L’onada de canvi educatiu també arriba a la universitat

El nou Programa Margalida Comas per a la Millora de la Docència i l’Aprenentatge busca la generalització de l’aprenentatge competencial a la universitat  

El procés de canvi cap a un aprenentatge competencial que està mobilitzant a milers de centres i docents a Catalunya no s’atura a l’ensenyament secundari: ja està arribant a la universitat. Moltes aules dels campus catalans acullen des de fa anys experiències avançades d’aprenentatge que agafaran una nova embranzida amb la posada en marxa, a partir del curs vinent, del Programa Margalida Comas per a la Millora de la Docència i l’Aprenentatge a la Universitat, que va aprovar el mes passat el Consell Interuniversitari de Catalunya i s’ha presentat aquesta setmana.

El Programa–que reconeix Margalida Comas, mestra i professora de la Universitat de Barcelona que als anys 30 va ser un referent en innovació pedagògica– neix amb la voluntat d’actualitzar els mètodes docents, d’aprenentatge i d’avaluació competencial al conjunt del sistema universitari set anys després de l’inici de les titulacions adaptades a l’Espai Europeu d’Educació Superior. Igualment, contempla accions com la recopilació de les experiències d’èxit que ja s’estan duent a terme a les aules. Un exemple d’elles és la manera de treballar als graus de Biologia Humana i de Medicina de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). El currículum d’aquests estudis inclou, des de l’inici, l’aprenentatge basat en problemes, un espai interdisciplinari de diverses hores setmanals on es treballa en petits grups, de 7 a 10 estudiants d’ambdós graus, als quals se’ls planteja un problema que han de resoldre durant tres setmanes, investigant pel seu compte i amb el suport d’un tutor que fa de facilitador de l’aprenentatge, sense adoptar un rol de transmissor de coneixement.

Els problemes plantejats tenen un fort vincle amb la vida real, ja que normalment parteixen de notícies de premsa, editorials de revistes científiques o fins i tot anuncis de televisió. És el cas d’un dels problemes realitzats, que pren com a punt d’inici un anunci publicitari que explica les bondats d’una crema solar que també combat els signes de l’envelliment. L’ús que fa l’espot de termes científics com l’àcid fòlic i la creatina, ingredients que es presenten com a ideals per estimular la renovació cel·lular, és el punt de partida des del qual els alumnes es proposen investigar sobre aquests termes i si veritablement la informació que es presenta a l’anunci està contrastada científicament.

Pensament crític
“Ens interessa molt estimular el pensament crític del estudiants”, explica Mar Carrió, professora de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la UPF, qui també incideix en què l’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) permet desenvolupar altres habilitats com el treball en equip o la competència comunicativa: “fem que parlin molt entre ells per discutir sobre els problemes, i a més han de fer exposicions orals”. Igualment, empren instruments avaluatius avançats com les rúbriques i els portfolis.

Tot això repercuteix en un aprenentatge més significatiu: “ja ens ho diuen els alumnes, que els coneixements que adquireixen en aquestes sessions mai els obliden”. I a més, capacita per al món real i laboral.  “Un antic estudiant nostre que va trobar feina als laboratoris Novartis va venir a veure’ns. Li vam preguntar com li anava, i ens va dir: ‘la feina que faig és un constant ABP. Sort que en vam fer a la carrera’”.

La facultat va començar a aplicar aquestes metodologia fa 12 anys. Al seus inicis, els docents tenien por que la nova manera de treballar desenvolupant competències aprimés l’adquisició de coneixements, però les pors es van dissipar quan van elaborar un estudi on es preguntava als alumnes de 2n i 5è curs sobre els coneixements adquirits al llarg de la carrera. “Vam fer la prova als alumnes que no havien treballat amb ABP i aquells que sí ho havien fet. A 2n any no es veien diferències, però a 5è curs el rendiment era significativament superior a favor dels alumnes que havien fet ABP. Havien retingut molt millor els coneixements. Vam comprovar que l’aprenentatge a llarg termini és molt millor quan es fan servir aquest tipus de metodologies de treball globalitzat”.

Aquest exemple no és l’únic que es dóna a l’àmbit universitari. Així com els estudis de Medicina de la Universitat de Girona ja es van posar en marxa amb metodologia d’ABP, a l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) fa anys que també s’aposta per les pràctiques competencials i l’aprenentatge cooperatiu a diferents àmbits. Unes metodologies que han tingut un “efecte molt positiu” quant a “la implicació i compromís de l’alumnat, regularitat a l’hora de treballar i al seu rendiment”, segons explica Miguel Valero, catedràtic del Departament d’Arquitectura de Computadors de la UPC. Entre els problemes formulats es troba, per exemple, el disseny d’una aplicació informàtica que gestiona les reserves d’un hotel. En la mateixa direcció, a la Universitat Rovira i Virgili també s’han desenvolupat diverses experiències d’enfocament competencial a través de l’Aprenentatge-Servei (APS) a diferents àmbits de coneixement, des d’Arquitectura fins a Economia i Empresa, Infermeria, Ciències Jurídiques, Química o Turisme.

Indicadors de qualitat docent
Amb el nou Programa Margalida Comas per a la Millora de la Docència i l’Aprenentatge a la Universitat, que posa en marxa la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat, es vol que aquestes pràctiques d’aprenentatge competencial siguin cada cop més presents a la vida universitària. Com explica el director del programa, Josep Eladi Baños, catedràtic i exvicerector de Docència i Ordenació Acadèmica de la UPF, el Programa engegarà projectes de recerca educativa a diferents àrees de coneixement amb el propòsit d’identificar quines són les metodologies que generen un aprenentatge més significatiu. A més, determinarà indicadors de qualitat docent, oferirà formació al professorat i apostarà pel reconeixement de l’activitat docent competencial, “tant per a l’accés a la professió com per a la promoció dins de la universitat” –indica el Prof. Baños.

Els canvis metodològics als campus es complementaran  amb un viratge progressiu del conjunt de les Proves d’Accés a la Universitat, la selectivitat, cap a un enfocament competencial, que ja s’ha posat en pràctica en l’àmbit de les ciències naturals i que es podria implantar al conjunt al llarg dels pròxims tres anys. L’enfocament competencial de la Selectivitat va en la línia del currículum competencial de secundària i permetrà resoldre una contradicció: “quan els meus estudiants de Medicina, que són dels millors del sistema, arriben del Batxillerat, –explica el Prof. Baños– jo els dic que fins ara només han demostrat que sabien passar exàmens; però que això no vol dir ser intel·ligents”.

Amb els canvis que s’aniran estenent als sistemes d’aprenentatge i d’avaluació a la universitat, els estudiants hauran de demostrar que tenen la capacitat de relacionar conceptes, d’analitzar i de crear, i d’articular els coneixements de forma competencial per donar resposta a situacions concretes vinculades a la vida real. Competències que no es podran aprendre fent colzes la nit abans de l’examen, sinó que s’hauran hagut d’adquirir amb noves pràctiques d’aprenentatge que, idealment, també s’hagin donat al llarg dels anys de l’escolarització. “Aquest nou programa universitari reforça el treball de transformació educativa per un sistema on infantil, primària i secundària tinguin una mirada integral i competencial de l’aprenentatge”, apunta Boris Mir, director adjunt d’Escola Nova 21.

El marc d’escola avançada desperta l’interès de la comunitat educativa de Tarragona

desembre 5, 2017

Més d’un centenar de docents han participat en la formació impulsada pels Serveis Territorials de Tarragona per aprofundir els seus coneixements sobre el “marc d’escola avançada” com a referent per […]

El marc d’escola avançada desperta l’interès de la comunitat educativa de Tarragona

“Feia temps que demanàvem aquest canvi”.

novembre 23, 2017

La implicació de les famílies: una peça clau en els processos de transformació de les escoles Fotos: Mónica Bergós “He notat que les meves filles van més contentes a l’escola. […]

“Feia temps que demanàvem aquest canvi”.

Inscriu’te a “the Spiral of Inquiry: eina per a la transformació educativa” el dia 6 de novembre!

octubre 25, 2017

Judy Halbert i Linda Kaser, codirectores de Networks of Inquiry and Innovation i l’Aboriginal Enhancement Schools Network, participen en el fórum Debats d’Educació de la Fundació Jaume Bofill i la […]

Inscriu’te a “the Spiral of Inquiry: eina per a la transformació educativa” el dia 6 de novembre!