Escola Nova 21 s’acomiada i valora els assoliments del programa en un acte a principis de desembre amb els centres del programa

Fa tres anys un col·lectiu d’institucions i centres educatius presentaven l’aliança Escola Nova 21 per un sistema educatiu avançat, per conscienciar sobre la necessitat de transformar el sistema educatiu i generar procediments que ho facin possible. Responíen a la crida de Nacions Unides per canviar el paradigma de com s’ensenya i com s’aprèn cara al 2030.

En aquests tres anys, prop de mig miler d’escoles i instituts de tot Catalunya han cooperat en 60 xarxes territorials per orientar el seu procés de canvi cap a una educació de qualitat, inclusiva i equitativa, que generi aprenentatges que donin respostes als reptes del món d’avui; i han dut a terme un procés intensiu de canvi amb una mostra representativa de 30 centres, demostrant que es pot canviar tot el sistema.

Aquest 4 de desembre el programa finalitza amb un acte on s’exposaran i valoraran els assoliments d’aquests tres anys de treball cooperatiu per a la transformació educativa. Serà al CosmoCaixa d’11:30h a 14h.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Nova etapa per les xarxes d’Escola Nova 21

L’equip d’Escola Nova 21 s’acomiada però l’onada no s’atura

Ja han començat les últimes trobades de les Xarxes Locals d’Escola Nova 21 guiades per l’equip del programa, que arribarà a la seva data prevista de tancament el proper mes de desembre. Serà, però, aquest mes de juliol, amb la fi curs escolar actual, quan el programa de transformació educativa tancarà la seva operativa als centres.

La que té lloc aquestes setmanes arreu de Catalunya és la 5a trobada del curs  i la última dins el marc del programa -d’un total de 12 sessions que s’han dut a terme al llarg del programa- i en aquest escenari algunes xarxes ja estan pensant en com continuar aquest espai d’aprenentatge cooperatiu que han emprès plegades. Malgrat que Escola Nova 21 s’acaba, la voluntat per impulsar el canvi educatiu als centres i municipis és més viva que mai.

Fa dos anys que es van constituir un total de 60 xarxes arreu del país (20 a Barcelona ciutat, 30 a les comarques de la demarcació de Barcelona, 4 a la demarcació de Girona, 3 a Tarragona i 3 a Lleida, que al final s’han ajuntat en 2). Es van crear pensant en el valor que aporta el format en sí mateix -teixeix relacions cooperatives entre centres propers que mai havien estat en contacte-, com també amb la intenció d’aprendre col·laborativament i provocar una necessitat de transformació pedagògica. Amb aquesta finalitat, les sessions o ‘Trobades de xarxa’ han reunit els centres de manera periòdica per construir reflexions crítiques al voltant de qüestions clau sobre l’aprenentatge i el centre i han introduït diverses metodologies de millora continua, com l’Espiral d’Indagació, entre altres eines.

No obstant, aquesta darrera trobada pren un altre tarannà: sent la última sessió amb la participació d’Escola Nova 21, s’ha volgut apostar per un format de celebració i revisió. Per una banda, es torna a l’inici repensant els dos fonaments del canvi: cap a on anar? i com arribar-hi? Aquesta retrospecció permet mirar enrere i situar tots els passos i tots els recursos que hem emprat durant aquests anys. A més, dóna peu a fer una avaluació del recorregut, prendre’n consciència i celebrar els èxits que s’han anat sumant de forma col·lectiva.

Les Xarxes Locals d’Escola Nova 21 d’arreu són eines d’un enorme potencial de canvi. Trobada a trobada, els centres han anat compartint experiències i reflexions molt enriquidores i, en aquest procés, han anat apoderant les xarxes com a recurs rellevant pel seu camí pel canvi. De cara l’octubre, les xarxes es tornaran a trobar per decidir com donen continuïtat a aquest projecte transformador per sí mateixes, sense la guia d’Escola Nova 21.

La onada del canvi continua, la transformació educativa no té aturador!

 

El Baix Llobregat, Vallès Occidenta, Terres de l’Ebre, l’Empordà, Badalona, Granollers, Igualada, ja han fet la  12a trobada de xarxa i en els propers dies es trobaran la resta de xarxes locals del territori

Ahir, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) va acollir una sessió plenària els centres de Xarxes pel Canvi i d’Escola Nova 21 de la ciutat de Barcelona que va comptar amb l’assistència de les direccions dels centres educatius que en formen part i totes les persones que des de diferents responsabilitats professionals estan involucrades en la millora continua de l’educació a la ciutat: dinamitzadores, direccions de Centres de Recursos Pedagògics i Equips d’Atenció Psicopedagògica, referents territorials, inspecció, mentores i tècniques dels serveis centrals del Consorci d’Educació de Barcelona.

La jornada va posar en valor l’experiència acumulada durant els dos primers anys de Xarxes per al Canvi i va posar de manifest que el Consorci d’Educació es planteja com a repte que tots els centres educatius públics de la ciutat en formin part. Es tracta del compromís de l’administració educativa de Barcelona de no deixar cap centre enrere i vetllar per l’equivalència de tots els projectes educatius pel que fa a la qualitat de les seves propostes.

A la sessió hi va intervenir l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que va reafirmar el compromís de la ciutat de construir un model propi d’innovació educativa que actualitzi el conjunt de centres educatius. Així com del conseller d’Educació, Josep Bargalló,  que va constatar que tant el Consorci com el Departament han de veure en els propers mesos com prenen el llegat del programa Escola Nova 21, que finalitza aquest any, i l’incorporen a les accions de millora del sistema.

La sessió també va comptar amb la participació de les entitats promotores de Xarxes per al canvi, el Consorci d’Educació de Barcelona, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, l’ICE-UAB i Escola Nova 21, que en el seu conjunt van valorar molt positivament l’evolució de l’aliança i van destacar-ne la potència transformadora del treball col·laboratiu a les xarxes i la vocació sistèmica de canvi del programa.

 

El programa Xarxes per al Canvi

El programa Xarxes per al Canvi es va posar en marxa el 19 de gener de 2017, fruit del conveni entre el Consorci d’Educació de Barcelona, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, l’ICE-UAB i Escola Nova 21. El seu objectiu és que tots els centres educatius de la ciutat trobin el seu espai de conversa pedagògica per a compartir un horitzó comú de transformació educativa i repensar les seves pràctiques educatives, l’avaluació i l’organització de manera sistèmica, equitativa, sostenible i sostinguda i que tots els centres participants comptin amb l’impuls i la facilitació d’una persona dinamitzadora en aquest recorregut.

 

El passat 19 de desembre el Departament d’Educació, l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya presentaven un acord per impulsar una iniciativa conjunta amb Escola Nova 21 que possibilitarà la transferència dels coneixements i procediments del programa i posar les bases per a les futures accions de política pública per actualitzar el conjunt del sistema educatiu.

Amb l’acord entre Generalitat, entitats municipalistes i Escola Nova 21 la transformació educativa es consolida com a política pública a Catalunya

Les xarxes d’actualització educativa esdevenen política pública

L’acord, que liderarà el Departament d’Educació a partir d’aquest mes de gener, es vehicularà a través de la Comissió Mixta Departament d’Educació-entitats municipalistes i  farà possible que les 60 xarxes locals de transformació educativa d’Escola Nova 21 que ja existeixen arreu del territori passin a formar part de l’acció de l’administració pública de la mateixa manera que ja passa a la ciutat de Barcelona amb Xarxes per al canvi.

Això vol dir que Educació incorpora a partir d’ara Escola Nova 21 a les xarxes del Departament amb l’objectiu d’impulsar la innovació i la millora educativa per respondre a les necessitats educatives de tot l’alumnat.  A partir de les xarxes locals d’Escola Nova 21, es transferirà el coneixement sobre el procediment de canvi al personal del Departament d’Educació, que se’n responsabilitzarà.

Així, s’incorporarà personal del Departament d’Educació a les xarxes coordinades per ajuntaments a la demarcació de Barcelona, alhora que es treballarà per implicar els municipis a les de Girona, Lleida, Terres de l’Ebre i Tarragona, que actualment coordina el Departament. A més, la Inspecció d’Educació i els Serveis Educatius del Departament s’incorporaran en l’acompanyament de les xarxes fins ara liderades pels municipis, i als centres que en formen part.

La implicació imprescindible dels municipis per a la transformació educativa

La incorporació d’aquestes xarxes a la política pública de la Generalitat i la implicació directa de les entitats municipalistes consolida el protagonisme necessari dels municipis en el procés d’actualització educativa. L’acció conjunta entre Generalitat i municipis oferirà l’oportunitat de definir models de corresponsabilització dels ens locals en el procés d’actualització educativa i la seva incorporació en les xarxes on actualment no hi tenen cap funció, una demanda que fins ara s’ha manifestat a moltes localitats.

Per això la roda de premsa de presentació de l’acord va comptar amb les intervencions de les alcaldesses de Sant Vicenç dels Horts, Maria Teresa Aymerich, de Montcada i Reixac, Laura Campos, de Sant Cugat del Vallès, Carmela Fortuny, de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, l’alcalde de Cerdanyola del Vallès, Carles Escolà i  Rafa Homet, Diputat d’Educació de la Diputació de Barcelona, institució que ha estat clau en el suport a la dinamització de les xarxes. Totes elles van destacar el valor afegit que han aportat les xarxes per al procés de canvi educatiu als seus municipis així com la necessitat de posar els municipis al centre del procés.

Per la seva banda, el director d’Escola Nova 21, Eduard Vallory,  va voler destacar “la transversalitat política i institucional de l’acord, que posa les bases per a què l’actualització educativa que la UNESCO demana arribi progressivament a tot el sistema educatiu català amb polítiques públiques que es mantinguin en el temps”.

Durant un any i mig, es transferiran els coneixements del programa al Departament d’Educació

El procés d’actualització del sistema educatiu català ha fet un gran pas endavant: el canvi educatiu esdevé política pública a Catalunya. El Departament d’Educació de la Generalitat i les dues entitats municipalistes: l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, han acordat aquest desembre que les accions de canvi educatiu impulsades per Escola Nova 21 es liderin des del Departament, en treball conjunt amb els municipis, al llarg del pròxim any i mig.

L’acord, que es vehicularà a través de la Comissió Mixta Departament d’Educació-entitats municipalistes, senta les bases per a una acció conjunta que articuli el procés d’actualització dels centres educatius a Catalunya, sota el lideratge del Departament. Com ja passa a la ciutat de Barcelona, ara les 60 xarxes locals de transformació educativa d’Escola Nova 21 arreu del país passaran a formar part de l’acció de les administracions públiques, amb el suport de l’equip del programa.

El maig de 2016, en la presentació d’Escola Nova 21, dèiem: “Aquest programa només vol durar tres anys. Pretenem catalitzar el canvi, focalitzar-lo, i contribuir a empoderar escoles i institucions per a iniciar un camí de no retorn cap al sistema educatiu avançat que ens cal”. Ara amb aquest acord, el prop de mig miler de centres del Servei d’Educació de Catalunya que formen part d’Escola Nova 21 esdevenen l’avançada del canvi al conjunt del sistema.

L’any i mig de treball conjunt entre Departament, municipis i Escola Nova 21 servirà per a fer la transició entre l’existència del programa i les futures accions per actualitzar tot el sistema educatiu. Durant aquest temps, els processos de canvi del programa es mantindran, ara de la mà de professionals del Departament i dels municipis, per tal de transferir coneixements i procediments i validar-ne la seva utilitat i impacte.

Concretament, d’una banda, personal del Departament assumirà el mentoratge dels centres de la mostra representativa d’Escola Nova 21 i, conjuntament amb l’equip d’Escola Nova 21, testarà, supervisarà i generarà evidències dels processos de canvi i les accions de formació. D’altra banda, s’incorporarà personal de l’administració educativa a les xarxes coordinades per ajuntaments a la demarcació de Barcelona, es treballarà per implicar els municipis a les de Girona, Lleida, Terres de l’Ebre i Tarragona. I finalment, s’emprarà els criteris de la Rúbrica de Canvi com a referència d’actualització i millora del sistema.

 

Escola Nova 21 engega una iniciativa que posa en contacte els centres de la mostra i els centres de la xarxa amb els següents objectius: aprendre i compartir experiències sobre el procés de canvi educatiu, així com inquietuds i dubtes entre iguals. Aquesta interacció serà gràcies a les visites que realitzaran els docents dels centres de les xarxes als centres de la mostra. En aquesta primera ronda de visites hi participaran més de 550 docents i s’allargaran fins al mes de febrer. A partir d’aquell mes, s’inciarà una nova ronda de trobades.

Els centres de la Mostra Representativa (30 centres del programa EN21 seleccionats en base als percentatges existents al sistema educatiu de distribució geogràfica, perfil socioeconòmic i grau de complexitat, primària/secundària i tipologies de centres. L’objectiu és que els procediments que es generin a través de la interacció amb EN21 puguin ser emprats per a generalitzar accions de transformació de centres per part de les institucions corresponents, un cop el programa finalitzi) acullen als docents amb la voluntat de compartir el procés de transformació al qual estan immersos i per explicar quins han sigut els seus canvis més significatius en els darrers cursos. Els docents dels centres de la xarxa (centres del programa que  a partir del treball cooperatiu avancen conjuntament en el procés per a l’actualització i canvi. S’organitzen en en més d’una seixantena de xarxes col·laboratives constituïdes per proximitat  territorial) hi assisteixen amb la determinació d’aprendre dels dubtes i experiències dels altres centres, així com compartir els seus reptes i assoliments.

Generalment, les visites s’inicien amb una breu reunió introductòria que realitza la persona que guia la trobada. S’aprofita per fer una ronda d’expectatives, així la persona que dirigirà la visita pot ajustar-ne el contingut. Així mateix, en aquesta primera part, també s’explica quin ha estat el procés de canvi i l’entrada al programa d’Escola Nova 21. Aquests continguts es materialitzen en la segona part de la trobada, la visita al centre. S’aprofundeix en el tema que els visitants tinguin més inquietud i es coneixen els materials, els espais i els mètodes del centre. Un cop acabada la volta pel centre, s’obre un torn obert de preguntes que, molts cops, s’acaba convertint en un debat entre els docents, on es realitza un intercanvi de consells, inquietuds i aprenentatges. Aquesta última part  aporta als docents una pràctica excel·lent: potencia l’aprenentatge entre iguals. Mestres i centres interessats per la transformació educativa i el procés de canvi comparteixen eines, recursos, pràctiques, dubtes i reptes!

Aquestes visites són accions de valor no només pels centres de la xarxa, sinó també pels centres de la Mostra. La interacció dels centenars de docents implicats en el procés de canvi educatiu és imprescindible per formar a un moviment social que vol transformar l’educació i adquirir una cultura de millora contínua. Seguim teixint xarxa entre diferents docents i centres educatius!

 

Després de 7 jornades a 7 punts diferents del territori i d’haver arribat a més de 200 centres, les xarxes locals d’Escola Nova 21 comencen el curs amb un revulsiu d’energia transformadora que marcarà el treball dels propers mesos.

 

Les ciutats de Tarragona, Cardedeu, Castelldefels, Girona, Lleida, Barcelona i Terrassa han acollit durant el passat mes d’octubre les jornades Activem el canvi, una cita d’obertura del curs de les Xarxes Locals d’Escola Nova 21, l’espai de treball cooperatiu entre escoles i instituts del programa.

Les jornades han reunit docents, personal de les administracions educativa i local, i experts en un sol espai, proper i participatiu, per debatre sobre el propòsit de l’educació mitjançant la Rúbrica de canvi, veure com afrontar el procés de canvi educatiu als centres i aprofundir en els usos i potencialitats de la metodologia de l’Espiral d’Indagació.

Les jornades han arribat a centenars de docents i directors i directores de més de 200 centres educatius catalans, a més de dinamitzadors de les xarxes locals d’Escola Nova 21, representants de la Diputació de Barcelona i del Consorci d’Educació de Barcelona i professionals de CRPs, inspecció, ajuntaments i universitats catalanes. Això ha fet visible una vegada més el consens unànime pel canvi educatiu així com la creixent unitat d’acció que s’està generant entre el món municipal i el món educatiu en el procés de transformació educativa.

La metodologia de participació i interlocució de les jornades han estat la clau de l’èxit de les jornades Activem el canvi, que han generat un clima proper, flexible i alhora d’un gran valor qualitatiu. Les aportacions (vegeu presentació) d’Antoni Zabala, director de l’Institut de Recursos i Investigació per a la Formació i membre del Comitè Assessor de la Rúbrica de canvi, Jaume Jornet, expert en processos de canvi d’organitzacions i en les metodologies agile i lean, Lorena Becerril, professora al departament d’Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació han estat clau per il·lustrar nítidament els continguts principals: la Rúbrica de canvi, la cultura de millora contínua en l’organització de centre i la metodologia de l’Espiral d’Indagació.

En breu podreu trobar els vídeos de les jornades al canal de Youtube d’Escola Nova 21

Tarragona, Cardedeu i Girona ja han donat el tret de sortida al curs escolar amb les Xarxes Locals d’Escola Nova. Les jornades Activem el canvi han reunit ja centenars de mestres de les comarques properes amb l’objectiu de posar sobre la taula les claus sobre la nova cultura de centre.

Antoni Zabala, director de l’Institut de Recursos i Investigació per a la Formació i membre del Comitè Assessor de la Rúbrica de canvi, Jaume Jornet, expert en processos de canvi d’organitzacions i en les metodologies agile i lean, i Lorena Becerril, professora al departament d’Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, i Marina Gay, coordinadora de Xarxes Locals d’Escola Nova 21, han estat els ponents encarregats d’abordar els temes centrals de les jornades: La Rúbrica de canvi, l’organització de centre i la metodologia de l’Espiral d’Indagació.

La participació dels assistents ha permès un debat de qualitat amb els experts per tal de resoldre els principals interrogants dels docents: Com iniciar el canvi amb pocs recursos? Com podem saber si una pràctica educativa és adequada? Com utilitzar la Rúbrica com a eina d’orientació en el camí del canvi? Com gestionar el temps al centre a l’hora d’implementar grans canvis?  De quina manera podem saber en quin punt es troba el nostre centre i quines accions podem iniciar? Com pot ajudar l’Espiral d’Indagació a l’hora de plantejar-se la transformació del centre? …

Els dies 18, 23 i 30 d’octubre serà el torn de Lleida, Barcelona i Terrassa, que també acolliran la jornada Activem el canvi. L’èxit de participació i de les preinscripcions ha permès incloure a la programació una nova jornada a Castelldefels el dia 25 d’octubre. La serà una oportunitat més per facilitar la participació de tots els docents que tinguin curiositat per descobrir nous plantejaments sobre la transformació educativa.

 

Si encara no ho heu fet, podeu inscriure-us a qualsevol de les jornades a:

 

El passat 12 de juny, va tenir lloc, al Museu Marítim de Barcelona, la darrera trobada del curs  de Xarxes per al Canvi, on hi van assistir més de 400 docents de 200 centres educatius de la ciutat de Barcelona. Centres i docents que dins aquest programa s’organitzen en xarxes d’aprenentatge i treball col·laboratiu per la transformació educativa, fent possible que a la ciutat de Barcelona el canvi educatiu sigui política pública.

La 8a trobada va comptar amb la presència de diversitat d’institucions implicades en el canvi educatiu a la capital catalana: Laia Ortiz, vicepresidenta del Consorci d’Educació i tinenta d’alcaldia de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona; Josep González Cambray, director General de Centres Públics del Departament d’Ensenyament; Mercè Massa, gerent del Consorci d’Educació; Eduard Vallory, director d’Escola Nova 21; Anna Cros, directora de l’ICE de la UAB i Francina Martí, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

Davant elevadíssim grau implicació dels mestres i centres barcelonins, així com la cohesió institucional que va exemplificar l’acte, Eduard Vallory, Director d’Escola Nova 21, una de les forces impulsores de l’aliança Xarxes per al Canvi, va posar en valor la força i potencialitat del moviment per a la transformació educatiu que es viu actualment a Catalunya i en especial a la ciutat de Barcelona: “Estem davant d’una mobilització sense precedents de centres i docents”, va dir als assistents Vallory.

La vuitena trobada també va comptar amb Philippe Meirieu, un pedagog francès molt estimat i llegit a Catalunya, ja que en els darrers 20 anys ha participat en Escoles d’Estiu, intervencions públiques i, sobretot, ha estat objecte de nombroses traduccions al català de gran part de la seva extensa obra.

Meirieu va presentar la situació actual en un marc de crisi generalitzada de la joventut, des d’un diagnòstic força pessimista, però esperançat en el paper de l’educació i dels docents. Meirieu considera que l’educació actualment és “més complexa que mai”, bo i considerant que l’infant està sotmès a una pressió constant per a consumir i per a satisfer, de forma immediata, els seus desitjos.

La conferència de Philippe Meirieu, “Quina educació cal per afrontar els reptes de la societat?”, es va articular a partir dels punts clau que segons el pedagog acoten aquestes problemàtiques: la dispersió d’una referència moral única; l’augment de l’individualisme social; el canvi d’estatus de l’infant dins la configuració familiar; els infants ara són “fills desitjats” i això comporta que els pares esperen una resposta positiva dels infants, que els estimin, amb la qual cosa estan disposats a fer el que calgui perquè sigui així; el capitalisme pulsional i l’urgència de les preocupacions diàries, que no permeten l’emergència del pensament, el presentisme i l’absència d’un projecte futur plausible i compartit. Amb aquest punt de partida el pedagog va donar diversos consells als mestres assistents [vegeu-ne un resum al Diari de l’Educació] com ara basar l’organització dels alumnes en el treball col·laboratiu, potenciar el treball manual per treballar l’autoexigència, o deixar enrere les metodologies transmissores per  “crear situacions que ajudin els alumnes a estar atents i col·laboratius”