Categoria: Notícies

“El treball col·laboratiu dels alumnes genera una gran riquesa”

Publicat el per Equip Escola Nova 21
Tornar

Sant Boi de Llobregat. 9 del matí. Les llargues cues i l’alta concentració de gent esperant que obrin les portes de l’auditori del Casal Municipal Can Massallera sorprenen els vianants. Han vingut a veure cinema de bon matí. Per les cues i el fort entusiasme que mostren les 300 persones allà congregades, algú que passés pel carrer podria pensar que es tracta de l’estrena d’una gran producció de Hollywood, però no, han vingut a veure un documental independent. I què té d’especial aquesta peça audiovisual perquè desperti tant d’interès?

Fotos: Mónica Bergós

Dirigit i produït pels nord-americans Greg Whiteley i Ted Dintersmith, el documental ‘Most Likely To Succeed’ ofereix un apassionant viatge a una escola de secundària que forma part de la xarxa de centres educatius ‘High Tech High’ de San Diego. Un centre amb pràctiques educatives avançades on els alumnes treballen per projectes i de manera col·laborativa, on s’ha deixat enrere el model transmissor d’ensenyament, i es dedica especial atenció al desenvolupament integral de la persona i la influència de les seves emocions al seu procés d’aprenentatge.

La seixantena de xarxes locals d’Escola Nova 21 han organitzat, al llarg de les darreres setmanes, visionats del documental arreu del territori, ja que és una molt bona eina per al debat i la reflexió al voltant del canvi educatiu. En aquest cas, els assistents a la projecció són docents i famílies dels 10 centres de la xarxa local de Sant Boi de Llobregat i Santa Coloma de Cervelló, i altres escoles de la localitat que han estat convidades per l’Ajuntament de Sant Boi, que dinamitza la xarxa.

Diferents punts de vista
El passi és presentat per l’alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, i compta amb la presència del director d’Escola Nova 21, Eduard Vallory, que en acabat comparteix algunes reflexions amb els assistents. Convida els professors a generar un debat sobre el documental als claustres del seus centres, i a mirar-lo “no com a professionals de la docència, sinó com a individus”, seguint l’experiència que el documental genera: posar-se en el lloc dels diferents actors de la comunitat educativa: pares, professors i alumnes.

“És important que tota la societat pensi sobre el propòsit de l’educació. Què justifica que es dediqui cada any una part important del pressupost públic a l’educació? Quin és l’objectiu d’establir el deure que els infants vagin durant una dècada a l’escola?” –apunta Vallory, i subratlla que aquestes preguntes van fonamentar els canvis promoguts un segle enrere per pedagogs com Maria Montessori, John Dewey, Rosa Sensat o Eladi Homs.

Si bé mai van poder-se generalitzar, afegeix el director d’Escola Nova 21, la diferència avui és que “el propòsit educatiu canvia perquè el món on vivim com a individus, com a ciutadans i com a professionals ha canviat molt”, i de la mateixa manera, gràcies als avenços científics, tenim un millor coneixement de com les persones aprenem. “Les pràctiques d’aprenentatge s’han de basar en aquest coneixement. El canvi no vindrà només de modificacions legals: caldrà formació i capacitació”.

Impressions sobre el documental
Entre els assistents, hi ha David Parrón, director l’Escola Vicente Ferrer de Sant Boi, qui troba que el documental és “força interessant” per ensenyar a les famílies del centre, ja que a mostra les pors i dubtes d’alguns pares i mares davant de la transformació cap a un model d’aprenentatge competencial. Aquests dubtes s’esvaeixen al final de curs, perquè els seus fills es mostren molt més competents i capaços d’engegar projectes de gran envergadura,  i amb més confiança en ells mateixos.

“Hi ha gent que creu que aquesta manera de treballar només es pot implantar a països on hi ha tres mestres per aula i 10 alumnes. M’agrada que es vegi que a Estats Units, on hi ha ràtios molt altes, també es pot fer” –valora Parrón. Així mateix, indica que hi ha aspectes del documental que a la seva escola  ja s’han començat a aplicar, com ara l’ús de metodologies d’enfocament globalitzat com és el treball per projectes. Però ha pres nota d’iniciatives interessants com fer les presentacions dels projectes davant de les famílies, o emprar un mètode d’avaluació on un parell de mestres comentin les valoracions sobre l’evolució del seu aprenentatge a l’alumne, i aquest digui la seva. “La nostra escola no és de Secundària i potser els nostres alumnes són encara massa petits per fer-ho exactament igual, però podríem estudiar un sistema semblant”.

També assisteix a la projecció Maite Fillat, directora de l’Escola Antoni Gaudí, qui destaca que la pel·lícula mostra “com els alumnes aprenen junts a partir del treball col·laboratiu, el que genera una gran riquesa, i permet veure que el procés és més important que el resultat”.

A més, el documental porta a reflexionar sobre el paper del mestre en el marc de l’escola avançada. “Veiem que els docents acompanyen però deixen fer, no són intervencionistes. Això contrasta amb la manera tradicional de treballar, més dirigida. Un alumne comet un error perquè no es planifica bé la feina, i els mestres no intervenen. Amb altres docents de la meva escola hem comentat això. Què haguéssim fet nosaltres? Hauríem intervingut més?”.

Exemple de canvi
Segons Elena Sánchez, dinamitzadora de les xarxes de Sant Boi, ‘Most Likely to Succeed’ és un “exemple molt clar que el canvi és possible”. Permet veure com “fent petits canvis dins de l’aula dins un projecte de centre es poden aconseguir grans avenços”, i ensenya com és de rellevant tenir en compte la individualitat de cada persona i les potencialitats de cadascú. Aquesta tècnica d’Educació de l’Ajuntament de Sant Boi considera, així mateix, que és important que els mestres no es quedin només amb la proposta de transformació metodològica. “S’ha d’anar més enllà de les accions i els mètodes, i aprofundir-hi”.

Al passi de la pel·lícula van participar els 10 centres de la xarxa de Sant Boi de Llobregat i Santa Coloma de Cervelló d’Escola Nova 21: Escola Barrufet, Ciutat Cooperativa, Marianao, Benviure, Vicente Ferrer, Fundació Llor, Casablanca, Antoni Gaudí, Colònia Güell, Pla de les Vinyes. I també altres centres d’aquestes poblacions com: Antoni Tàpies, Rafael Casanova, Can Massallera, Escola Montbaig i el Col·legi Molí Nou.

Aquest artícle va aparèixer originalment al blog d’Escola Nova 21 al Diari de l’Educació.

“No estem sols. Estem acompanyats per fer el canvi”

Publicat el per Equip Escola Nova 21
Tornar

Docents i representants dels equips directius de la mostra representativa visiten l’Escola dels Encants en el marc del treball col·laboratiu entre centres engegat a Escola Nova 21

Fotos: Mónica Bergós

Els alumnes de la comunitat dels grans de l’Escola dels Encants, de Barcelona, han confeccionat una caixa de recerca que porta per nom “La caixa dels oficis perduts” — un projecte d’investigació que ha estat elaborat de manera curosa amb fotos antigues en blanc i negre i amb bell material de fusta. L’Elisabeth Travesset, la Maria Colell i la Roser Fonts, directora, secretària i coordinadora de Cicle Superior de l’Escola Setelsis, de Solsona, l’examinen amb atenció. Agafen els recursos que conté, llegeixen els seus textos, i prenen nota.

Aquesta manera de treballar, que busca estimular l’esperit investigador dels nens i nenes, és una de les idees que podran incorporar al projecte de canvi que enceta aquesta escola pública de cinquanta anys d’història. Després de dècades mantenint un model que cada cop convencia menys, ha arribat el moment d’aturar-se, reflexionar, beure de noves fonts, superar l’ensenyament transmissor i enfocar la direcció del vaixell cap a una manera de treballar centrada en el desenvolupament de competències per a la vida. Ha arribat el moment de “renovar-se o morir”- resumeix la Roser.

La seva escola es va sumar al programa Escola Nova 21 i ara forma part de la mostra representativa de trenta centres de tota Catalunya que ja han començat el procés experimental de canvi sistemàtic cap al marc d’escola avançada. Han visitat l’Escola dels Encants (i també visitaran altres centres) per veure de primera mà com està treballant un dels centres impulsors del programa, que des del seu inici ja porta vuit anys funcionant a una freqüència en la qual l’alumne se situa al centre de l’aprenentatge i on es prioritza el màxim respecte a la creativitat, la curiositat, les ganes d’aprendre i les emocions dels infants, i es busca que esdevinguin persones autònomes capaces de bastir una vida plena.

A la visita han participat un trentena de docents i membres d’equips directius d’escoles de la mostra que han estat rebuts per l’Agnès Barba, la directora d’Encants. Després d’una primera part d’explicació del projecte educatiu, han visitat les instal·lacions del centre, un edifici estrenat fa un parell d’anys que té tots els seus espais adaptats a les necessitats del projecte. Han comprovat com els espais d’aquest centre públic, espaiosos i diàfans, acullen els ambients, que poden ser científics, d’història, art, disseny, natura o joc simbòlic, depenent de cada comunitat, i com els nens i nenes circulen lliurament pels ambients i els passadissos on es percep l’olor a fusta i la bellesa dels materials naturals amb què treballen.

Impressions i reptes

Després de la visita, els docents comenten les seves impressions: “M’ha encantat el clima que es respira. Cada infant s’autorregula. Va d’un espai a un altre. No se senten sorolls. Hi ha molt de gust per la decoració. És un desordre ordenat. Es transmet molta sensació de calma” -comenta Mònica Galván, mestra d’Educació Infantil a l’Escola Antoni Botey de Badalona, un centre classificat com de màxima complexitat.

“A mi m’ha agradat molt veure l’autonomia de la qual disposen els alumnes a l’hora de fer activitats. Fins ara ens hem centrat en un tipus d’educació molt limitada de cara als nens i nenes, ens hem oblidat dels recursos i capacitats que tenen. Quan se’ls deixa una mica d’espai, poden arribar molt lluny quant a motivació, respecte als altres i construcció del seu propi aprenentatge. Al claustre plantejaré que siguem més conscients d’això” -afegeix Jordi Fàbregas, secretari de l’Escola Àngela Bransuela de Mataró.

Els docents valoren la visita com a “molt enriquidora”. Es troben “satisfets”, “contents”, “orgullosos” de formar part d’Escola Nova 21 i aprecien de manera especial l’assessorament i acompanyament per engegar als seus respectius centres els processos de transformació encaminats a possibilitar experiències d’aprenentatge rellevants i amb sentit. “Ens dóna molta seguretat. Sentim que no estem sols, estem acompanyats per fer el canvi”- assenyala la María Giménez, coordinadora d’Infantil de l’Àngela Bransuela.

Compartir, posar en comú experiències, treballar de manera col·laborativa resulta “fonamental” davant d’un repte que perceben com a “molt important” i que no està exempt de neguits, inseguretats, dificultats i incerteses. “A vegades em pregunto… ho sabré fer?” -confessa la Mònica, mentre que l’Elisabeth admet que al seu claustre no tots els docents estan preparats perquè la transformació agafi una velocitat accelerada. “Hi ha gent que està molt al final de la seva etapa professional, pot haver-hi reticències quan planteges canvis profunds”.

“Sí, ens trobem persones que són reticents i altres que voldrien canviar-ho tot ja. Jo el que crec és que hem de fer una reflexió tot el claustre. Esta molt bé tenir ganes de canvis, però hem de tenir temps per reflexionar i analitzar, i hem de saber adaptar bé el que veiem. Potser després de la reflexió els canvis aniran molt ràpid, però primer hem de fer la reflexió. Hem de tenir paciència i tranquil·litat per fer les coses ben fetes” -apunta el Jordi.

“Cert. Quan veiem coses que ens agraden, com ara el que hem vist a Encants, volem incorporar-ho tot ràpidament, però hem d’anar amb calma si volem que el canvi funcioni. Cadascú coneix el seu context i du la seva motxilla” -valora la Mònica.

Visita a l'Escola dels Encants

Més enllà de les diferents velocitats de canvi que pugui portar el procés de transformació a cada centre, els docents coincideixen en què la renovació és necessària per la senzilla raó que el món ja no és el mateix que el que teníem al segle XX. “La societat és diferent, tot evoluciona i els infants també. Has de poder donar resposta a les necessitats de la societat” -reflexiona la Maria.

“No sabem com serà el món d’aquí a 30 anys, el que sí sabem és que no ens interessa primar l’adquisició passiva de coneixements definitius perquè no servirà per res. Sí que sabem que necessitarem persones que sàpiguen treballar en equip, analitzar i relacionar conceptes, que siguin imaginatives i creatives i amb una ment flexible per adaptar-se als canvis, perquè hauran de ser capaces de desenvolupar-se en una realitat que no sabem del cert com serà” -conclou l’Agnès.

Aquest artícle va aparèixer originalment al blog d’Escola Nova 21 al Diari de l’Educació.

Primer cicle de visites entre centres impulsors i centres de la mostra representativa d’Escola Nova 21

Publicat el per Equip Escola Nova 21
Tornar

En les últimes setmanes els 25 centres educatius impulsors del programa i els 30 centres que conformen la mostra representativa han iniciat un primer cicle de visites formatives entre ells

Fotogràfia: Mónica Bergós

Membres de l’equip impulsor (l’equip que serveix com a “motor de canvi” a cada centre participant, composat per docents i membres de l’equip directiu) dels centres de la mostra duen a terme aquestes visites amb l’objectiu d’inspirar el procés de creació d’una nova visió del seu centre, aprenent de les experiències i pràctiques de les altres escoles.

Els centres de la mostra han seleccionat quina escola o institut volien visitar en funció del seu projecte educatiu, etapa educativa i proximitat, com també a partir de les fortaleses i pràctiques destacades del centre.

Durant les visites, els equips impulsors observen l’activitat del centre, fan preguntes a docents, infants i joves, i recullen impressions, idees i aprenentatges per compartir amb els seus claustres.

Aquesta oportunitat d’aprendre de i amb centres que ja treballen dins del marc d’escola avançada, és un dels diversos moments d’intercanvi previstos al llarg dels 3 anys que perdura el programa Escola Nova 21. A principis de juliol els centres de la mostra duran a terme una setmana intensiva de formació, en què, entre altres accions, participaran en tallers conduïts per docents dels centres impulsors.

“La Selectivitat memorística no genera un aprenentatge significatiu”

Publicat el per Equip Escola Nova 21
Tornar

Ja s’està plantejant un nou model de prova que avaluarà per competències i connectarà els coneixements amb situacions reals que es poden presentar a la vida

“Ningú et va per la vida demanant definicions. La pregunta tradicional ‘Mitocondris, estructura i funció’, i a partir d’aquí enrotlla’t, no té cap sentit. És com a anar a un supermercat i que et demanin la taula de multiplicar per fer la teva compra. Oi que ningú ho fa? El que fem nosaltres és recuperar notícies reals aparegudes a la televisió, la ràdio, la premsa o a articles científics perquè els alumnes sàpiguen interpretar i explicar aquelles informacions”.

El neurocientífic i professor de la Universitat de Barcelona David Bueno es troba darrera de la prova pilot que els darrers cursos ha avaluat de manera més competencial i menys memorística els alumnes de la Selectivitat en la matèria de Biologia. Els resultats han estat tan bons que la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat ja treballa per estendre aquest nou model a la resta d’àrees de coneixement. El procés serà gradual i podria estar enllestit d’aquí a quatre anys.

Un exemple de pregunta competencial seria agafar la notícia real apareguda a un diari: “S’han trobat uns cucs que viuen sense mitocondris” i demanar que l’alumne expliqui d’on treuen energia aquests cucs. “D’aquesta manera fem que l’alumne parli dels mitocondris i així mateix d’altres vies metabòliques que també generen energia. No exposa sense processar tot allò que ha memoritzat sinó que ho aplica a un aspecte concret i real”.

Les troballes a l’àmbit de la Neurociència els darrers anys expliquen algunes de les raons pel canvi de model. El nostre cervell instintivament vol aprendre coses noves del seu entorn. Si percep que allò que se li explica no forma part del seu entorn, no ho integra. Ho pot memoritzar i escriure-ho en un examen, però a l’endemà ja ho haurà oblidat. Si forma part de l’entorn, el cervell hi trobarà una utilitat pràctica i no ho oblidarà tan fàcilment.

“Només quan l’alumne troba que un aprenentatge té repercussió per a la seva vida és quan queda emmagatzemat a la memòria de llarg termini. Som una mica egoistes com a espècie. Només retenim allò que ens afecta directament a nosaltres, el que incorporem per sobreviure”-amplia Bueno, i assegura que per tots aquests motius “la Selectivitat memorística no genera un aprenentatge significatiu”.

La transició cap a un nou model més competencial buscarà la participació del professorat dels instituts en el disseny de les proves, perquè l’objectiu també és que canviïn els processos d’ensenyament i aprenentatge a tota la Secundària i el Batxillerat. “Volem que es produeixi un canvi en la manera de concebre l’ensenyament. Que s’entengui que no és un catàleg de coses, sinó un procés d’adquisició d’una sèrie de competències per a la vida adulta. La qüestió no és ensenyar coses, sinó què se n’ha de fer d’aquestes coses”.

Les veus més reticents al canvi, que encara argumenten que l’onada innovadora no ha d’arribar a la Secundària i molt menys al Batxillerat perquè allà es prepara per a la Selectivitat, es trobaran, doncs, amb un nou plantejament, que exigirà també una transformació en la manera de treballar al dia a dia de les aules. I tot tenint en compte que, atenció, l’exercitació de  la memòria no s’ha de deixar de banda. “Hi ha crítics que diuen que a partir d’ara la gent ja no recordarà res. No és veritat. La memòria és una competència també. Encara és important. Però no per ella mateixa, sinó per recordar els aspectes clau que ens permeten recordar tota la resta”.

El Departament d’Ensenyament treballa també en aquesta direcció i té gairebé enllestit un decret que regularà l’avaluació per competències a l’Educació Secundària Obligatòria (ESO). En aquest primer canvi, es demanarà que els docents avaluïn els progressos dels alumnes i no els resultats obtinguts en una determinada prova. Al butlletí de notes figurarà si s’ha aconseguit un assoliment excel·lent, notable o satisfactori, o si no s’ha arribat als objectius marcats. Aquest canvi en l’avaluació haurà de ser conseqüència d’haver fet el canvi a generar aprenentatge competencial.

El propòsit final de la transformació és que l’educació canviï per adaptar-se a un món que canvia cada vegada més ràpid. “Ningú sabem com serà el futur dels alumnes que tenen ara 16 anys.  Necessitem formar persones que s’adaptin més fàcilment a qualsevol canvi professional, social i cultural que es pugui produir. No ens podem quedar anquilosats en un moment històric”.

Les xarxes locals d’Escola Nova 21 duen a terme les primeres trobades a tot el territori català

Publicat el per Equip Escola Nova 21
Tornar

Quins reptes es trobarà un infant durant la seva vida?Més de 40 xarxes locals, cadascuna d’entre 5 a 10 centres educatius, han donat el primer pas per engegar l’aprenentatge col·laboratiu cap a l’horitzó comú de canvi.

Les trobades presencials han tingut lloc a totes les demarcacions catalanes: Girona (Àrea de Girona, Empordà, La Selva, i Pla de L’Estany-Garrotxa-Ripollès), Lleida (Cerdanya-Alt Urgell, Lleida, Segarra-Urgell-Garrigues, i Solsonès), Tarragona (Alt Camp-Conca de Barberà, Baix Camp-Priorat, Tarragonès-Baix Penedès i Terres de l’Ebre) i a Barcelona (Alt Maresme, Alt Penedès Nord, Alt Penedès Sud, Anoia Est, Anoia Oest, Badalona-Santa Coloma Gramanet, Bages Centre, Bages MMA, Baix Maresme, Baix Montseny, Berguedà, Cardedeu-les Franqueses, Delta Llobregat Est, Delta Llobregat Oest, Garraf Nord, Garraf Sud, L’Hospitalet, La Mola, Llobregat Centre, Llobregat Nord, Mataró, Osona, Sant Boi-Santa Coloma de Cervelló, Sant Cugat, Terrassa-Vacarisses, Vallès Occidental Est, Vallès Occidental Nord, Vallès Occidental Sud, Vallès Oriental Centre, Vallès Oriental Est i Vallès Oriental Oest).

A través d’una sèrie de dinàmiques, les xarxes han iniciat el treball de canvi, començant amb activitats per conèixer-se millor entre les persones i els centres participants. Al llarg de la sessió han reflexionat sobre la necessitat i el sentit del canvi, els reptes globals i tecnològics del segle XXI, i sobre què ha d’aportar l’escola a la vida d’una persona per a què pugui viure amb dignitat, capacitat i benestar. Es van establir els primers vincles com a xarxa i van intercanviar i alinear expectatives de canvi amb el programa Escola Nova 21, a més de compartir il·lusions, preguntes i dubtes.

Les i els assistents a aquesta primera reunió han estat, sobretot, representants de l’equip directiu de cada centre. Al llarg d’aquesta primavera, a cada centre participant crearà un “equip impulsor” per dinamitzar el procés de canvi. Els equips impulsors estaran constituïts per docents del claustre i algun representant de l’equip directiu.

Les segones trobades de les xarxes locals comencen a principis d’aquest mes de juny. L’aprenentatge col·laboratiu entre centres educatius anirà en augment a mesura que avanci el treball de les xarxes.

Comencen les primeres trobades de les xarxes locals d’Escola Nova 21

Publicat el per Equip Escola Nova 21
Tornar

El passat 3 d’abril es van celebrar les primeres trobades de xarxes locals Escola Nova 21. Van ser les primeres d’una
llarga sèrie de trobades que estan en marxa a tot Catalunya i que continuarà durant les properes setmanes.

Fins ara una quinzena de xarxes han dut a terme la primera trobada a les comarques de Barcelona, Girona, Tarragona i Terres de l’Ebre. En aquesta primera trobada els centres comparteixen àgora de debat, tot establint els primers vincles com a xarxa i intercanviant expectatives de canvi, il·lusions i neguits. A més, reflexionen sobre la necessitat i el sentit del canvi, tot indagant sobre quins són els reptes globals del segle XXI, quins són els reptes que es trobarà un infant al llarg de la seva vida i, en definitiva, reflexionant sobre què ha d’aportar l’escola a la vida d’una persona.

Els centres compromesos amb la transformació educativa estan iniciant aquest treball cap a l’horitzó comú del marc d’escola avançada a traves de l’aprenentatge col·laboratiu. Amb aquesta primera trobada els centres inicien un camí compartit, en la boira però amb el rumb ben fixat, per tal de contribuir com a centres, com a docents, i com a xarxes a un sistema equitatiu i de qualitat que garanteixi experiències d’aprenentatge rellevants i empoderadores per tot infant.

Escola Nova 21 al Parlament de Catalunya

Publicat el per Equip Escola Nova 21
Tornar

El passat 4 d’abril l’Eduard Vallory, Director d’Escola Nova 21 i l’Agnès Barba, Directora de l’Escola dels Encants, centre impulsor d’Escola Nova 21, van ser convocats al Parlament de Catalunya per fer una compareixença davant la Comissió d’Ensenyament.


En les seves presentacions, tant l’Eduard Vallory com l’Agnès Barba van manifestar que els reptes socials, mediambientals i tecnològics del segle 21 fan que sigui necessari i urgent que superem el model transmissor d’escola propi del segle 20.

Per això, va explicar l’Eduard Vallory, l’objectiu del programa Escola Nova 21, que “és doble: primer, contribuir a una presa de consciència de la necessitat de transformació educativa […], i segon, catalitzar els coneixements i procediments existents per a fer possible aquesta transformació.” Per a realitzar aquests objectius, el programa compte amb la participació de 481 centres educatius, un 15% de l’educació obligatòria del Servei d’Educació de Catalunya, amb uns percentatges que reflecteixen als del sistema: un 68% de titularitat pública, un 40% que són de, o tenen, secundària, i un 15% d’alta complexitat.

Parlant de la llarga història de la renovació educativa a Catalunya, l’Eduard Vallory va recordar que, “al nostre país va treballar, fa un segle, per una educació emancipadora, des de les escoles creades tant pel Patronat Escolar de Barcelona, la Mancomunitat i la Generalitat com per moltes iniciatives socials.” Aquest fil històric també ja es representa en la primera llei educativa post-franquista de 1980 que declara, “el pleno desarrollo de la personalidad mediante una formación humana integral,” com a finalitat del sistema educatiu.

No obstant, 37 anys després, “la paradoxa, doncs, és que les nostres societats s’han posat d’acord en canviar la finalitat de l’educació, però no han canviat tot allò que hauria de fer-ho possible.” Per això, Escola Nova 21 proposa el marc d’escola avançada, que serveix com l’horitzó comú de transformació educativa, i que permet incidir en totes les peces del sistema amb els seus quatre eixos interconnectats i interdependents: Propòsit, Pràctiques d’aprenentatge, Avaluació i Organització.

L’Agnès Barba, en la seva presentació, va parlar de l’experiència dels centres com el seu, que havien plantejat, “la necessitat de crear projectes educatius propis i singulars dirigits a la formació integral de la persona,” i com han intentat “demostrar que l’autonomia pedagògica del centre és compatible amb el funcionament integrat del sistema, i que contribueix a millorar el conjunt.”

Després d’anys, “explicant i justificant que els nostres projectes educatius eren de qualitat,” l’Agnès Barba va dir, “el programa Escola Nova 21 és una oportunitat. Dóna una empenta a l’educació de qualitat, fa entrar aire nou al sistema, motiva els claustres, i promou pràctica reflexiva.” “Tan de bo,” va concloure, “tots els agents educatius del nostre país ens la fem nostra.”

L’Eduard Vallory va tancar la compareixença posant èmfasi en l’educació “com un bé comú, en què una educació inadequada de la filla del veí ens perjudica també a tots i cadascun de nosaltres.” El “sistema resisteix pel compromís i el treball de moltíssims professionals. Això sol no és sostenible”. Per poder avançar el nostre sistema educatiu va dir, doncs, “cal que tots plegats creguem de veritat que una educació actualitzada és el principal instrument per construir la societat inclusiva, equitativa i pròspera que volem.”

S’inicia la formació dels equips impulsors de 30 centres

Publicat el per Equip Escola Nova 21
Tornar

Els 30 centres educatius d’Escola Nova 21 que formen part d’una mostra representativa de tots els centres de Catalunya han començat el seu procés de transformació amb jornades de formació dirigides als equips impulsors de cada centre.

Els equips impulsors, formats per docents i membres de l’equip directiu, lideraran el procés de transformació del seu centre orientat a un canvi profund de propòsit educatiu: per a què eduquem? Aquest procés de canvi involucrarà progressivament tot el claustre i comunitat educativa.

En aquestes formacions, els equips impulsors han dut a terme diferents activitats per a formalitzar i cohesionar el grup, explorar el protocol de canvi proposat pel programa Escola Nova 21 i reflexionar sobre la importància del lideratge distribuït en el centres educatius.

Al llarg de tres anys, aquests 30 centres impulsen un procés intern intensiu de canvi cap al marc d’escola avançada, definit pels seus quatre eixos: propòsit dirigit a desenvolupar competències per a la vida; pràctiques en el coneixement existent de com les persones aprenen; avaluació competencial amb mecanismes formatius que contribueixen a l’aprenentatge; i organització autònoma i oberta, capaç d’autoreflexionar i actualitzar-se.

Aquests 30 centres formen part dels gairebé mig miler de centres educatius que s’orienten cap al marc d’escola avançada des del programa d’Escola Nova 21. Tots ells participen també a les xarxes locals d’aprenentatge col·laboratiu que s’han organitzat a tot el territori català.

Escola Nova 21 al Congrés de Diputats

Publicat el per Equip Escola Nova 21
Tornar

El passat dia 28 de març l’Eduard Vallory, director del programa Escola Nova 21 i President del Centre UNESCO de Catalunya va ser convocat al Congrés de Diputats a Madrid per fer una compareixença davant la Comissió d’Educació i Esport.


Eduard Vallory va manifestar la necessitat i urgència del canvi educatiu a la Comissió, explicant, “la UNESCO ens adverteix que no podem seguir debatent sobre l’educació com si visquéssim al mateix món de fa trenta o cinquanta anys. L’acceleració exponencial dels canvis, sense precedent en la història, reclama, com diu el nom de l’últim informe de la UNESCO: Repensar l’Educació.” Al mateix temps, va descriure el marc d’escola avançada que, amb els seus quatre eixos (Propòsit, Pràctiques, Avaluació i Organització), serveix com a horitzó comú pels quasi 500 centres educatius participants al programa Escola Nova 21 i que possibilita la transformació generalitzada i sistèmica proposada. Eduard Vallory va insistir en què la transformació descrita per l’aliança d’Escola Nova 21, i la fonamentació d’aquesta necessitat, no sigui un nou invent sinó l’actualització del sistema basada en la realitat: “ja fa temps que hem reconegut que les finalitats que perseguia el model d’instrucció de l’era industrial per al qual es va dissenyar el nostre sistema educatiu, no responen a les necessitats de la nostra societat.”

A petició de la comissió, Eduard Vallory va presentar 10 propostes d’actuació, a títol personal, però també basades en les pràctiques dels centres impulsors que formen part d’Escola Nova 21 i que ja estan treballant dintre del marc d’escola avançada. Va començar proposant un concepte de l’educació com un ben comú amb caràcter inclusiu, idea que és fonamental per poder crear un sistema equitatiu i de qualitat en què tot infant, en tot centre educatiu, trobi experiències d’aprenentatge rellevants, gratificants i empoderadores.

Per veure més: el vídeo de la compareixença i les respostes i preguntes dels Diputats.