Etiqueta: Formacions

En marxa les visites dels centres de la xarxa als centres de la Mostra

Publicat el per Equip Escola Nova 21
Tornar

Escola Nova 21 engega una iniciativa que posa en contacte els centres de la mostra i els centres de la xarxa amb els següents objectius: aprendre i compartir experiències sobre el procés de canvi educatiu, així com inquietuds i dubtes entre iguals. Aquesta interacció serà gràcies a les visites que realitzaran els docents dels centres de les xarxes als centres de la mostra. En aquesta primera ronda de visites hi participaran més de 550 docents i s’allargaran fins al mes de febrer. A partir d’aquell mes, s’inciarà una nova ronda de trobades.

Els centres de la Mostra Representativa (30 centres del programa EN21 seleccionats en base als percentatges existents al sistema educatiu de distribució geogràfica, perfil socioeconòmic i grau de complexitat, primària/secundària i tipologies de centres. L’objectiu és que els procediments que es generin a través de la interacció amb EN21 puguin ser emprats per a generalitzar accions de transformació de centres per part de les institucions corresponents, un cop el programa finalitzi) acullen als docents amb la voluntat de compartir el procés de transformació al qual estan immersos i per explicar quins han sigut els seus canvis més significatius en els darrers cursos. Els docents dels centres de la xarxa (centres del programa que  a partir del treball cooperatiu avancen conjuntament en el procés per a l’actualització i canvi. S’organitzen en en més d’una seixantena de xarxes col·laboratives constituïdes per proximitat  territorial) hi assisteixen amb la determinació d’aprendre dels dubtes i experiències dels altres centres, així com compartir els seus reptes i assoliments.

Generalment, les visites s’inicien amb una breu reunió introductòria que realitza la persona que guia la trobada. S’aprofita per fer una ronda d’expectatives, així la persona que dirigirà la visita pot ajustar-ne el contingut. Així mateix, en aquesta primera part, també s’explica quin ha estat el procés de canvi i l’entrada al programa d’Escola Nova 21. Aquests continguts es materialitzen en la segona part de la trobada, la visita al centre. S’aprofundeix en el tema que els visitants tinguin més inquietud i es coneixen els materials, els espais i els mètodes del centre. Un cop acabada la volta pel centre, s’obre un torn obert de preguntes que, molts cops, s’acaba convertint en un debat entre els docents, on es realitza un intercanvi de consells, inquietuds i aprenentatges. Aquesta última part  aporta als docents una pràctica excel·lent: potencia l’aprenentatge entre iguals. Mestres i centres interessats per la transformació educativa i el procés de canvi comparteixen eines, recursos, pràctiques, dubtes i reptes!

Aquestes visites són accions de valor no només pels centres de la xarxa, sinó també pels centres de la Mostra. La interacció dels centenars de docents implicats en el procés de canvi educatiu és imprescindible per formar a un moviment social que vol transformar l’educació i adquirir una cultura de millora contínua. Seguim teixint xarxa entre diferents docents i centres educatius!

 

Les residències: un model formatiu per aprendre entre centres i docents

Publicat el per Equip Escola Nova 21
Tornar

Durant aquest curs 2018-2019 més de 40 centres i 200 docents realitzaran una residència a les etapes educatives d’infantil, primària i secundària assolint coneixements i competències per implementar canvis estructurals als seus centres d’origen i així multiplicar la força del moviment de transformació educativa.

Les residències són l’experiència per la qual un docent d’un centre fa una estada d’un període mínim d’una setmana a un altre centre que és referent per les seves pràctiques educatives o organització. El docent resident adquireix uns coneixements de la seva observació i participació en el centre acollidor i després en fa una transferència al claustre del seu centre d’origen per poder implementar canvis.

Gràcies a la col·laboració amb el Departament d’Ensenyament i la Diputació de Barcelona, aquest curs els centres de la Mostra aprendran de l’experiència del centres referents de formació, però al seu torn, els centres referents de formació també intercanviaran estades per tal de continuar millorant i consolidar el seu model educatiu.  El projecte formatiu de les residències van iniciar-se el curs passat en un projecte pilot que va tenir uns resultats molt positius per al programa i per al conjunt del sistema i que ha permès ampliar l’experiència aquest curs.

A través d’aquest model formatiu els centres aprofundeixen en les qüestions clau que han de possibilitar una educació de qualitat per a tothom: és a dir, en el propòsit competencial de l’educació, en pràctiques d’aprenentatge avançades, significatives per l’alumne i que s’ajusten a aquest propòsit, i en l’avaluació i organització del centre. I ho fan en centres que ja fa anys que estan ben orientats en relació a aquestes qüestions.

Escola Nova 21 impulsa aquest projecte per respondre a la demanda que existeix entre els docents per una formació pràctica i de qualitat en termes de pràctiques educatives avançades. Les residències formatives proporcionen als docents una experiència disruptiva essencial per al canvi de mentalitat que requereix el canvi educatiu així com un exercici fonamental per incorporar la cultura de millora contínua als centres educatius. L’objectiu és, en definitiva, assolir un model de formació en residència que respongui a les necessitats formatives de la comunitat docent i que, alhora, pugui esdevenir política pública.

La Formació d’Estiu de la #MostraEN21: preparem el tractor de la Transformació Educativa per al curs vinent!

Publicat el per Equip Escola Nova 21
Tornar

La darrera setmana els centres de la Mostra representativa d’Escola Nova 21 – una trentena d’escoles i instituts seleccionats en base als percentatges existents al sistema educatiu i compromeses voluntàriament amb el programa per aconseguir generar procediments que permetin una actualització sistemàtica dels centres educatius– van participar a la setmana de Formació d’Estiu, que enguany ja té lloc per segona vegada.

L’objectiu d’aquesta formació ha estat planificar els projectes de transformació que s’implementaran als centres durant el curs que ve: els “projectes tractors”. Així mateix, les jornades han servit per desenvolupar el lideratge dels equips impulsors i directius, responsables del canvi a les escoles i instituts, i enfortir el treball en xarxa i l’intercanvi d’experiències entre els centres de la Mostra.

En aquesta edició, els dos primers dies la formació va tenir lloc als centres per així comptar amb la participació de tots els claustres; després, durant els tres darrers, unes 270 persones integrants dels equips impulsors i directius van reunir-se a l’Escola Proa de Barcelona, venint des dels diversos punts de Catalunya, per participar a la part intensiva de la formació.

Han estat una setmana de treball i cohesió que han servit per compartir els aprenentatges del darrer curs i preparar els canvis que han de consolidar-se el curs que ve. La implicació dels docents i dels centres que han permès visibilitzar aquestes jornades ha demostrat, una vegada més, el gran compromís existent amb el canvi educatiu i la direcció d’actualització que pren el sistema educatiu.

Aquí us podeu descarregar el retallable del tractor de la #TransformacióEducativa, perquè el porteu amb vosaltres allà on sigueu de vacances!

Inscriu’te a “the Spiral of Inquiry: eina per a la transformació educativa” el dia 6 de novembre!

Publicat el per Equip Escola Nova 21
Tornar

Judy Halbert i Linda Kaser, codirectores de Networks of Inquiry and Innovation i l’Aboriginal Enhancement Schools Network, participen en el fórum Debats d’Educació de la Fundació Jaume Bofill i la Universitat Oberta de Catalunya, amb la col·laboració del MACBA.

Un dels majors reptes per a la transformació educativa d’una escola és acotar la dimensió del canvi per no fer-lo inabastable. Aquesta és la funció de la metodologia de canvi Spiral of Inquiry (Espiral d’Indagació), que prop de mig miler de centres catalans (a través d’Escola Nova 21 i a Barcelona de Xarxes per al Canvi) faran servir els pròxims dos anys. La metodologia la van desenvolupar les canadenques Linda Kaser i Judy Halbert, que explicaran en el proper Debats d’Educació el perquè de la seva utilitat i l’experiència de dur-la a la pràctica a Austràlia, Nova Zelanda i British Columbia (Canadà), el proper dia 6 de novembre a les 18:30h.

Per més informació i per inscriure’t al presencial o el streaming, visita la pàgina dels Debats d’Educació (places limitades).

Us hi esperem!

 

“Els nens com aprenen a anar en bici? Ningú els ho explica. Simplement hi pugen.”

Publicat el per Equip Escola Nova 21
Tornar

La proposta formativa ‘Repensant l’Educació avui’ anima els docents a traslladar metodologies vivencials a les seves aules i a emprar les espirals d’indagació

Fotos: Mónica Bergós

La sessió ha començat amb un ball. Els participants han fet una rotllana, que han mogut i remogut. Aquí i allà. Mans enlaire, peus que salten. I tornar a començar. Dins i fora. Dalt i baix. I rialles i més rialles. Passats deus minuts, els assistents ja estan preparats per afrontar la formació. “El ball sempre va bé per començar amb més frescura. Això ho podeu col·locar on sigui, a l’aula. Quan veieu que els alumnes estan tensos: vinga, una mica de ball, i així descarreguen tensions” –diu la formadora, Maria Navarrete, que és educadora social i especialista en intel·ligència emocional.

Entre els continguts de la sessió, hi ha algunes qüestions relatives a la neurociència. En concret, Navarrete exposa una imatge on es veuen diferenciades les tres parts del cervell en què, segons la hipòtesi que va fer Paul MacLean, s’estructura el cervell. “Hi hauria el cervell reptilià, que és el més primari i que està més vinculat a la supervivència i a les funcions vitals, com tenir gana o set; el sistema límbic, lligat a la part més emocional; i el neocòrtex: relacionat amb tot allò cognitiu, allà on planifico, penso, elaboro, preveig”. Actualment, es considera que es pot parlar d’aquests tres cervells en sentit metafòric, no estructural, perquè estan absolutament interelacionats i les distincions són subtils. Però en qualsevol cas, l’ideal és que raó i emoció estiguin en equilibri tot i que no sempre ho aconseguim.

Per tal que s’emportin a casa una experiència vinculada a aquest contingut, Navarrete torna a demanar als assistents que s’aixequin de les cadires. En aquesta ocasió, faran una representació teatral. Un joc de rols, on davant de situacions concretes, com ara fer cua al forn de pa o ser objecte d’una multa per una infracció viària, els participants reaccionen de diferents maneres, en funció del tipus de cervell que predomini en cada moment. Les rialles tornen a aparèixer a dojo.

Formació per contribuir a transformar els centres
Les sessions formen part de la proposta formativa ‘Repensant l’educació avui’. Ha estat creada conjuntament per Escola Nova 21, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, la iniciativa Xarxes per al Canvi liderada pel Consorci d’Educació de Barcelona, i amb el suport de la Diputació de Barcelona. Dirigida a docents dels centres que estan immersos en procés de transformació i que treballen en xarxa amb altres centres, la formació promou l’intercanvi entre mestres d’escoles i realitats diferents, i afavoreix tant la reflexió teòrica com el coneixement d’experiències. Dins el conjunt de 1.800 docents a tot Catalunya, a la ciutat de Barcelona 720 docents han fet aquesta formació en el marc de l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat als instituts Joan d’Àustria i Infanta Isabel d’Aragó, al barri de Sant Martí, a Barcelona.

La formadora explica el perquè d’introduir teatre a la sessió: “Si fas una classe magistral sobre això, la gent diu molt bé, però potser l’endemà ja no se’n recordarà. Jugant com hem jugat, l’emmagatzematge és un altre”. La gràcia és que els docents traslladin aquests tipus de pràctiques a les seves aules, que prenguin consciència de la importància de fer a l’alumne protagonista del propi procés d’aprenentatge. “Si haguessis d’ensenyar els nens i nenes a anar en bicicleta com ho faries? Els explicaries com es va en bici? No, agafaries una bici i els hi faries pujar. Doncs a l’aula és el mateix. Per treballar, per exemple, l’expressió oral, has de prioritzar el parlar”.

Els participants consideren que la metodologia vivencial de la proposta formativa és tot un encert. “Aquí som aprenents. Estem vivint tot allò com ho haurien de viure els alumnes a les nostres classes. Després de fer l’actuació i d’haver experimentat totes aquestes emocions, els continguts que ens han presentat se’ns quedaran molt més gravats”, diu Rosa Ponsí mestra de l’Escola Pins del Vallès, de Sant Cugat, qui assegura que està prenent nota de les dinàmiques que estan apareixent. “Sóc a l’equip impulsor del meu centre, responsable de pilotar el procés de transformació, i tota la estona estic pensant com puc traspassar aquestes eines a la meva escola i als meus companys. Després ens tocarà fer una mica el paper de la formadora als nostres claustres”.

Espirals d’indagació
A la formació s’ha introduït els participants en la metodologia de canvi anomenada espirals d’indagació (Spirals of Inquiry), que és la que es proposa com a eina principal de transformació per als centres que formen part de les xarxes. Es tracta d’una metodologia per plantejar progressivament canvis destinats a millorar l’aprenentatge dels alumnes, en el marc dels quatre elements de l’horitzó comú de canvi: aprenentatge competencial, pràctiques d’aprenentatge fonamentades, i avaluació i organització que ho possibilitin. Segons explica Begonya Folch, dinamitzadora de Xarxes per al Canvi al Consorci d’Educació de Barcelona, aquesta metodologia “és molt semblant al mètode científic. Passem per diferents fases. Ens fem unes preguntes, recollim dades, ens enfoquem en una part d’aquestes dades,  partim d’una intuïció, veiem si hem de fer les coses diferents, les apliquem, i comprovem els resultats”.

A la sessió, els participants han treballat al voltant de l’espiral d’indagació i, en petits grups –segons les etapes educatives–, han plantejat diferents situacions a millorar a la seva escola, i s’han donat idees que poden contribuir a canviar les coses. Han sortit qüestions com ara: què fer per millorar l’ambient de la classe quan els alumnes arriben a l’aula d’un especialista després d’haver-se produït un conflicte entre ells al pati, o com treballar la transició d’Infantil a Primària, tenint en compte que els canvis metodològics a Infantil poden generar que els alumnes arribin a Primària amb nivells desiguals respecte la lectoescriptura, perquè ara es respecta més l’evolució de cada nen i abans es pressuposava que tots arribaven a Primària amb un nivell equivalent.

Mireia Gómez, mestra de Cicle Inicial a l’Escola Montseny, de Barcelona, considera que l’espiral d’indagació “és una bona eina, que et fa veure que en l’aprenentatge està tot lligat. Vas endavant, vas enrere, rectifiques, proves”. Al seu centre, ja han començat a fer alguns canvis metodològics que estan donant els seus fruits: “Si segueixes l’enfocament tradicional del que feia l’escola no personalitzadora, a Inicial fas que els nens llegeixin i escriguin molt. En canvi, hem començat a deixar-los més autonomia, que ells triïn més, que facin joc simbòlic. I hem vist que al final de curs han fet contes de manera espontània. Ells han acabat escrivint perquè ells volen escriure. No els ho hem demanat”.

Marta Sala, mestra de l’Escola Orlandai, de Barcelona, explica que al seu centre també es plantegen introduir canvis el proper curs, “després de molta reflexió”. “Hem vingut tres quartes parts del claustre a la formació. Tot el claustre estem d’acord que volem anar cap aquí i això és una sort. Aquestes sessions ens han donat confiança, seguretat. Hem fet dinàmiques boníssimes, que inclouen ballar i cantar, però que també generen replantejaments profunds de l’aprenentatge. Coses que visualitzes per poder fer a la teva classe i inclús al claustre, i que ens ajudaran molt”.

“Quantes vegades hem ensorrat idees als alumnes?”

Publicat el per Equip Escola Nova 21
Tornar

La Setmana de Formació d’Escola Nova 21 ofereix als equips impulsors dels centres de les xarxes locals eines per impulsar la transformació educativa arreu del territori

Fotos: Mónica Bergós

“Per què avança més la recerca als Estats Units que a Europa? Segons el científic Joan Massagué, director del prestigiós Sloan Kettering Institute de Nova York, la diferència és que als Estats Units, quan tens una idea et diuen: ‘prova-ho!’; en canvi, a la nostra cultura, et diuen: ‘això, no’. Pensem sobre aquesta qüestió: quantes vegades hem ensorrat idees als alumnes?”.

Fanny Majó, dinamitzadora de les xarxes d’Escola Nova 21 de la demarcació de Lleida i formadora de la sessió, comparteix aquestes reflexions amb els assistents de la Setmana de Formació d’Escola Nova 21 a la capital del Segrià. El participants inicien un diàleg entorn la pregunta plantejada. Alguns diuen que “segurament, moltes vegades”; altres indiquen que ho han intentat corregir darrerament: “abans ho feia més, però des de fa uns anys els deixo fluir molt. Ells mateixos saben prou cap a on han d’anar, què poden fer i què no” –comenta Eva Cistero de l’Escola Renaixença, d’Hostalets de Pierola, mentre la Marina Magrí, mestra del mateix centre, indica: “jo també. Fa uns dies una nena va fer agafadors per a tots els dibuixos dels altres nens de la classe, i vaig deixar que prengués aquesta iniciativa”.

La pregunta de Majó ha sorgit arrel d’una de la dinàmica plantejada a la sessió de formació que porta per nom: ‘Sí, però…’. Està pensada perquè els equips impulsors que encapçalen els canvis dels centres reforcin el treball de la resiliència i l’argumentació de cara al claustre. En petits grups, els participants simulen que es troben a un claustre. La persona més atrevida fa una proposta, com per exemple comprar 10 iPads per al centre o que els estudiants de 4rt d’ESO vagin una setmana a estudiar anglès a Londres, i la resta de companys han de contra-argumentar començant les seves frases amb les paraules: “Sí, però…”.

“Ja s’ha provat”. “Això no s’ha fet mai”. “Fins avui hem anat fent sense això”. “No s’ha previst al pressupost”. “No tenim el personal necessari”. “Qui ho pagarà?” “Els riscos intangibles són massa grans”. “En teoria està molt bé, però la meva experiència…” “Sóc gat vell, no se’m pot ensenyar res de nou…”. Aquestes són algunes de les frases que apareixen al document “30 maneres d’ensorrar una idea” –que es va exposar als participants de la formació–, i que en molts casos coincideixen amb els arguments que han sorgit a la dinàmica. “Tot això ho hem sentit moltes vegades, a molts claustres” –diuen els participants entre rialles.

Una altra dinàmica destinada a fonamentar les decisions cap al canvi és la que porta per nom ‘Amics crítics’. En ella, els participants poden adoptar dos rols diferents. L’un ha d’argumentar el manteniment de pràctiques d’aprenentatge transmissores, que identifiquen el currículum amb el contingut del llibre de text. L’altre ha d’argumentar el propòsit competencial, la personalització de l’aprenentatge i les pràctiques centrades en els set principis. Davant de les propostes de transformació dels docents del segon rol, els del primer rol han d’aportar arguments contraris. Així, es produeix un diàleg que possibilita que els processos de canvi es fonamentin en argumentacions i raons que es plantegen per totes les parts, i no en la simple alineació amb una idea o una altra.

Arreu del territori
La Setmana de Formació d’Escola Nova 21 s’ha dut a terme arreu del territori i ha estat adreçada al professorat que ha iniciat processos de canvi als seus centres educatius i que treballen en xarxa amb altres centres a les xarxes locals d’Escola Nova 21. Aquesta acció formativa, de 15 hores, ha estat dissenyada en col·laboració entre Escola Nova 21, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, el Consorci d’Educació de Barcelona –que lidera el projecte conjunt Xarxes per al Canvi– i la Diputació de Barcelona. Hi han participat al voltant de 1.500 docents, tant a la ciutat de Barcelona en el marc de l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat, com en accions descentralitzades a Granollers, Lleida, Manresa, Manlleu, Salt, Sitges, Tarragona, Tona, Tortosa i Vilanova i la Geltrú.

A la ciutat de Lleida, les sessions s’han celebrat a l’Institut Guindàvols, i s’han organitzat conjuntament amb el Moviment d’Innovació Educativa de Lleida. Entre els objectius d’aquesta acció formativa, dissenyada per en David Atzet, professor i director del SINS Cardener de Sant Joan de Vilatorrada, hi ha el d’oferir “eines als equips impulsors dels centres que s’estan creant en aquesta fase del programa, per després traspassar-les al claustre”.

La formació és molt experiencial, pensada tenint en compte els factors emocionals. A través de dinàmiques eminentment participatives i vivencials, els docents replantegen la finalitat de l’escola i generen una nova mirada sobre les pràctiques d’aprenentatge. A més, es facilita que a través de mètodes com l’espiral d’indagació puguin definir al centre aquells canvis que poden millorar l’aprenentatge competencial dels seus alumnes “tenint en compte les circumstàncies i el tipus d’alumnat de cada centre” –apunta Fanny Majó.

Participació activa
A una pausa de la sessió, els participants valoren l’experiència formativa. “M’ha agradat molt perquè ens exigeix una participació molt activa, amb propostes que també podrem dur a terme a l’aula” –diu Montse Bonet, mestra d’Educació Infantil de l’Escola Mestre Ignasi Peraire, de Mollerussa. Així mateix, Valentí Bernal, professor de Secundària de l’Institut Joan Oró, de Lleida, valora: “hem vist que el rol de la formadora en aquestes sessions és fer de guia. Això és el que hauríem d’intentar fer nosaltres, deixar que els alumnes se situïn al centre de l’aprenentatge”.

En Valentí també destaca la importància que s’ha donat a les emocions amb dinàmiques que han buscat que els participants es coneguin i interactuïn. “Les emocions influeixen molt en el procés d’aprenentatge. S’han de tenir més en compte perquè són clau”, diu. A més, assenyala que s’enduu de la formació “una eina molt útil perquè nosaltres investiguem i resolguem problemes: l’espiral d’indagació”. Aquest mètode possibilita que els docents plantegin canvis als seus centres resolent reptes concrets a partir de l’observació, l’anàlisi i el disseny de les accions necessàries. Convida a “passar per diferents fases, en les quals es focalitza en els aspectes i elements essencials d’aquestes dificultats que es busquen millorar”.

La Montse considera que aquestes sessions formatives seran molt útils en el procés de creació de l’equip impulsor al seu centre. “Hem vingut diferents membres del claustre. D’aquí pot sorgir un grup impulsor. Hem tingut un petit tast de com es treballa amb metodologies actives. A més ara ens trobem més recolzats per una part teòrica, que ens ajuda a posar accions en pràctica davant dels nostres companys al claustre”.

Els assistents coincideixen en què després d’una primera fase de reflexió del programa, ara es troben més capacitats per passar a l’acció. “Abans ens podia semblar una quimera, i ens preguntàvem: necessitem el canvi? Ara en veiem la necessitat i la possibilitat. Hem fet un salt endavant”, conclou l’Eva Cistero.

La Setmana de Formació complementa les accions de sensibilització i trobades de xarxes de centres compromesos amb la transformació educativa que ja s’han vingut fent des d’inicis d’any, tant a través de Xarxes per al Canvi a la ciutat de Barcelona, com a través de les altres xarxes locals d’Escola Nova 21 al conjunt del territori, i que seguiran fins a finals del 2019.

Aquest artícle va aparèixer originalment al blog d’Escola Nova 21 al Diari de l’Educació.

“Ens posem a la pell dels alumnes i sortim de la zona de confort”

Publicat el per Equip Escola Nova 21
Tornar

La formació d’estiu intensiva d’Escola Nova 21 per a equips directius i impulsors dels centres de la mostra representativa convida a resoldre reptes i viure “en primera persona l’aprenentatge competencial”

Fotos: Mónica Bergós

300 persones han participat a la formació d’estiu intensiva d’Escola Nova 21 dirigida als equips directius i impulsors dels 30 centres de la mostra representativa de centres d’arreu de Catalunya, que s’ha dut a terme a l’Escola Proa del barri barceloní de Sants.

La formació ha tingut entre els seus objectius que els docents participants tinguin experiències diferents i que com a mestres visquin el que viu un alumne quan la seva forma d’aprendre segueix els principis de l’aprenentatge. És a dir, “se submergeixen en una experiència d’aprenentatge globalitzat, a partir d’una interacció entre iguals que parteix del que ells saben, que els convida a resoldre reptes, i que vehicula aprenentatges i resultats que són rellevants per ells mateixos” –explica Boris Mir, director adjunt d’Escola Nova 21.

A més, a la formació es fomenta “que els participants es coneguin”, ja que “les emocions són la base de l’aprenentatge” –afegeix Marta Pujadó, coordinadora de formació d’Escola Nova 21. Així mateix, es persegueix que es comparteixin experiències de bones pràctiques entre els centres impulsors i els centres de la mostra.

Convertides en laboratoris de transformació educativa, les aules de l’Escola Proa han estat rebatejades amb els noms de grans pedagogs del segle XX. Des de Maria Montessori a Ovide Decroly, John Dewey, Célestin Freinet, Jean Piaget, Lev Vygotsky,  Paulo Freire, Francesc Ferrer i Guàrdia o Marta Mata, ja que s’ha volgut identificar els espais de treball amb persones que són referents de la pedagogia de les idees dels quals Escola Nova 21 beu.

“No plantegem un retorn al passat sinó una actualització de les arrels. Ens fixem no només en les metodologies, sinó també en una visió humanística de l’infant i la societat. Una visió optimista que creu que totes les persones poden aprendre, i que s’oposa a l’escola selectiva i punitiva” –incideix Mir.

Els assistents han estat convidats a treballar en petits grups i resoldre un repte a través del disseny d’un producte mínim viable (PMV). És a dir, una proposta concreta de treball que podran aplicar a les seves escola el curs vinent. Els productes s’emmarquen en sis eixos: “Aprendre junts, aprenentatge sòcio-emocional, personalització, avaluació, globalització i gestió del canvi”.

Un hotel d’insectes
El grup de l’espai anomenat Paulo Freire treballa en la creació d’un producte que globalitza els aprenentatges i, en particular, busca “trencar la compartimentació que hi ha a la Secundària entre les diferents matèries”.

La proposta “parteix d’una problemàtica: el nombre d’insectes pol·linitzadors ha baixat molt a nivell mundial. És un problema per a l’agricultura i el medi ambient. Nosaltres volem donar-hi una solució: la creació  d’un hotel d’insectes, on els insectes pol·linitzadors tindran una llar per poder viure, que es construirà a l’hort de les nostres escoles” –explica Fèlix Gilgado, professor de Secundària del Col·legi Mare de Déu del Carme de Tarragona.

El projecte permetrà treballar de manera globalitzada les matèries de Biologia, Tecnologia i Llengua Catalana. “Han d’estudiar què són els insectes, què es la pol·linització, com es reprodueixen les plantes, i quins són els insectes que viuen al nostre voltant. Són continguts que són al currículum de Biologia”. A més, també es treballarà Llengua Catalana perquè els alumnes hauran de redactar un diari on es recollirà el procés de construcció de l’hotel i l’observació posterior, i també treballaran Tecnologia: hauran de fer un croquis i un plànol a escala de l’hotel i buscar els materials adients per a cada insecte.

Els docents treballen de manera col·laborativa, seguint la metodologia de l’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP), una metodologia amb enfocament globalitzat com les que es voldrà que emprin amb els seus alumes. Els mestres participants consideren aquesta experiència “molt enriquidora”: “Ens posem a la pell dels alumnes; compartim un espai; sortim de la zona de confort que suposa el grup classe, que ens dóna molta seguretat, però que no ens permet avançar en la línia que voldríem. És l’ensenyament globalitzat cap a on volem anar” –reflexiona Ignasi Branchadell, docent de l’Institut-Escola Costa i Llobera de Barcelona.

Observació entre docents
Paral·lelament, un altre grup treballa a l’aula que du per nom Lev Vigotsky, al voltant de l’eix de la gestió del canvi. És a dir, qüestions referents a com implicar els diferents agents de la comunitat educativa: claustre, professorat, alumnat, famílies, en els canvis que es proposa fer el centre.

En concret, un dels equips ha dissenyat un projecte d’observació entre docents per millorar la seva pràctica. Han fet una graella d’observació perquè qui tingui el rol d’observador pugui recollir la màxima informació per després compartir-ho amb la classe observada i la resta del claustre. “Hem pensat que una bona forma d’aprendre és fer-ho de qui fa la mateixa feina que nosaltres. La idea és que aquesta proposta funcioni com un tractor: a partir d’una cosa petita, tota l’escola pot adoptar després el que ha anat bé” –comenta Mercè Castellà, directora de l’Escola Antoni Botey, de Badalona.

Al mateix grup, Eulàlia Rial, mestra de l’Escola Vedruna Àngels, del Raval de Barcelona, indica que aquest projecte promourà “el diàleg i la col·laboració entre docents. El fet d’entrar a l’aula i aprendre de tots, que tots puguem aprendre junts, que no ens quedem tancats a les nostres aules”.

En aquest sentit, Castellà afegeix que s’està notant un “canvi de cultura”. “Abans el docent es quedava tancat a la seva aula, amb els seus materials i no els ensenyava, perquè així sentia que ho feia millor que els altres. Ara ens estem acostumant a compartir-ho tot. Això és molt millor”.

Una altra part de la formació ha estat vinculada a la presentació d’experiències per part de centres impulsors com les escoles La Maquinista, La Sínia, i El Roure Gros, l’Institut Mont Perdut, l’Institut-Escola Les Vinyes, l’Escola Virolai, el Col·legi Montserrat, i Jesuïtes Educació. Per a Rial, aquestes sessions han estat “molt positives” perquè “nosaltres som escoles que comencem a innovar i d’aquesta manera veiem que allò que comencem ja es porta a la pràctica i és viable. Et reconforta a l’hora de dur-ho tu a la pràctica”. De les experiències que s’han donat a conèixer, destaca una presentació feta per l’Escola la Maquinista. “Ens han parlat d’unes propostes de treball a Cicle Mitjà i Superior que m’han agradat molt. Estaven molt pautades per la mestra, i els alumnes tenien molta autonomia de moviment. Una pràctica que veig que és viable per poder portar a la meva escola”.

Aquest artícle va aparèixer originalment al blog d’Escola Nova 21 al Diari de l’Educació.

1.800 docents de tot Catalunya participen en una formació d’estiu amb l’objectiu de transformar els seus centres educatius

Publicat el per Equip Escola Nova 21
Tornar

Les formacions, que tindran lloc durant la setmana del 3 de juliol, sumen els esforços d’Escola Nova 21, l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat, Xarxes per al Canvi liderat pel Consorci d’Educació de Barcelona, i la Diputació de Barcelona, cap a un horitzó compartit de canvi

Dels 1.800 participants, 1.500 faran una formació de 15 hores: 720 docents en el marc de la 52a Escola d’Estiu de Rosa Sensat, i els altres 780 la faran a Granollers, Lleida, Manresa, Manlleu, Salt, Sitges, Tarragona, Tona, Tortosa i Vilanova i la Geltrú. Finalment, 300 docents dels 30 centres de la mostra representativa d’Escola Nova 21 faran una formació intensiva de 40 hores a Barcelona.

La formació està destinada a revisar amb profunditat el propòsit de l’acció educativa i els elements que fonamenten l’aprenentatge, en un format que ha de permetre els docents transferir-la als seus centres per contribuir al treball de canvi que estan posant en marxa. Aquesta setmana de formació complementa les accions de sensibilització i trobades de xarxes de centres compromesos amb la transformació educativa que ja s’han vingut fent des d’inicis d’any, tant a través de Xarxes per al Canvi a la ciutat de Barcelona, com a través de les altres xarxes locals d’Escola Nova 21 al conjunt del país, i que seguiran fins finals del 2019.

Amb aquest important increment de la participació de docents a la formació d’estiu amb un plantejament transformatiu, a la qual s’hi podria sumar les d’altres escoles d’estiu dels moviments de renovació pedagògica o dels ICE universitaris amb enfocaments similars, es demostra també la voluntat de mestres i professorat de contribuir i de ser protagonistes del canvi educatiu.

Trobareu més informació aquí.

S’inicia la formació dels equips impulsors de 30 centres

Publicat el per Equip Escola Nova 21
Tornar

Els 30 centres educatius d’Escola Nova 21 que formen part d’una mostra representativa de tots els centres de Catalunya han començat el seu procés de transformació amb jornades de formació dirigides als equips impulsors de cada centre.

Els equips impulsors, formats per docents i membres de l’equip directiu, lideraran el procés de transformació del seu centre orientat a un canvi profund de propòsit educatiu: per a què eduquem? Aquest procés de canvi involucrarà progressivament tot el claustre i comunitat educativa.

En aquestes formacions, els equips impulsors han dut a terme diferents activitats per a formalitzar i cohesionar el grup, explorar el protocol de canvi proposat pel programa Escola Nova 21 i reflexionar sobre la importància del lideratge distribuït en el centres educatius.

Al llarg de tres anys, aquests 30 centres impulsen un procés intern intensiu de canvi cap al marc d’escola avançada, definit pels seus quatre eixos: propòsit dirigit a desenvolupar competències per a la vida; pràctiques en el coneixement existent de com les persones aprenen; avaluació competencial amb mecanismes formatius que contribueixen a l’aprenentatge; i organització autònoma i oberta, capaç d’autoreflexionar i actualitzar-se.

Aquests 30 centres formen part dels gairebé mig miler de centres educatius que s’orienten cap al marc d’escola avançada des del programa d’Escola Nova 21. Tots ells participen també a les xarxes locals d’aprenentatge col·laboratiu que s’han organitzat a tot el territori català.