una de la dinàmica plantejada a la sessió de formació que porta per nom: ‘Sí, però…’. Està pensada perquè els equips impulsors que encapçalen els canvis dels centres reforcin el treball de la resiliència i l’argumentació de cara al claustre. En petits grups, els participants simulen que es troben a un claustre. La persona més atrevida fa una proposta, com per exemple comprar 10 iPads per al centre o que els estudiants de 4rt d’ESO vagin una setmana a estudiar anglès a Londres, i la resta de companys han de contra-argumentar començant les seves frases amb les paraules: “Sí, però…”.

“Ja s’ha provat”. “Això no s’ha fet mai”. “Fins avui hem anat fent sense això”. “No s’ha previst al pressupost”. “No tenim el personal necessari”. “Qui ho pagarà?” “Els riscos intangibles són massa grans”. “En teoria està molt bé, però la meva experiència…” “Sóc gat vell, no se’m pot ensenyar res de nou…”. Aquestes són algunes de les frases que apareixen al document “30 maneres d’ensorrar una idea” –que es va exposar als participants de la formació–, i que en molts casos coincideixen amb els arguments que han sorgit a la dinàmica. “Tot això ho hem sentit moltes vegades, a molts claustres” –diuen els participants entre rialles.

Una altra dinàmica destinada a fonamentar les decisions cap al canvi és la que porta per nom ‘Amics crítics’. En ella, els participants poden adoptar dos rols diferents. L’un ha d’argumentar el manteniment de pràctiques d’aprenentatge transmissores, que identifiquen el currículum amb el contingut del llibre de text. L’altre ha d’argumentar el propòsit competencial, la personalització de l’aprenentatge i les pràctiques centrades en els set principis. Davant de les propostes de transformació dels docents del segon rol, els del primer rol han d’aportar arguments contraris. Així, es produeix un diàleg que possibilita que els processos de canvi es fonamentin en argumentacions i raons que es plantegen per totes les parts, i no en la simple alineació amb una idea o una altra.

Arreu del territori
La Setmana de Formació d’Escola Nova 21 s’ha dut a terme arreu del territori i ha estat adreçada al professorat que ha iniciat processos de canvi als seus centres educatius i que treballen en xarxa amb altres centres a les xarxes locals d’Escola Nova 21. Aquesta acció formativa, de 15 hores, ha estat dissenyada en col·laboració entre Escola Nova 21, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, el Consorci d’Educació de Barcelona –que lidera el projecte conjunt Xarxes per al Canvi– i la Diputació de Barcelona. Hi han participat al voltant de 1.500 docents, tant a la ciutat de Barcelona en el marc de l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat, com en accions descentralitzades a Granollers, Lleida, Manresa, Manlleu, Salt, Sitges, Tarragona, Tona, Tortosa i Vilanova i la Geltrú.

A la ciutat de Lleida, les sessions s’han celebrat a l’Institut Guindàvols, i s’han organitzat conjuntament amb el Moviment d’Innovació Educativa de Lleida. Entre els objectius d’aquesta acció formativa, dissenyada per en David Atzet, professor i director del SINS Cardener de Sant Joan de Vilatorrada, hi ha el d’oferir “eines als equips impulsors dels centres que s’estan creant en aquesta fase del programa, per després traspassar-les al claustre”.

La formació és molt experiencial, pensada tenint en compte els factors emocionals. A través de dinàmiques eminentment participatives i vivencials, els docents replantegen la finalitat de l’escola i generen una nova mirada sobre les pràctiques d’aprenentatge. A més, es facilita que a través de mètodes com l’espiral d’indagació puguin definir al centre aquells canvis que poden millorar l’aprenentatge competencial dels seus alumnes “tenint en compte les circumstàncies i el tipus d’alumnat de cada centre” –apunta Fanny Majó.

Participació activa
A una pausa de la sessió, els participants valoren l’experiència formativa. “M’ha agradat molt perquè ens exigeix una participació molt activa, amb propostes que també podrem dur a terme a l’aula” –diu Montse Bonet, mestra d’Educació Infantil de l’Escola Mestre Ignasi Peraire, de Mollerussa. Així mateix, Valentí Bernal, professor de Secundària de l’Institut Joan Oró, de Lleida, valora: “hem vist que el rol de la formadora en aquestes sessions és fer de guia. Això és el que hauríem d’intentar fer nosaltres, deixar que els alumnes se situïn al centre de l’aprenentatge”.

En Valentí també destaca la importància que s’ha donat a les emocions amb dinàmiques que han buscat que els participants es coneguin i interactuïn. “Les emocions influeixen molt en el procés d’aprenentatge. S’han de tenir més en compte perquè són clau”, diu. A més, assenyala que s’enduu de la formació “una eina molt útil perquè nosaltres investiguem i resolguem problemes: l’espiral d’indagació”. Aquest mètode possibilita que els docents plantegin canvis als seus centres resolent reptes concrets a partir de l’observació, l’anàlisi i el disseny de les accions necessàries. Convida a “passar per diferents fases, en les quals es focalitza en els aspectes i elements essencials d’aquestes dificultats que es busquen millorar”.

La Montse considera que aquestes sessions formatives seran molt útils en el procés de creació de l’equip impulsor al seu centre. “Hem vingut diferents membres del claustre. D’aquí pot sorgir un grup impulsor. Hem tingut un petit tast de com es treballa amb metodologies actives. A més ara ens trobem més recolzats per una part teòrica, que ens ajuda a posar accions en pràctica davant dels nostres companys al claustre”.

Els assistents coincideixen en què després d’una primera fase de reflexió del programa, ara es troben més capacitats per passar a l’acció. “Abans ens podia semblar una quimera, i ens preguntàvem: necessitem el canvi? Ara en veiem la necessitat i la possibilitat. Hem fet un salt endavant”, conclou l’Eva Cistero.

La Setmana de Formació complementa les accions de sensibilització i trobades de xarxes de centres compromesos amb la transformació educativa que ja s’han vingut fent des d’inicis d’any, tant a través de Xarxes per al Canvi a la ciutat de Barcelona, com a través de les altres xarxes locals d’Escola Nova 21 al conjunt del territori, i que seguiran fins a finals del 2019.

Aquest artícle va aparèixer originalment al blog d’Escola Nova 21 al Diari de l’Educació.

Sant Boi de Llobregat. 9 del matí. Les llargues cues i l’alta concentració de gent esperant que obrin les portes de l’auditori del Casal Municipal Can Massallera sorprenen els vianants. Han vingut a veure cinema de bon matí. Per les cues i el fort entusiasme que mostren les 300 persones allà congregades, algú que passés pel carrer podria pensar que es tracta de l’estrena d’una gran producció de Hollywood, però no, han vingut a veure un documental independent. I què té d’especial aquesta peça audiovisual perquè desperti tant d’interès?

Fotos: Mónica Bergós

Dirigit i produït pels nord-americans Greg Whiteley i Ted Dintersmith, el documental ‘Most Likely To Succeed’ ofereix un apassionant viatge a una escola de secundària que forma part de la xarxa de centres educatius ‘High Tech High’ de San Diego. Un centre amb pràctiques educatives avançades on els alumnes treballen per projectes i de manera col·laborativa, on s’ha deixat enrere el model transmissor d’ensenyament, i es dedica especial atenció al desenvolupament integral de la persona i la influència de les seves emocions al seu procés d’aprenentatge.

La seixantena de xarxes locals d’Escola Nova 21 han organitzat, al llarg de les darreres setmanes, visionats del documental arreu del territori, ja que és una molt bona eina per al debat i la reflexió al voltant del canvi educatiu. En aquest cas, els assistents a la projecció són docents i famílies dels 10 centres de la xarxa local de Sant Boi de Llobregat i Santa Coloma de Cervelló, i altres escoles de la localitat que han estat convidades per l’Ajuntament de Sant Boi, que dinamitza la xarxa.

Diferents punts de vista
El passi és presentat per l’alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, i compta amb la presència del director d’Escola Nova 21, Eduard Vallory, que en acabat comparteix algunes reflexions amb els assistents. Convida els professors a generar un debat sobre el documental als claustres del seus centres, i a mirar-lo “no com a professionals de la docència, sinó com a individus”, seguint l’experiència que el documental genera: posar-se en el lloc dels diferents actors de la comunitat educativa: pares, professors i alumnes.

“És important que tota la societat pensi sobre el propòsit de l’educació. Què justifica que es dediqui cada any una part important del pressupost públic a l’educació? Quin és l’objectiu d’establir el deure que els infants vagin durant una dècada a l’escola?” –apunta Vallory, i subratlla que aquestes preguntes van fonamentar els canvis promoguts un segle enrere per pedagogs com Maria Montessori, John Dewey, Rosa Sensat o Eladi Homs.

Si bé mai van poder-se generalitzar, afegeix el director d’Escola Nova 21, la diferència avui és que “el propòsit educatiu canvia perquè el món on vivim com a individus, com a ciutadans i com a professionals ha canviat molt”, i de la mateixa manera, gràcies als avenços científics, tenim un millor coneixement de com les persones aprenem. “Les pràctiques d’aprenentatge s’han de basar en aquest coneixement. El canvi no vindrà només de modificacions legals: caldrà formació i capacitació”.

Impressions sobre el documental
Entre els assistents, hi ha David Parrón, director l’Escola Vicente Ferrer de Sant Boi, qui troba que el documental és “força interessant” per ensenyar a les famílies del centre, ja que a mostra les pors i dubtes d’alguns pares i mares davant de la transformació cap a un model d’aprenentatge competencial. Aquests dubtes s’esvaeixen al final de curs, perquè els seus fills es mostren molt més competents i capaços d’engegar projectes de gran envergadura,  i amb més confiança en ells mateixos.

“Hi ha gent que creu que aquesta manera de treballar només es pot implantar a països on hi ha tres mestres per aula i 10 alumnes. M’agrada que es vegi que a Estats Units, on hi ha ràtios molt altes, també es pot fer” –valora Parrón. Així mateix, indica que hi ha aspectes del documental que a la seva escola  ja s’han començat a aplicar, com ara l’ús de metodologies d’enfocament globalitzat com és el treball per projectes. Però ha pres nota d’iniciatives interessants com fer les presentacions dels projectes davant de les famílies, o emprar un mètode d’avaluació on un parell de mestres comentin les valoracions sobre l’evolució del seu aprenentatge a l’alumne, i aquest digui la seva. “La nostra escola no és de Secundària i potser els nostres alumnes són encara massa petits per fer-ho exactament igual, però podríem estudiar un sistema semblant”.

També assisteix a la projecció Maite Fillat, directora de l’Escola Antoni Gaudí, qui destaca que la pel·lícula mostra “com els alumnes aprenen junts a partir del treball col·laboratiu, el que genera una gran riquesa, i permet veure que el procés és més important que el resultat”.

A més, el documental porta a reflexionar sobre el paper del mestre en el marc de l’escola avançada. “Veiem que els docents acompanyen però deixen fer, no són intervencionistes. Això contrasta amb la manera tradicional de treballar, més dirigida. Un alumne comet un error perquè no es planifica bé la feina, i els mestres no intervenen. Amb altres docents de la meva escola hem comentat això. Què haguéssim fet nosaltres? Hauríem intervingut més?”.

Exemple de canvi
Segons Elena Sánchez, dinamitzadora de les xarxes de Sant Boi, ‘Most Likely to Succeed’ és un “exemple molt clar que el canvi és possible”. Permet veure com “fent petits canvis dins de l’aula dins un projecte de centre es poden aconseguir grans avenços”, i ensenya com és de rellevant tenir en compte la individualitat de cada persona i les potencialitats de cadascú. Aquesta tècnica d’Educació de l’Ajuntament de Sant Boi considera, així mateix, que és important que els mestres no es quedin només amb la proposta de transformació metodològica. “S’ha d’anar més enllà de les accions i els mètodes, i aprofundir-hi”.

Al passi de la pel·lícula van participar els 10 centres de la xarxa de Sant Boi de Llobregat i Santa Coloma de Cervelló d’Escola Nova 21: Escola Barrufet, Ciutat Cooperativa, Marianao, Benviure, Vicente Ferrer, Fundació Llor, Casablanca, Antoni Gaudí, Colònia Güell, Pla de les Vinyes. I també altres centres d’aquestes poblacions com: Antoni Tàpies, Rafael Casanova, Can Massallera, Escola Montbaig i el Col·legi Molí Nou.

Aquest artícle va aparèixer originalment al blog d’Escola Nova 21 al Diari de l’Educació.

Docents i representants dels equips directius de la mostra representativa visiten l’Escola dels Encants en el marc del treball col·laboratiu entre centres engegat a Escola Nova 21

Fotos: Mónica Bergós

Els alumnes de la comunitat dels grans de l’Escola dels Encants, de Barcelona, han confeccionat una caixa de recerca que porta per nom “La caixa dels oficis perduts” — un projecte d’investigació que ha estat elaborat de manera curosa amb fotos antigues en blanc i negre i amb bell material de fusta. L’Elisabeth Travesset, la Maria Colell i la Roser Fonts, directora, secretària i coordinadora de Cicle Superior de l’Escola Setelsis, de Solsona, l’examinen amb atenció. Agafen els recursos que conté, llegeixen els seus textos, i prenen nota.

Aquesta manera de treballar, que busca estimular l’esperit investigador dels nens i nenes, és una de les idees que podran incorporar al projecte de canvi que enceta aquesta escola pública de cinquanta anys d’història. Després de dècades mantenint un model que cada cop convencia menys, ha arribat el moment d’aturar-se, reflexionar, beure de noves fonts, superar l’ensenyament transmissor i enfocar la direcció del vaixell cap a una manera de treballar centrada en el desenvolupament de competències per a la vida. Ha arribat el moment de “renovar-se o morir”- resumeix la Roser.

La seva escola es va sumar al programa Escola Nova 21 i ara forma part de la mostra representativa de trenta centres de tota Catalunya que ja han començat el procés experimental de canvi sistemàtic cap al marc d’escola avançada. Han visitat l’Escola dels Encants (i també visitaran altres centres) per veure de primera mà com està treballant un dels centres impulsors del programa, que des del seu inici ja porta vuit anys funcionant a una freqüència en la qual l’alumne se situa al centre de l’aprenentatge i on es prioritza el màxim respecte a la creativitat, la curiositat, les ganes d’aprendre i les emocions dels infants, i es busca que esdevinguin persones autònomes capaces de bastir una vida plena.

A la visita han participat un trentena de docents i membres d’equips directius d’escoles de la mostra que han estat rebuts per l’Agnès Barba, la directora d’Encants. Després d’una primera part d’explicació del projecte educatiu, han visitat les instal·lacions del centre, un edifici estrenat fa un parell d’anys que té tots els seus espais adaptats a les necessitats del projecte. Han comprovat com els espais d’aquest centre públic, espaiosos i diàfans, acullen els ambients, que poden ser científics, d’història, art, disseny, natura o joc simbòlic, depenent de cada comunitat, i com els nens i nenes circulen lliurament pels ambients i els passadissos on es percep l’olor a fusta i la bellesa dels materials naturals amb què treballen.

Impressions i reptes

Després de la visita, els docents comenten les seves impressions: “M’ha encantat el clima que es respira. Cada infant s’autorregula. Va d’un espai a un altre. No se senten sorolls. Hi ha molt de gust per la decoració. És un desordre ordenat. Es transmet molta sensació de calma” -comenta Mònica Galván, mestra d’Educació Infantil a l’Escola Antoni Botey de Badalona, un centre classificat com de màxima complexitat.

“A mi m’ha agradat molt veure l’autonomia de la qual disposen els alumnes a l’hora de fer activitats. Fins ara ens hem centrat en un tipus d’educació molt limitada de cara als nens i nenes, ens hem oblidat dels recursos i capacitats que tenen. Quan se’ls deixa una mica d’espai, poden arribar molt lluny quant a motivació, respecte als altres i construcció del seu propi aprenentatge. Al claustre plantejaré que siguem més conscients d’això” -afegeix Jordi Fàbregas, secretari de l’Escola Àngela Bransuela de Mataró.

Els docents valoren la visita com a “molt enriquidora”. Es troben “satisfets”, “contents”, “orgullosos” de formar part d’Escola Nova 21 i aprecien de manera especial l’assessorament i acompanyament per engegar als seus respectius centres els processos de transformació encaminats a possibilitar experiències d’aprenentatge rellevants i amb sentit. “Ens dóna molta seguretat. Sentim que no estem sols, estem acompanyats per fer el canvi”- assenyala la María Giménez, coordinadora d’Infantil de l’Àngela Bransuela.

Compartir, posar en comú experiències, treballar de manera col·laborativa resulta “fonamental” davant d’un repte que perceben com a “molt important” i que no està exempt de neguits, inseguretats, dificultats i incerteses. “A vegades em pregunto… ho sabré fer?” -confessa la Mònica, mentre que l’Elisabeth admet que al seu claustre no tots els docents estan preparats perquè la transformació agafi una velocitat accelerada. “Hi ha gent que està molt al final de la seva etapa professional, pot haver-hi reticències quan planteges canvis profunds”.

“Sí, ens trobem persones que són reticents i altres que voldrien canviar-ho tot ja. Jo el que crec és que hem de fer una reflexió tot el claustre. Esta molt bé tenir ganes de canvis, però hem de tenir temps per reflexionar i analitzar, i hem de saber adaptar bé el que veiem. Potser després de la reflexió els canvis aniran molt ràpid, però primer hem de fer la reflexió. Hem de tenir paciència i tranquil·litat per fer les coses ben fetes” -apunta el Jordi.

“Cert. Quan veiem coses que ens agraden, com ara el que hem vist a Encants, volem incorporar-ho tot ràpidament, però hem d’anar amb calma si volem que el canvi funcioni. Cadascú coneix el seu context i du la seva motxilla” -valora la Mònica.

Visita a l'Escola dels Encants

Més enllà de les diferents velocitats de canvi que pugui portar el procés de transformació a cada centre, els docents coincideixen en què la renovació és necessària per la senzilla raó que el món ja no és el mateix que el que teníem al segle XX. “La societat és diferent, tot evoluciona i els infants també. Has de poder donar resposta a les necessitats de la societat” -reflexiona la Maria.

“No sabem com serà el món d’aquí a 30 anys, el que sí sabem és que no ens interessa primar l’adquisició passiva de coneixements definitius perquè no servirà per res. Sí que sabem que necessitarem persones que sàpiguen treballar en equip, analitzar i relacionar conceptes, que siguin imaginatives i creatives i amb una ment flexible per adaptar-se als canvis, perquè hauran de ser capaces de desenvolupar-se en una realitat que no sabem del cert com serà” -conclou l’Agnès.

Aquest artícle va aparèixer originalment al blog d’Escola Nova 21 al Diari de l’Educació.