Una de les hipòtesis que conformen el protocol de canvi és que la transformació d’un centre s’aprèn fent-la. En aquest sentit, un dels aprenentatges clau per als equips impulsors durant el segon any del programa és “prototipar per aprendre”. 

Els Productes Mínims Viables (PMV) són canvis a petita escala (prototips) que es realitzen amb el mínim de recursos (temps, persones implicades, recursos materials) per aprendre i capacitar els docents abans d’iniciar canvis estructurals o transformacions a gran escala. Aquestes petites experiències es poden replicar millorades, és a dir és poden iterar fins a validar els aprenentatges o resultats desitjats.

Aquest prototipatge ha de proporcionar al centre aprenentatge validat. Permet reflexionar sobre què hem après i que hem confirmat o repensat les hipòtesis inicials: els fets tenen tanta força com les idees. També permet un estalvi en recursos ja que el cost d’equivocar-se és molt baix i el d’aprendre és molt alt, tot i que amb poques persones implicades. Aquest feedback real ha permès prendre decisions sense dependre només de les creences. Finalment, els productes mínims viables permeten fer tangible unes idees que han passat d’una hipòtesis a una realitat, comunicar-les i experimentar-les en el context de cada escola. 

Algunes de les facilitacions del segon curs han estat enfocades a acompanyar els equips impulsors en el disseny, l’avaluació, l’execució i la comunicació dels PMV.