Nova etapa per les xarxes d’Escola Nova 21

L’equip d’Escola Nova 21 s’acomiada però l’onada no s’atura

Ja han començat les últimes trobades de les Xarxes Locals d’Escola Nova 21 guiades per l’equip del programa, que arribarà a la seva data prevista de tancament el proper mes de desembre. Serà, però, aquest mes de juliol, amb la fi curs escolar actual, quan el programa de transformació educativa tancarà la seva operativa als centres.

La que té lloc aquestes setmanes arreu de Catalunya és la 5a trobada del curs  i la última dins el marc del programa -d’un total de 12 sessions que s’han dut a terme al llarg del programa- i en aquest escenari algunes xarxes ja estan pensant en com continuar aquest espai d’aprenentatge cooperatiu que han emprès plegades. Malgrat que Escola Nova 21 s’acaba, la voluntat per impulsar el canvi educatiu als centres i municipis és més viva que mai.

Fa dos anys que es van constituir un total de 60 xarxes arreu del país (20 a Barcelona ciutat, 30 a les comarques de la demarcació de Barcelona, 4 a la demarcació de Girona, 3 a Tarragona i 3 a Lleida, que al final s’han ajuntat en 2). Es van crear pensant en el valor que aporta el format en sí mateix -teixeix relacions cooperatives entre centres propers que mai havien estat en contacte-, com també amb la intenció d’aprendre col·laborativament i provocar una necessitat de transformació pedagògica. Amb aquesta finalitat, les sessions o ‘Trobades de xarxa’ han reunit els centres de manera periòdica per construir reflexions crítiques al voltant de qüestions clau sobre l’aprenentatge i el centre i han introduït diverses metodologies de millora continua, com l’Espiral d’Indagació, entre altres eines.

No obstant, aquesta darrera trobada pren un altre tarannà: sent la última sessió amb la participació d’Escola Nova 21, s’ha volgut apostar per un format de celebració i revisió. Per una banda, es torna a l’inici repensant els dos fonaments del canvi: cap a on anar? i com arribar-hi? Aquesta retrospecció permet mirar enrere i situar tots els passos i tots els recursos que hem emprat durant aquests anys. A més, dóna peu a fer una avaluació del recorregut, prendre’n consciència i celebrar els èxits que s’han anat sumant de forma col·lectiva.

Les Xarxes Locals d’Escola Nova 21 d’arreu són eines d’un enorme potencial de canvi. Trobada a trobada, els centres han anat compartint experiències i reflexions molt enriquidores i, en aquest procés, han anat apoderant les xarxes com a recurs rellevant pel seu camí pel canvi. De cara l’octubre, les xarxes es tornaran a trobar per decidir com donen continuïtat a aquest projecte transformador per sí mateixes, sense la guia d’Escola Nova 21.

La onada del canvi continua, la transformació educativa no té aturador!

 

El Baix Llobregat, Vallès Occidenta, Terres de l’Ebre, l’Empordà, Badalona, Granollers, Igualada, ja han fet la  12a trobada de xarxa i en els propers dies es trobaran la resta de xarxes locals del territori

Ahir, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) va acollir una sessió plenària els centres de Xarxes pel Canvi i d’Escola Nova 21 de la ciutat de Barcelona que va comptar amb l’assistència de les direccions dels centres educatius que en formen part i totes les persones que des de diferents responsabilitats professionals estan involucrades en la millora continua de l’educació a la ciutat: dinamitzadores, direccions de Centres de Recursos Pedagògics i Equips d’Atenció Psicopedagògica, referents territorials, inspecció, mentores i tècniques dels serveis centrals del Consorci d’Educació de Barcelona.

La jornada va posar en valor l’experiència acumulada durant els dos primers anys de Xarxes per al Canvi i va posar de manifest que el Consorci d’Educació es planteja com a repte que tots els centres educatius públics de la ciutat en formin part. Es tracta del compromís de l’administració educativa de Barcelona de no deixar cap centre enrere i vetllar per l’equivalència de tots els projectes educatius pel que fa a la qualitat de les seves propostes.

A la sessió hi va intervenir l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que va reafirmar el compromís de la ciutat de construir un model propi d’innovació educativa que actualitzi el conjunt de centres educatius. Així com del conseller d’Educació, Josep Bargalló,  que va constatar que tant el Consorci com el Departament han de veure en els propers mesos com prenen el llegat del programa Escola Nova 21, que finalitza aquest any, i l’incorporen a les accions de millora del sistema.

La sessió també va comptar amb la participació de les entitats promotores de Xarxes per al canvi, el Consorci d’Educació de Barcelona, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, l’ICE-UAB i Escola Nova 21, que en el seu conjunt van valorar molt positivament l’evolució de l’aliança i van destacar-ne la potència transformadora del treball col·laboratiu a les xarxes i la vocació sistèmica de canvi del programa.

 

El programa Xarxes per al Canvi

El programa Xarxes per al Canvi es va posar en marxa el 19 de gener de 2017, fruit del conveni entre el Consorci d’Educació de Barcelona, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, l’ICE-UAB i Escola Nova 21. El seu objectiu és que tots els centres educatius de la ciutat trobin el seu espai de conversa pedagògica per a compartir un horitzó comú de transformació educativa i repensar les seves pràctiques educatives, l’avaluació i l’organització de manera sistèmica, equitativa, sostenible i sostinguda i que tots els centres participants comptin amb l’impuls i la facilitació d’una persona dinamitzadora en aquest recorregut.

 

El passat 19 de desembre el Departament d’Educació, l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya presentaven un acord per impulsar una iniciativa conjunta amb Escola Nova 21 que possibilitarà la transferència dels coneixements i procediments del programa i posar les bases per a les futures accions de política pública per actualitzar el conjunt del sistema educatiu.

Amb l’acord entre Generalitat, entitats municipalistes i Escola Nova 21 la transformació educativa es consolida com a política pública a Catalunya

Les xarxes d’actualització educativa esdevenen política pública

L’acord, que liderarà el Departament d’Educació a partir d’aquest mes de gener, es vehicularà a través de la Comissió Mixta Departament d’Educació-entitats municipalistes i  farà possible que les 60 xarxes locals de transformació educativa d’Escola Nova 21 que ja existeixen arreu del territori passin a formar part de l’acció de l’administració pública de la mateixa manera que ja passa a la ciutat de Barcelona amb Xarxes per al canvi.

Això vol dir que Educació incorpora a partir d’ara Escola Nova 21 a les xarxes del Departament amb l’objectiu d’impulsar la innovació i la millora educativa per respondre a les necessitats educatives de tot l’alumnat.  A partir de les xarxes locals d’Escola Nova 21, es transferirà el coneixement sobre el procediment de canvi al personal del Departament d’Educació, que se’n responsabilitzarà.

Així, s’incorporarà personal del Departament d’Educació a les xarxes coordinades per ajuntaments a la demarcació de Barcelona, alhora que es treballarà per implicar els municipis a les de Girona, Lleida, Terres de l’Ebre i Tarragona, que actualment coordina el Departament. A més, la Inspecció d’Educació i els Serveis Educatius del Departament s’incorporaran en l’acompanyament de les xarxes fins ara liderades pels municipis, i als centres que en formen part.

La implicació imprescindible dels municipis per a la transformació educativa

La incorporació d’aquestes xarxes a la política pública de la Generalitat i la implicació directa de les entitats municipalistes consolida el protagonisme necessari dels municipis en el procés d’actualització educativa. L’acció conjunta entre Generalitat i municipis oferirà l’oportunitat de definir models de corresponsabilització dels ens locals en el procés d’actualització educativa i la seva incorporació en les xarxes on actualment no hi tenen cap funció, una demanda que fins ara s’ha manifestat a moltes localitats.

Per això la roda de premsa de presentació de l’acord va comptar amb les intervencions de les alcaldesses de Sant Vicenç dels Horts, Maria Teresa Aymerich, de Montcada i Reixac, Laura Campos, de Sant Cugat del Vallès, Carmela Fortuny, de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, l’alcalde de Cerdanyola del Vallès, Carles Escolà i  Rafa Homet, Diputat d’Educació de la Diputació de Barcelona, institució que ha estat clau en el suport a la dinamització de les xarxes. Totes elles van destacar el valor afegit que han aportat les xarxes per al procés de canvi educatiu als seus municipis així com la necessitat de posar els municipis al centre del procés.

Per la seva banda, el director d’Escola Nova 21, Eduard Vallory,  va voler destacar “la transversalitat política i institucional de l’acord, que posa les bases per a què l’actualització educativa que la UNESCO demana arribi progressivament a tot el sistema educatiu català amb polítiques públiques que es mantinguin en el temps”.

El 19 de desembre es presentava l’acord per promoure xarxes d’actualització educativa a partir del programa Escola Nova 21. Serà el Departament d’Educació qui, a partir d’aquest gener, liderarà el desplegament d’aquest acord amb la col·laboració dels municipis i d’Escola Nova 21. Aquesta acció conjunta es coordinarà des d’una comissió de treball constituïda per les quatre parts, en el marc de la Comissió Mixta que conformen el Departament d’Educació i les dues entitats municipalistes.

L’acord entre Generalitat i les dues entitats municipalistes impulsa una acció conjunta per a la consolidació de la transformació educativa com a política pública

La transferència del coneixement

L’acció conjunta entre Generalitat i municipis permetrà la transferència dels coneixements i procediments generats a Escola Nova 21 per tal que les accions de transformació educativa puguin arribar al conjunt de xarxes i de centres educatius del territori.

Així mateix, la Inspecció d’Educació i els Serveis Educatius del Departament s’incorporaran en l’acompanyament de les xarxes i els centres que en formen part. També es definiran models de corresponsabilització dels ens locals i la seva incorporació en les xarxes on actualment no hi tenen cap funció.

El procés de trànsit que s’inicia aquest mes de gener haurà de capitalitzar la il·lusió del mig miler de centres, divuit mil docents, més de dos-cents mil alumnes i la seixantena de xarxes locals que conformen avui Escola Nova 21, així com adquirir-ne la cultura de treball cooperativa i la energia que fins ara ha concentrat el programa a través de les estratègies, metodologies i dinàmiques proposades.

La Mostra representativa

En els propers mesos el personal del Departament d’Educació assumirà el mentoratge dels centres de la Mostra respresentativa d’Escola Nova 21, trenta centres seleccionats de manera representativa sobre el sistema educatiu català amb els quals s’està testant un protocol de canvi intensiu amb la intenció de perfeccionar-lo i compartir-lo amb el conjunt de centres del sistema.

El personal d’Educació també supervisarà els processos de canvi i les accions de formació vinculades, conjuntament amb l’equip d’Escola Nova 21, per extreure’n evidències i aprenentatges que permetin generalitzar el procediment de transformació dels centres educatius.

La Rúbrica de canvi

Durant la vigència de l’acord, la Rúbrica de canvi – una eina d’autoavaluació i orientació elaborada a proposta d’Escola Nova i que va ser validada pel Departament d’Educació fa uns mesos – serà perfeccionada amb l’objectiu de dotar els centres d’un instrument que els acompanyi en el procés d’actualitzar-se.

 

Escola Nova 21 engega una iniciativa que posa en contacte els centres de la mostra i els centres de la xarxa amb els següents objectius: aprendre i compartir experiències sobre el procés de canvi educatiu, així com inquietuds i dubtes entre iguals. Aquesta interacció serà gràcies a les visites que realitzaran els docents dels centres de les xarxes als centres de la mostra. En aquesta primera ronda de visites hi participaran més de 550 docents i s’allargaran fins al mes de febrer. A partir d’aquell mes, s’inciarà una nova ronda de trobades.

Els centres de la Mostra Representativa (30 centres del programa EN21 seleccionats en base als percentatges existents al sistema educatiu de distribució geogràfica, perfil socioeconòmic i grau de complexitat, primària/secundària i tipologies de centres. L’objectiu és que els procediments que es generin a través de la interacció amb EN21 puguin ser emprats per a generalitzar accions de transformació de centres per part de les institucions corresponents, un cop el programa finalitzi) acullen als docents amb la voluntat de compartir el procés de transformació al qual estan immersos i per explicar quins han sigut els seus canvis més significatius en els darrers cursos. Els docents dels centres de la xarxa (centres del programa que  a partir del treball cooperatiu avancen conjuntament en el procés per a l’actualització i canvi. S’organitzen en en més d’una seixantena de xarxes col·laboratives constituïdes per proximitat  territorial) hi assisteixen amb la determinació d’aprendre dels dubtes i experiències dels altres centres, així com compartir els seus reptes i assoliments.

Generalment, les visites s’inicien amb una breu reunió introductòria que realitza la persona que guia la trobada. S’aprofita per fer una ronda d’expectatives, així la persona que dirigirà la visita pot ajustar-ne el contingut. Així mateix, en aquesta primera part, també s’explica quin ha estat el procés de canvi i l’entrada al programa d’Escola Nova 21. Aquests continguts es materialitzen en la segona part de la trobada, la visita al centre. S’aprofundeix en el tema que els visitants tinguin més inquietud i es coneixen els materials, els espais i els mètodes del centre. Un cop acabada la volta pel centre, s’obre un torn obert de preguntes que, molts cops, s’acaba convertint en un debat entre els docents, on es realitza un intercanvi de consells, inquietuds i aprenentatges. Aquesta última part  aporta als docents una pràctica excel·lent: potencia l’aprenentatge entre iguals. Mestres i centres interessats per la transformació educativa i el procés de canvi comparteixen eines, recursos, pràctiques, dubtes i reptes!

Aquestes visites són accions de valor no només pels centres de la xarxa, sinó també pels centres de la Mostra. La interacció dels centenars de docents implicats en el procés de canvi educatiu és imprescindible per formar a un moviment social que vol transformar l’educació i adquirir una cultura de millora contínua. Seguim teixint xarxa entre diferents docents i centres educatius!

 

Després de 7 jornades a 7 punts diferents del territori i d’haver arribat a més de 200 centres, les xarxes locals d’Escola Nova 21 comencen el curs amb un revulsiu d’energia transformadora que marcarà el treball dels propers mesos.

 

Les ciutats de Tarragona, Cardedeu, Castelldefels, Girona, Lleida, Barcelona i Terrassa han acollit durant el passat mes d’octubre les jornades Activem el canvi, una cita d’obertura del curs de les Xarxes Locals d’Escola Nova 21, l’espai de treball cooperatiu entre escoles i instituts del programa.

Les jornades han reunit docents, personal de les administracions educativa i local, i experts en un sol espai, proper i participatiu, per debatre sobre el propòsit de l’educació mitjançant la Rúbrica de canvi, veure com afrontar el procés de canvi educatiu als centres i aprofundir en els usos i potencialitats de la metodologia de l’Espiral d’Indagació.

Les jornades han arribat a centenars de docents i directors i directores de més de 200 centres educatius catalans, a més de dinamitzadors de les xarxes locals d’Escola Nova 21, representants de la Diputació de Barcelona i del Consorci d’Educació de Barcelona i professionals de CRPs, inspecció, ajuntaments i universitats catalanes. Això ha fet visible una vegada més el consens unànime pel canvi educatiu així com la creixent unitat d’acció que s’està generant entre el món municipal i el món educatiu en el procés de transformació educativa.

La metodologia de participació i interlocució de les jornades han estat la clau de l’èxit de les jornades Activem el canvi, que han generat un clima proper, flexible i alhora d’un gran valor qualitatiu. Les aportacions (vegeu presentació) d’Antoni Zabala, director de l’Institut de Recursos i Investigació per a la Formació i membre del Comitè Assessor de la Rúbrica de canvi, Jaume Jornet, expert en processos de canvi d’organitzacions i en les metodologies agile i lean, Lorena Becerril, professora al departament d’Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació han estat clau per il·lustrar nítidament els continguts principals: la Rúbrica de canvi, la cultura de millora contínua en l’organització de centre i la metodologia de l’Espiral d’Indagació.

En breu podreu trobar els vídeos de les jornades al canal de Youtube d’Escola Nova 21

Des del seu llançament, ara fa dos anys, Escola Nova 21 es proposa actualitzar què entén la nostra societat per “educació de qualitat”, alhora que pretén crear una presa de consciència social i un consens ampli sobre la necessitat, la urgència i la direcció de la transformació educativa, amb l’objectiu que esdevingui política pública.

En aquest sentit, el programa posa en marxa accions de transformació educativa en un ampli nombre d’escoles i instituts, acompanyades per centres educatius que fa anys que hi estan treballant. Alhora, posa en valor aquest treball als centres i suma esforços i coneixements per generar cooperativament procediments i eines que facin possible la transformació de totes les escoles i instituts.

Escola Nova també desenvolupa una tasca important possibilitant acords amb administracions públiques i amb altres actors educatius per a generalitzar el procés de canvi: les xarxes vinculades a municipis amb la Diputació de Barcelona; pel rograma “Xarxes per al canvi” amb el Consorci d’Educació de Barcelona i el treball amb el Departament d’Ensenyament per promoure les altres xarxes i generar la Rúbrica de canvi, en són els exemples més clars.

D’aquesta manera, després de dos anys de programa els plantejaments inicials d’Escola Nova 21 s’han aconseguit: el canvi educatiu ja no es percep com una “moda” o un caprici, sinó com una necessitat per a un aprenentatge que doni resposta al món d’avui; molts municipis han fet seu l’objectiu del canvi educatiu vinculant qualitat i equitat i s’han corresponsabilitzat amb l’articulació de xarxes locals que tenen aquest propòsit; a Barcelona el canvi educatiu ja és política pública (“Xarxes pel Canvi”); s’ha establert conjuntament amb el Departament d’Ensenyament criteris que determinen el perfil de qualitat que hauria de tenir tot centre educatiu, a través de la Rúbrica de canvi; i finalment s’ha assolit una amplísssima mobilització de docents, famílies i centres treballant cooperativament per a la transformació educativa.

Ara, a un any i mig de la finalització d’Escola Nova 21, el programa es proposa nous reptes: En el darrer any els centres han debatut si la finalitat de la seva tasca educativa s’enfoca a la formació integral de cadascun dels infants, per tal de poder formular, amb la comunitat educativa, una visió de quin centre s’imaginen i cap a la qual avançar. Ara cal que aquest debat sobre la visió, les metodologies aportades pel programa, la Rúbrica de canvi, i el treball cooperatiu en xarxa generin un grau creixent de capacitació i d’autonomia per tal que els centres i la seva comunitat educativa puguin pilotar el seu procés de canvi.

En aquest procés és important que la nova cultura de treball cooperatiu vinculada i implicada amb l’entorn, que les xarxes han aportat, s’arreli a la normalitat del treball de docents, centres, municipis i administració educativa. Per això també caldrà posar a disposició de la societat tot el coneixement metodològic que es creï sobre com canviar de manera sistemàtica un centre educatiu.

La transformació dels centres amb l’objectiu que una educació de qualitat arribi a tots i cadascun dels infants, ha d’esdevenir una política pública, que vinculi administració educativa, administracions locals, centres educatius, comunitat educativa i societat civil. A més, un cop assentats els criteris de qualitat educativa per al conjunt dels centres (Rúbrica de canvi), caldrà establir les característiques de què és un centre de referència educativa, identificar els existents i generar-ne de nous, i poder-los emprar tant per a la formació de docents com perquè ajudin a fer possible el canvi del conjunt del sistema.

 

Aquí trobareu el dossier de premsa, les dades explicatives i infografies, presentades aquesta setmana per resumir aquests dos anys i apuntar els nous propòsits

Ara farà un any, des del programa Escola Nova 21, i en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, el Departament d’Ensenyament i les administracions municipals, es formaven 60 xarxes locals d’aprenentatge col·laboratiu integrades per centres educatius de tot el territori català, una vintena de les quals a Barcelona ciutat – liderades pel Consorci d’Educació de Barcelona, amb aliança amb Escola Nova 21, Rosa Sensat i l’ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona- les anomenades Xarxes per al Canvi.

Cada una d’aquestes xarxes (#xarxeslocalsEN21) està formada per entre 6 i 14 centres educatius diversos que comparteixen àrea territorial i que, voluntàriament, s’han sumat al projecte per a la transformació educativa. Un total de 480 centres que volen ser partícips de la construcció d’un sistema  educatiu avançat.

Després de 6 trobades de les xarxes -espais d’aprenentatge col·laboratiu entre els diferents centres d’una xarxa-, els centres han reflexionat sobre la necessitat i l’oportunitat que suposa el canvi educatiu, han debatut sobre el propòsit de l’educació (què ha d’aportar l’escola a la vida d’una persona?), s’han plantejat quina és la seva Visió de centre i, per últim, han testat eines i metodologies de canvi – en especial l’Espiral d’Indagació- per començar fer el camí que els ha de portar a pilotar autònomament aquest procés de transformació. Avui, podem constatar que molts centres han deixat enrere el pensament inicial de “hem de preguntar com avançar” per “ens hem de preguntar com hem d’avançar“.

L’equip de xarxes considera que en un any el programa ha guanyat enfocament. A partir de compartir el sentit d’urgència i sensibilitzar al voltant de la necessitat del canvi, s’ha avançat  en el replantejament del propòsit educatiu dels centres per entendre l’educació en termes de qualitat i formació integral de la persona. Així mateix, s’ha treballat intensament en els mètodes per generar la necessitat de canvi i implementar-lo. Aquest procés ha permès obrir el debat no només als centres sinó també al conjunt de la comunitat educativa (docents, famílies i alumnes) i també buscar la implicació de diversos agents, com el Departament d’Ensenyament, la Diputació de Barcelona i les administracions locals.

La tranferència als claustres és, segurament, un dels grans reptes que ara s’ha de superar: cal aconseguir que el treball que es genera a les xarxes i les sinergies compartides entre centres i altres actors arribin a la totalitat dels docents. En aquest sentit, la feina dels equips impulsors – l’equip de docents que lidera el procés de canvi a cada centre- és clau transferir el coneixement que es genera a les xarxes a la resta de mestres de les escoles i instituts i així possibilitar l’objectiu de la transformació educativa: un aprenentatge significatiu i amb sentit per a tothom.

 

El segon curs d’Escola Nova 21 fa una passa més cap a la transformació educativa. Si la primera fase del programa es va centrar en reformular el propòsit de l’educació cap a un aprenentatge competencial per a la vida, en aquesta segona es dibuixaran accions concretes de transformació a cada centre. Es buscarà una plena consciència d’horitzó de canvi i de quines passes fer amb la identificació d’objectius tangibles.

La creació de la visió de centre és el pas que segueix a la reflexió sobre el propòsit. Això vol dir “definir entre tota la comunitat educativa com es vol que sigui l’escola en un futur a mig termini, i fer-ho públic”, explica Boris Mir, director adjunt d’Escola Nova 21. Es tracta d’una concreció de l’ideal de centre al qual s’aspira, “el que volem ser quan siguem grans”, i que faci realitat el Projecte Educatiu de Centre.

Aquestes accions es promouran amb els prop de 500 centres que integren les 61 xarxes locals d’aprenentatge col·laboratiu d’arreu de Catalunya: tant les 19 Xarxes per al Canvi que lidera el Consorci d’Educació de Barcelona, com les altres 42 xarxes locals coordinades de manera conjunta amb els municipis a través de la Diputació de Barcelona i amb el Departament d’Ensenyament.

Les primeres trobades de les xarxes aquest curs ajudaran a definir estratègies per avançar en la definició de la Visió de cada centre, que concreta a cada escola l’horitzó comú de canvi. Un cop determinada, s’aportarà la metodologia de les Espirals d’Indagació i altres eines per a avançar-hi. Marina Gay, directora de Xarxes del programa, diu que aquesta metodologia possibilitarà “resoldre reptes concrets a partir de l’observació, l’anàlisi i el disseny de les accions que permetin progressar en el canvi”.

A més, també es dotarà els centres d’una eina important, la rúbrica de canvi, que ha estat elaborant els darrers mesos una comissió de sis persones (directores i inspectores) i que tindrà la funció d’eina auto-avaluativa per guiar el centre en el seu procés de canvi cap a la Visió. “Serà un full de ruta amb criteris i barems dels quatre eixos del marc d’escola avançada, per a ajudar al centre a saber en quin punt es troba i quin recorregut necessita per arribar a la Visió que ha establert”, explica David Pérez, coordinador d’Escola Nova 21.

Al llarg dels processos de transformació a les escoles, començant per l’establiment de la Visió, es buscarà la participació de tota la comunitat educativa, i en especial de les famílies, tot buscant una plena consciència de cap a on es va i de quines són les primeres passes que es fan, amb la identificació d’objectius tangibles que ja es poden materialitzar.

Pel que fa al grup reduït dels 30 centres de la mostra representativa, que treballen de forma més intensiva per a desenvolupar un protocol de canvi generalitzable, un cop definida la Visió es demanarà que provin a petita escala alguns dels elements que seran identificadors del seu futur model de centre. Es tracta de dissenyar i aplicar uns prototips de canvi que anomenen “productes mínims viables”, que han de permetre aprendre sobre el canvi. L’objectiu del curs és que els centres hagin testat aquestes accions i estiguin capacitats per fer canvis estructurals de cara al curs següent, el 2018-19.

Aquest curs els centres de la mostra també seguiran fent visites a les escoles impulsores del programa, més orientades a cercar pràctiques de referència respecte els elements que interessen a cada escola i que han estat concretats a la visió de centre. A més, cara a la primavera es farà una acció de formació intensiva per a docents en residències de diverses setmanes als centres impulsors, on podran copsar la globalitat del funcionament del projecte educatiu de l’escola.