“La Selectivitat memorística no genera un aprenentatge significatiu”

Ja s’està plantejant un nou model de prova que avaluarà per competències i connectarà els coneixements amb situacions reals que es poden presentar a la vida

“Ningú et va per la vida demanant definicions. La pregunta tradicional ‘Mitocondris, estructura i funció’, i a partir d’aquí enrotlla’t, no té cap sentit. És com a anar a un supermercat i que et demanin la taula de multiplicar per fer la teva compra. Oi que ningú ho fa? El que fem nosaltres és recuperar notícies reals aparegudes a la televisió, la ràdio, la premsa o a articles científics perquè els alumnes sàpiguen interpretar i explicar aquelles informacions”.

El neurocientífic i professor de la Universitat de Barcelona David Bueno es troba darrera de la prova pilot que els darrers cursos ha avaluat de manera més competencial i menys memorística els alumnes de la Selectivitat en la matèria de Biologia. Els resultats han estat tan bons que la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat ja treballa per estendre aquest nou model a la resta d’àrees de coneixement. El procés serà gradual i podria estar enllestit d’aquí a quatre anys.

Un exemple de pregunta competencial seria agafar la notícia real apareguda a un diari: “S’han trobat uns cucs que viuen sense mitocondris” i demanar que l’alumne expliqui d’on treuen energia aquests cucs. “D’aquesta manera fem que l’alumne parli dels mitocondris i així mateix d’altres vies metabòliques que també generen energia. No exposa sense processar tot allò que ha memoritzat sinó que ho aplica a un aspecte concret i real”.

Les troballes a l’àmbit de la Neurociència els darrers anys expliquen algunes de les raons pel canvi de model. El nostre cervell instintivament vol aprendre coses noves del seu entorn. Si percep que allò que se li explica no forma part del seu entorn, no ho integra. Ho pot memoritzar i escriure-ho en un examen, però a l’endemà ja ho haurà oblidat. Si forma part de l’entorn, el cervell hi trobarà una utilitat pràctica i no ho oblidarà tan fàcilment.

“Només quan l’alumne troba que un aprenentatge té repercussió per a la seva vida és quan queda emmagatzemat a la memòria de llarg termini. Som una mica egoistes com a espècie. Només retenim allò que ens afecta directament a nosaltres, el que incorporem per sobreviure”-amplia Bueno, i assegura que per tots aquests motius “la Selectivitat memorística no genera un aprenentatge significatiu”.

La transició cap a un nou model més competencial buscarà la participació del professorat dels instituts en el disseny de les proves, perquè l’objectiu també és que canviïn els processos d’ensenyament i aprenentatge a tota la Secundària i el Batxillerat. “Volem que es produeixi un canvi en la manera de concebre l’ensenyament. Que s’entengui que no és un catàleg de coses, sinó un procés d’adquisició d’una sèrie de competències per a la vida adulta. La qüestió no és ensenyar coses, sinó què se n’ha de fer d’aquestes coses”.

Les veus més reticents al canvi, que encara argumenten que l’onada innovadora no ha d’arribar a la Secundària i molt menys al Batxillerat perquè allà es prepara per a la Selectivitat, es trobaran, doncs, amb un nou plantejament, que exigirà també una transformació en la manera de treballar al dia a dia de les aules. I tot tenint en compte que, atenció, l’exercitació de  la memòria no s’ha de deixar de banda. “Hi ha crítics que diuen que a partir d’ara la gent ja no recordarà res. No és veritat. La memòria és una competència també. Encara és important. Però no per ella mateixa, sinó per recordar els aspectes clau que ens permeten recordar tota la resta”.

El Departament d’Ensenyament treballa també en aquesta direcció i té gairebé enllestit un decret que regularà l’avaluació per competències a l’Educació Secundària Obligatòria (ESO). En aquest primer canvi, es demanarà que els docents avaluïn els progressos dels alumnes i no els resultats obtinguts en una determinada prova. Al butlletí de notes figurarà si s’ha aconseguit un assoliment excel·lent, notable o satisfactori, o si no s’ha arribat als objectius marcats. Aquest canvi en l’avaluació haurà de ser conseqüència d’haver fet el canvi a generar aprenentatge competencial.

El propòsit final de la transformació és que l’educació canviï per adaptar-se a un món que canvia cada vegada més ràpid. “Ningú sabem com serà el futur dels alumnes que tenen ara 16 anys.  Necessitem formar persones que s’adaptin més fàcilment a qualsevol canvi professional, social i cultural que es pugui produir. No ens podem quedar anquilosats en un moment històric”.

Escola Nova 21 finalitza amb un acte el 4 de desembre al Cosmocaixa

novembre 8, 2019

Escola Nova 21 s’acomiada i valora els assoliments del programa en un acte a principis de desembre amb els centres del programa Fa tres anys un col·lectiu d’institucions i centres […]

Escola Nova 21 finalitza amb un acte el 4 de desembre al Cosmocaixa

[CANCEL·LAT] Educació 2030: transformant el futur. 26 d’octubre celebració final d’Escola Nova 21

octubre 3, 2019

[ACTUALITZACIÓ Davant de les mobilitzacions ciutadanes previstes el 26 d’octubre i de la complexitat de fer-la en una data alternativa, el Departament d’Educació i Escola Nova 21 hem acordat cancel·lar la […]

[CANCEL·LAT] Educació 2030: transformant el futur. 26 d’octubre celebració final d’Escola Nova 21

El viatge continua! – Tercera i última Escola d’Estiu de la Mostra representativa d’Escola Nova 21

juliol 26, 2019

La primera setmana de juliol va acollir, com els darrers tres anys, l’Escola d’Estiu de la Mostra representativa d’Escola Nova 21, una formació de tres dies que reuneix els 30 […]

El viatge continua! – Tercera i última Escola d’Estiu de la Mostra representativa d’Escola Nova 21