Després de 7 jornades a 7 punts diferents del territori i d’haver arribat a més de 200 centres, les xarxes locals d’Escola Nova 21 comencen el curs amb un revulsiu d’energia transformadora que marcarà el treball dels propers mesos.

 

Les ciutats de Tarragona, Cardedeu, Castelldefels, Girona, Lleida, Barcelona i Terrassa han acollit durant el passat mes d’octubre les jornades Activem el canvi, una cita d’obertura del curs de les Xarxes Locals d’Escola Nova 21, l’espai de treball cooperatiu entre escoles i instituts del programa.

Les jornades han reunit docents, personal de les administracions educativa i local, i experts en un sol espai, proper i participatiu, per debatre sobre el propòsit de l’educació mitjançant la Rúbrica de canvi, veure com afrontar el procés de canvi educatiu als centres i aprofundir en els usos i potencialitats de la metodologia de l’Espiral d’Indagació.

Les jornades han arribat a centenars de docents i directors i directores de més de 200 centres educatius catalans, a més de dinamitzadors de les xarxes locals d’Escola Nova 21, representants de la Diputació de Barcelona i del Consorci d’Educació de Barcelona i professionals de CRPs, inspecció, ajuntaments i universitats catalanes. Això ha fet visible una vegada més el consens unànime pel canvi educatiu així com la creixent unitat d’acció que s’està generant entre el món municipal i el món educatiu en el procés de transformació educativa.

La metodologia de participació i interlocució de les jornades han estat la clau de l’èxit de les jornades Activem el canvi, que han generat un clima proper, flexible i alhora d’un gran valor qualitatiu. Les aportacions (vegeu presentació) d’Antoni Zabala, director de l’Institut de Recursos i Investigació per a la Formació i membre del Comitè Assessor de la Rúbrica de canvi, Jaume Jornet, expert en processos de canvi d’organitzacions i en les metodologies agile i lean, Lorena Becerril, professora al departament d’Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació han estat clau per il·lustrar nítidament els continguts principals: la Rúbrica de canvi, la cultura de millora contínua en l’organització de centre i la metodologia de l’Espiral d’Indagació.

En breu podreu trobar els vídeos de les jornades al canal de Youtube d’Escola Nova 21

Aquesta entrevista ha estat realitzada pels alumnes de l’Escola Octavio Paz de Barcelona a Eduard Vallory, director d’Escola Nova 21

 

Eduard Vallory: “Demanaria poder anar a una escola que fos com la vostra.”

Analista social i gestor del canvi. President del Centre UNESCO de Catalunya, director d’Escola Nova 21 i impulsor d’un programa universitari per a la millora del desenvolupament professional dels mestres per encàrrec de la Generalitat. 

A la teva biografia escrius que ets un analista social. Ens pots explicar millor què vol dir?

Quan analitzes la societat,  intentes entendre com funciona, descomponent-la per veure els diferents elements (persones que pensen, famílies, maneres diverses de veure el món)  per saber com i per què succeeixen fets pràctics del dia a dia, però també analitzes altres temes com ara les escoles, les llengües que es parlen, la mobilitat dels estudiants…

També hem llegit que treballes a l’Escola Nova 21. Com explicaries a un infant de primària en què consisteix?

L’Escola Nova 21 és un programa que suma els esforços de mestres, famílies i gent diversa de la societat (periodistes, persones del carrer..)  per fer que a les escoles s’aprengui d’una manera més pròxima a la realitat. Una mica com vosaltres feu: que allò que aprens a l’escola tingui molt a veure amb allò que tu vius en el dia a dia; i que les coses que tu aprens no siguin coses sense sentit, sinó que quan arribes a casa veus que t’han servit per créixer.

Quina educació t’agradaria per als teus fills?

No tinc fills però m’agradaria que tinguessin ganes d’anar a l’escola i  que anar-hi els servís per créixer millor, per sentir-se millor amb ells mateixos, més capaços de fer coses, més capaços de viure amb persones diverses, ser millor persona i millor persona que conviu.

Com era la teva escola quan eres petit?

Era una escola  centrada en memoritzar i mecanitzar coneixements més que no pas en fer i en crear. Molt pensada per als exàmens. Això la feia avorrida i  que tinguessis més ganes de quedar-te a casa o d’anar al pati.

Què és el que més t’interessa i t’agrada de l’educació?

L’educació permet que les persones puguin fer coses que ningú altre ha fet abans. Permet imaginar i dóna eines perquè cada persona trobi dins seu dimensions, idees, paraules i projectes que puguin ser un canvi o una novetat.

Com creus que seran les escoles d’aquí a deu anys?

M’agradaria que les escoles fossin més pròximes al que vosaltres, com a infants, faríeu si no haguéssiu d’anar a l’escola. Una escola dedicada permanentment a fer-se preguntes i a generar respostes, on tinguessis ganes d’anar-hi perquè el temps que hi passes t’aporta més que aquella estona que no hi vas.

Què creus que és més important, educar-te a casa o a l’escola?

Vosaltres, quan us interessa molt alguna cosa que heu fet a l’escola, us n’oblideu de seguida o seguiu pensant-t’hi? Si us ha agradat molt, a casa miraràs un llibre, comentaràs amb la família, … No és tant important el lloc on ets, sinó que allò que aprens t’interessi i ho vulguis aprendre. S’aprèn a tot arreu: a casa, a l’escola, a l’agrupament escolta … pots aprendre a molts llocs i de moltes persones i la gràcia és que l’escola t’ajudi a trobar els teus interessos i et doni eines per aprendre dins i fora de l’escola.

Què creus que és millor, una Escola Nova amb professors que expliquin malament o una Escola Antiga amb professors ben preparats?

Al final el més important és que vosaltres sapigueu quina és la millor manera d’aprendre… i no sempre és una explicació, de vegades cal experimentar. No és tracta de si l’escola és nova o vella. Un cop saps com s’aprèn es necessiten uns mestres, uns espais, unes pràctiques que s’ajustin a les necessitats. No es necessita una escola “nova”, sinó una manera nova d’entendre l’escola que doni resposta als com i als perquès de les coses.

Després de visitar la nostra escola, què és el que més t’ha agradat?

M’agrada molt el treball de les arts. Visitant Mèxic, he observat i admiro com treballen els temes de decoració de calaveres o les cultures antigues… i no havia vist mai una escola com la vostra on es treballés amb intensitat obres d’art antigues i modernes.

T’agradaria treballar a la nostra escola?

Això m’ho hauríeu de dir vosaltres. Hauria de passar un càsting! Quines preguntes em faríeu? Si, per exemple, em demanéssiu que us ensenyés mates, intentaria fer-ho per mitjà d’objectes, de coses pràctiques…

I, finalment, si poguessis demanar un desig quin demanaries? Per què?

Només un? Complicat. Demanaria tenir dos desitjos… el primer, poder anar una altra vegada a l’escola… a una escola que fos com la vostra. En segon lloc, tenir de nou tres anys i veure com s’aprèn de manera diferent.

Treballes a algun lloc més?

Sí, treballo en la formació de mestres. Si vosaltres apreneu de manera diferent, cal que els  mestres es formin i es preparin en la mateixa direcció i jo estic ajudant a donar idees per fer aquest canvi possible. Com formaríeu vosaltres un mestre?

Hauríem de saber com ens agrada que ens expliquin. Ens agrada que ens expliquin i després fer i experimentar per nosaltres mateixos. No que ens ajudin des del principi. Els faria que ells també fessin pràctiques i experimentessin.

O sigui, és important que el mestre aprengui com tu aprens. Us agafaré d’assessors. Crec que anem en la mateixa direcció. També viatjo per fer xerrades i ajudar a escoles, esplais, agrupaments escolta. Fa poc vaig estar a Kuala Lumpur, us sona? És la capital de Malàisia. Si en algun viatge voleu venir, m’aviseu.

 

Moltes gràcies Eduard!

 

Tarragona, Cardedeu i Girona ja han donat el tret de sortida al curs escolar amb les Xarxes Locals d’Escola Nova. Les jornades Activem el canvi han reunit ja centenars de mestres de les comarques properes amb l’objectiu de posar sobre la taula les claus sobre la nova cultura de centre.

Antoni Zabala, director de l’Institut de Recursos i Investigació per a la Formació i membre del Comitè Assessor de la Rúbrica de canvi, Jaume Jornet, expert en processos de canvi d’organitzacions i en les metodologies agile i lean, i Lorena Becerril, professora al departament d’Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, i Marina Gay, coordinadora de Xarxes Locals d’Escola Nova 21, han estat els ponents encarregats d’abordar els temes centrals de les jornades: La Rúbrica de canvi, l’organització de centre i la metodologia de l’Espiral d’Indagació.

La participació dels assistents ha permès un debat de qualitat amb els experts per tal de resoldre els principals interrogants dels docents: Com iniciar el canvi amb pocs recursos? Com podem saber si una pràctica educativa és adequada? Com utilitzar la Rúbrica com a eina d’orientació en el camí del canvi? Com gestionar el temps al centre a l’hora d’implementar grans canvis?  De quina manera podem saber en quin punt es troba el nostre centre i quines accions podem iniciar? Com pot ajudar l’Espiral d’Indagació a l’hora de plantejar-se la transformació del centre? …

Els dies 18, 23 i 30 d’octubre serà el torn de Lleida, Barcelona i Terrassa, que també acolliran la jornada Activem el canvi. L’èxit de participació i de les preinscripcions ha permès incloure a la programació una nova jornada a Castelldefels el dia 25 d’octubre. La serà una oportunitat més per facilitar la participació de tots els docents que tinguin curiositat per descobrir nous plantejaments sobre la transformació educativa.

 

Si encara no ho heu fet, podeu inscriure-us a qualsevol de les jornades a:

 

La UOC i les Xarxes locals d’Escola Nova 21 apunten les claus per avançar cap a una nova cultura de centre en unes jornades que tindran lloc a diversos punts del territori i que donaran el tret de sortida al nou curs escolar. Les ponències centrals de les jornades Activem el canvi aniran a càrrec d’Antoni Zabala, director de l’Institut de Recursos i Investigació per a la Formació i membre del Comitè Assessor de la Rúbrica de canvi,  Jaume Jornet, expert en processos de canvi d’organitzacions i en les metodologies agile i lean i Lorena Becerril, professora al departament d’Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC.

Els experts iniciaran les jornades amb tres ponències i després conjuntament amb els i les assistents desenvoluparan una dinàmica en petits grups i una conversa en plenari amb la finalitat de reflexionar al voltant de tres qüestions centrals: l’horitzó comú de canvi educatiu i la Rúbrica de canvi com a eina que el concreta; la cultura de millora contínua als centres educatius; l’Espiral d’Indagació com a marc metodològic que permet als centres avançar en el seu procés de canvi.

  • Com podem fonamentar la direcció del canvi educatiu? Quins referents tenim? De quina manera la Rúbrica de canvi ens hi pot ajudar?
  • Com actua una escola amb una cultura de millora contínua?
  • De quina manera s’està començant a utilitzar l’Espiral d’Indagació a les escoles de Catalunya?

Aquestes són algunes de les preguntes que els docents es podran autoplantejar i respondre en aquestes jornades que tenen per finalitat introduir el marc d’escola avançada i la Rúbrica de canvi a nivell conceptual com a eina que el concreta, transmetre la necessitat de tendir cap a una cultura de millora contínua als centres educatius, que permeti avançar cap al marc d’escola avançada i introduir l’Espiral d’Indagació com a marc metodològic que pot permetre als centres emprendre accions i avançar en el seu procés de canvi.

Les jornades Activem el canvi tindran lloc en horari de tarda (a partir de les 17:00h) a les ciutats de Tarragona, Cardedeu, Castelldefels, Girona, Lleida, Barcelona i Terrassa (podeu consultar les localitzacions concretes al cartell o al formulari d’inscripcions)

 

PROGRAMA GENERAL

Ponències marc:

“La brúixola de la transformació educativa: la Rúbrica de canvi”, Antoni Zabala.

Antoni Zabala, director de l’Institut de Recursos i Investigació per a la Formació. Membre del Comitè Assessor per a la creació de la Rúbrica de canvi.

“Cap a una cultura organitzativa de millora contínua”, Jaume Jornet.

Jaume Jornet, expert en processos de canvi d’organitzacions i en les metodologies agile i lean. Facilitador de grups i assessor extern d’empreses i projectes socials

“La millora contínua de la pràctica educativa a través de l’Espiral d’indagació”, UOC

Lorena Becerril, professora al departament d’Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC

 

Dinàmica grupal

 

Conversa amb els ponents

Places limitades. Inscripcions aquí: http://bit.ly/elcanvi

 

La darrera setmana els centres de la Mostra representativa d’Escola Nova 21 – una trentena d’escoles i instituts seleccionats en base als percentatges existents al sistema educatiu i compromeses voluntàriament amb el programa per aconseguir generar procediments que permetin una actualització sistemàtica dels centres educatius– van participar a la setmana de Formació d’Estiu, que enguany ja té lloc per segona vegada.

L’objectiu d’aquesta formació ha estat planificar els projectes de transformació que s’implementaran als centres durant el curs que ve: els “projectes tractors”. Així mateix, les jornades han servit per desenvolupar el lideratge dels equips impulsors i directius, responsables del canvi a les escoles i instituts, i enfortir el treball en xarxa i l’intercanvi d’experiències entre els centres de la Mostra.

En aquesta edició, els dos primers dies la formació va tenir lloc als centres per així comptar amb la participació de tots els claustres; després, durant els tres darrers, unes 270 persones integrants dels equips impulsors i directius van reunir-se a l’Escola Proa de Barcelona, venint des dels diversos punts de Catalunya, per participar a la part intensiva de la formació.

Han estat una setmana de treball i cohesió que han servit per compartir els aprenentatges del darrer curs i preparar els canvis que han de consolidar-se el curs que ve. La implicació dels docents i dels centres que han permès visibilitzar aquestes jornades ha demostrat, una vegada més, el gran compromís existent amb el canvi educatiu i la direcció d’actualització que pren el sistema educatiu.

Aquí us podeu descarregar el retallable del tractor de la #TransformacióEducativa, perquè el porteu amb vosaltres allà on sigueu de vacances!

Aquest estiu tornen les formacions d’estiu per a docents impulsades per Escola Nova 21, Xarxes per al canvi i una llarga llista d’entitats col·laboradores. L’oferta formativa d’enguany s’amplia recollint l’èxit del 2017 i s’estén al territori gràcies a la iniciativa de les escoles d’estiu de les comarques catalanes, a les quals agraïm el seu interès i implicació. Les formacions d’aquest juliol es plantegen com un complement a totes les activitats que s’han anat realitzant durant el curs i ofereixen diferents propostes formatives relacionades amb el procés de canvi educatiu. Estan destinades als docents, per tal que puguin transmetre aquesta formació als seus centres i tot plegat ajudi a fer possible la Transformació Educativa.

Enguany s’ha construït una nova formació amb bona part dels formadors i formadores que la van dur a terme l’estiu passat, a qui agraïm l’empenta, dedicació i talent, i es coordina des de l’equip format per les entitats impulsores de la iniciativa, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, juntament amb Escola Nova 21, el Consorci d’Educació de Barcelona, i l’ICE de la UAB.

La nova formació 2018 té per lema “Seguim de viatge! Compartim l’horitzó, transformem l’educació” i s’hi recomana la inscripció de més d’una persona del mateix centre educatiu perquè convidarem a la reflexió sobre el propi centre. A més, algunes escoles d’estiu repetiran la formació 2017 “Repensant l’educació avui. Compartim i construïm el canvi educatiu”

Per últim, s’ofereix també una formació intensiva per als equips directius i impulsors dels centres de la Mostra representativa amb l’objectiu de reforçar la metodologia que han seguit durant aquest curs i preparar el següent.

Us convidem a participar, no us quedeu sense plaça!

——

A continuació trobareu la llista d’opcions formatives, amb els seus horaris i els enllaços per realitzar la vostra inscripció:

 

Formació: Seguim de viatge! Compartim l’horitzó, transformem l’escola.

 

53a Escola d’estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

Horari matins: de 10h a 13:30h, del 3 al 6 de juliol.

Horari tardes: de 15h a 18:30h, del 3 al 6 de juliol.

Horari intensiu: de 9:30h a 13:30h i de 15h a 17:30h, el 9 i 10 de juliol.

 

Activitats d’estiu de l’ICE de la UAB

Horari tardes: de 16h a 19:45h, del 2 al 5 de juliol.

 

Escola d’estiu del Bages

Horari matins: de 9:30h a 13:00h, del 2 al 6 de juliol.

 

49a Escola d’estiu “Jaume Miret” del MIE de Lleida

Horaris aquí

 

Formacions d’estiu de l’ICE Josep Pallach de la UdG

Horari intensiu: de 10h a 13.30h i de 15h a 19h, el 3 i 4 de juliol.

Horari tardes: de 15:30h a 18:45h, del 2 al 5 de juliol.

 

Activitats d’estiu de l’ICE de la URV a Tarragona: Formació de segon any.

Horari matins: de 10h a 13:30h, del 2 al 5 de juliol.

 

Activitats d’estiu de l’ICE de la URV a Terres de l’Ebre: Formació de segon any.

Horari matins: de 10h a 13:30h, del 2 al 5 de juliol.

 

Escola d’estiu de l’Anoia

Horari matins: de 9:30h a 13:45h, del 3 al 6 de juliol.

 

Formació: Repensant l’educació avui. Compartim i construïm el canvi educatiu.

 

Activitats d’estiu de l’ICE de la UAB: Repensant l’educació avui.

Horari tardes: de 16h a 19:45h, del 2 al 5 de juliol.

 

Escola d’estiu del Bages: Compartim i construïm el canvi educatiu.

Horari matins: de 9:30h a 13h, del 2 al 6 de juliol.

 

49a Escola d’estiu “Jaume Miret” del MIE de Lleida: Compartim i contruïm el canvi educatiu.

Horaris aquí

 

Activitats d’estiu de l’ICE Josep Pallach de la UdG: Compartim i contruïm el canvi educatiu.

Horari matins: de 10h a 13:45h, del 2 al 5 de juliol.

 

Activitats d’estiu de l’ICE de la URV a Tarragona: Formació de primer any.

Horari matins: de 10h a 13.30h, del 2 al 5 de juliol.

 

Activitats d’estiu de l’ICE de la URV a Terres de l’Ebre: Formació de primer any.

Horari matins: de 10h a 13.30h, del 2 al 5 de juliol.

 

Impulsa:

Col·labora:

 

 

Des del seu llançament, ara fa dos anys, Escola Nova 21 es proposa actualitzar què entén la nostra societat per “educació de qualitat”, alhora que pretén crear una presa de consciència social i un consens ampli sobre la necessitat, la urgència i la direcció de la transformació educativa, amb l’objectiu que esdevingui política pública.

En aquest sentit, el programa posa en marxa accions de transformació educativa en un ampli nombre d’escoles i instituts, acompanyades per centres educatius que fa anys que hi estan treballant. Alhora, posa en valor aquest treball als centres i suma esforços i coneixements per generar cooperativament procediments i eines que facin possible la transformació de totes les escoles i instituts.

Escola Nova també desenvolupa una tasca important possibilitant acords amb administracions públiques i amb altres actors educatius per a generalitzar el procés de canvi: les xarxes vinculades a municipis amb la Diputació de Barcelona; pel rograma “Xarxes per al canvi” amb el Consorci d’Educació de Barcelona i el treball amb el Departament d’Ensenyament per promoure les altres xarxes i generar la Rúbrica de canvi, en són els exemples més clars.

D’aquesta manera, després de dos anys de programa els plantejaments inicials d’Escola Nova 21 s’han aconseguit: el canvi educatiu ja no es percep com una “moda” o un caprici, sinó com una necessitat per a un aprenentatge que doni resposta al món d’avui; molts municipis han fet seu l’objectiu del canvi educatiu vinculant qualitat i equitat i s’han corresponsabilitzat amb l’articulació de xarxes locals que tenen aquest propòsit; a Barcelona el canvi educatiu ja és política pública (“Xarxes pel Canvi”); s’ha establert conjuntament amb el Departament d’Ensenyament criteris que determinen el perfil de qualitat que hauria de tenir tot centre educatiu, a través de la Rúbrica de canvi; i finalment s’ha assolit una amplísssima mobilització de docents, famílies i centres treballant cooperativament per a la transformació educativa.

Ara, a un any i mig de la finalització d’Escola Nova 21, el programa es proposa nous reptes: En el darrer any els centres han debatut si la finalitat de la seva tasca educativa s’enfoca a la formació integral de cadascun dels infants, per tal de poder formular, amb la comunitat educativa, una visió de quin centre s’imaginen i cap a la qual avançar. Ara cal que aquest debat sobre la visió, les metodologies aportades pel programa, la Rúbrica de canvi, i el treball cooperatiu en xarxa generin un grau creixent de capacitació i d’autonomia per tal que els centres i la seva comunitat educativa puguin pilotar el seu procés de canvi.

En aquest procés és important que la nova cultura de treball cooperatiu vinculada i implicada amb l’entorn, que les xarxes han aportat, s’arreli a la normalitat del treball de docents, centres, municipis i administració educativa. Per això també caldrà posar a disposició de la societat tot el coneixement metodològic que es creï sobre com canviar de manera sistemàtica un centre educatiu.

La transformació dels centres amb l’objectiu que una educació de qualitat arribi a tots i cadascun dels infants, ha d’esdevenir una política pública, que vinculi administració educativa, administracions locals, centres educatius, comunitat educativa i societat civil. A més, un cop assentats els criteris de qualitat educativa per al conjunt dels centres (Rúbrica de canvi), caldrà establir les característiques de què és un centre de referència educativa, identificar els existents i generar-ne de nous, i poder-los emprar tant per a la formació de docents com perquè ajudin a fer possible el canvi del conjunt del sistema.

 

Aquí trobareu el dossier de premsa, les dades explicatives i infografies, presentades aquesta setmana per resumir aquests dos anys i apuntar els nous propòsits

La implicació de les famílies: una peça clau en els processos de transformació de les escoles

Fotos: Mónica Bergós

He notat que les meves filles van més contentes a l’escola. Quan els preguntem què hi han fet sempre diuen que tot és súper guai i súper xulo”. Alícia, mare de dues filles de 2n i 5è de Primària a l’escola Rocabruna de Picamoixons, explica d’aquesta manera com els canvis metodològics que enceta l’escola influeixen en l’estat d’ànim i el dia a dia dels alumnes.

El centre, que forma part de la ZER El Francolí, a l’Alt Camp, participa a Escola Nova 21 en el marc de la xarxa Alt Camp-Conca de Barberà. Al local del poble de Picamoixons s’ha organitzat una trobada adreçada a les famílies dels alumnes de la zona rural, amb l’objectiu “que els pares i mares s’involucrin en el procés de transformació educativa”, explica Marta Pujadó, coordinadora de Formació del programa, i dinamitzadora de la sessió. “Perquè existeixi aquesta implicació, és important que coneguin què estem impulsant: com volem replantejar el propòsit de l’aprenentatge, i quines pràctiques i principis creiem que han de ser coherents en com es dóna l’aprenentatge a les escoles”-detalla.

La dinàmica s’inicia amb una petita broma: la dinamitzadora demana als assistents que llegeixin en veu alta i per torns un text que conté informació sobre els 7 principis de l’aprenentatge. Passats uns minuts, Pujadó fa un anunci que genera perplexitat: “Ara fareu un examen on m’explicareu el que heu entès d’aquesta lliçó. Jo corregiré i posaré nota. I si us plau, treballeu en silenci”. Davant la cara d’incredulitat que s’instal·la entre alguns dels participants, que deixen caure alguna rialla nerviosa, la dinamitzadora tot seguit explica que l’exercici només pretenia fer una “caricatura” del que és una classe tradicional. Els pares i mares respiren tranquils i celebren l’enginy de la proposta.

“I ara sí que treballarem de debò sobre els set principis de l’aprenentatge però d’una manera més coherent amb els mateixos. És a dir, de manera participativa i vivencial a partir de grups de treball de quatre”, prossegueix, i convida a que els pares i mares expressin les seves opinions i debatin sobre qüestions vinculades a cadascun dels principis.

Al grup del Toni comenten el primer enunciat de la llista: “L’alumnat ha de ser el centre de l’aprenentatge”. Aquest pare interpreta que el punt fa referència al fet que “abans el centre era el professor: ell explicava la lliçó i els nens l’agafaven o no. Ara això comença a canviar. Feia temps que demanàvem aquest canvi”.

Per al Jordi, s’hauria de tenir en compte que aquesta metodologia “podria no servir a tots els nens. Hi ha alumnes que s’estimen més no tenir gaire protagonisme, i potser no els funciona tant”- apunta, mentre que la Sílvia afegeix: “però no oblideu que la intenció del canvi és precisament respectar les diferències i pluralitat de l’alumnat, i a partir d’aquí treure el màxim de capacitats de cadascú”.

Pors i neguits

A una altra activitat, els pares i mares expliquen asseguts en cadires a una gran rotllana quins són els seus dubtes i inquietuds al voltant dels processos de transformació que s’estan iniciant a les seves escoles. De manera recurrent, apareix el neguit sobre com els seus fills faran el pas a la Secundària i presumiblement, a un model més memorístic i tradicional. “Em pregunto: i què passarà després? Serà capaç d’adaptar-se a l’institut, i  fer amb èxit la Selectivitat”- expressa Rut.

Marta Pujadó els tranquil·litza: “tant a la Secundària com a les proves d’accés a la universitat, les coses estan canviant. Hi ha tot un moviment i s’està començant a provar amb algunes matèries, i cada cop serà més general, de canviar aquest model tan tradicional de Selectivitat, i fer-lo amb proves més competencials”.

La coordinadora de Formació d’Escola Nova 21 també recorda que als centres impulsors del programa no es prescindeix dels coneixements teòrics sinó que els alumnes adquireixen altres competències com l’autonomia, la creativitat o el treball en grup,  a més d’aprendre continguts.

La sessió s’acaba i docents i famílies coincideixen en destacar com ha estat de valuosa. “Oferir informació als pares i mares en trobades com aquesta fa que estiguin més tranquils, que hi hagi més calma. També està ajudant molt que als mitjans de comunicació i a la societat en general es parli de la necessitat del canvi educatiu en el món actual”- indica Núria Gavarró, directora de l’escola Rocabruna.

Les famílies són les que més coneixen els nens i nenes. No té sentit canviar tot el model si no es té en compte el seu punt de vista. Per això es fonamental que hi hagi una comunicació fluïda entre famílies i escoles, que hi hagi una confiança mútua de quin és el paper de cadascun i quin paper estan fent els nens i nenes a les escoles. Els nens aprenen dins de l’escola i també fora: per això és tan important anar a la una”- conclou Pujadó.

 

Judy Halbert i Linda Kaser, codirectores de Networks of Inquiry and Innovation i l’Aboriginal Enhancement Schools Network, participen en el fórum Debats d’Educació de la Fundació Jaume Bofill i la Universitat Oberta de Catalunya, amb la col·laboració del MACBA.

Un dels majors reptes per a la transformació educativa d’una escola és acotar la dimensió del canvi per no fer-lo inabastable. Aquesta és la funció de la metodologia de canvi Spiral of Inquiry (Espiral d’Indagació), que prop de mig miler de centres catalans (a través d’Escola Nova 21 i a Barcelona de Xarxes per al Canvi) faran servir els pròxims dos anys. La metodologia la van desenvolupar les canadenques Linda Kaser i Judy Halbert, que explicaran en el proper Debats d’Educació el perquè de la seva utilitat i l’experiència de dur-la a la pràctica a Austràlia, Nova Zelanda i British Columbia (Canadà), el proper dia 6 de novembre a les 18:30h.

Per més informació i per inscriure’t al presencial o el streaming, visita la pàgina dels Debats d’Educació (places limitades).

Us hi esperem!