Ja s’està plantejant un nou model de prova que avaluarà per competències i connectarà els coneixements amb situacions reals que es poden presentar a la vida

“Ningú et va per la vida demanant definicions. La pregunta tradicional ‘Mitocondris, estructura i funció’, i a partir d’aquí enrotlla’t, no té cap sentit. És com a anar a un supermercat i que et demanin la taula de multiplicar per fer la teva compra. Oi que ningú ho fa? El que fem nosaltres és recuperar notícies reals aparegudes a la televisió, la ràdio, la premsa o a articles científics perquè els alumnes sàpiguen interpretar i explicar aquelles informacions”.

El neurocientífic i professor de la Universitat de Barcelona David Bueno es troba darrera de la prova pilot que els darrers cursos ha avaluat de manera més competencial i menys memorística els alumnes de la Selectivitat en la matèria de Biologia. Els resultats han estat tan bons que la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat ja treballa per estendre aquest nou model a la resta d’àrees de coneixement. El procés serà gradual i podria estar enllestit d’aquí a quatre anys.

Un exemple de pregunta competencial seria agafar la notícia real apareguda a un diari: “S’han trobat uns cucs que viuen sense mitocondris” i demanar que l’alumne expliqui d’on treuen energia aquests cucs. “D’aquesta manera fem que l’alumne parli dels mitocondris i així mateix d’altres vies metabòliques que també generen energia. No exposa sense processar tot allò que ha memoritzat sinó que ho aplica a un aspecte concret i real”.

Les troballes a l’àmbit de la Neurociència els darrers anys expliquen algunes de les raons pel canvi de model. El nostre cervell instintivament vol aprendre coses noves del seu entorn. Si percep que allò que se li explica no forma part del seu entorn, no ho integra. Ho pot memoritzar i escriure-ho en un examen, però a l’endemà ja ho haurà oblidat. Si forma part de l’entorn, el cervell hi trobarà una utilitat pràctica i no ho oblidarà tan fàcilment.

“Només quan l’alumne troba que un aprenentatge té repercussió per a la seva vida és quan queda emmagatzemat a la memòria de llarg termini. Som una mica egoistes com a espècie. Només retenim allò que ens afecta directament a nosaltres, el que incorporem per sobreviure”-amplia Bueno, i assegura que per tots aquests motius “la Selectivitat memorística no genera un aprenentatge significatiu”.

La transició cap a un nou model més competencial buscarà la participació del professorat dels instituts en el disseny de les proves, perquè l’objectiu també és que canviïn els processos d’ensenyament i aprenentatge a tota la Secundària i el Batxillerat. “Volem que es produeixi un canvi en la manera de concebre l’ensenyament. Que s’entengui que no és un catàleg de coses, sinó un procés d’adquisició d’una sèrie de competències per a la vida adulta. La qüestió no és ensenyar coses, sinó què se n’ha de fer d’aquestes coses”.

Les veus més reticents al canvi, que encara argumenten que l’onada innovadora no ha d’arribar a la Secundària i molt menys al Batxillerat perquè allà es prepara per a la Selectivitat, es trobaran, doncs, amb un nou plantejament, que exigirà també una transformació en la manera de treballar al dia a dia de les aules. I tot tenint en compte que, atenció, l’exercitació de  la memòria no s’ha de deixar de banda. “Hi ha crítics que diuen que a partir d’ara la gent ja no recordarà res. No és veritat. La memòria és una competència també. Encara és important. Però no per ella mateixa, sinó per recordar els aspectes clau que ens permeten recordar tota la resta”.

El Departament d’Ensenyament treballa també en aquesta direcció i té gairebé enllestit un decret que regularà l’avaluació per competències a l’Educació Secundària Obligatòria (ESO). En aquest primer canvi, es demanarà que els docents avaluïn els progressos dels alumnes i no els resultats obtinguts en una determinada prova. Al butlletí de notes figurarà si s’ha aconseguit un assoliment excel·lent, notable o satisfactori, o si no s’ha arribat als objectius marcats. Aquest canvi en l’avaluació haurà de ser conseqüència d’haver fet el canvi a generar aprenentatge competencial.

El propòsit final de la transformació és que l’educació canviï per adaptar-se a un món que canvia cada vegada més ràpid. “Ningú sabem com serà el futur dels alumnes que tenen ara 16 anys.  Necessitem formar persones que s’adaptin més fàcilment a qualsevol canvi professional, social i cultural que es pugui produir. No ens podem quedar anquilosats en un moment històric”.

Quins reptes es trobarà un infant durant la seva vida?Més de 40 xarxes locals, cadascuna d’entre 5 a 10 centres educatius, han donat el primer pas per engegar l’aprenentatge col·laboratiu cap a l’horitzó comú de canvi.

Les trobades presencials han tingut lloc a totes les demarcacions catalanes: Girona (Àrea de Girona, Empordà, La Selva, i Pla de L’Estany-Garrotxa-Ripollès), Lleida (Cerdanya-Alt Urgell, Lleida, Segarra-Urgell-Garrigues, i Solsonès), Tarragona (Alt Camp-Conca de Barberà, Baix Camp-Priorat, Tarragonès-Baix Penedès i Terres de l’Ebre) i a Barcelona (Alt Maresme, Alt Penedès Nord, Alt Penedès Sud, Anoia Est, Anoia Oest, Badalona-Santa Coloma Gramanet, Bages Centre, Bages MMA, Baix Maresme, Baix Montseny, Berguedà, Cardedeu-les Franqueses, Delta Llobregat Est, Delta Llobregat Oest, Garraf Nord, Garraf Sud, L’Hospitalet, La Mola, Llobregat Centre, Llobregat Nord, Mataró, Osona, Sant Boi-Santa Coloma de Cervelló, Sant Cugat, Terrassa-Vacarisses, Vallès Occidental Est, Vallès Occidental Nord, Vallès Occidental Sud, Vallès Oriental Centre, Vallès Oriental Est i Vallès Oriental Oest).

A través d’una sèrie de dinàmiques, les xarxes han iniciat el treball de canvi, començant amb activitats per conèixer-se millor entre les persones i els centres participants. Al llarg de la sessió han reflexionat sobre la necessitat i el sentit del canvi, els reptes globals i tecnològics del segle XXI, i sobre què ha d’aportar l’escola a la vida d’una persona per a què pugui viure amb dignitat, capacitat i benestar. Es van establir els primers vincles com a xarxa i van intercanviar i alinear expectatives de canvi amb el programa Escola Nova 21, a més de compartir il·lusions, preguntes i dubtes.

Les i els assistents a aquesta primera reunió han estat, sobretot, representants de l’equip directiu de cada centre. Al llarg d’aquesta primavera, a cada centre participant crearà un “equip impulsor” per dinamitzar el procés de canvi. Els equips impulsors estaran constituïts per docents del claustre i algun representant de l’equip directiu.

Les segones trobades de les xarxes locals comencen a principis d’aquest mes de juny. L’aprenentatge col·laboratiu entre centres educatius anirà en augment a mesura que avanci el treball de les xarxes.

El passat 3 d’abril es van celebrar les primeres trobades de xarxes locals Escola Nova 21. Van ser les primeres d’una
llarga sèrie de trobades que estan en marxa a tot Catalunya i que continuarà durant les properes setmanes.

Fins ara una quinzena de xarxes han dut a terme la primera trobada a les comarques de Barcelona, Girona, Tarragona i Terres de l’Ebre. En aquesta primera trobada els centres comparteixen àgora de debat, tot establint els primers vincles com a xarxa i intercanviant expectatives de canvi, il·lusions i neguits. A més, reflexionen sobre la necessitat i el sentit del canvi, tot indagant sobre quins són els reptes globals del segle XXI, quins són els reptes que es trobarà un infant al llarg de la seva vida i, en definitiva, reflexionant sobre què ha d’aportar l’escola a la vida d’una persona.

Els centres compromesos amb la transformació educativa estan iniciant aquest treball cap a l’horitzó comú del marc d’escola avançada a traves de l’aprenentatge col·laboratiu. Amb aquesta primera trobada els centres inicien un camí compartit, en la boira però amb el rumb ben fixat, per tal de contribuir com a centres, com a docents, i com a xarxes a un sistema equitatiu i de qualitat que garanteixi experiències d’aprenentatge rellevants i empoderadores per tot infant.

El passat 4 d’abril l’Eduard Vallory, Director d’Escola Nova 21 i l’Agnès Barba, Directora de l’Escola dels Encants, centre impulsor d’Escola Nova 21, van ser convocats al Parlament de Catalunya per fer una compareixença davant la Comissió d’Ensenyament.


En les seves presentacions, tant l’Eduard Vallory com l’Agnès Barba van manifestar que els reptes socials, mediambientals i tecnològics del segle 21 fan que sigui necessari i urgent que superem el model transmissor d’escola propi del segle 20.

Per això, va explicar l’Eduard Vallory, l’objectiu del programa Escola Nova 21, que “és doble: primer, contribuir a una presa de consciència de la necessitat de transformació educativa […], i segon, catalitzar els coneixements i procediments existents per a fer possible aquesta transformació.” Per a realitzar aquests objectius, el programa compte amb la participació de 481 centres educatius, un 15% de l’educació obligatòria del Servei d’Educació de Catalunya, amb uns percentatges que reflecteixen als del sistema: un 68% de titularitat pública, un 40% que són de, o tenen, secundària, i un 15% d’alta complexitat.

Parlant de la llarga història de la renovació educativa a Catalunya, l’Eduard Vallory va recordar que, “al nostre país va treballar, fa un segle, per una educació emancipadora, des de les escoles creades tant pel Patronat Escolar de Barcelona, la Mancomunitat i la Generalitat com per moltes iniciatives socials.” Aquest fil històric també ja es representa en la primera llei educativa post-franquista de 1980 que declara, “el pleno desarrollo de la personalidad mediante una formación humana integral,” com a finalitat del sistema educatiu.

No obstant, 37 anys després, “la paradoxa, doncs, és que les nostres societats s’han posat d’acord en canviar la finalitat de l’educació, però no han canviat tot allò que hauria de fer-ho possible.” Per això, Escola Nova 21 proposa el marc d’escola avançada, que serveix com l’horitzó comú de transformació educativa, i que permet incidir en totes les peces del sistema amb els seus quatre eixos interconnectats i interdependents: Propòsit, Pràctiques d’aprenentatge, Avaluació i Organització.

L’Agnès Barba, en la seva presentació, va parlar de l’experiència dels centres com el seu, que havien plantejat, “la necessitat de crear projectes educatius propis i singulars dirigits a la formació integral de la persona,” i com han intentat “demostrar que l’autonomia pedagògica del centre és compatible amb el funcionament integrat del sistema, i que contribueix a millorar el conjunt.”

Després d’anys, “explicant i justificant que els nostres projectes educatius eren de qualitat,” l’Agnès Barba va dir, “el programa Escola Nova 21 és una oportunitat. Dóna una empenta a l’educació de qualitat, fa entrar aire nou al sistema, motiva els claustres, i promou pràctica reflexiva.” “Tan de bo,” va concloure, “tots els agents educatius del nostre país ens la fem nostra.”

L’Eduard Vallory va tancar la compareixença posant èmfasi en l’educació “com un bé comú, en què una educació inadequada de la filla del veí ens perjudica també a tots i cadascun de nosaltres.” El “sistema resisteix pel compromís i el treball de moltíssims professionals. Això sol no és sostenible”. Per poder avançar el nostre sistema educatiu va dir, doncs, “cal que tots plegats creguem de veritat que una educació actualitzada és el principal instrument per construir la societat inclusiva, equitativa i pròspera que volem.”

Els 30 centres educatius d’Escola Nova 21 que formen part d’una mostra representativa de tots els centres de Catalunya han començat el seu procés de transformació amb jornades de formació dirigides als equips impulsors de cada centre.

Els equips impulsors, formats per docents i membres de l’equip directiu, lideraran el procés de transformació del seu centre orientat a un canvi profund de propòsit educatiu: per a què eduquem? Aquest procés de canvi involucrarà progressivament tot el claustre i comunitat educativa.

En aquestes formacions, els equips impulsors han dut a terme diferents activitats per a formalitzar i cohesionar el grup, explorar el protocol de canvi proposat pel programa Escola Nova 21 i reflexionar sobre la importància del lideratge distribuït en el centres educatius.

Al llarg de tres anys, aquests 30 centres impulsen un procés intern intensiu de canvi cap al marc d’escola avançada, definit pels seus quatre eixos: propòsit dirigit a desenvolupar competències per a la vida; pràctiques en el coneixement existent de com les persones aprenen; avaluació competencial amb mecanismes formatius que contribueixen a l’aprenentatge; i organització autònoma i oberta, capaç d’autoreflexionar i actualitzar-se.

Aquests 30 centres formen part dels gairebé mig miler de centres educatius que s’orienten cap al marc d’escola avançada des del programa d’Escola Nova 21. Tots ells participen també a les xarxes locals d’aprenentatge col·laboratiu que s’han organitzat a tot el territori català.

El passat dia 28 de març l’Eduard Vallory, director del programa Escola Nova 21 i President del Centre UNESCO de Catalunya va ser convocat al Congrés de Diputats a Madrid per fer una compareixença davant la Comissió d’Educació i Esport.


Eduard Vallory va manifestar la necessitat i urgència del canvi educatiu a la Comissió, explicant, “la UNESCO ens adverteix que no podem seguir debatent sobre l’educació com si visquéssim al mateix món de fa trenta o cinquanta anys. L’acceleració exponencial dels canvis, sense precedent en la història, reclama, com diu el nom de l’últim informe de la UNESCO: Repensar l’Educació.” Al mateix temps, va descriure el marc d’escola avançada que, amb els seus quatre eixos (Propòsit, Pràctiques, Avaluació i Organització), serveix com a horitzó comú pels quasi 500 centres educatius participants al programa Escola Nova 21 i que possibilita la transformació generalitzada i sistèmica proposada. Eduard Vallory va insistir en què la transformació descrita per l’aliança d’Escola Nova 21, i la fonamentació d’aquesta necessitat, no sigui un nou invent sinó l’actualització del sistema basada en la realitat: “ja fa temps que hem reconegut que les finalitats que perseguia el model d’instrucció de l’era industrial per al qual es va dissenyar el nostre sistema educatiu, no responen a les necessitats de la nostra societat.”

A petició de la comissió, Eduard Vallory va presentar 10 propostes d’actuació, a títol personal, però també basades en les pràctiques dels centres impulsors que formen part d’Escola Nova 21 i que ja estan treballant dintre del marc d’escola avançada. Va començar proposant un concepte de l’educació com un ben comú amb caràcter inclusiu, idea que és fonamental per poder crear un sistema equitatiu i de qualitat en què tot infant, en tot centre educatiu, trobi experiències d’aprenentatge rellevants, gratificants i empoderadores.

Per veure més: el vídeo de la compareixença i les respostes i preguntes dels Diputats.

El procés de canvi educatiu mitjançant l’articulació de les xarxes locals Escola Nova 21 ja està en marxa. El passat 16 de febrer de 2017 es va dur a terme la primera formació de dinamitzadors/es de xarxes.

Els dinamitzadors, que acompanyaran el treball dels entre 6-10 centres educatius que formen cada xarxa, van participar en una jornada d’exploració dels fonaments de l’horitzó comú del programa (el Marc d’Escola Avançada) i d’ubicació del rol que els correspon en el funcionament de les xarxes, acompanyats per l’equip d’Escola Nova 21, de la Diputació de Barcelona, i per experts en dinamització i metodologies participatives.

Per la tarda es va visionar el documental nord-americà “Most Likely to Succeed”, acte organitzat per la Diputació de Barcelona, en el qual, a més dels dinamitzadors/es, també hi van assistir tècnics/es i regidors/es de la demarcació de Barcelona. El documental relata l’experiència d’un centre educatiu innovador a Califòrnia des de les perspectives de l’alumnat, els pares i mares, el professorat i l’equip directiu, i serveix com a punt de partida per reflexionar sobre els “perquè” i els “com” del canvi educatiu.

Una segona trobada de formació per als dinamitzadors/res tindrà lloc aquest proper 9 de març de 2017, i posteriorment es podran iniciar les primeres trobades de les xarxes locals entre centres educatius.

 

Els centres participants al programa ja poden respondre el qüestionari de l’eina d’autodiagnosi. Quan l’equip docent l’hagi omplert, el centre podrà obtenir l’informe que els ajudarà a conèixer la proximitat amb el marc d’escola avançada.

Els gairebé mig miler de centres del programa disposen de l’eina d’autodiagnosi que vol ajudar a que coneguin la proximitat de les seves pràctiques amb el marc d’escola avançada: el propòsit competencial, les pràctiques d’aprenentatge fonamentades que hi condueixin, els sistemes d’avaluació dels aprenentatges que així ho mostrin, i les característiques organitzatives que ho facin possible.

Es tracta d’una primera versió que pretenem que al llarg del programa millori gràcies al retorn que ens facin els centres participants, per tal que esdevingui una eina cada vegada més útil per al procés de millora i de canvi educatiu.

Quan l’equip docent de cada centre hagi omplert el qüestionari, estarà en disposició de rebre l’informe que analitza els resultats agregats de les respostes del professorat. Coneixeran, en relació als diferents àmbits d’anàlisi de l’eina, el grau d’adequació en relació als quatre eixos del marc. L’ordenació i temporització, les seqüències didàctiques, l’ordenació social de l’aula, el seguiment de l’alumnat o l’organització escolar són alguns dels àmbits d’anàlisi sobre els que es fonamenta l’eina.

A més d’aquest informe, els centres rebran també una rúbrica amb indicadors de canvi, que els ajudarà a orientar el procés cap a una pràctica educativa basada en l’aprenentatge competencial.

El Consorci d’Educació de Barcelona, Escola Nova 21, l’ICE de la UAB i l’Associació de Mestres Rosa Sensat han acordat sumar les diferents iniciatives en un projecte conjunt d’innovació educativa per a la ciutat de Barcelona: Xarxes per al canvi. Amb aquest acord, liderat pel Consorci, es vol ajudar els centres a avançar des del treball conjunt cap a un propòsit educatiu competencial i unes pràctiques d’aprenentatge actualitzades.

Xarxes per al Canvi - El Consorci d’Educació de Barcelona, Escola Nova 21, I’ICE de la UAB i Rosa Sensat
Xarxes per al canvi té el repte que, en tres anys, tots els centres educatius de la ciutat puguin estar immersos en un projecte de millora sostenible des del treball en xarxa.

El projecte Xarxes per al canvi tindrà 3 anys de durada, amb la voluntat que generi un sistema de treball autosostenible que es mantingui i creixi. A les xarxes, d’entre 6 i 10 centres cadascuna, es treballaran coneixements i procediments sobre l’horitzó comú de canvi, s’impulsaran processos de capacitació de forma col·laborativa i es compartiran experiències dels centres sobre el seu procés de transformació.

La voluntat del projecte Xarxes per al canvi és impulsar una estratègia d’innovació que posi al mateix nivell l’equitat i la qualitat educatives, amb l’objectiu de garantir-ho per a tots i cadascun dels infants i joves de la ciutat, des d’una visió d’escola inclusiva. Així, el projecte parteix del capital d’innovació i coneixements existents, i catalitza les accions de canvi cap a un horitzó comú i potenciant l’autonomia i projecte propi de cada centre, respectant ritmes i necessitats.

En la primera fase del projecte, aquest 2017, es constituiran 19 xarxes territorials de 6-10 centres educatius cadascuna. En aquesta fase s’incorporaran els centres que formen part dels programes ja existents: Eines per al Canvi i Escola Nova 21.

Hi participaran un total de 152 centres de la ciutat –87 instituts i escoles públics i 65 concertats–, amb la implicació activa de dos representants per centre, als que s’hi sumarà el conjunt del professorat de cada centre.

A les altres dues fases (cursos 17-18 i 18-19) s’hi aniran incorporant altres centres que tinguin la voluntat i disponibilitat per sostenir un procés de canvi transformatiu i de col·laboració amb la xarxa.

Les xarxes tindran reunions periòdiques amb un pla anual on s’intercalaran al llarg del curs jornades, espais de co-creació, seminaris i conferències amb la participació de totes les xarxes. D’aquesta manera es garantirà el treball a nivell del centre, del barri i de la ciutat. La línia de treball afavorirà la diversitat de projectes i processos, basats en l’autonomia del centre i cap a un horitzó comú compartit de transformació educativa: propòsit educatiu competencial (4 pilars de l’aprenentatge); pràctiques educatives basades en com les persones aprenen (7 principis de l’aprenentatge); sistemes avaluatius que permetin mesurar els assoliments competencials; i una organització dirigida a l’aprenentatge dels infants, que actualitza permanentment la seva acció educativa i que està oberta i interactua amb el seu entorn.