El segon curs d’Escola Nova 21 fa una passa més cap a la transformació educativa. Si la primera fase del programa es va centrar en reformular el propòsit de l’educació cap a un aprenentatge competencial per a la vida, en aquesta segona es dibuixaran accions concretes de transformació a cada centre. Es buscarà una plena consciència d’horitzó de canvi i de quines passes fer amb la identificació d’objectius tangibles.

La creació de la visió de centre és el pas que segueix a la reflexió sobre el propòsit. Això vol dir “definir entre tota la comunitat educativa com es vol que sigui l’escola en un futur a mig termini, i fer-ho públic”, explica Boris Mir, director adjunt d’Escola Nova 21. Es tracta d’una concreció de l’ideal de centre al qual s’aspira, “el que volem ser quan siguem grans”, i que faci realitat el Projecte Educatiu de Centre.

Aquestes accions es promouran amb els prop de 500 centres que integren les 61 xarxes locals d’aprenentatge col·laboratiu d’arreu de Catalunya: tant les 19 Xarxes per al Canvi que lidera el Consorci d’Educació de Barcelona, com les altres 42 xarxes locals coordinades de manera conjunta amb els municipis a través de la Diputació de Barcelona i amb el Departament d’Ensenyament.

Les primeres trobades de les xarxes aquest curs ajudaran a definir estratègies per avançar en la definició de la Visió de cada centre, que concreta a cada escola l’horitzó comú de canvi. Un cop determinada, s’aportarà la metodologia de les Espirals d’Indagació i altres eines per a avançar-hi. Marina Gay, directora de Xarxes del programa, diu que aquesta metodologia possibilitarà “resoldre reptes concrets a partir de l’observació, l’anàlisi i el disseny de les accions que permetin progressar en el canvi”.

A més, també es dotarà els centres d’una eina important, la rúbrica de canvi, que ha estat elaborant els darrers mesos una comissió de sis persones (directores i inspectores) i que tindrà la funció d’eina auto-avaluativa per guiar el centre en el seu procés de canvi cap a la Visió. “Serà un full de ruta amb criteris i barems dels quatre eixos del marc d’escola avançada, per a ajudar al centre a saber en quin punt es troba i quin recorregut necessita per arribar a la Visió que ha establert”, explica David Pérez, coordinador d’Escola Nova 21.

Al llarg dels processos de transformació a les escoles, començant per l’establiment de la Visió, es buscarà la participació de tota la comunitat educativa, i en especial de les famílies, tot buscant una plena consciència de cap a on es va i de quines són les primeres passes que es fan, amb la identificació d’objectius tangibles que ja es poden materialitzar.

Pel que fa al grup reduït dels 30 centres de la mostra representativa, que treballen de forma més intensiva per a desenvolupar un protocol de canvi generalitzable, un cop definida la Visió es demanarà que provin a petita escala alguns dels elements que seran identificadors del seu futur model de centre. Es tracta de dissenyar i aplicar uns prototips de canvi que anomenen “productes mínims viables”, que han de permetre aprendre sobre el canvi. L’objectiu del curs és que els centres hagin testat aquestes accions i estiguin capacitats per fer canvis estructurals de cara al curs següent, el 2018-19.

Aquest curs els centres de la mostra també seguiran fent visites a les escoles impulsores del programa, més orientades a cercar pràctiques de referència respecte els elements que interessen a cada escola i que han estat concretats a la visió de centre. A més, cara a la primavera es farà una acció de formació intensiva per a docents en residències de diverses setmanes als centres impulsors, on podran copsar la globalitat del funcionament del projecte educatiu de l’escola.

La proposta formativa ‘Repensant l’Educació avui’ anima els docents a traslladar metodologies vivencials a les seves aules i a emprar les espirals d’indagació

Fotos: Mónica Bergós

La sessió ha començat amb un ball. Els participants han fet una rotllana, que han mogut i remogut. Aquí i allà. Mans enlaire, peus que salten. I tornar a començar. Dins i fora. Dalt i baix. I rialles i més rialles. Passats deus minuts, els assistents ja estan preparats per afrontar la formació. “El ball sempre va bé per començar amb més frescura. Això ho podeu col·locar on sigui, a l’aula. Quan veieu que els alumnes estan tensos: vinga, una mica de ball, i així descarreguen tensions” –diu la formadora, Maria Navarrete, que és educadora social i especialista en intel·ligència emocional.

Entre els continguts de la sessió, hi ha algunes qüestions relatives a la neurociència. En concret, Navarrete exposa una imatge on es veuen diferenciades les tres parts del cervell en què, segons la hipòtesi que va fer Paul MacLean, s’estructura el cervell. “Hi hauria el cervell reptilià, que és el més primari i que està més vinculat a la supervivència i a les funcions vitals, com tenir gana o set; el sistema límbic, lligat a la part més emocional; i el neocòrtex: relacionat amb tot allò cognitiu, allà on planifico, penso, elaboro, preveig”. Actualment, es considera que es pot parlar d’aquests tres cervells en sentit metafòric, no estructural, perquè estan absolutament interelacionats i les distincions són subtils. Però en qualsevol cas, l’ideal és que raó i emoció estiguin en equilibri tot i que no sempre ho aconseguim.

Per tal que s’emportin a casa una experiència vinculada a aquest contingut, Navarrete torna a demanar als assistents que s’aixequin de les cadires. En aquesta ocasió, faran una representació teatral. Un joc de rols, on davant de situacions concretes, com ara fer cua al forn de pa o ser objecte d’una multa per una infracció viària, els participants reaccionen de diferents maneres, en funció del tipus de cervell que predomini en cada moment. Les rialles tornen a aparèixer a dojo.

Formació per contribuir a transformar els centres
Les sessions formen part de la proposta formativa ‘Repensant l’educació avui’. Ha estat creada conjuntament per Escola Nova 21, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, la iniciativa Xarxes per al Canvi liderada pel Consorci d’Educació de Barcelona, i amb el suport de la Diputació de Barcelona. Dirigida a docents dels centres que estan immersos en procés de transformació i que treballen en xarxa amb altres centres, la formació promou l’intercanvi entre mestres d’escoles i realitats diferents, i afavoreix tant la reflexió teòrica com el coneixement d’experiències. Dins el conjunt de 1.800 docents a tot Catalunya, a la ciutat de Barcelona 720 docents han fet aquesta formació en el marc de l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat als instituts Joan d’Àustria i Infanta Isabel d’Aragó, al barri de Sant Martí, a Barcelona.

La formadora explica el perquè d’introduir teatre a la sessió: “Si fas una classe magistral sobre això, la gent diu molt bé, però potser l’endemà ja no se’n recordarà. Jugant com hem jugat, l’emmagatzematge és un altre”. La gràcia és que els docents traslladin aquests tipus de pràctiques a les seves aules, que prenguin consciència de la importància de fer a l’alumne protagonista del propi procés d’aprenentatge. “Si haguessis d’ensenyar els nens i nenes a anar en bicicleta com ho faries? Els explicaries com es va en bici? No, agafaries una bici i els hi faries pujar. Doncs a l’aula és el mateix. Per treballar, per exemple, l’expressió oral, has de prioritzar el parlar”.

Els participants consideren que la metodologia vivencial de la proposta formativa és tot un encert. “Aquí som aprenents. Estem vivint tot allò com ho haurien de viure els alumnes a les nostres classes. Després de fer l’actuació i d’haver experimentat totes aquestes emocions, els continguts que ens han presentat se’ns quedaran molt més gravats”, diu Rosa Ponsí mestra de l’Escola Pins del Vallès, de Sant Cugat, qui assegura que està prenent nota de les dinàmiques que estan apareixent. “Sóc a l’equip impulsor del meu centre, responsable de pilotar el procés de transformació, i tota la estona estic pensant com puc traspassar aquestes eines a la meva escola i als meus companys. Després ens tocarà fer una mica el paper de la formadora als nostres claustres”.

Espirals d’indagació
A la formació s’ha introduït els participants en la metodologia de canvi anomenada espirals d’indagació (Spirals of Inquiry), que és la que es proposa com a eina principal de transformació per als centres que formen part de les xarxes. Es tracta d’una metodologia per plantejar progressivament canvis destinats a millorar l’aprenentatge dels alumnes, en el marc dels quatre elements de l’horitzó comú de canvi: aprenentatge competencial, pràctiques d’aprenentatge fonamentades, i avaluació i organització que ho possibilitin. Segons explica Begonya Folch, dinamitzadora de Xarxes per al Canvi al Consorci d’Educació de Barcelona, aquesta metodologia “és molt semblant al mètode científic. Passem per diferents fases. Ens fem unes preguntes, recollim dades, ens enfoquem en una part d’aquestes dades,  partim d’una intuïció, veiem si hem de fer les coses diferents, les apliquem, i comprovem els resultats”.

A la sessió, els participants han treballat al voltant de l’espiral d’indagació i, en petits grups –segons les etapes educatives–, han plantejat diferents situacions a millorar a la seva escola, i s’han donat idees que poden contribuir a canviar les coses. Han sortit qüestions com ara: què fer per millorar l’ambient de la classe quan els alumnes arriben a l’aula d’un especialista després d’haver-se produït un conflicte entre ells al pati, o com treballar la transició d’Infantil a Primària, tenint en compte que els canvis metodològics a Infantil poden generar que els alumnes arribin a Primària amb nivells desiguals respecte la lectoescriptura, perquè ara es respecta més l’evolució de cada nen i abans es pressuposava que tots arribaven a Primària amb un nivell equivalent.

Mireia Gómez, mestra de Cicle Inicial a l’Escola Montseny, de Barcelona, considera que l’espiral d’indagació “és una bona eina, que et fa veure que en l’aprenentatge està tot lligat. Vas endavant, vas enrere, rectifiques, proves”. Al seu centre, ja han començat a fer alguns canvis metodològics que estan donant els seus fruits: “Si segueixes l’enfocament tradicional del que feia l’escola no personalitzadora, a Inicial fas que els nens llegeixin i escriguin molt. En canvi, hem començat a deixar-los més autonomia, que ells triïn més, que facin joc simbòlic. I hem vist que al final de curs han fet contes de manera espontània. Ells han acabat escrivint perquè ells volen escriure. No els ho hem demanat”.

Marta Sala, mestra de l’Escola Orlandai, de Barcelona, explica que al seu centre també es plantegen introduir canvis el proper curs, “després de molta reflexió”. “Hem vingut tres quartes parts del claustre a la formació. Tot el claustre estem d’acord que volem anar cap aquí i això és una sort. Aquestes sessions ens han donat confiança, seguretat. Hem fet dinàmiques boníssimes, que inclouen ballar i cantar, però que també generen replantejaments profunds de l’aprenentatge. Coses que visualitzes per poder fer a la teva classe i inclús al claustre, i que ens ajudaran molt”.

La Setmana de Formació d’Escola Nova 21 ofereix als equips impulsors dels centres de les xarxes locals eines per impulsar la transformació educativa arreu del territori

Fotos: Mónica Bergós

“Per què avança més la recerca als Estats Units que a Europa? Segons el científic Joan Massagué, director del prestigiós Sloan Kettering Institute de Nova York, la diferència és que als Estats Units, quan tens una idea et diuen: ‘prova-ho!’; en canvi, a la nostra cultura, et diuen: ‘això, no’. Pensem sobre aquesta qüestió: quantes vegades hem ensorrat idees als alumnes?”.

Fanny Majó, dinamitzadora de les xarxes d’Escola Nova 21 de la demarcació de Lleida i formadora de la sessió, comparteix aquestes reflexions amb els assistents de la Setmana de Formació d’Escola Nova 21 a la capital del Segrià. El participants inicien un diàleg entorn la pregunta plantejada. Alguns diuen que “segurament, moltes vegades”; altres indiquen que ho han intentat corregir darrerament: “abans ho feia més, però des de fa uns anys els deixo fluir molt. Ells mateixos saben prou cap a on han d’anar, què poden fer i què no” –comenta Eva Cistero de l’Escola Renaixença, d’Hostalets de Pierola, mentre la Marina Magrí, mestra del mateix centre, indica: “jo també. Fa uns dies una nena va fer agafadors per a tots els dibuixos dels altres nens de la classe, i vaig deixar que prengués aquesta iniciativa”.

La pregunta de Majó ha sorgit arrel d’una de la dinàmica plantejada a la sessió de formació que porta per nom: ‘Sí, però…’. Està pensada perquè els equips impulsors que encapçalen els canvis dels centres reforcin el treball de la resiliència i l’argumentació de cara al claustre. En petits grups, els participants simulen que es troben a un claustre. La persona més atrevida fa una proposta, com per exemple comprar 10 iPads per al centre o que els estudiants de 4rt d’ESO vagin una setmana a estudiar anglès a Londres, i la resta de companys han de contra-argumentar començant les seves frases amb les paraules: “Sí, però…”.

“Ja s’ha provat”. “Això no s’ha fet mai”. “Fins avui hem anat fent sense això”. “No s’ha previst al pressupost”. “No tenim el personal necessari”. “Qui ho pagarà?” “Els riscos intangibles són massa grans”. “En teoria està molt bé, però la meva experiència…” “Sóc gat vell, no se’m pot ensenyar res de nou…”. Aquestes són algunes de les frases que apareixen al document “30 maneres d’ensorrar una idea” –que es va exposar als participants de la formació–, i que en molts casos coincideixen amb els arguments que han sorgit a la dinàmica. “Tot això ho hem sentit moltes vegades, a molts claustres” –diuen els participants entre rialles.

Una altra dinàmica destinada a fonamentar les decisions cap al canvi és la que porta per nom ‘Amics crítics’. En ella, els participants poden adoptar dos rols diferents. L’un ha d’argumentar el manteniment de pràctiques d’aprenentatge transmissores, que identifiquen el currículum amb el contingut del llibre de text. L’altre ha d’argumentar el propòsit competencial, la personalització de l’aprenentatge i les pràctiques centrades en els set principis. Davant de les propostes de transformació dels docents del segon rol, els del primer rol han d’aportar arguments contraris. Així, es produeix un diàleg que possibilita que els processos de canvi es fonamentin en argumentacions i raons que es plantegen per totes les parts, i no en la simple alineació amb una idea o una altra.

Arreu del territori
La Setmana de Formació d’Escola Nova 21 s’ha dut a terme arreu del territori i ha estat adreçada al professorat que ha iniciat processos de canvi als seus centres educatius i que treballen en xarxa amb altres centres a les xarxes locals d’Escola Nova 21. Aquesta acció formativa, de 15 hores, ha estat dissenyada en col·laboració entre Escola Nova 21, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, el Consorci d’Educació de Barcelona –que lidera el projecte conjunt Xarxes per al Canvi– i la Diputació de Barcelona. Hi han participat al voltant de 1.500 docents, tant a la ciutat de Barcelona en el marc de l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat, com en accions descentralitzades a Granollers, Lleida, Manresa, Manlleu, Salt, Sitges, Tarragona, Tona, Tortosa i Vilanova i la Geltrú.

A la ciutat de Lleida, les sessions s’han celebrat a l’Institut Guindàvols, i s’han organitzat conjuntament amb el Moviment d’Innovació Educativa de Lleida. Entre els objectius d’aquesta acció formativa, dissenyada per en David Atzet, professor i director del SINS Cardener de Sant Joan de Vilatorrada, hi ha el d’oferir “eines als equips impulsors dels centres que s’estan creant en aquesta fase del programa, per després traspassar-les al claustre”.

La formació és molt experiencial, pensada tenint en compte els factors emocionals. A través de dinàmiques eminentment participatives i vivencials, els docents replantegen la finalitat de l’escola i generen una nova mirada sobre les pràctiques d’aprenentatge. A més, es facilita que a través de mètodes com l’espiral d’indagació puguin definir al centre aquells canvis que poden millorar l’aprenentatge competencial dels seus alumnes “tenint en compte les circumstàncies i el tipus d’alumnat de cada centre” –apunta Fanny Majó.

Participació activa
A una pausa de la sessió, els participants valoren l’experiència formativa. “M’ha agradat molt perquè ens exigeix una participació molt activa, amb propostes que també podrem dur a terme a l’aula” –diu Montse Bonet, mestra d’Educació Infantil de l’Escola Mestre Ignasi Peraire, de Mollerussa. Així mateix, Valentí Bernal, professor de Secundària de l’Institut Joan Oró, de Lleida, valora: “hem vist que el rol de la formadora en aquestes sessions és fer de guia. Això és el que hauríem d’intentar fer nosaltres, deixar que els alumnes se situïn al centre de l’aprenentatge”.

En Valentí també destaca la importància que s’ha donat a les emocions amb dinàmiques que han buscat que els participants es coneguin i interactuïn. “Les emocions influeixen molt en el procés d’aprenentatge. S’han de tenir més en compte perquè són clau”, diu. A més, assenyala que s’enduu de la formació “una eina molt útil perquè nosaltres investiguem i resolguem problemes: l’espiral d’indagació”. Aquest mètode possibilita que els docents plantegin canvis als seus centres resolent reptes concrets a partir de l’observació, l’anàlisi i el disseny de les accions necessàries. Convida a “passar per diferents fases, en les quals es focalitza en els aspectes i elements essencials d’aquestes dificultats que es busquen millorar”.

La Montse considera que aquestes sessions formatives seran molt útils en el procés de creació de l’equip impulsor al seu centre. “Hem vingut diferents membres del claustre. D’aquí pot sorgir un grup impulsor. Hem tingut un petit tast de com es treballa amb metodologies actives. A més ara ens trobem més recolzats per una part teòrica, que ens ajuda a posar accions en pràctica davant dels nostres companys al claustre”.

Els assistents coincideixen en què després d’una primera fase de reflexió del programa, ara es troben més capacitats per passar a l’acció. “Abans ens podia semblar una quimera, i ens preguntàvem: necessitem el canvi? Ara en veiem la necessitat i la possibilitat. Hem fet un salt endavant”, conclou l’Eva Cistero.

La Setmana de Formació complementa les accions de sensibilització i trobades de xarxes de centres compromesos amb la transformació educativa que ja s’han vingut fent des d’inicis d’any, tant a través de Xarxes per al Canvi a la ciutat de Barcelona, com a través de les altres xarxes locals d’Escola Nova 21 al conjunt del territori, i que seguiran fins a finals del 2019.

Aquest artícle va aparèixer originalment al blog d’Escola Nova 21 al Diari de l’Educació.

Sant Boi de Llobregat. 9 del matí. Les llargues cues i l’alta concentració de gent esperant que obrin les portes de l’auditori del Casal Municipal Can Massallera sorprenen els vianants. Han vingut a veure cinema de bon matí. Per les cues i el fort entusiasme que mostren les 300 persones allà congregades, algú que passés pel carrer podria pensar que es tracta de l’estrena d’una gran producció de Hollywood, però no, han vingut a veure un documental independent. I què té d’especial aquesta peça audiovisual perquè desperti tant d’interès?

Fotos: Mónica Bergós

Dirigit i produït pels nord-americans Greg Whiteley i Ted Dintersmith, el documental ‘Most Likely To Succeed’ ofereix un apassionant viatge a una escola de secundària que forma part de la xarxa de centres educatius ‘High Tech High’ de San Diego. Un centre amb pràctiques educatives avançades on els alumnes treballen per projectes i de manera col·laborativa, on s’ha deixat enrere el model transmissor d’ensenyament, i es dedica especial atenció al desenvolupament integral de la persona i la influència de les seves emocions al seu procés d’aprenentatge.

La seixantena de xarxes locals d’Escola Nova 21 han organitzat, al llarg de les darreres setmanes, visionats del documental arreu del territori, ja que és una molt bona eina per al debat i la reflexió al voltant del canvi educatiu. En aquest cas, els assistents a la projecció són docents i famílies dels 10 centres de la xarxa local de Sant Boi de Llobregat i Santa Coloma de Cervelló, i altres escoles de la localitat que han estat convidades per l’Ajuntament de Sant Boi, que dinamitza la xarxa.

Diferents punts de vista
El passi és presentat per l’alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, i compta amb la presència del director d’Escola Nova 21, Eduard Vallory, que en acabat comparteix algunes reflexions amb els assistents. Convida els professors a generar un debat sobre el documental als claustres del seus centres, i a mirar-lo “no com a professionals de la docència, sinó com a individus”, seguint l’experiència que el documental genera: posar-se en el lloc dels diferents actors de la comunitat educativa: pares, professors i alumnes.

“És important que tota la societat pensi sobre el propòsit de l’educació. Què justifica que es dediqui cada any una part important del pressupost públic a l’educació? Quin és l’objectiu d’establir el deure que els infants vagin durant una dècada a l’escola?” –apunta Vallory, i subratlla que aquestes preguntes van fonamentar els canvis promoguts un segle enrere per pedagogs com Maria Montessori, John Dewey, Rosa Sensat o Eladi Homs.

Si bé mai van poder-se generalitzar, afegeix el director d’Escola Nova 21, la diferència avui és que “el propòsit educatiu canvia perquè el món on vivim com a individus, com a ciutadans i com a professionals ha canviat molt”, i de la mateixa manera, gràcies als avenços científics, tenim un millor coneixement de com les persones aprenem. “Les pràctiques d’aprenentatge s’han de basar en aquest coneixement. El canvi no vindrà només de modificacions legals: caldrà formació i capacitació”.

Impressions sobre el documental
Entre els assistents, hi ha David Parrón, director l’Escola Vicente Ferrer de Sant Boi, qui troba que el documental és “força interessant” per ensenyar a les famílies del centre, ja que a mostra les pors i dubtes d’alguns pares i mares davant de la transformació cap a un model d’aprenentatge competencial. Aquests dubtes s’esvaeixen al final de curs, perquè els seus fills es mostren molt més competents i capaços d’engegar projectes de gran envergadura,  i amb més confiança en ells mateixos.

“Hi ha gent que creu que aquesta manera de treballar només es pot implantar a països on hi ha tres mestres per aula i 10 alumnes. M’agrada que es vegi que a Estats Units, on hi ha ràtios molt altes, també es pot fer” –valora Parrón. Així mateix, indica que hi ha aspectes del documental que a la seva escola  ja s’han començat a aplicar, com ara l’ús de metodologies d’enfocament globalitzat com és el treball per projectes. Però ha pres nota d’iniciatives interessants com fer les presentacions dels projectes davant de les famílies, o emprar un mètode d’avaluació on un parell de mestres comentin les valoracions sobre l’evolució del seu aprenentatge a l’alumne, i aquest digui la seva. “La nostra escola no és de Secundària i potser els nostres alumnes són encara massa petits per fer-ho exactament igual, però podríem estudiar un sistema semblant”.

També assisteix a la projecció Maite Fillat, directora de l’Escola Antoni Gaudí, qui destaca que la pel·lícula mostra “com els alumnes aprenen junts a partir del treball col·laboratiu, el que genera una gran riquesa, i permet veure que el procés és més important que el resultat”.

A més, el documental porta a reflexionar sobre el paper del mestre en el marc de l’escola avançada. “Veiem que els docents acompanyen però deixen fer, no són intervencionistes. Això contrasta amb la manera tradicional de treballar, més dirigida. Un alumne comet un error perquè no es planifica bé la feina, i els mestres no intervenen. Amb altres docents de la meva escola hem comentat això. Què haguéssim fet nosaltres? Hauríem intervingut més?”.

Exemple de canvi
Segons Elena Sánchez, dinamitzadora de les xarxes de Sant Boi, ‘Most Likely to Succeed’ és un “exemple molt clar que el canvi és possible”. Permet veure com “fent petits canvis dins de l’aula dins un projecte de centre es poden aconseguir grans avenços”, i ensenya com és de rellevant tenir en compte la individualitat de cada persona i les potencialitats de cadascú. Aquesta tècnica d’Educació de l’Ajuntament de Sant Boi considera, així mateix, que és important que els mestres no es quedin només amb la proposta de transformació metodològica. “S’ha d’anar més enllà de les accions i els mètodes, i aprofundir-hi”.

Al passi de la pel·lícula van participar els 10 centres de la xarxa de Sant Boi de Llobregat i Santa Coloma de Cervelló d’Escola Nova 21: Escola Barrufet, Ciutat Cooperativa, Marianao, Benviure, Vicente Ferrer, Fundació Llor, Casablanca, Antoni Gaudí, Colònia Güell, Pla de les Vinyes. I també altres centres d’aquestes poblacions com: Antoni Tàpies, Rafael Casanova, Can Massallera, Escola Montbaig i el Col·legi Molí Nou.

Aquest artícle va aparèixer originalment al blog d’Escola Nova 21 al Diari de l’Educació.

Les segones trobades de xarxes locals d’Escola Nova 21 generen debat i reflexions al voltant del canvi educatiu amb la participació de docents i directius de prop de 400 centres d’arreu del territori

Fotos: Mónica Bergós

Imagina tres escenaris: una colònia tèxtil del segle XIX, una illa deserta i la Ruta de la Seda. Imagina que en aquells entorns tinguessis l’oportunitat de construir una escola des de zero, tenint en compte les competències, habilitats, coneixements i capacitats necessàries per a la vida en aquells escenaris concrets. Com serien aquestes escoles? Quins aspectes tindrien més valor? Les escoles imaginades, completament lliures de normatives i restriccions curriculars, serien molt diferents de les escoles reals?

Aquestes preguntes s’han plantejat als participants de les segones trobades de xarxes locals d’Escola Nova 21 celebrades a totes les demarcacions catalanes i que han implicat al voltant de 400 centres distribuïts en 42 xarxes locals, que se sumen a les que ja han fet les 19 Xarxes per al Canvi de la ciutat de Barcelona. Les sessions han buscat la reflexió sobre el propòsit de l’educació, ja que aquesta primera fase del programa pretén, sobretot, que la comunitat educativa tingui clar els motius de fons pels quals és necessària la transformació abans de començar a implementar els canvis al seus centres.

Els participants de la xarxa de Girona, reunits una calorosa tarda de juny a una aula plena de llum i de colorits dibuixos enganxats a les parets de l’escola La Farga, de Salt, han dissenyat en petits grups, i fent servir cartolina i retoladors de diferents colors, escoles on es dóna prioritat al desenvolupament de competències per davant de l’ensenyament transmissor, com ara la comunicació oral, les habilitats matemàtiques, el treball en grup, l’autonomia i l’autoconeixement. Després, ajudats de post-its que han enganxat a la paret, han relacionat aquestes competències amb els quatre pilars de l’informe UNESCO dirigit per Jacques Delors: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a ser i aprendre a conviure.

“Fixeu-vos que l’aprendre a ser i l’aprendre a viure junts han sortit aquí, però no són tan presents a l’escola actual”-incideix Carles López, coordinador de xarxes d’Escola Nova 21, qui facilita la sessió juntament amb Gemma Boix, dinamitzadora de les xarxes de Girona. A la pregunta de si aquestes competències que han assenyalat estan destinades a que els individus s’adaptin als escenaris descrits o també els permeten transformar-los, la resposta és “depèn”.

“L’illa deserta ja és un escenari fantàstic. No cal transformar res. Només sobreviure-hi”- valora el Joel Aranda, cap d’Estudis de l’Escola Àgora. En canvi, a la colònia tèxtil “sí que és necessari transformar l’entorn perquè els seus ciutadans estan explotats amb condicions de feina molt dures”, afegeix.

Els participants reflexionen sobre com l’entorn i el context determinen les competències necessàries per a la vida que, al seu torn, determinen el model de centre. Per tant, el model de centre queda determinat pel context i l’entorn. Comproven com les competències i els centres educatius dissenyats per a cada un dels tres escenaris plantejats són diferents. Això passa perquè l’entorn i el context definit també són diferents.

 

Cada escola, un món

A una pausa de la sessió, els assistents relacionen la dinàmica que han desenvolupat amb el funcionament de les seves pròpies escoles i expliquen com viuen la seva participació al programa Escola Nova 21. “Entenc que aquesta primera fase sigui de reflexió. No ens poden donar receptes per aplicar als nostres centres, perquè cada escola és un món. El que funciona a un col·legi pot no funcionar a un altre”- raona Mercè Hortoneda, directora de l’Escola Doctor Masmitjà.

No tenien pressa que el seu centre estigués entre els primers integrants de la mostra representativa de trenta escoles que tindran un assessorament més intensiu. “Millor fer el canvi poc a poc i tranquil·lament, ser part de la mostra portaria molta més pressió”- diu Gemma Martínez, coordinadora d’Educació Infantil de l’Escola Annexa – Joan Puigbert, mentre que el Joel indica que el realment important és ser part de la xarxa de centres d’Escola Nova 21. “Ens empodera. Ens dóna més seguretat davant de les famílies per fer canvis com ara trencar grups. Si altres escoles de l’entorn ja ho han fet, fa que estiguis més tranquil, per tu mateix i pel teu entorn, ja que són iniciatives d’un cert risc”.

Per als professors, són molts els avantatges de construir una cultura col·laborativa entre centres i docents. “Tenir aquest acompanyament i no sentir-se sol és important. M’agrada molt el concepte de marc d’escola avançada. Un marc on moltes escoles diferents hi tenen cabuda, més enllà de la seva titularitat”, expressa la Mercè, i assenyala: “que jo treballi a un centre concertat i vosaltres a un de públic és completament casual. Aquí l’important és que volem el mateix: una millora del sistema educatiu per a un millor aprenentatge dels infants. Tots treballem junts cap a un objectiu comú”.

Entre les dificultats detectades als processos de canvi dirigits a possibilitar experiències d’aprenentatge rellevants i amb sentit, es troben les moltes pors expressades als claustres davant d’una manera de treballar desconeguda per a molts. “Hi ha mestres que no saben com fer-ho. I no saber-ho fer provoca por. Pensen: si deixo el llibre, a què m’agafo?, com sabré si els alumnes estan aprenent?” –comenta la Gemma, i en la mateixa línia, la Mercè manifesta: “com a alumnes, quins models hem tingut? Et trobes un mestre que ha estat format de manera tradicional i que ha treballat tota la seva vida així, i ara de cop i volta ha de deixar el llibre, ha de ser creatiu, i aplicar aquestes noves metodologies. No tothom té capacitat ni ganes. Costa molt”.

I la gran pregunta és: com animar aquella part del claustre més reticent? “Hem d’intentar convèncer que el canvi és urgent. No vol dir que és d’avui per demà però és necessari. Per què? Perquè els temps han canviat, ara els alumnes han de tenir unes competències que abans no calien tant. Com a equips directius també hem de fer una formació, als mestres els hem d’il·lusionar, crear espais de reflexió i també proporcionar formació, perquè si no hi ha formació, només amb la bona actitud no n’hi ha prou”, argumenta la Mercè.

 

Equips impulsors del canvi

La tasca cabdal de fer de guia del procés de canvi al centre i animar tant la resta del claustre com tota la comunitat educativa en la transformació recaurà principalment sobre l’equip impulsor de cada escola. Els centres integrants de les diverses xarxes en aquesta fase del programa estan començant a formar els grups, que estaran integrats per docents del claustre i alguns directius.

A la segona trobada de xarxes hi ha una dinàmica destinada a tractar diferents aspectes relacionats amb l’equip impulsor. Es demana que els participants reflexionin sobre quins valors compartits haurà de tenir el grup, l’acord de funcionament per garantir que es mantinguin els valors establerts –com ara el sistema de presa de decisions i les regles de gestió de conflictes–, els objectius i rol de l’equip impulsor al claustre, i la seva organització i gestió.

Entre les idees sorgides a la discussió en grup a la xarxa de l’Hospitalet de Llobregat, celebrada a l’Escola Santiago Ramón y Cajal i dinamitzada per la Montse López Amat, els assistents incideixen en què  l’equip impulsor haurà de tenir “molta transparència en el seu lideratge, il·lusió, esperit de col·laboració, respecte, que no es jutgi ningú per no pensar igual, i els peus a terra. Ha d’anar a poc a poc”. A més, ha d’actuar amb “coherència, amb objectius realistes i assumibles, ha de calendaritzar, posar en valor el que ja s’està fent bé, i repartir tasques organitzatives”. També s’assenyala que “tot el claustre haurà de fer propostes de cara a la transformació, no només l’equip impulsor, tot i que sigui l’encarregat de donar-li forma”.

Lourdes Ruiz, directora del col·legi Pare Enric Ossó, intervé al debat per expressar que un dels seus principals dubtes és com arribar a les famílies perquè siguin part del projecte. “Com ha de ser? A partir de l’equip impulsor ? Podria ser alguna família part de l’equip impulsor?”, es pregunta. Així mateix, la Montse González, directora de l’Escola Charlie Rivel, explica que la seva inquietud té a veure amb les particularitats de la seva escola, amb un alt percentatge d’alumnes d’entorns socioeconòmicament desafavorits i un espai que “ens limita”. “Tenim un edifici que s’ha quedat obsolet. No hi ha patis. No tenim recursos. Hem de buscar la manera organitzativa i metodològica per tractar de compensar això. Tots els alumnes han de formar-hi part, s’han de trobar inclosos, han de ser plens protagonistes del seu aprenentatge”.

Al col·loqui també sorgeixen preocupacions vinculades als reptes particulars de la Secundària. “El professor de Secundària és un especialista. Li manca la visió pedagògica. El desafiament és més gran”, manifesta Dario Castro, director de l’Institut Europa. Al seu torn, Joaquim Molina, director del Centre d’Estudis Joan XXIII assenyala que al seu centre s’està posant especial atenció a la transició entre la Primària i la Secundària, “una etapa en què l’alumne experimenta molts canvis, i on es comença a gestar el perill de desconnexió del sistema”.

La sessió clou amb una invitació a que els participants expressin amb una paraula què se’n porten de la trobada i com s’hi han sentit. “Agraïda”, “motivat”, “acompanyat”, “reforçada”, són algunes de les paraules que hi apareixen, fins que una de les participants tanca amb una frase en la qual molts s’hi reconeixen: “tinc tranquil·litat perquè ens hem constituït en un grup, i tots plegats tirarem endavant”.

Aquest artícle va aparèixer originalment al blog d’Escola Nova 21 al Diari de l’Educació.

Les formacions, que tindran lloc durant la setmana del 3 de juliol, sumen els esforços d’Escola Nova 21, l’Escola d’Estiu de Rosa SensatXarxes per al Canvi liderat pel Consorci d’Educació de Barcelona, i la Diputació de Barcelona, cap a un horitzó compartit de canvi

Dels 1.800 participants, 1.500 faran una formació de 15 hores: 720 docents en el marc de la 52a Escola d’Estiu de Rosa Sensat, i els altres 780 la faran a Granollers, Lleida, Manresa, Manlleu, Salt, Sitges, Tarragona, Tona, Tortosa i Vilanova i la Geltrú. Finalment, 300 docents dels 30 centres de la mostra representativa d’Escola Nova 21 faran una formació intensiva de 40 hores a Barcelona.

La formació està destinada a revisar amb profunditat el propòsit de l’acció educativa i els elements que fonamenten l’aprenentatge, en un format que ha de permetre els docents transferir-la als seus centres per contribuir al treball de canvi que estan posant en marxa. Aquesta setmana de formació complementa les accions de sensibilització i trobades de xarxes de centres compromesos amb la transformació educativa que ja s’han vingut fent des d’inicis d’any, tant a través de Xarxes per al Canvi a la ciutat de Barcelona, com a través de les altres xarxes locals d’Escola Nova 21 al conjunt del país, i que seguiran fins finals del 2019.

Amb aquest important increment de la participació de docents a la formació d’estiu amb un plantejament transformatiu, a la qual s’hi podria sumar les d’altres escoles d’estiu dels moviments de renovació pedagògica o dels ICE universitaris amb enfocaments similars, es demostra també la voluntat de mestres i professorat de contribuir i de ser protagonistes del canvi educatiu.

Trobareu més informació aquí.

Quins reptes es trobarà un infant durant la seva vida?Més de 40 xarxes locals, cadascuna d’entre 5 a 10 centres educatius, han donat el primer pas per engegar l’aprenentatge col·laboratiu cap a l’horitzó comú de canvi.

Les trobades presencials han tingut lloc a totes les demarcacions catalanes: Girona (Àrea de Girona, Empordà, La Selva, i Pla de L’Estany-Garrotxa-Ripollès), Lleida (Cerdanya-Alt Urgell, Lleida, Segarra-Urgell-Garrigues, i Solsonès), Tarragona (Alt Camp-Conca de Barberà, Baix Camp-Priorat, Tarragonès-Baix Penedès i Terres de l’Ebre) i a Barcelona (Alt Maresme, Alt Penedès Nord, Alt Penedès Sud, Anoia Est, Anoia Oest, Badalona-Santa Coloma Gramanet, Bages Centre, Bages MMA, Baix Maresme, Baix Montseny, Berguedà, Cardedeu-les Franqueses, Delta Llobregat Est, Delta Llobregat Oest, Garraf Nord, Garraf Sud, L’Hospitalet, La Mola, Llobregat Centre, Llobregat Nord, Mataró, Osona, Sant Boi-Santa Coloma de Cervelló, Sant Cugat, Terrassa-Vacarisses, Vallès Occidental Est, Vallès Occidental Nord, Vallès Occidental Sud, Vallès Oriental Centre, Vallès Oriental Est i Vallès Oriental Oest).

A través d’una sèrie de dinàmiques, les xarxes han iniciat el treball de canvi, començant amb activitats per conèixer-se millor entre les persones i els centres participants. Al llarg de la sessió han reflexionat sobre la necessitat i el sentit del canvi, els reptes globals i tecnològics del segle XXI, i sobre què ha d’aportar l’escola a la vida d’una persona per a què pugui viure amb dignitat, capacitat i benestar. Es van establir els primers vincles com a xarxa i van intercanviar i alinear expectatives de canvi amb el programa Escola Nova 21, a més de compartir il·lusions, preguntes i dubtes.

Les i els assistents a aquesta primera reunió han estat, sobretot, representants de l’equip directiu de cada centre. Al llarg d’aquesta primavera, a cada centre participant crearà un “equip impulsor” per dinamitzar el procés de canvi. Els equips impulsors estaran constituïts per docents del claustre i algun representant de l’equip directiu.

Les segones trobades de les xarxes locals comencen a principis d’aquest mes de juny. L’aprenentatge col·laboratiu entre centres educatius anirà en augment a mesura que avanci el treball de les xarxes.

El passat 3 d’abril es van celebrar les primeres trobades de xarxes locals Escola Nova 21. Van ser les primeres d’una
llarga sèrie de trobades que estan en marxa a tot Catalunya i que continuarà durant les properes setmanes.

Fins ara una quinzena de xarxes han dut a terme la primera trobada a les comarques de Barcelona, Girona, Tarragona i Terres de l’Ebre. En aquesta primera trobada els centres comparteixen àgora de debat, tot establint els primers vincles com a xarxa i intercanviant expectatives de canvi, il·lusions i neguits. A més, reflexionen sobre la necessitat i el sentit del canvi, tot indagant sobre quins són els reptes globals del segle XXI, quins són els reptes que es trobarà un infant al llarg de la seva vida i, en definitiva, reflexionant sobre què ha d’aportar l’escola a la vida d’una persona.

Els centres compromesos amb la transformació educativa estan iniciant aquest treball cap a l’horitzó comú del marc d’escola avançada a traves de l’aprenentatge col·laboratiu. Amb aquesta primera trobada els centres inicien un camí compartit, en la boira però amb el rumb ben fixat, per tal de contribuir com a centres, com a docents, i com a xarxes a un sistema equitatiu i de qualitat que garanteixi experiències d’aprenentatge rellevants i empoderadores per tot infant.

El procés de canvi educatiu mitjançant l’articulació de les xarxes locals Escola Nova 21 ja està en marxa. El passat 16 de febrer de 2017 es va dur a terme la primera formació de dinamitzadors/es de xarxes.

Els dinamitzadors, que acompanyaran el treball dels entre 6-10 centres educatius que formen cada xarxa, van participar en una jornada d’exploració dels fonaments de l’horitzó comú del programa (el Marc d’Escola Avançada) i d’ubicació del rol que els correspon en el funcionament de les xarxes, acompanyats per l’equip d’Escola Nova 21, de la Diputació de Barcelona, i per experts en dinamització i metodologies participatives.

Per la tarda es va visionar el documental nord-americà “Most Likely to Succeed”, acte organitzat per la Diputació de Barcelona, en el qual, a més dels dinamitzadors/es, també hi van assistir tècnics/es i regidors/es de la demarcació de Barcelona. El documental relata l’experiència d’un centre educatiu innovador a Califòrnia des de les perspectives de l’alumnat, els pares i mares, el professorat i l’equip directiu, i serveix com a punt de partida per reflexionar sobre els “perquè” i els “com” del canvi educatiu.

Una segona trobada de formació per als dinamitzadors/res tindrà lloc aquest proper 9 de març de 2017, i posteriorment es podran iniciar les primeres trobades de les xarxes locals entre centres educatius.