Després de 7 jornades a 7 punts diferents del territori i d’haver arribat a més de 200 centres, les xarxes locals d’Escola Nova 21 comencen el curs amb un revulsiu d’energia transformadora que marcarà el treball dels propers mesos.

Les ciutats de Tarragona, Cardedeu, Castelldefels, Girona, Lleida, Barcelona i Terrassa han acollit durant el passat mes d’octubre les jornades Activem el canvi, una cita d’obertura del curs de les Xarxes Locals d’Escola Nova 21, l’espai de treball cooperatiu entre escoles i instituts del programa.

Les jornades han reunit docents, personal de les administracions educativa i local, i experts en un sol espai, proper i participatiu, per debatre sobre el propòsit de l’educació mitjançant la Rúbrica de canvi, veure com afrontar el procés de canvi educatiu als centres i aprofundir en els usos i potencialitats de la metodologia de l’Espiral d’Indagació.

Les jornades han arribat a centenars de docents i directors i directores de més de 200 centres educatius catalans, a més de dinamitzadors de les xarxes locals d’Escola Nova 21, representants de la Diputació de Barcelona i del Consorci d’Educació de Barcelona i professionals de CRPs, inspecció, ajuntaments i universitats catalanes. Això ha fet visible una vegada més el consens unànime pel canvi educatiu així com la creixent unitat d’acció que s’està generant entre el món municipal i el món educatiu en el procés de transformació educativa.

La metodologia de participació i interlocució de les jornades han estat la clau de l’èxit de les jornades Activem el canvi, que han generat un clima proper, flexible i alhora d’un gran valor qualitatiu. Les aportacions (vegeu presentació) d’Antoni Zabala, director de l’Institut de Recursos i Investigació per a la Formació i membre del Comitè Assessor de la Rúbrica de canvi, Jaume Jornet, expert en processos de canvi d’organitzacions i en les metodologies agile i lean, Lorena Becerril, professora al departament d’Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació han estat clau per il·lustrar nítidament els continguts principals: la Rúbrica de canvi, la cultura de millora contínua en l’organització de centre i la metodologia de l’Espiral d’Indagació.

En breu podreu trobar els vídeos de les jornades al canal de Youtube d’Escola Nova 21

“Del currículum competencial a la transformació educativa” és el títol de la Jornada que té lloc a l’autidori del CosmoCaixa, per analitzar el canvi en l’aprenentatge i l’avaluació dels currículums competencials, així com el paper i la formació dels docents dels sistemes educatius implicats.

A la presentació, Eduard Vallory, president del Centre UNESCO de Catalunya, assegura que el gran repte és garantir que a les escoles els infants troben oportunitats reals pel seu desenvolupament, amb un formació integral de la persona que es basa en els pilars d’aprendre a ser, conèixer, fer i conviure. Es tracta d’un aprenentatge significatiu i rellevant al que s’arriba amb un enfocament competencial del currículum, que genera el gaudi d’aprendre en alumnes i docents, canviant la mirada sobre l’infant i l’aprenentatge, i redibuixant les pràctiques cada dia. La complexitat del canvi requereix formació i recursos. Vallory argumenta que les raons per les que s’ha de prendre seriosament el canvi de mirada cap a un currículum competencial són el moment històric que vivim amb reptes globals sense precedents, que requereix persones capacitades amb esperit crític i capacitat per esdevenir agents de canvi; la disrupció tecnològica exponencial que transforma el context de l’escola, i la lluita contra la desconnexió que molts adolescents fan de l’educació. La transformació educativa requereix una horitzontalitat participativa que  suposa el treball en xarxa de mestre i centres, amb unes xarxes que es basen en compartir l’horitzó educatiu i corresponsabilitzar-se per avançar des de la voluntat de formar-se, aprendre dels altres i construir sobre el coneixement que es genera cooperativament.

El futur del currículum

En el marc de la Jornada la Dra. Mmantsetsa Marope, directora de l’International Bureau of Education (IBE) de la UNESCO ha presentat la iniciativa mundial per un aprenentatge competencial: “El futur del currículum: transformant l’ensenyament, l’aprenentatge i l’avaluació”. A un moment històric on els cicles de canvi i innovació són cada vegada més ràpids i complexes, l’objectiu de l’IBE és ajudar als estats membres a respondre les exigències que suposa pel sistemes educatius adaptar-se al canvi, garantint que tothom té accés a un sistema educatiu de qualitat, rellevant i equitatiu, i els resultats es basen en una gran eficàcia dels recursos.

El currículum és una de les eines més potents per donar efectivitat a les polítiques, assolir rellevància i sostenir-la en un context de canvi accelerat com l’actual. Segons la Dra. Marope hem d’estar preparats pel futur encara que sigui desconegut, per això cal una reconceptualitació del currículum pel S. XXI que formi part de les estratègies nacionals: “Es necessita un canvi de paradigma mundial a nivell curricular. En aquest nou paradigma el currículum ha de ser dinàmic perquè el context canvia, és una articulació de les expectatives col·lectives per tenir un propòsit de qualitat i rellevant perquè hi hagi un aprenentatge holístic, inclusiu, just, pacífic i sostenible” diu Marope. Afirma que un dels grans reptes no es dissenyar un currículum sinó fer que s’executi i tingui un impacte, per això hem de trobar un ensenyament, aprenentatge i avaluació rellevants. El currículum basat en les competències ha d’estar arrelat en el seu context immediat perquè els alumnes puguin actuar a nivell local fins a ser ciutadans globals empoderats. També ha de ser un currículum temporal, perquè el que ara és rellevant pot no ser-ho en cinc anys, d’aquí que s’hagi de basar en la formació continuada. Cal trobar un equilibri entre la capacitat de resposta als canvis -modificant el currículum- i l’estabilitat que es necessita per consolidar el que es fa i tingui un impacte.

Adoptar un currículum basat en competències et permet implicar-te eficaçment i actuar en diferents contextos per assolir el bé individual, col·lectiu i global. L’adquisició de coneixement és important però és insuficient, el que han de saber és què poden fer amb el que han après. Per l’IBE parlar de competència suposa tenir la capacitat de desenvolupar de forma interactiva i ètica informació, dades, tecnologia, coneixements, capacitats, valors, predisposicions i actituds. Les competències absolutament necessàries al S. XXI són: saber com aprendre; l’autoagència; la interacció amb altres; interactuar amb els recursos, utilitzar-los de forma ètica i responsable interactuant dins i amb el món; la transdisciplinarietat; l’alfabetització amb altres disciplines, i l’alfabetització amb la salut. Per sota d’aquestes competències clau que tothom necessita hi ha microcompetències que han de dissenyar els dissenyadors de currículum en el context particular. Pel que fa a l’avaluació del procés hem de transformar el sistema d’avaluació per avaluar la progressió del desenvolupament. És una eina de diagnòstic molt important que també ajuda a millorar el disseny del currículum.

Humanitzar la indústria

“Humans x Machines” és el títol de la conversa entre la Dra. Mmantsetsa Marope i  l’Alfons Cornella, fundador de l’Institute of Next, on reflexionen sobre un nou humanisme entès com l’oportunitat d’aprofitar al màxim les capacitats dels humans.  Destaquen la importància de l’educació com una eina per motivar el canvi, capaç d’educar a les persones que puguin liderar el canvi. Ara que la tecnologia és cada cop més intensa i completa, hem de reconsiderar què significa ser humans i quines competències i aptituds hem de tenir. Els currículums s’han de fixar en quines són les competències necessàries perquè algú estigui llest per les noves tecnologies, no s’han de canviar les competències estables sinó les microcompetències, per trobar l’equilibri entre el canvi i l’estabilitat necessària. Hem d’humanitzar la indústria 4.0 i no eliminar la humanitat dels humans en la cerca de l’avantguarda i el coneixement tecnològic, uilitzant el coneixement de forma ètica i moral.

Àmbit institucional, docent i familiar

A la taula rodona sobre “Els reptes per possibilitar un aprenentatge rellevant i amb sentit per a tothom”, Coral Regí, directora de l’Escola Virolai; Xavier Chavarría, inspector en cap de Barcelona; Cèsar Coll, catedràtic de Psicologia de l’Educació de la UB, i Marina Subirats, sociòloga i exregidora d’Educació, identifiquen quins poden ser els obstacles a l’hora d’assolir els reptes. Partint de la idea que el repte més important és aconseguir que el canvi sigui generalitzat, consideren que els àmbits institucional, docent i familiar són els que poden generar més dificultats. Per això cal dissenyar polítiques d’educació que facilitin la transformació educativa, afavorint l’experimentació, sostenible i transferible a tot el sistema, que trenquin amb la rigidesa del model de cv que tenim, creïn condicions i posin en marxa programes de formació del professorat que siguin adients amb aquesta nova situació. A l’àmbit del professorat s’han de dedicar recursos a formació útil que impliqui una transformació a l’aula, que faci que el professorat s’empoderi i faci seu el procés de canvi. A més de dedicar esforços i recursos perquè sigui evident per tots, famílies incloses, que la transformació educativa és inevitable. Conscients que el canvi educatiu necessita temps, s’ha de garantir que es treballa adequadament i s’avança amb rigurositat, posant en marxa una sèrie d’actuacions sectorials, que responen a una mateixa visió de conjunt, que es mantenen en el temps, garantint continuïtat i coherència per aconseguir que l’excel·lència sigui escalable.

El treball en xarxa per la transformació educativa

Set xarxes –Xarxa de Competències Bàsiques, Escola Nova 21, Xarxes per al Canvi, Xarxa Model Competencial Orientador, Educació 360, Xarxa d’Escoles Públiques Inquietes del Garraf, Xarxa d’Acords de Coresponsabilitat del Vallès– que treballen en la transformació educativa per l’adaptació del sistema cap a uns postulats més moderns són les protagonistes de l’última taula rodona, on presenten els eixos de la seva actuació.

La Jornada organitzada conjuntament pel Centre UNESCO de Catalunya, el Departament d’Ensenyament, la Fundació Jaume Bofill, Rosa Sensat, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, el Consorci d’Educació de Barcelona i la Diputació de Barcelona, acaba amb les paraules del Sr. Lluís Baulenas, secretari general d’Ensenyament de la Generalitat. La cloenda és a càrrec del M.H. Sr. Roger Torrent, president del Parlament de Catalunya, que agraeix la fermesa amb què s’ha defensat sempre el sistema educatiu del país, un sistema que és un model d’èxit, cohesió social, convivència i d’integració. Destaca que la revolució tecnològica que estem vivint canviarà la manera d’entendre el món, sent necessari que repensem i adaptem els fonaments de la societat per adaptar-nos a aquesta nova realitat, especialment pel que fa al sistema educatiu.