El proper dissabte 26 d’octubre al matí, Escola Nova 21 i el Departament d’Educació hem organitzat la jornada “Educació 2030: Transformant el futur. Una educació de qualitat i per a tothom és possible”. Serà una jornada  per a compartir amb els gairebé 500 centres que n’han format part els assoliments, aprenentatges i compromisos que ha generat aquesta experiència conjunta, i per a celebrar la feina feta i la confluència d’aquest treball amb les línies programàtiques de millora i innovació del Departament d’Educació.

Els i les docents dels centres que han participat a Escola Nova 21 ja es poden inscriure aquí

La jornada, que es durà a terme el 26 d’octubre de les 9:30h a les 13:30h a la Farga de l’Hospitalet de Llobregat, combinarà elements d’inspiració, de reflexió, d’intercanvi i discussió en grups, i també de celebració per la contribució feta en la transformació educativa que és ja imparable.

Serà una jornada ben especial, transformadora i emotiva, en la que l’objectiu principal és (re)trobar-nos totes aquelles persones que hem fet possible Escola Nova 21 i celebrar que el viatge cap a una educació veritablement de qualitat per a tothom continua!

Els i les docents dels centres que han participat a Escola Nova 21 ja es poden inscriure aquí

 

La primera setmana de juliol va acollir, com els darrers tres anys, l’Escola d’Estiu de la Mostra representativa d’Escola Nova 21, una formació de tres dies que reuneix els 30 centres que formen part d’aquest grup de transformació i seguiment intensiu amb el qual el programa ha treballat un protocol de canvi sistèmic.

L’escola d’estiu d’aquest 2019, que una vegada més ha reunit a centenars de docents motivats per a transformar els centres educatius de Catalunya, ha transcorregut sota el lema “El viatge continua!”.  I és que el programa Escola Nova 21 acaba definitivament el desembre d’aquest mateix 2019 – l’operativa d’acompanyament als centres de la mostra acaba ja aquest juliol-  però el procés de canvi que s’ha iniciat als centres encara té molt de recorregut. Per tant, el viatge continua, i els equips impulsors seguiran liderant el procés de transformació als seus centres, carregats amb els aprenentatges i les competències que han desenvolupat al llarg del programa. 

Les tres escoles d’estiu de la Mostra representativa d’Escola Nova 21 han evolucionat de manera paral·lela al procés de transformació que han viscut els centres que la conformen. Així, l‘escola d’estiu del 2017 va enfocar-se a conèixer pràctiques de referència basades en el marc d’escola avançada a partir de l’experiència dels centres impulsors d’Escola Nova 21 i també a capacitar els equips impulsors – el grup de docents encarregat de liderar la transformació al centre -en les accions de canvi que durien a terme el curs següent als seus centres: prototips de canvis a nivell metodològic i/o organitzatiu, en petita escala, amb l’objectiu d’aprendre. 

L’escola d’estiu del 2018 tenia l’objectiu de capacitar els equips impulsors per planificar els projectes tractor – canvis a gran escala, que afecten a tots els àmbits del centre (metodologia, avaluació, organització) i que tenen una implementació gradual i progressiva fins arribar a transformar la totalitat de l’escola – que implementarien, després de les vacances, als seus centres. 

Enguany i seguint el lema “El viatge continua!”, l’escola d’estiu ha servit per avaluar els tres anys de feina dels centres dins el programa Escola Nova 21 i per planificar el procés de canvi per als propers cursos que ja transcorreran sense el seguiment del programa. 

En paral·lel a aquests aprenentatges, totes les escoles d’estiu han tingut un propòsit comú, que ha esdevingut especialment rellevant en aquesta darrera escola d’estiu del 2019: desenvolupar l’autonomia dels equips impulsors. Així mateix,  l’aprenentatge entre iguals, a través de compartir aprenentatges i experiències amb els equips impulsors dels altres centres, també ha estat un denominador comú de les tres edicions.

Formació i emoció a parts iguals. La part emotiva de l’escola d’estiu ha estat igual d’important que els continguts. Aquesta escola d’estiu de la Mostra, com a les dues anteriors,  ha estat un moment de compartir sentiments, de reconeixement de la feina feta, de valoració del camí recorregut i de “carregar les piles” per continuar el procés de canvi, amb l’embranzida que donen tres dies de formació compartida amb docents d’altres escoles que estan vivint un mateix procés de canvi intensiu. 

El viatge continua!

 

Podeu veure totes les fotos de l’Escola d’Estiu de la Mostra 2019 aquí

 

 

El segon curs d’Escola Nova 21 fa una passa més cap a la transformació educativa. Si la primera fase del programa es va centrar en reformular el propòsit de l’educació cap a un aprenentatge competencial per a la vida, en aquesta segona es dibuixaran accions concretes de transformació a cada centre. Es buscarà una plena consciència d’horitzó de canvi i de quines passes fer amb la identificació d’objectius tangibles.

La creació de la visió de centre és el pas que segueix a la reflexió sobre el propòsit. Això vol dir “definir entre tota la comunitat educativa com es vol que sigui l’escola en un futur a mig termini, i fer-ho públic”, explica Boris Mir, director adjunt d’Escola Nova 21. Es tracta d’una concreció de l’ideal de centre al qual s’aspira, “el que volem ser quan siguem grans”, i que faci realitat el Projecte Educatiu de Centre.

Aquestes accions es promouran amb els prop de 500 centres que integren les 61 xarxes locals d’aprenentatge col·laboratiu d’arreu de Catalunya: tant les 19 Xarxes per al Canvi que lidera el Consorci d’Educació de Barcelona, com les altres 42 xarxes locals coordinades de manera conjunta amb els municipis a través de la Diputació de Barcelona i amb el Departament d’Ensenyament.

Les primeres trobades de les xarxes aquest curs ajudaran a definir estratègies per avançar en la definició de la Visió de cada centre, que concreta a cada escola l’horitzó comú de canvi. Un cop determinada, s’aportarà la metodologia de les Espirals d’Indagació i altres eines per a avançar-hi. Marina Gay, directora de Xarxes del programa, diu que aquesta metodologia possibilitarà “resoldre reptes concrets a partir de l’observació, l’anàlisi i el disseny de les accions que permetin progressar en el canvi”.

A més, també es dotarà els centres d’una eina important, la rúbrica de canvi, que ha estat elaborant els darrers mesos una comissió de sis persones (directores i inspectores) i que tindrà la funció d’eina auto-avaluativa per guiar el centre en el seu procés de canvi cap a la Visió. “Serà un full de ruta amb criteris i barems dels quatre eixos del marc d’escola avançada, per a ajudar al centre a saber en quin punt es troba i quin recorregut necessita per arribar a la Visió que ha establert”, explica David Pérez, coordinador d’Escola Nova 21.

Al llarg dels processos de transformació a les escoles, començant per l’establiment de la Visió, es buscarà la participació de tota la comunitat educativa, i en especial de les famílies, tot buscant una plena consciència de cap a on es va i de quines són les primeres passes que es fan, amb la identificació d’objectius tangibles que ja es poden materialitzar.

Pel que fa al grup reduït dels 30 centres de la mostra representativa, que treballen de forma més intensiva per a desenvolupar un protocol de canvi generalitzable, un cop definida la Visió es demanarà que provin a petita escala alguns dels elements que seran identificadors del seu futur model de centre. Es tracta de dissenyar i aplicar uns prototips de canvi que anomenen “productes mínims viables”, que han de permetre aprendre sobre el canvi. L’objectiu del curs és que els centres hagin testat aquestes accions i estiguin capacitats per fer canvis estructurals de cara al curs següent, el 2018-19.

Aquest curs els centres de la mostra també seguiran fent visites a les escoles impulsores del programa, més orientades a cercar pràctiques de referència respecte els elements que interessen a cada escola i que han estat concretats a la visió de centre. A més, cara a la primavera es farà una acció de formació intensiva per a docents en residències de diverses setmanes als centres impulsors, on podran copsar la globalitat del funcionament del projecte educatiu de l’escola.

La formació d’estiu intensiva d’Escola Nova 21 per a equips directius i impulsors dels centres de la mostra representativa convida a resoldre reptes i viure “en primera persona l’aprenentatge competencial”

Fotos: Mónica Bergós

300 persones han participat a la formació d’estiu intensiva d’Escola Nova 21 dirigida als equips directius i impulsors dels 30 centres de la mostra representativa de centres d’arreu de Catalunya, que s’ha dut a terme a l’Escola Proa del barri barceloní de Sants.

La formació ha tingut entre els seus objectius que els docents participants tinguin experiències diferents i que com a mestres visquin el que viu un alumne quan la seva forma d’aprendre segueix els principis de l’aprenentatge. És a dir, “se submergeixen en una experiència d’aprenentatge globalitzat, a partir d’una interacció entre iguals que parteix del que ells saben, que els convida a resoldre reptes, i que vehicula aprenentatges i resultats que són rellevants per ells mateixos” –explica Boris Mir, director adjunt d’Escola Nova 21.

A més, a la formació es fomenta “que els participants es coneguin”, ja que “les emocions són la base de l’aprenentatge” –afegeix Marta Pujadó, coordinadora de formació d’Escola Nova 21. Així mateix, es persegueix que es comparteixin experiències de bones pràctiques entre els centres impulsors i els centres de la mostra.

Convertides en laboratoris de transformació educativa, les aules de l’Escola Proa han estat rebatejades amb els noms de grans pedagogs del segle XX. Des de Maria Montessori a Ovide Decroly, John Dewey, Célestin Freinet, Jean Piaget, Lev Vygotsky,  Paulo Freire, Francesc Ferrer i Guàrdia o Marta Mata, ja que s’ha volgut identificar els espais de treball amb persones que són referents de la pedagogia de les idees dels quals Escola Nova 21 beu.

“No plantegem un retorn al passat sinó una actualització de les arrels. Ens fixem no només en les metodologies, sinó també en una visió humanística de l’infant i la societat. Una visió optimista que creu que totes les persones poden aprendre, i que s’oposa a l’escola selectiva i punitiva” –incideix Mir.

Els assistents han estat convidats a treballar en petits grups i resoldre un repte a través del disseny d’un producte mínim viable (PMV). És a dir, una proposta concreta de treball que podran aplicar a les seves escola el curs vinent. Els productes s’emmarquen en sis eixos: “Aprendre junts, aprenentatge sòcio-emocional, personalització, avaluació, globalització i gestió del canvi”.

Un hotel d’insectes
El grup de l’espai anomenat Paulo Freire treballa en la creació d’un producte que globalitza els aprenentatges i, en particular, busca “trencar la compartimentació que hi ha a la Secundària entre les diferents matèries”.

La proposta “parteix d’una problemàtica: el nombre d’insectes pol·linitzadors ha baixat molt a nivell mundial. És un problema per a l’agricultura i el medi ambient. Nosaltres volem donar-hi una solució: la creació  d’un hotel d’insectes, on els insectes pol·linitzadors tindran una llar per poder viure, que es construirà a l’hort de les nostres escoles” –explica Fèlix Gilgado, professor de Secundària del Col·legi Mare de Déu del Carme de Tarragona.

El projecte permetrà treballar de manera globalitzada les matèries de Biologia, Tecnologia i Llengua Catalana. “Han d’estudiar què són els insectes, què es la pol·linització, com es reprodueixen les plantes, i quins són els insectes que viuen al nostre voltant. Són continguts que són al currículum de Biologia”. A més, també es treballarà Llengua Catalana perquè els alumnes hauran de redactar un diari on es recollirà el procés de construcció de l’hotel i l’observació posterior, i també treballaran Tecnologia: hauran de fer un croquis i un plànol a escala de l’hotel i buscar els materials adients per a cada insecte.

Els docents treballen de manera col·laborativa, seguint la metodologia de l’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP), una metodologia amb enfocament globalitzat com les que es voldrà que emprin amb els seus alumes. Els mestres participants consideren aquesta experiència “molt enriquidora”: “Ens posem a la pell dels alumnes; compartim un espai; sortim de la zona de confort que suposa el grup classe, que ens dóna molta seguretat, però que no ens permet avançar en la línia que voldríem. És l’ensenyament globalitzat cap a on volem anar” –reflexiona Ignasi Branchadell, docent de l’Institut-Escola Costa i Llobera de Barcelona.

Observació entre docents
Paral·lelament, un altre grup treballa a l’aula que du per nom Lev Vigotsky, al voltant de l’eix de la gestió del canvi. És a dir, qüestions referents a com implicar els diferents agents de la comunitat educativa: claustre, professorat, alumnat, famílies, en els canvis que es proposa fer el centre.

En concret, un dels equips ha dissenyat un projecte d’observació entre docents per millorar la seva pràctica. Han fet una graella d’observació perquè qui tingui el rol d’observador pugui recollir la màxima informació per després compartir-ho amb la classe observada i la resta del claustre. “Hem pensat que una bona forma d’aprendre és fer-ho de qui fa la mateixa feina que nosaltres. La idea és que aquesta proposta funcioni com un tractor: a partir d’una cosa petita, tota l’escola pot adoptar després el que ha anat bé” –comenta Mercè Castellà, directora de l’Escola Antoni Botey, de Badalona.

Al mateix grup, Eulàlia Rial, mestra de l’Escola Vedruna Àngels, del Raval de Barcelona, indica que aquest projecte promourà “el diàleg i la col·laboració entre docents. El fet d’entrar a l’aula i aprendre de tots, que tots puguem aprendre junts, que no ens quedem tancats a les nostres aules”.

En aquest sentit, Castellà afegeix que s’està notant un “canvi de cultura”. “Abans el docent es quedava tancat a la seva aula, amb els seus materials i no els ensenyava, perquè així sentia que ho feia millor que els altres. Ara ens estem acostumant a compartir-ho tot. Això és molt millor”.

Una altra part de la formació ha estat vinculada a la presentació d’experiències per part de centres impulsors com les escoles La Maquinista, La Sínia, i El Roure Gros, l’Institut Mont Perdut, l’Institut-Escola Les Vinyes, l’Escola Virolai, el Col·legi Montserrat, i Jesuïtes Educació. Per a Rial, aquestes sessions han estat “molt positives” perquè “nosaltres som escoles que comencem a innovar i d’aquesta manera veiem que allò que comencem ja es porta a la pràctica i és viable. Et reconforta a l’hora de dur-ho tu a la pràctica”. De les experiències que s’han donat a conèixer, destaca una presentació feta per l’Escola la Maquinista. “Ens han parlat d’unes propostes de treball a Cicle Mitjà i Superior que m’han agradat molt. Estaven molt pautades per la mestra, i els alumnes tenien molta autonomia de moviment. Una pràctica que veig que és viable per poder portar a la meva escola”.

Aquest artícle va aparèixer originalment al blog d’Escola Nova 21 al Diari de l’Educació.

Les formacions, que tindran lloc durant la setmana del 3 de juliol, sumen els esforços d’Escola Nova 21, l’Escola d’Estiu de Rosa SensatXarxes per al Canvi liderat pel Consorci d’Educació de Barcelona, i la Diputació de Barcelona, cap a un horitzó compartit de canvi

Dels 1.800 participants, 1.500 faran una formació de 15 hores: 720 docents en el marc de la 52a Escola d’Estiu de Rosa Sensat, i els altres 780 la faran a Granollers, Lleida, Manresa, Manlleu, Salt, Sitges, Tarragona, Tona, Tortosa i Vilanova i la Geltrú. Finalment, 300 docents dels 30 centres de la mostra representativa d’Escola Nova 21 faran una formació intensiva de 40 hores a Barcelona.

La formació està destinada a revisar amb profunditat el propòsit de l’acció educativa i els elements que fonamenten l’aprenentatge, en un format que ha de permetre els docents transferir-la als seus centres per contribuir al treball de canvi que estan posant en marxa. Aquesta setmana de formació complementa les accions de sensibilització i trobades de xarxes de centres compromesos amb la transformació educativa que ja s’han vingut fent des d’inicis d’any, tant a través de Xarxes per al Canvi a la ciutat de Barcelona, com a través de les altres xarxes locals d’Escola Nova 21 al conjunt del país, i que seguiran fins finals del 2019.

Amb aquest important increment de la participació de docents a la formació d’estiu amb un plantejament transformatiu, a la qual s’hi podria sumar les d’altres escoles d’estiu dels moviments de renovació pedagògica o dels ICE universitaris amb enfocaments similars, es demostra també la voluntat de mestres i professorat de contribuir i de ser protagonistes del canvi educatiu.

Trobareu més informació aquí.